La UTE Copsa-Locubsa ha signat amb la SEMTEE, la societat explotadora de Caldea, un contracte amb la fórmula "claus en mà" que garanteix el lliurament de l'edifici el setembre del 2012 i que no dóna marge a possibles desviacions pressupostàries.
La inversió total se situa en els 43,1 milions, 20,5 dels quals es destinen a la construcció del nou centre. Ruols, autor de l'actual Caldea, s'ha mostrat especialment content de poder acabar el Termolúdic, destacant l'esforç realitzat en un moment difícil econòmic. L'arquitecte francès col·laborarà amb un equip de tècnics majoritàriament andorrà que es farà càrrec de la direcció facultativa.
El futur centre wellness comptarà amb una superfície de 12.4000 metres quadrats i està orientat tant al mercat andorrà com al turisme de benestar i salut, en plena expansió a Europa. El director de Caldea considera que l'ampliació permetrà crear una trentena de llocs de treball suplementaris, alhora que ha precisat que el pla de negoci preveu que el centre rebrà 40.000 visitants més anuals. Pedregal ha informat que el preu de l'entrada a Caldea s'encarirà però no va precisar les tarifes que hauran de ser objecte d'un estudi de mercat aprofundit. L'objectiu, ha remarcat Pedregal, és aconseguir que els clients facin estades més llargues.
El cònsol, per la seva banda, ha titllat d'històrica l'ampliació setze anys després de la inauguració del Termolúdic i ha valorat la bona resposta ciutadana que ha permès cobrir el 100 per cent de l'ampliació de capital com una mostra de la confiança en el país. També ha justificat el retard en l'adjudicació a l'adaptació de l'estudi de mercat a la nova conjuntura econòmica i el requisits per la venda de noves accions.

Adelina es defineix: “Sóc una àvia criadora. En aquests moments el nét és el més important de la meva vida.” Una vida viscuda amb intensitat. Amb 76 anys que no amaga, les ha viscudes de tots els colors.

Va perdre el primer fill, de mesos, però “no és el pitjor que m’ha passat”. Va perdre el marit, que es coneixien des del parvulari. Amb ell pujava les primeres vegades a Andorra, perquè li va tocar fer el servei militar a la Seu. I la pèrdua va ser la causa que vingués de Barcelona amb els tres fills, per quedar-s’hi. Era el 12 d’octubre del 1985, ha fet tot just 25 anys, “per treure’ns els records. La nena va conèixer un noi... I mai no sabrem si ha estat bo o dolent. Però sempre m’he identificat molt amb Andorra, per la llengua, per la forma de viure, que és pràcticament igual”.
En aquests cinc lustres, però, reconeix els canvis del país, “sobretot per la construcció” i també perquè “passat el temps de les pessetes, tot és més car. Abans era barat i ara tot costa igual, o més, que a qualsevol ciutat d’Espanya.
Ja ho ha dit, la seva vida és el nét, de 4 anys. “El recullo a les quatre de la tarda i el vénen a buscar a les vuit del vespre.” I el petit li correspon: “Mai no se’n vol anar, vol quedar-se a la nit, vol dormir amb mi.” Lògica cor­respondència. És una mostra de  supervivència de vida familiar amb interrelació de tres generacions.
Naturalment, del petit en parla i no acaba. “I no cregui que és passió d’àvia, ho diuen les amigues, les mestres...” El presenta com un talent precoç; aprèn amb facilitat el francès i l’anglès, i “tret del dibuix, del que sigui manual, escoltar, assimilar i estudiar és el primer. Ho deia la professora. L’altre dia va venir amb quatre poesies apreses i no se li escapava ni una paraula. Em recorda el marit. Tant de bo sortís  com ell!”

>> anècdotes

Adelina escriu, no per publicar, per a ella mateixa... i els fills. “Els escric cartes, renyant-los, però no em fan mai cas. I és gairebé l’única manera de parlar amb ells. És tan diferent d’abans! Abans havies de fer cas dels pares, i dels sogres. El canvi ha estat massa fort.” I naturalment, el nen, capaç d’anar a escoltar el pianista del Plaza i estar-se quiet, escoltant-lo, durant llargues estones. Li encanta la música.

Malgrat que ahir hi havia almenys una dotzena d’escons sense adjudicar, els recomptes indiquen que els republicans en tenen 240 d’assegurats dels 435 que componen el congrés. D’aquesta manera, John Boehner, congressista d’Ohio i fins ara cap de l’oposició, es perfila com el nou líder de la majoria republicana a la Cambra de Representants.
Pel que fa al Senat, els demòcrates aconsegueixen mantenir la majoria simple ja que, encara que hi ha sense adjudicar tres dels 37 escons que estaven en joc, el partit d’Obama en té 51, davant dels 46 republicans. Una altra bona notícia per a la Casa Blanca és que s’ha aconseguit salvar l’escó de Harry Reid, el senador de Nevada i líder de la majoria demòcrata al Senat, i un gran aliat de les polítiques més controvertides del president en matèria financera i de salut.

Gir en la política del govern
Obama va definir ahir el resultat dels comicis com una mostra de la “frustració per la situació econòmica” de la població, i va assumir “tota la responsabilitat” de l’orientació dels vots, una “cura d’humilitat” que obliga a fer un gir en la política del seu executiu. El mandatari va admetre que la conseqüència immediata del resultat de la votació és que està disposat a negociar o buscar fronts en què sigui possible arribar a acords.
Així, davant el nou panorama polític del país, Obama va instar a fer “un esforç per part de tots per aconseguir el consens” que permeti afrontar el futur. El president considera que el revés electoral és una advertència per part dels votants perquè el govern restringeixi el dèficit de la mateixa manera que ho estan fent les famílies. Sobre les polítiques a seguir, Obama es va mostrar obert a qualsevol estratègia anticrisi, “al marge de si són iniciatives demòcrates o republicanes”, sempre que puguin ser efectives.     
L’economia serà, juntament amb la reforma sanitària –que podria ser anul·lada–, el tema dominant del que queda de mandat, ja que, segons les enquestes,  és la qüestió que més preocupa el 62 per cent dels votants. Aquesta realitat ha donat força al moviment conservador Tea Party, que ha aconseguit col·locar en el Senat el jove Marco Rubio, de Florida, que alguns consideren ja la gran esperança republicana per a les presidencials del 2012.

CALIFÒRNIA REBUTJA LA LEGALITZACIÓ DE LA MARIHUANA

Els ciutadans de Califòrnia van votar ahir en contra de legalitzar la marihuana per a ús recreatiu en aquest Estat, un resultat que va posar fi a una intensa campanya que va ser seguida amb gran interès dins i fora de les fronteres dels EUA. El resultat, basat en dades oficioses projectades pels mitjans de comunicació del país, va coincidir amb l’anticipat pels últims sondejos, que mostraven una oposició majoritària a despenalitzar aquesta droga.
Tot i el resultat, el cànnabis continuarà sent una droga autoritzada a Califòrnia sempre que s’empri amb finalitats medicinals per tractar malalties que van des de l’insomni fins al càncer. L’aprovació de l’anomenada Proposició 19 hauria permès que els governs locals poguessin regular el cultiu i gravar impostos amb les vendes, la qual cosa ajudaria les malmeses arques públiques de Califòrnia, segons els defensors de la mesura.

24 tones de marihuana
D’altra banda, les autoritats de Mèxic i els Estats Units van descobrir ahir un túnel de 600 metres que connecta la ciutat de Tijuana amb l’Estat de Califòrnia, en què hi havia 24,5 tones de marihuana. El túnel, descobert a la demarcació de Mesa de Otay (Tijuana) tenia il·luminació i ventilació pròpies, i disposava d’un sistema fer­roviari casolà que servia per facilitar el transport de la droga.

El líder de l’executiu va revelar l’existència “d’informes tècnics” que assenyalen “quatre punts que podrien no ser coincidents amb la Constitució i algunes de les normes vigents”.
Bartumeu va mostrar-se sorprès per les reaccions que han manifestat alguns cònsols, i va assenyalar que “això és el que se’ls va comentar, primer de manera informal i després per carta”. Però va insistir que, finalment, són els consellers generals els que tenen la darrera paraula, i fins i tot va aventurar-se a dir que “no passaria res” si finalment no es tinguessin en compte les recomanacions del Govern. En tot cas, va voler deixar clar que el que es va signar a Estrasburg és un document de conformitat amb la carta, i aquesta ha de ser ratificada per la cambra parlamentària.
“Nosaltres el que vam signar és la carta sense reticències ni canvis”, va assenyalar el cap de Govern, que alhora va recordar que el Consell d’Europa exigeix “la ratificació d’un mínim d’articles del nucli dur”, que l’executiu avala amb escreix. Cal recordar que els articles que podrien comportar conflictivitat fan tots referència al finançament dels comuns, i els mandataris ja van anunciar que demanarien la ratificació sencera de la carta.

Crítiques als cònsols liberals
El cap de Govern es va mostrar molest per les declaracions dels cònsols. Concretament va carregar contra Enric Casadevall, de qui va recordar que havia estat ministre en una època en la qual no es va fer cap aproximació a l’autonomia local. “Estem anant cap a un fals debat”, va afirmar Bartumeu, “i no s’ha volgut fer aquest gest en catorze anys de governs liberals, i per tant, no hem de rebre lliçons dels que no van voler firmar-la abans”. El cap de Govern també va assegurar que el deure de l’executiu és vetllar “per complir la Constitució i les lleis” i que, a més, les possibles interpretacions dels punts que es posen en dubte podrien acabar sent un motiu “de conflictivitat entre els mateixos comuns, no pas amb el Govern”.
A tot això cal afegir la pregunta parlamentària que ahir va tramitar per la via d’urgència el conseller Joan Torres, en què Coalició Reformista demana les raons de la “retallada” que el Govern suposadament vol fer al document rubricat a Estrasburg. Bartumeu va preguntar amb ironia com era possible que “el Govern que ha portat a signar-lo és ara qui el retalla”.

RESPECTA PERÒ LAMENTA LA RETALLADA DE L'APORTACIÓ A ANDORRA TURISME

Jaume Bartumeu va manifestar que “el Govern és respectuós amb les decisions dels cònsols” referint-se a la retallada del 80% a l’aportació econòmica destinada a Andorra Turisme, però també hi va afegir que “ho lamentem”. I és que el màxim responsable de l’executiu va indicar que “segons com es faci aquesta retirada podríem tornar a un escenari històricament superat, el d’una política turística d’Estat i una altra d’alguns comuns amb voluntat de fer política turística parroquial”, tot recordant que “Andorra Turisme es va crear amb la voluntat de fer política d’Estat”. En qualsevol cas, Bartumeu va assegurar que el compromís del Govern amb la promoció exterior del país és ferm i que així ho corrobora la posada en marxa d’un fòrum mundial de turisme a Andorra. La setmana vinent se signarà a Londres l’acord marc amb l’Organització Mundial del Turisme (OMT) per tirar endavant el citat fòrum.

Així, de la dotzena de persones que han passat per l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) de la Seu, només un parell entraven dins dels paràmetres marcats pel text legislatiu. Els rebutjats ho van ser fonamentalment perquè havien estat acomiadats abans de la data asse­nyalada en una llei que no s’aplica amb efectes retroactius.
La reforma legislativa deixa fora de l’ajut persones que fa mesos que no tenen feina, acomiadades a Andorra, i a les quals l’import de la liquidació percebuda ja se’ls ha esgotat. “No és ben bé el que s’esperava”, apunta un treballador afectat per aquesta situació: 52 anys i exempleat del sector de la construcció que es va quedar sense feina a Andorra fa quatre mesos. Els canvis serien “insuficients, tot i que una mica sí que hem guanyat” respecte de la situació anterior.
Una apreciació que comparteix amb la presidenta de l’Associació de Transfronterers, Rosa Badalamenti, que la veu “millor que res”, tot i tractar-se “d’un text molt limitador” i que “ens fa replantejar si aquesta llei ha servit o pel contrari ens torna a mostrar les grans deficiències que patim”.

Caràcter provisional
La normativa té un caràcter provisional, mentre no es modifica el conveni de la Seguretat Social entre Espanya i Andorra, que hauria de resoldre la qüestió de les prestacions per desocupació dels residents espanyols que es desplacen cada dia a treballar al Principat. La llei estipula que tenen la condició de transfronterers “els espanyols que mentre treballen a Andorra resideixen a Espanya”, on tornen a diari o com a mínim un cop per setmana.
Per accedir a la prestació, el treballador haurà d’acreditar que la seva no ha estat una baixa voluntària. A través de la carta d’acomiadament proveïda per l’empresa, contracte temporal que s’hagi esgotat o certificat de l’empresari que indiqui que el cessament del treballador a Andorra ha estat involuntari.
Així mateix, haurà d’haver cotitzat el temps suficient a Espa­nya: com en el cas d’un assalariat que treballi en territori espanyol, el mínim està fixat en 360 dies cotitzats a l’atur, durant “els sis anys anteriors a l’última situació legal de desocupació a Andorra”. Aquest període de cotització es tindrà en compte tant per accedir al dret com per fixar la durada.
És en aquest establiment del període de sis anys on el text de la llei pot comportar problemes d’interpretació. Així, segons la documentació facilitada per escrit pel Servei Públic de Treball Estatal, “per al càlcul del període d’ocupació cotitzada, que determina la durada de la prestació, el període dels sis anys es retrotraurà pel temps equivalent a la durada de la feina per compte aliè efectuada a Andorra dins d’aquest període”. És a dir, el temps treballat al Principat durant els esmentats sis anys “es considerarà com un parèntesi”. El sol·licitant de la prestació haurà d’acreditar que ha estat efectivament assalariat al Principat mitjançant l’informe de punts de la CASS.
Els dotze mesos cotitzats no han d’haver estat computats per obtenir una prestació anterior.
Si no compta amb els 360 dies cotitzats a l’atur, podrà accedir al subsidi no contributiu, sempre que reuneixi determinats requisits: no tenir “rendes de qualsevol naturalesa superiors al 75 per cent del salari mínim” i tres mesos cotitzats si té responsabilitats familiars o sis si no en té.

VOLEM ELS MATEIXOS DRETS QUE ELS EMIGRANTS RETORNATS

Badalamenti es lamenta que la normativa referent als transfronterers que s’inclou a la reforma laboral espanyola no els asseguri un tracte equiparable “com a mínim al que reben els emigrants retornats”. Es tractaria, així, de recuperar un ajut al qual el col·lectiu va tenir dret durant un temps, però que després li va ser retirat.
Segons explica Badalamenti en l’informe escrit posterior a una reunió amb el director de l’OTG de la Seu, Josep Maria Pasques, aquest els va explicar que els transfronterers l’havien començat a rebre arran de les riuades del 1982, que havien deixat molts treballadors del col·lectiu sense feina. Alfonso  Guerra, aleshores vicepresident del govern, va autoritzar l’extensió de l’ajut. La situació es va anar prorrogant, probablement per descuit de l’administració central espanyola, fins que el 2006 es va revisar la Llei de l’estatut de la ciutadania espa-nyola a l’estranger.

El Col·legi de Podòlegs està a l’espera de rebre una resposta del Govern sobre la posada en marxa de les xarxes de salut, concretament la que fa referència a les persones amb diabetis.

La despesa de les llars al Principal no ha tingut la mateixa evolució que als dos països veïns. Així, si el consum realitzat per les famílies d’Espanya i França va anar en augment des del 2005 fins al 2009, a Andorra l’any passat va disminuir un 9,3%. Així ho exposa l’Enquesta de Pressupostos Familiars feta entre el 2005 i el 2009, que inclou una comparativa amb els països de l’entorn.

Com si no fos prou dura per les condicions que s’hi ha de patir, per l’exigència de l’itinerari i les altes temperatures que s’han de suportar, els organitzadors de la Titan Desert han decidit endurir el traçat, que s’amplia en un etapa. Com en les anteriors edicions, hi tornarà a haver participació andorrana.