Va manifestar que està convençut que les dones han estat induïdes a seguir el procediment i va assegurar que són víctimes, però “no són víctimes meves”, sinó dels altres dos facultatius. Les quatre perjudicades van assegurar que no van rebre cap pressió externa per formular denúncia, ni tampoc cap contraprestació econòmica, i que l’únic que persegueixen és la inhabilitació de l’acusat.
Durant la primera jornada de les quatre en què s’ha dividit el judici contra el pneumòleg, el Tribunal de Corts va escoltar les declaracions de l’acusat i les quatre pacients denunciants. La vista oral arriba nou anys després que es presentés la primera querella contra el metge. Era l’any 2002 i l’inculpat ja feia nou que exercia a Andorra. Va explicar que fins llavors no havia tingut cap problema però que justament les denúncies “apareixen quan estic en guerra amb el meu company”. L’acusat es referia a l’altre pneumòleg amb qui compartia consulta. Va atribuir les discrepàncies a “l’enveja” i “els diners”. Mesos abans de les denúncies “em va amenaçar que em faria fora d’Andorra”, va assegurar referint-se al veí de consulta.

El metge de capçalera
A mitjan d’octubre, l’aleshores director mèdic de l’hospital informa l’acusat de les denúncies, que llavors són dues. A aquella reunió també hi acudeix el metge de capçalera de les noies (cap de les quatre superava els 25 anys en el moment dels fets), germà del director mèdic. Li explica que ha sabut dels fets i que, després d’assessorar-se amb un advocat, ha informat les pacients dels camins que podien seguir. L’acusat es queixa que en cap moment li donen el dret a defensar-se dels fets imputats, ni l’informe de quines pacients es tracta, i assegura que es van arribar a manipular historials mèdics de les pacients per fer-los arribar a la fiscalia.
El facultatiu va assegurar que totes les exploracions vaginals que va practicar tenien un fonament científic i que van ser professionals. L’única que nega en rotund és una de les quatre. Assegura que aquesta dona en concret, que relata que el metge la va fer posar a quatre grapes sobre la llitera de la consulta i li va fer tocaments vaginals i, a més, la va observar mentre es despullava, menteix i que el que explica “és obra d’un sàtir, no meva”. Quant a les altres tres, reconeix les exploracions però sempre justificades pels símptomes relatats per les pacients. A més, va assegurar que prèviamet les informava del que anava a fer i els demanava el consentiment.
Cap de les quatre perjudicades va reconèixer que donés cap consentiment o que el pneumòleg els donés informació precisa sobre perquè havia de fer aquella mena d’exploració. Totes quatre van assegurar que van sortir de la consulta sabent que aquella visita no havia estat en cap cas la normal. I que, ni tan sols, en la consulta d’un ginecòleg les exploracions arribaven a segons quins extrems. Algunes pateixen seqüeles psicològiques i, de fet, només una va voler declarar davant de metge. “Estic orgullosa de veure’l aquí assegut”, va assegurar. Això sí, des des llavors, pateix “fòbia a les bates blanques”, una absoluta desconfiança envers els metges.

ESTRANYS PERSONATGES SECUNDARIS

Algunes de les històries relatades ahir per les denunciants semblen fer part d’una novel·la negra. A preguntes de l’acusació particular, tres van explicar que fa un parell d’anys una dona va acudir a buscar-les assegurant que ella també havia estat víctima dels abusos del metge i que volia afegir-se a la causa. Fins i tot la van portar a l’advocat, però aquest va dubtar de la dona. Segons van explicar, estava especialment interessada per fer-les parlar de les indemnitzacions que sol·licitarien. Unànimement totes van assegurar al Tribunal de Corts que únicament volen la inhabilitació professional.
Una de les denunciants va explicar que el seu exmarit havia estat a punt de declarar a favor del facultatiu pressionat per un detectiu suposadament contractat per la defensa.

Així ho va confirmar ahir el conseller de la plataforma, Carles Enseñat. La nova legislació no suposarà un canvi global, ja que tan sols s’han acordat tres eixos bàsics. Concretament, s’ha pactat un augment de la protecció per als treballadors que realitzin activitats sindicals, s’ha desenvolupat el marc dels convenis col·lectius i s’ha regulat el dret de vaga. Com la negociació d’aquests tres punts ha comportat una feina d’uns deu mesos de converses, des d’Andor­ra pel Canvi es considera que intentar anar més enllà suposaria que les modificacions no s’entrarien en la present legislatura. S’ha de tenir en compte que els partits treballen amb la previsió de comicis anticipats com a molt tard a la primavera.
Una de les principals propostes dels socialdemòcrates passava per la creació d’un fons de garantia salarial que havia de ser sufragat amb un increment de les cotitzacions per part dels empresaris. L’aportació es contemplava amb un màxim del 0,5% del salari de cada treballador en nòmina. Els diners havien de servir per pagar els sous dels treballadors en cas de fallida o suspensió de pagaments. Andor­ra pel Canvi ha rebutjat aquesta possibilitat, ja que no comparteix la iniciativa i considera que no és el moment de gravar més el teixit empresarial després de la recent pujada de dos punts en les cotitzacions a la CASS. Un altre element important que ha estat rebutjat és l’encariment o eliminació de l’anomenat acomiadament lliure que els socialdemòcrates també plantejaven.

Serveis mínims fixats
En referència amb el dret de vaga, l’aspecte més important passa perquè, tal com ja va publicar el Diari, seran els empresaris els que decidiran quins han de ser els serveis mínims. Els treballadors podran, però, recórrer i serà el departament de treball qui prengui la determinació final sobre si són pertinents o no els serveis mínims. Treball haurà d’emetre un dictamen en un termini de temps que no superi les 24 hores.
Tot i que el text es presentarà conjuntament per les dues formacions no es descarta que els socialdemòcrates aportin paral·lelament una sèrie de modificacions perquè constin els seus posicionaments no acceptats. Aquestes propostes, però, no disposaran de vots suficients per prosperar.

L'USdA LAMENTA LA REGULACIÓ DELS SERVEIS MÍNIMS

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va explicar ahir que lamentava que els serveis mínims d’una vaga, finalment, s’hagin de pactar amb la patronal, fet que troba “totalment fora de lloc”. De fet, Ubach va explicar que el sindicat expressarà de forma més clara la disconformitat amb el text un cop sigui una realitat. El sindicalista va recordar que “a tots els països del món els serveis mínims d’una vaga es pacten entre el Govern i els sindicats”, i que si no es fa així “no té sentit”. A més, va ressaltar que “són els convenis col·lectius el que ha de determinar el funcionament d’aquesta mena d’accions”.
Ubach va demanar que el fet que els empresaris quedin fora del pacte de serveis mínims és, a més, una “garantia” que el dret del propi treballador a fer vaga no es veu mutilat. En qualsevol cas, el secretari general de l’USdA va tornar a posar en relleu que els treballadors de l’empresa privada “han de tenir el suport d’un sindicat”, ja que si no, no és possible que hi hagi un intermediari. El líder de l’USdA mostrava així la disconformitat amb les reformes que es faran al codi de relacions laborals, que el Diari va fer públiques a l’edició de dilluns. El text també preveu que, en cas que no sigui possible arribar a una entesa entre els treballadors i l’empresari, serà el Govern, i concretament el departament de Treball, qui decideixi. A més, el codi també precisarà que el tancament temporal d’un centre de treball només es podrà fer en cas de perill evident.

És per això que el comú lauredià ha decidit recórrer contra el text per demanar a l’executiu la nul·litat, tot argumentant que la Comissió de Toponímia d’Andorra (CTA) és un òrgan simplement de consulta i que fa propostes, però que en cap cas té poder executor.
Des de la Massana i Canillo, els cònsols Josep Maria Camp i Mònica Bonell van assenyalar ahir que la posició de Sant Julià de Lòria “és legítima” i “normal”. “Els comuns ens hem de fer respectar i ha de prevaldre el dret a la defensa; és la seva obligació defensar-se”, va posar en relleu el mandatari massanenc. En la mateixa línia, la número dos de Canillo va recordar que la CTA fa un treball exhaustiu i intens, però malgrat que estigui “molt” argumentat, “al final hi ha uns usos i costums que prevalen”. “No deixa de ser una part històrica”, va afegir-hi, alhora que va incidir que “és clar” que la CTA no té poder de decisió, ja que només correspon a les administracions central i local implicades.

Tècnics de fora
Camp, a més, va anar una mica més enllà i va defensar amb força la conservació dels trets propis del país. “En aquestes coses s’ha de tenir en compte la idiosincràsia i la història i finalment són un grup de tècnics de fora. S’ha de valorar també què impliquen els canvis i el parlar d’Andorra s’ha de conservar”, va exposar. Al mateix temps que ressaltava que “hi ha també en joc la sensibilitat de les persones” i, per tant, a l’hora d’aplicar modificacions en topònims tradicionals “s’ha de ser extremament prudent”.
Un altre cas que no ha obtingut el beneplàcit de la parròquia concernida és el de Juclà. La corporació de Canillo va exposar que “valorarem” si fan alguna al·legació o prenen alguna mesura en contra de l’alteració del mot Juclar, que en el text aprovat recentment per l’executiu ha canviat pel de Juclà. La cònsol va explicar que el comú es va oposar a l’eliminació de la r final davant la comissió i que, de fet, la junta de govern va acordar respondre a través d’una carta a la CTA per deixar clar que ells volien el topònim Juclar. “Vam argumentar que tradicionalment s’havia dit d’aquesta manera. Però ha prevalgut l’opinió dels tècnics per sobre de la del comú”, va lamentar.
En canvi, la parròquia de la vall d’orient es mostra favorable al topònim Serni, a diferència que la de Sant Julià, que el manté amb la forma tradicional, amb c. “La nostra retolació ja va així i, de fet, quan es va inagurar la plaça de Sant Serni, ja hi vam col·locar s en lloc de c”, va concloure Bonell.

ELS CANVIS S'HAN ENCAIXAT DE MANERA POSITIVA A LA RESTA DE PARRÒQUIES

Sant Julià i ara Canillo, amb Juclà, han estat les úniques parròquies que s’han mostrat disconformes amb algun dels termes que publica el Nomenclàtor. Segons van explicar ahir al Diari la resta de corporacions, en general s’han acceptat els canvis que han proposat uns i altres. Amb tot, una de les modificacions que no van prosperar després de la proposta de la CTA –de fet, l’única que es va rebutjar– va ser la de la Maçana. El Govern va decidir mantenir la grafia amb la doble s en considerar que es tracta d’un nom molt arrelat. Malgrat això, els experts de la comissió van proposar el canvi argumentant que a la documentació antiga apareixia amb ç. Més canvis que s’han aprovat són els de Comapedrosa en lloc de Coma Pedrosa i Tobira en lloc de Tovira.

Però la Federació Francesa de Rugbi ha realitzat una reestructuració de les categories que afectarà en gran manera la tercera federal, i també la divisió honor. S’ha decidit reduir el nombre d’equips a tercera i en el grup Grand Sud, el que correspon al VPC Andorra, es passarà dels 48 conjunts que hi ha enguany als 31 que hi haurà la temporada 2011-2012. Això ha comportat que només hi hagi previstes quatre places per als equips que estan a honor, una per a cada sector: Migdia-Pirineus, Llenguadoc, Rosselló i Armanyac-Bigorra.
Aleshores, la primera via que té el VPC per obtenir aquesta plaça és guanyar el campionat del Migdia Pirineus. “És una possibilitat que ens fa molta gràcia, també pel que suposa obtenir un campionat”, va comentar el president del club, Thomas Ginesta. Per afrontar la lluita pel campionat del sector, el que més interessa és aconseguir la major quantitat de punts en la lliga regular, ja que al final d’aquesta fase s’uniran els dos grups d’honor al Migdia-Pirineus i els 19 equips s’ordenaran per la puntuació. Del primer al quart ja tindran assegurada la presència als quarts de final, i del cinquè al dotzè hauran de disputar una eliminatòria prèvia. Tota la fase final tindrà lloc a partit únic en camp neutral.
Acabar per sota dels dotze primers de la categoria, i lluitar per evitar el descens, és una possibilitat que no es vol ni plantejar des del club. Amb aquest sistema es fa necessari sumar el major nombre de punts bonus possible. Ara, després de quatre jornades, el VPC és el segon del grup amb 14 punts, només per darrere del Foix, que en té 19, i ocupa el tercer en el global, ja que a l’altre grup el Saint Jory suma 17 punts.
Si no obté el campionat del Migdia-Pirineus, el VPC encara podria aspirar a l’ascens si s’endú el Campionat de França entre tots els equips d’honor. Del sector entrarien els quatre semifinalistes i els dos millors dels quarts de final. Per obtenir aquest títol caldria vèncer sis eliminatòries més, també a partit únic, en camp neutral. “Si no podem per una banda, ho intentarem per l’altra, que és possible que no sigui més dura, però sí molt llarga. Podríem tenir un total de deu partits a fora després de la lliga i seria dur en l’àmbit humà i financer”, va indicar Ginesta. El dirigent hi va afegir que “l’objectiu és pujar, però si ens quedem a honor, la temporada següent serà més atractiva perquè tindrà més nivell. Hi haurà bastants equips que estaven a tercera federal, en trobarem alguns que ja coneixem i la lliga serà més forta. Aquest és un any de canvis”. Si el campió de França no ha guanyat el del sector, pujaran cinc equips i baixarà un més de tercera federal.
De la seva banda, encara no està definit el sistema d’ascens per a l’equip femení del VPC Andorra, si obté un bon resultat a la tercera federal de rugbi de set. Ara és el primer del grup 3.

INCORPORACIONS DE L'OSSEJA PER AL FILIAL

El segon equip del VPC Andor­ra tindrà entre cinc i sis fitxatges de darrera hora, provinents de l’Osseja. El club de l’Alta Cerdanya no presentarà enguany equip sènior i ha arribat a un acord amb el VPC per a la cessió de jugadors. S’està en espera que acabin els tràmits burocràtics perquè puguin jugar. Aquests només podrien competir amb el filial, perquè la fitxa s’ha tramitat fora de termini per al primer, i suposa evitar de forma pràcticament definitiva la manca d’efectius que es va patir la temporada passada. “Tenim molt bona relació amb l’Osseja i divendres passat ja van venir tres a provar. Ells faran dos dels tres entrenaments perquè el viatge és dur, i els portarà un dels seus directius”, va explicar Thomas Ginesta. El filial del VPC és sisè dels deu equips de la lliga, amb sis punts. “Tenim un grup de jugadors que està molt motivat, s’ho passa bé i això es veu al camp”, hi va afegir el president. Els entrenadors del segon equip són Jeannot Martinho i Dídac Martínez, amb el suport de Michael Broad, i els dos realitzen un curs de formació de la Federació Francesa.

La majoria de les entitats que formen part del grup de treball per a la igualtat en la infància i la joventut volen que s’estudiï a fons el fenomen del fracàs escolar i de l’absentisme a les aules, així com les causes de l’abandonament prematur de l’escolarització.

Segona jornada en la qual cap dels tennistes andorrans ha aconseguit superar la primera ronda. Tres eren els que van començar la participació en el Torneig ITF Júnior, i tots van quedar eliminats, igual que el dobles masculí.

Potser encara és d’hora per treure conclusions, però la veritat és que dels clubs que es van presentar a començaments de temporada com a principals favorits per aconseguir l’ascens a primera catalana, només l’FC Andorra i l’EFAC Almacelles estan mantenint un nivell que els permetria complir aquest objectiu. Una fita solament reservada a un.

Segona jornada en la qual cap dels tennistes andorrans ha aconseguit superar la primera ronda. Tres eren els que van començar la participació en el Torneig ITF Júnior, i tots van quedar eliminats, igual que el dobles masculí.

Al Centre de Congressos s'hi ha fet un ball de tarda amenitzat per l'home-orquestra Ramon Pons. Tot i que la castanyada es celebra per separat a Santa Coloma i a Andorra la Vella, la festa ha reunit als avis de les dues cases pairals. Aquest esdeveniment ha estat organitzat pel comú, per oferir activitats per a la gent gran, igual que es fa per carnaval, sant Jordi, sant Joan o per Nadal.

L'objectiu de la Federació Andorrana de Tennis Taula, que organitza l'acte, és donar a conèixer aquest esport entre la població ja que en l'actualitat només compta amb dues escoles, 70 infants federats a tot el país i dos jugadors a nivell professional que competeixen a l'estranger. Per donar un impuls a l'acte també es comptarà amb el suport de la Federació Catalana de Tennis Taula, que portarà un centenar de jugadors a participar a les diverses activitats que tindran lloc durant els tres dies.

El secretari d'Estat d'Esports, Manel Blasi, ha recordat que des del Govern ja es fan esforços per promocionar aquest esport, que compta amb un espai al futur Centre de Tecnificació d'Ordino. Tal i com ha reconegut Blasi, aquest esport és tècnicament difícil de practicar però les infraestructures que es necessiten no són excessivament complicades d'aconseguir. Per part de la Federació Catalana, Josep Carrión ha explicat que no és la primera vegada que organitzen un esdeveniment a un centre comercial i l'experiència els ha demostrat que és tot un èxit. També han valorat la idea que en un futur Andorra pugui ser la seu d'algun campionat de les competicions catalanes.
Tots els campionats son gratuïts excepte l'Open de la Federació Catalana que tindrà un preu de quatre euros per els jugadors andorrans i el TriOpen Illa Carlemany, on s'haurà de pagar un euro per la seva inscripció.

Les produccions fins ara han estat petites per tractar-se de ceps molt joves, fet que ha limitat la presentació i comercialització d’aquests vins. De tota manera, han assenyalat que aquest any les produccions han estat més importants i es preveu vendre les primeres ampolles l'any vinent. Aquest és el tercer any de producció dels 500 ceps, que es van plantar ara fa cinc anys, com a iniciativa de Casa Auvinyà, amb el suport del Govern, per investigar si la qualitat del sòl i les condicions climatològiques en parcel·les situades a més de 1.000 metres d’alçada, eren favorables pel conreu de la vinya i la maduració del raïm, i així determinar la viabilitat de producció de vi negre i blanc en zones sense pràcticament tradició vinícola.
Amb la producció d’ara fa dos anys Casa Auvinyà, mitjançant tècniques d’elaboració manual i biodinàmiques, va elaborar el primer vi negre d’Andorra combinant el Pinot Noir i el Syrah i també el seu vi blanc a base de varietats de cicle mitjà, com el Viognier i l’Albarinyo. Des de Casa Auvinyà han explicat que aquest any la verema dels ceps de varietats negres i blanques procedents de les feixes La Morera i El Noguer ha estat força bona en quant a qualitat i producció. En aquesta ocasió la climatologia ha permès obtenir una maduració adequada del raïm, amb una acumulació important de sucres i una concentració de diversitat de gustos en les baies.

Benet ha dit que el departament prendrà el relleu a l'entitat en la mesura de les seves possibilitats, i que, de fet, ja està treballant per resoldre casos pendents relacionats amb unes vendes per Internet i unes queixes contra una agència de viatges. El ministre ha dit que un cop se sàpiga el futur definitiu de l'ACU, el Govern mirarà de trobar solucions ja que considera que és una associació "indispensable per al comerç d'Andorra".

Benet ha explicat que el Govern ha intentat fer tot el que podia per garantir la continuïtat de l'ACU i ha culpat del que ha passat al Consell General, que no va aprovar ni el pressupost 2010 ni el crèdit extraordinari per a l'entitat. De fet, el ministre ha dit que això és conseqüència del fet que "la política de certes persones no sap contemplar el dia a dia d'Andorra". El ministre s'ha mostrat convençut que és una associació indispensable per al comerç d'Andorra, i ha dit que el Govern està a l'espera de si hi ha un relleu i hi pot aportar alguna cosa perquè els preocupa molt.
De moment, Benet ha dit que Comerç prendrà el relleu de l'ACU en la mesura que pugui, ja que no té tanta disponibilitat horària com tenia l'associació i els recursos són limitats. Tot i això, ha dit que si cal ampliaran el servei, ja que són "conscients de la importància de donar un servei al client andorrà".

Durant la primera sessió de la Taula de la Funció Pública en que els representants d'ApC no hi han estat presents, s'han estudiat les mesures per potenciar la mobilitat entre els funcionaris. Segons ha explicat el president de la taula, Bruno Bartolomé, s'han analitzat els punt forts i els febles de la llei actual, i s'han suggerit modificacions per acabar amb el concepte "caduc" del funcionari que no es mou del seu lloc de treball. Entre d'altres s'ha proposat incorporar la permuta, permetre la mobilitat per raons de salut i establir criteris de transparència a l'hora de cobrir les vacants, segons ha explicat Bartolomé, que també ha indicat que a la taula s'està intentant trobar la manera d'harmonitzar les propostes considerant les recomanacions del Consell d'Europa.

Quant a l'entrada de representants dels sindicats comunals a la taula, Bartolomé ha dit que s'ha acordat que els sindicats facin arribar una carta a la taula amb la participació que hi volen tenir, i que a la propera sessió es decidirà si és adequat que s'hi afegeixin. El portaveu de la plataforma sindical dels funcionaris, Joan Torra, però, ha dit que només queden tres sessions de la taula, i que, per tant, voler cobrir el lloc que han deixat els representants d'ApC amb els sindicats comunals, no és apropiat, sinó que es tindrà en compte, més aviat de cara a una futura taula que es pugui formar amb la participació dels funcionaris comunals però també dels cònsols.

El ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet, s’ha mostrat dolgut i preocupat per la situació per la qual travessa l’ACU. Després que ahir la junta dimitís en bloc ha assegurat que el Govern ha fet tot el que ha pogut per mantenir l’entitat i ha responsabilitzat els grups del Consell que no van permetre l’aprovació del Pressupost ni d’un posterior crèdit extraordinari. Benet ha apuntat que, dins el que pugui, el departament de comerç prendrà el relleu de l’ACU. El ministre també ha informat de l’acord amb touroperadors alemanys per portar visitants a Andorra i de les negociacions amb Pyrenair i Vueling. També es treballa per portar pensionistes lusitants. (seguirà ampliació)