Tots els partits tenen característiques distintes i el que té demà al vespre el BC River Andorra és “diferent de la resta per com entén el joc el rival”, com admet el mateix entrenador, Joan Peñarroya. El Tíjola és el primer contrincant d’entitat que passa aquesta campanya pel poliesportiu d’Andorra i un dels que, com tothom preveu, han de ser els que aspirin també a l’ascens a LEB Or.

La setmana vinent es començarà a complir una nova etapa del centre de tecnificació d’Ordino amb l’obertura dels plecs per al projecte urbanístic de la instal·lació, perquè les empreses presentin les seves ofertes i s’adjudiqui les obres del que serà l’edifici de serveis.

Sembla que l’impuls del BP Andorra és complicat que es pugui aturar a casa. Dissabte (20.00 hores) rep l’Unión África Ceutí, conjunt que té just per sota en la classificació i del qual té la possibilitat de distanciar-se en cas de sumar una nova victòria, que seria la sisena consecutiva.

La campanya turística d’hivern per promocionar Andorra a Bèlgica ja ha arrencat. Andorra Turisme ha impulsat accions en aquest país abans que a Espanya, França i Portugal, vist que els consumidors belgues tendeixen a reservar les seves vacances amb més anticipació. El pressupost destinat a la compra de mitjans és de 150.000 euros.

El Programa per al foment de l'ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el sí de les empreses i el Programa de foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i annexos preveuen subvencionar entre 100 i 400 euros els sous dels aturats que contractin les empreses adherint-se a aquests programes. Les quantitats es defineixen en funció del temps que porten en situació de desocupació, de l'edat dels treballadors i de l'experiència que tenen. La ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, i el secretari d'Estat de Salut i Treball, Jesús de Tena, han presentat les característiques dels programes aquest dijous a la tarda davant la premsa, on l'inspector de Treball, Sergi Ruiz, també ha donat a conèixer la nova pàgina web www.treball.ad.
Els dos programes impulsats per la taula permanent de la formació en el treball van dirigits als aturats inscrits al Servei d'Ocupació i comparteixen la majoria de les característiques tècniques, però es diferencien principalment en els seus destinataris i en que un d'ells inclou la formació i l'altre només preveu fomentar la contractació. Pel que fa al Programa per al foment de l'ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el sí de les empreses preveu subvencionar entre 100 i 250 euros els sous dels aturats que hagin estat en situació de desocupació durant més de tres mesos durant l'últim any i que contractin les empreses dels sectors del comerç i la hosteleria. L'objectiu d'aquest és millorar la qualificació professional de les persones desocupades, fomentat l'ocupabilitat i aconseguint que les empreses siguin més competitives.
El programa preveu que les empreses que s'hi adhereixin designin un tutor que formi al treballador subvencionat durant tres mesos prorrogables a tres mesos més si se supera un procés d'avaluació. Les dotacions que rebran les empreses per cada aturat aniran en relació a la seva edat, experiència i al temps que hagin estat desocupats, sent els joves d'entre 31 i 41 anys, en situació de desocupació durant entre tres i sis mesos i amb experiència de menys de dotze mesos els que rebin una menor subvenció, que seria de 100 euros. Els majors de 41 anys o menors de 30 sense experiència i en situació de desocupació superior als sis mesos rebrien la subvenció més elevada, de 250 euros, per ser el grup amb més dificultats per ser contractats.
D'altra banda, el Programa de foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i annexos no preveu cap tipus de formació perquè va dirigit a persones amb un mínim d'experiència de dotze mesos en la construcció o en sector relacionats com poden ser els lampistes. Mentre l'altre programa situa el sou mínim en el salari mínim interprofessional, aquest preveu un sou base de 1.200 euros bruts, i exigeix una durada del contracte de sis mesos com a poc. El sector de la construcció, tal com ha indicat de Tena, 'és el més castigat per la crisi' i per això s'ha focalitzat el programa en aquestes persones. L'empresa rebrà per cada treballador contractat amb les bases d'aquest programa entre 200 i 400 euros al mes. Per contractar treballadors de mes de 41 anys i menys de 30 que hagin estat desocupats durant més de sis mesos, l'empresa rebrà 400 euros, mentre que si contracta joves d'entre 31 i 41 anys que hagin estat desocupats entre tres i sis mesos en rebrà 200.
El secretari d'Estat de Salut i Treball ha volgut remarcar que el projecte de pressupost del 2011 preveu una dotació pressupostaria de dos milions d'euros per a aquests programes més un milió d'euros per la prestació econòmica de desocupació involuntària. Ha remarcat que segons els càlculs que es van fer al maig de l'any passat, prop de 160 treballadors podrien beneficiar-se d'aquesta iniciativa, i ha indicat que ja hi ha empreses que han demanat informació de manera informal, però que podrien estar interessades en contractar aturats en aquestes condicions.
Tot i així, de Tena, ha subratllat la voluntat de la Taula a l'hora de garantir que aquestes subvencions no perjudiquin a ningú, i que per això s'ha establert que les empreses que hagin acomiadat a algú de manera no causal en els últims 40 dies no podran adherir-se als programes, ja que sinó se'n podria fer un mal ús.
D'altra banda, no hi ha cap problema perquè una mateixa empresa pugui contractar diversos treballadors en el marc dels programes, però l'únic que s'ha de tenir en compte és que un mateix treballador no es pot adherir als dos programes i en el de formació un mateix tutor només pot formar a un màxim de tres treballadors. Perquè les empreses i els treballadors sàpiguen que disposen d'aquestes facilitats s'ha previst una campanya de difusió.
De Tena ha volgut remarcar el treball que han fet els dotze membres de la Taula formada per representants de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les associacions empresarials, els sindicats i representants del Govern, i ha assegurat que sense aquests agents la feina no hagués arribat al mateix punt. De cara a un futur ha manifestat la voluntat de crear nous programes dirigits als grups més vulnerables, o de formació continuada en el si de les empreses, però el que ha assegurat és que s'hi continuarà treballant.

Aquest grup de treball estarà integrat per representants del Govern, del SAAS i dels col·legis professionals sanitaris. Entre les qüestions que haurà d'analitzar hi ha el que la ministra considera els quatre grans eixos d'actuació: la sostenibilitat financera vetllant per la qualitat i l'eficiciència, el reforç de l'assistència amb la implantació del metge de capçalera, les xarxes de salut i la potenciació dels sistemes d'informació. Bonet ha explicat davant els consellers que integren la comissió del Consell que es buquen "els consensos necessaris" per dur a terme les reformes.
Pel que fa al metge de referència, ha explicat que els assegurats tindran dret a escollir el metge de capçalera que desitgin i que podran també acudir directament a determinats especialistes com els ginecòlegs. Ha apuntat també la necessitat de regular el dret dels pacients a obtenir una segona diagnosi.
El treball en les xarxes de salut s'està centrant en aquests moments en les cures pa·liatives i l'atenció domiciliària a la gent gran. La directora, Margarida Coll, ha avançat la possibilitat de realitzar una prova pilot a principis de l'any vinent. també a l'inici del 2011 s'iniciarà el treball de camp d'una nova enquesta nacional de salut, de la que es farà càrrec el Centre de Recerca Sociològica.
Durant la compareixença, el parlamentari de CR Daniel Armengol ha expressat el seu neguit per la possibilitat que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) destini una part de les seves reserves a comprar deute públic, una possibilitat que la ministra ha afirmat desconèixer. La també consellera reformista i exministra de Salut, Montserrat Gil, ha criticat també, com ja havia fet al Consell, el relleu de Carles Constante al capdavant del SAAS, una destitució que la ministra ha defensat assegurant que no té "el perfil" que es buscava.

pels volts del 1960 Ángeles López i el seu home van decidir deixar enrere el seu poble a las Alpujarras de Granada per venir a treballar a Andorra, un viatge que van fer amb diners prestats. A Andalusia no hi havia feina, es va passar “molta gana” després de la guerra civil espanyola, servir a Granada, on es va desplaçar quan tenia 16 anys, era malviure en l’exclusió social per les diferències marcades per l’estil del señorito andaluz de torn, explica. Així que Andorra es va convertir en una oportunitat per prosperar i una esperança per sortir d’aquell endarreriment del sud d’Espanya.
En el cas de l’Ángeles i el seu marit venir al Principat va representar la millora de les condicions de vida, encara que aquí es treballava de sol a sol i amb condicions laborals pèssimes. Amb tot, però, ara ella es confessa enamorada d’Andorra, un país que defensa tot i que, matisa, “primer em sento andalusa i de Granada”. Això sí, el Principat, diu, és també la seva segona pàtria, i que ningú s’hi posi. “Jo crec que un és d’allà on menja”, sentencia. Aquí hi ha tingut una filla i aquí s’ha volgut quedar.
Al país l’Ángeles hi ha treballat fent serveis domèstics. Un any després de jubilar-se va tenir un problema en una operació i li va quedar mig cos amb paràlisi. Actualment disposa d’una pensió de 800 euros, que completa amb els 200 que percep per viudetat. Com que va venir amb 23 anys a a Andorra, d’Espanya no creu que pugui reclamar cap ajuda.
Precisament si tingués a la mà la possibilitat de canviar alguna cosa, modificaria només això: “Canviaria les coses perquè la gent cobrés més.” Ara bé, diu que en política andorrana no s’hi posa: “Jo amb els andorrans no m’hi poso, que em deixin viure tranquil·la, que jo no em poso amb ningú”, diu rient.

Anècdotes
L’Ángeles ha estat durant vint anys a l’esbart Santa Anna d’Escaldes treballant en el vestuari. Coneix molt bé la formació folklòrica, que fa uns anys li va fer un homenatge lliurant-li una placa commemorativa per la seva dedicació. Amb el conjunt l’Ángeles ha fet una de les coses que més li agrada, viatjar. Recorda amb entusiasme viatges fets a l’illa de la Reunió, a Bèlgica, França o Itàlia, entre d’altres.