El Prat del Rull i la zona de la nova seu del Consell General aportaran unes 300 noves places d’aparcament en aquest indret d’Andorra la Vella. Això serà possible gràcies a dues actuacions.

Amb més premis que mai per valorar l’esforç dels esportistes del país que sobresurten, ahir es va celebrar, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, la gala de la Nit de l’esport, que per primera vegada separava les màximes distincions per gènere i edat.

Ni abans era tan bo ni ara tan dolent. El BC River Andorra s’ha trobat que, després d’un començament de temporada demolidor, quan s’ha enfrontat a autèntics rivals en la lluita per l’ascens han arribat les derrotes. Dues de consecutives, però encara hi ha marge de maniobra per millorar en el que es falla a l’hora de competir.

El restaurant Sagardi celebra des d’aquest dijous fins a l’11 de desembre les Jornades gastronòmiques del bou. Durant aquest període es podrà degustar en aquest restaurant de la capital l’autèntica carn de bou, procedent del sud de Galícia.

Andorra pel Canvi ha demanat de quina manera garantia el Govern la devolució dels cent milions més els 3,5 milions corresponents als interessos de l'emissió i ha indicat que el projecte de pressupost no contempla en cap cas la primera quantitat i reflecteix de forma inexacta la suma referent als interessos. Enmig de les explicacions del ministre Pere López i les repreguntes de Nomen ha aparegut la tensió, quan el síndic, Josep Dallerès, no ha concedit la paraula al líder d'ApC, que s'ha queixat que no se li ha permès la llibertat de repreguntar i la conseqüent resposta del Govern. Ha aparegut uns instants de discussió acalorada. El síndic tampoc ha admès una repregunta del conseller de CR Daniel Armengol sobre aquest mateix assumpte perquè se sortia de la pregunta inicial.

Respecte les explicacions del ministre López sobre l'emissió de deute, aquest ha assegurat que els bancs garanteixen l'emissió, que es cancel·larà a la vegada que s'obre una nova emissió en els mateixos termes i que l'efecte en el pressupost és neutre. López ha indicat també que al pressupost hi ha disponibilitat per garantir el retorn dels interessos, mentre Nomen insistia que els comptes no reflecteixen com ho haurien de fer aquesta emissió i es crea una inseguretat jurídica per als potencials inversors. López ha retret Nomen que volgués generar dubtes als ciutadans sobre una primera emissió que és prou interessant i és una gran notícia per al país. A la vegada, el ministre ha indicat que tot i que els bancs garanteixin els cent milions d'emissió, la intenció és que al deute públic hi accedeixin empreses i particulars com una manera de diversificar-lo.

L'adhesió al conveni internacional s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els consellers i els grups s'han felicitat d'una decisió que han indicat que era desitjada. El ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, ha explicat que només hi havia dos Estats que no s'havien adherit al conveni i que s'havia intentat fer-ho simultàniament amb el Vaticà, però per qüestions de logística finalment la Santa Seu s'ha quedat com l'únic país en no tenir signat l'acord.

D'altra banda s'ha aprovat el projecte de llei de mesures provisionals en relació al règim de l'energia elèctrica, que vol impulsar l'aplicació de l'energia fotovoltaica, i que s'ha dut a terme des de la Comissió de Finances i Pressupost. Tant el grup parlamentari socialdemòcrata com el reformista han votat a favor, ja que tal com ha indicat el ministre d'Economia i Finances, Pere López, es tracta d'unes mesures que han de solucionar els problemes que hi ha per la dependència energètica que té Andorra actualment. El conseller d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha dit que el seu grup vota en contra ja que el projecte de llei no resol el principal problema de l'energia fotovoltaica, que és que el seu cost és superior al preu de mercat de l'electricitat. Ha indicat que el projecte de llei preveu que sigui el Govern qui assumeixi aquests costos superiors però no s'ha fet un estudi econòmic del volum que això suposarà per a l'Administració, i que per tant, es crea una inseguretat jurídica.

Els presents han abordat amb la cònsol major, Rosa Ferrer, i el menor, Josep Vila, la reactivació econòmica. Segons ha explicat la cònsol major, bona part de la trobada ha servit per parlar de la peatonalització de l'avinguda Meritxell i la manca d'aparcament entorn els punts comercials més importants. Ferrer ha explicat les accions internes que està fent el comú respecte l'avinguda Meritxell. D'una banda, s'ha parlat del treball que actualment està realitzant la Confederació Empresarial Andorrana. La cònsol ha afirmat que "s'ha d'analitzar el perquè alguns comerços no hi estan d'acord" i mirar de trobar punts perquè s'acabin interessant en el projecte. La representant de la capital ha fet incís en que "totes les ciutats tenen uns espais de vianants" i ha explicat que s'ha d'afavorir la imatge que "Andorra és un centre comercial a cel obert". Per la seva part, el representant del Club de Màrqueting, Antonio Miralles, ha explicat que estan a favor de tirar endavant el projecte de fer l'avinguda Meritxell per a vianants sempre que es faci bé. "S'ha de donar un esquema d'arribada i sortida, amb una bona senyalització i donant una animació al carrer perquè el turista ho passi bé", ha afirmat.
Ferrer ha explicat que el comú també està intentant fer projectes de cara a l'exterior. "És evident que la cavalcada d'Andorra del gener del 2012 es retransmeti per TV3 és un bon element", ha exemplificat. La cònsol ha argumentat que l'acte no es queda en un sol dia sinó que la cadena està anunciant l'esdeveniment una setmana abans, una propaganda que beneficiarà molt el país. D'alta banda, el dinar també ha debatut sobre la necessitat d'implementar més espais d'aparcament a prop dels centres comercials. La cònsol ha explicat que el comú té dificultats per trobar terrenys on poder fer zones de pàrquing, ja que la majoria d'espais són d'arrendament. De tota manera, Ferrer ha recordat que el pla d'urbanisme ja contempla diverses noves places d'estacionament, com per exemple els espais sota als entorns de Casa de la Vall, sota els vials que s'han de construir al Prat del Rull, o en el futur pla especial del parc Central.
A més, també s'ha comentat que s'està millorant la senyalització. Actualment es procedeix a posar banderoles a l'avinguda Príncep Benlloch per senyalitzar monuments a la parròquia. Ferrer ha agraït la invitació a un fòrum "on es pot aprendre a millorar l'acció". La cònsol ha assegurat que el dinar ha servit per veure que els presents tenen il·lusió i ganes de tirar endavant nous projectes. També ha assegurat que "s'ha d'aprendre i saber que des de l'administració pública s'ha d'estar al costat de l'empresa privada".

ICV vol que la seva presència al Parlament de Catalunya sigui la màxima possible "perquè condicionarà els acords" que es puguin fer en el futur. En un dinar amb els mitjans de comunicació, Pané ha destacat les millores que els catalans han rebut gràcies a les polítiques del tripartit. Pané ha dit que la seva coalició defensa tres compromisos: el del creixement econòmic, el social i l'ecològic. Ha afirmat que al costat del creixement econòmic hi ha d'haver polítiques de sostenibilitat humana i del territori. Segons ell es poden crear llocs de treball a partir del servei a les persones i també en innovació, com les energies renovables. Pané ho ha posat com a exemples d'una "nova economia" i un creixement "més intel·ligent i amb sentit comú".
Romeva ha explicat que el gran repte de la seva formació és "ser presents i decisius" al mateix temps que la presència sigui més nombrosa per poder "condicionar els futurs acords" de govern que es puguin fer. Ha defensat el pacte que ha governat al llarg d'aquests set anys com la millor fórmula de democràcia perquè "hi ha debat, acord negociat, i no hi ha imposició". Romeva ha afegit que "no hi ha res menys democràtic que la cultura caciquil, la compra de vots" i ha incidit que Catalunya només se'n sortirà "si apostem per una economia productiva" en front de l'especulativa; i si es posen "límits i es valora altres maneres de generar riquesa". Finalment, l'eurodiputat ecosocialista no se n'ha pogut estar d'estirar les orelles a Andorra perquè no ha ratificat la convenció de les Nacions Unides sobre la biodiversitat, ja que "posaria en valor elements fins ara menystinguts" en el creixement del país. Els representants dels Verds d'Andorra han fet d'amfitrions en la visita dels dos polítics.

La ministra de Cultura, Susanna Vela, s'ha mostrat convençuda que aquest centre esdevindrà "un referent", a més de destacar la promoció en la innovació que s'hi durà a terme. La consellera reformista Roser Bastida ha destacat que la nova universitat complementarà l'oferta de la que ja disposa el país i generarà riquesa i llocs de treball. En la mateixa línia s'ha expressat el socialdemòcrata Jan Cartes que també ha ressaltat la projecció exterior que s'aconseguirà amb l'establiment d'aquest centre al país. Finalment, el conseller d'Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat, ha manifestat que és una "fita important" que ha de servir de "pal de paller" per atreure més projectes d'aquestes característiques.

Llum verd a l'actuació d'urgència a Ràdio Andorra

En un altre dels punts de la sessió, els vots del grup parlamentari socialdemòcrata i d'Andorra pel Canvi han permès aprovar finalment el crèdit extraordinari de 48.604 euros per finançar la intervenció d'urgència a l'edifici de Ràdio Andorra, que ja s'havia refusat al mes de juny. El grup parlamentari reformista ha votat en contra per expressar el seu desacord en "la política del Govern basada en la presentació successiva de crèdits extraordinaris". El conseller d'ApC Carles Ensenyat ha defensat l'aprovació en tractar-se d'un crèdit que no genera nou endeutament. Per la seva part, la socialdemòcrata Rosa Gili ha recordat la urgència de poder reformar un "edifici històric" que s'està degradant a causa de la humitat.

La ministra de Cultura, Susanna Vela, s'ha mostrat convençuda que aquest centre esdevindrà "un referent", a més de destacar la promoció en la innovació que s'hi durà a terme. La consellera reformista Roser Bastida ha destacat que la nova universitat complementarà l'oferta de la que ja disposa el país i generarà riquesa i llocs de treball. En la mateixa línia s'ha expressat el socialdemòcrata Jan Cartes que també ha ressaltat la projecció exterior que s'aconseguirà amb l'establiment d'aquest centre al país. Finalment, el conseller d'Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat, ha manifestat que és una "fita important" que ha de servir de "pal de paller" per atreure més projectes d'aquestes característiques.

El president de la Fundació la Salle, Ramon Ollé, ha mostrat la seva satisfacció després que el Consell General hagi aprovat la Llei de creació de la universitat. Ollé ha indicat que ja tenen un programa pilot en funcionament que arrencarà oficialment l'octubre vinent amb estudis sobre educació empresarial, e-business i project management. El responsable de la nova universitat ha anunciat que, a més, l'any vinent ja se celebrarà la primera universitat d'estiu a Andorra. També ha afegit que el centre ha de servir de "pal de paller", citant el conseller d'Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat, de la xarxa de 73 universitats, i que s'està treballant per convertir-la en una universitat global. El primer any preveu tenir 400 estudiants i arribar als 6.000 en tres anys. Però Ollé ha indicat que "no hem fet la universitat per a tenir 6.000 alumnes, sinó que l'abast és molt més gros, volem ser una universitat de les grans".

Ollé ha indicat que esperen que la seu estigui situada a Sant Julià de Lòria gràcies a un acord amb la família Reig, tot i que tenen ofertes per instal·lar-se a tot arreu, i preferirien créixer progressivament i no començar amb un edifici tan gran. Les instal·lacions acolliran els sistemes informàtics i les plataformes, i la connexió amb els sistemes internacionals de cobrament perquè Andorra es convertirà en la seu financera, i com que és una Fundació, els beneficis es quedaran al Principat. Ha avançat que tots els estudis que es volen oferir tindran un abast mundial i, a més, també és un projecte "d'una gran transcendència social" perquè s'oferiran alguns estudis a baix preu per als països pobres. L'ensenyament serà principalment en anglès, perquè els principals acords que s'estan gestionant són amb els Estats Units, tot i que també hi haurà presència del castellà i el català. Pel que fa a la celebració de la universitat d'estiu, girarà entorn de quatre temes: home i societat, universitat oberta i tècniques d'ensenyament obert, les possibilitats que ofereix Andorra, i tecnologia, ètica i pensament.

Aprovada l'actuació d'urgència a Ràdio Andorra

En un altre dels punts de la sessió, els vots del grup parlamentari socialdemòcrata i d'Andorra pel Canvi han permès aprovar finalment el crèdit extraordinari de 48.604 euros per finançar la intervenció d'urgència a l'edifici de Ràdio Andorra, que ja s'havia refusat al mes de juny. El grup parlamentari reformista ha votat en contra per expressar el seu desacord en "la política del Govern basada en la presentació successiva de crèdits extraordinaris". El conseller d'ApC Carles Ensenyat ha defensat l'aprovació en tractar-se d'un crèdit que no genera nou endeutament. Per la seva part, la socialdemòcrata Rosa Gili ha recordat la urgència de poder reformar un "edifici històric" que s'està degradant a causa de la humitat.

Crèdits extraordinaris desestimats

S'ha desestimat, amb el vot en contra dels grups reformista i d'Andorra pel Canvi, el projecte de llei de crèdit extraordinari per fer front a la taxa comunal de l'abocador de la Rabassa per a les obres de la desviació de Sant Julià de Lòria, que suposava una quantia d'1.544.000 euros. Tant Conxita Mora, per part dels reformistes, com Eusebi Nomen, per part d'ApC, han remarcat que la negativa es deu a la necessitat de crear un nou endeutament, i no pas a que no hi hagi voluntat que les obres tirin endavant. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha remarcat que les despeses de la terra que es desprèn de l'obra no van ser contemplades per l'anterior Govern quan va adjudicar l'obra i que ara s'han trobat amb que han de pagar la taxa comunal i no hi ha una partida prevista per a aquest fi.

Tampoc no ha tirat endavant el projecte de llei de crèdit extraordinari per fer front als treballs de construcció d'una galeria de serveis i d'evacuació paral·lela al túnel d'Envalira. Hi han votat en contra CR i ApC. El Govern ha demanat el crèdit per 5.423.194 euros i el ministre Pere López ha explicat que part d'aquests diners haguessin anat destinats al conflicte de competències entre el Govern i el comú d'Encamp i la taxa comunal de l'abocador del Maià. El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha assegurat que "no pot ser" que els ciutadans hagin de pagar el conflicte de competències entre les dues administracions. A més, ha argumentat el seu vot en contra perquè el crèdit acumularia més endeutament al Principat. El grup reformista hi ha votat en contra perquè no vol donar suport a més endeutament.

Els mateixos arguments sobre l'endeutament han servit perquè els vots de CR i ApC hagin impedit prosperar un crèdit extraordinari per finançar despeses derivades del desenvolupament de polítiques d'ocupació.

Mentre des del Govern, el ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha ressaltat el caràcter d'urgència del projecte de llei per evitar que l'edifici pateixi un deteriorament més gran.

Tant des d'ApC com des de les files reformistes s'ha criticat que tot i haver aprovat un crèdit el passat mes de juny per fer front a les obres urgents que s'havien de fer a l'edifici, no hagi estat fins a l'octubre que s'han licitat i per tant, encara no s'han dut a terme. La consellera reformista Roser Bastida ha parlat de la "manca de planificació" i la "mostra de mala gestió" del Govern en tot l'afer de l'Hotel Rosaleda. El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha justificat el seu vot contrari argumentant que l'expropiació és una mesura que s'ha de dur a terme quan repercuteix en un bé important per la comunitat, cosa que no considera que passi en el cas de l'Hotel Rosaleda. Nomen creu que l'únic objectiu d'aquesta expropiació és "quedar-se l'edifici" i ha afegit que s'hauria d'haver intentat trobar "una solució equilibrada" amb els propietaris.

Dins del Pla parcial del Prat del Rull, el comú de la capital cedeix un terreny de 6.000 metres quadrats al Govern, dels quals 2.600 serviran per acollir la nova Seu de la Justícia, i la resta seran per als vials d'accés. Aquest pla permetrà el desenvolupament urbanístic de la zona, de 33.360 metres quadrats, que inclou la construcció dels carrers necessaris per garantir la connectivitat, a més d'oferir la possibilitat de construir edificis comercials, d'oficines o habitatges. Amb el desenvolupament del pla, es crearan a la parròquia prop de 300 places d'aparcament, tot i que s'ha de tenir en compte que la reubicació de l'actual aparcament on s'emplaçarà la Seu de la Justícia, farà que les 200 places que hi ha ara a l'aparcament comunal es redueixin. A més de les 200 places previstes a la Casa de la Vall, se'n faran prop d'un centenar al sota el vial que s'ha de construir. Altres aportacions que preveu el pla són l'ascensor que haurà de comunicar Tobira amb Princep Benlloch.

El conseller de Serveis Públics i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella, Antoni Armengol, ha explicat que tot això no suposa inversió per part del comú ja que la permuta entre Govern i comú es fa amb l'obra acabada. Armengol ha recordat que la Seu de la Justícia estava prevista a sota de Casa de la Vall, però es va pactar amb el Govern i el Consell que el Comú cedís 2.600 metres de l'aparcament del Prat del Rull per ubicar-la i a canvi on hi havia d'anar la Seu de la Justícia, el comú hi tindrà unes oficines, a més de prop de les 200 places d'aparcament. El conseller ha indicat que per on hi ha la continuació del vial del costat del riu hi baixarà la carretera, i que tots els vials de l'entorn de la nova Seu de la Justícia es tiraran endavant per poder fer la seu, i la resta de vials els faran els propietaris.

Dins del Pla parcial del Prat del Rull, el comú de la capital cedeix un terreny de 6.000 metres quadrats al Govern, dels quals 2.600 serviran per acollir la nova Seu de la Justícia, i la resta seran per als vials d'accés. Aquest pla permetrà el desenvolupament urbanístic de la zona, de 33.360 metres quadrats, que inclou la construcció dels carrers necessaris per garantir la connectivitat, a més d'oferir la possibilitat de construir edificis comercials, d'oficines o habitatges. Amb el desenvolupament del pla, es crearan a la parròquia prop de 300 places d'aparcament, tot i que s'ha de tenir en compte que la reubicació de l'actual aparcament on s'emplaçarà la Seu de la Justícia, farà que les 200 places que hi ha ara a l'aparcament comunal es redueixin. A més de les 200 places previstes a la Casa de la Vall, se'n faran prop d'un centenar al sota el vial que s'ha de construir. Altres aportacions que preveu el pla són l'ascensor que haurà de comunicar Tobira amb Princep Benlloch.

El conseller de Serveis Públics i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella, Antoni Armengol, ha explicat que tot això no suposa inversió per part del comú ja que la permuta entre Govern i comú es fa amb l'obra acabada. Armengol ha recordat que la Seu de la Justícia estava prevista a sota de Casa de la Vall, però es va pactar amb el Govern i el Consell que el Comú cedís 2.600 metres de l'aparcament del Prat del Rull per ubicar-la i a canvi on hi havia d'anar la Seu de la Justícia, el comú hi tindrà unes oficines, a més de prop de les 200 places d'aparcament. El conseller ha indicat que per on hi ha la continuació del vial del costat del riu hi baixarà la carretera, i que tots els vials de l'entorn de la nova Seu de la Justícia es tiraran endavant per poder fer la seu, i la resta de vials els faran els propietaris.

Barcia ha destacat en el seu discurs la millora que suposen les obres, tant en l'àmbit de la mobilitat, pel que fa a la rotonda, com en la seguretat, sobretot per la canalització del riu, que havia provocat desbordaments i inundacions. Ha indicat que això suposa una millora de la zona d'accés a la parròquia d'Andorra la Vella, i que amb vista al 2011, el Govern ha previst al pressupost una nova rotonda a Prada Casadet. En aquest sentit ha dit que si a la primavera es poguessin començar les obres, la rotonda podria estar enllestida abans del Nadal de l'any vinent.

Barcia ha agraït als propietaris que van cedir els terrenys, i ha fet especial menció a Maria Maestre Pal, que va morir aquest dilluns. Barcia ha explicat que en aquests temps de crisi, les obres que es poden dur a terme són "les d'estructures imprescindibles que aportin millores", com és el cas de les que s'han inaugurat aquest dijous al matí. Ha indicat que la rotonda serveix per ordenar el trànsit i que es dóna continuïtat al pas longitudinal de vianants limítrof al riu Valira, eliminant punts que anteriorment havien generat problemes. Ha recordat que en aquest tram els camions havien de fer maniobres, i que ara s'ha millorat l'entrada a Andorra la Vella.
D'altra banda, ha destacat que la rotonda s'ha intentat adequar a l'entorn en el que es troba amb el disseny que se n'ha fet, i que considera que s'ha aconseguit. Quant a les obres de canalització del riu, que ja s'han acabat, ha destacat que eren imprescindibles, ja que hi havia desbordaments i inundacions de la cruïlla i els terrenys adjacents, que ara s'han solucionat.

A l'acte d'inauguració hi han estat presents també el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, el cònsol menor, Josep Vila, el conseller de Joventut i Participació, Patrick Bosch, i entre d'altres, l'exministre i impulsor del projecte, Xavier Jordana, a qui Barcia ha fet entrega d'un tros de la cinta inaugural.

Barcia ha destacat en el seu discurs la millora que suposen les obres, tant en l'àmbit de la mobilitat, pel que fa a la rotonda, com en la seguretat, sobretot per la canalització del riu, que havia provocat desbordaments i inundacions. Ha indicat que això suposa una millora de la zona d'accés a la parròquia d'Andorra la Vella, i que amb vista al 2011, el Govern ha previst al pressupost una nova rotonda a Prada Casadet. En aquest sentit ha dit que si a la primavera es poguessin començar les obres, la rotonda podria estar enllestida abans del Nadal de l'any vinent.

Barcia ha agraït als propietaris que van cedir els terrenys, i ha fet especial menció a Maria Maestre Pal, que va morir aquest dilluns. Barcia ha explicat que en aquests temps de crisi, les obres que es poden dur a terme són "les d'estructures imprescindibles que aportin millores", com és el cas de les que s'han inaugurat aquest dijous al matí. Ha indicat que la rotonda serveix per ordenar el trànsit i que es dóna continuïtat al pas longitudinal de vianants limítrof al riu Valira, eliminant punts que anteriorment havien generat problemes. Ha recordat que en aquest tram els camions havien de fer maniobres, i que ara s'ha millorat l'entrada a Andorra la Vella.
D'altra banda, ha destacat que la rotonda s'ha intentat adequar a l'entorn en el que es troba amb el disseny que se n'ha fet, i que considera que s'ha aconseguit. Quant a les obres de canalització del riu, que ja s'han acabat, ha destacat que eren imprescindibles, ja que hi havia desbordaments i inundacions de la cruïlla i els terrenys adjacents, que ara s'han solucionat.

A l'acte d'inauguració hi han estat presents també el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, el cònsol menor, Josep Vila, el conseller de Joventut i Participació, Patrick Bosch, i entre d'altres, l'exministre i impulsor del projecte, Xavier Jordana, a qui Barcia ha fet entrega d'un tros de la cinta inaugural.

Els negatius els componen plaques de vidre i negatius de plàstic i es troben en bon estat de conservació segons assenyalen des de l'Arxiu. L'Arxiu destaca que és un dels millors fons fotogràfics pel que fa a contingut, antiguitat i estat de conservació. Entre el fons Builles i el fons de Guillem de Plandolit, el patrimoni documental fotogràfic, d’accés públic, queda cobert en el període que va dels anys 1905 al 1935.

L'autor, V. Builles, era un marxant de vi d’Ax-les-Thermes i un gran aficionat a la fotografia. Una petita part de les imatges van ser publicades a la revista francesa La France: Revue Scientifique et littéraire, a l’edició especial L’Andorre et les Pyrénées ariégeoises. En aquest número especial hi ha força fotografies realitzades per Henri Gaussen durant l’agost i el setembre de l’any 1913. Henri Gaussen era un geògraf francès del que l'Arxiu Nacional disposa de còpia de tot el seu fons fotogràfic i, com Builles, va fer diversos viatges a Andorra. En aquesta revista del 1922, els articles sobre Andorra estan escrits pel mateix Gaussen (apartat de geografia), per Brutails (història d’Andorra), per Renyon (parla de l’administració del país) i les imatges de Builles.