Seria, aquesta, una mesura per contribuir a la frenada de l’important increment que ha experimentat la despesa sanitària. La proposta –les fonts consultades van assegurar que encara no hi ha una decisió presa del tot i, encara menys, la formalització de la fórmula per aplicar la voluntat pretesa– va ser exposada, entre altres, en la primera reunió de la taula permanent per a la sostenibilitat del sistema sanitari i la protecció social. La ministra, Sílvia Bonet, i els secretaris d’Estat, de Salut i Treball, Jesús de Tena, i d’Igualtat i Benestar, Magda Mata, van explicar les actuacions prioritàries del Govern als representants dels diversos col·lectius implicats en el món de la salut. L’objectiu, segons l’executiu, és “assolir un sistema sostenible basat en els principis de qualitat, eficàcia i eficiència, equitat i transparència”.
Els tres responsables governamentals van exposar les línies esmentades de manera molt genèrica, segons fonts consultades presents a l’acte. Es pretén “redreçar un sistema que ha experimentat un increment de la despesa d’un 65% entre el 2003 i el 2009”. Un dels mecanismes per retallar despesa seria el finançament del medicament més barat, que sol coincidir amb el genèric, encara que no sempre. Per a determinats productes, el preu pot anar de 3 a 30 euros. Evidentment, el pacient podria triar el fàrmac que prefereixi. Però només se li subvencionaria el del preu més baix. Les fonts consultades van explicar, però, que la ministra no va explicar ni com s’articularia aquesta proposta, ni quan podria entrar en vigor. I, tampoc, a quins medicaments afectaria. S’hauria de posar en marxa una taula de treball per concretar la situació.
El Govern, segons un comunicat oficial, considera eixos bàsics el desenvolupament de l’atenció primària a través d’un sistema d’organització de l’atenció en xarxes, de la implantació de la figura del metge referent i de la implicació en programes poblacionals i comunitaris de prevenció i promoció. Salut també afegeix a les actuacions prioritàries l’acreditació de l’hospital, la distribució racional dels recursos que intervenen en cada procés diagnòstic i la definició dels serveis sanitaris que s’han de finançar públicament a través d’una cartera de serveis. També es vol implantar una història clínica compartida per millorar l’atenció als pacients i treballar per evitar duplicitat de proves. La taula permanent es reunirà, aproximadament, una vegada cada mes i mig. Els assistents van acordar ahir que els col·legis professionals designaran quatre membres per dotar de més operativitat les reunions. A la propera, el 24 de gener, hi assistirà un tècnic de l’Organització Mundial de la Salut.
ENRENOU PELS RELLEUS EN LA DIRECCIÓ D'ATENCIÓ PRIMÀRIA
El malestar i el neguit regnen al SAAS. A l’hospital. O, almenys, en una bona part. La darrera de les decisions preses pel ministeri de Salut i tramesa aquesta mateixa setmana a les afectades pel director hospitaliari, Lluís Mir, ha provocat un notable enrenou. El ministeri que dirigeix qui fins fa poc era infermera al centre de salut de Sant Julià ha decidit prescindir d’Anna Insa com a directora del servei d’atenció primària. I?també s’ha apartat del càrrec les dues coordinadores de centre de salut, que feia molts anys que ostentaven el càrrec. Segons fonts del sector consultades, Mir hauria comunicat que la intenció del Govern és que un professional estranger assumeixi en breu la direcció que deixa vacant el relleu d’Insa. I que sigui el nou màxim responsable qui decideixi planificar el servei i si compta o no amb la directora adjunta, Anna Xandri, que ara per ara es manté en el seu lloc de treball de manera provisional, segons les fonts.
Les tres afectades ja haurien traslladat la seva situació als seus respectius equips després de rebre la notícia de Mir de manera individualitzada. Segons les fonts consultades, no s’hauria donat cap més explicació que una voluntat de canvi de persones. Suposadament, no hi hauria cap rerefons quant al rendiment de les professionals substituïdes ni tampoc s’hauria especificat a les afectades que es vulgui dur a terme cap canvi d’orientació del sistema. El que sí que s’hauria garantit a les tres persones afectades per la decisió del ministeri de Salut seria la seva recol·lació. Les dues coordinadores de departament tornarien al seu lloc com a infermeres de base. Quant a la fins ara directora, que és contractual, no hi ha encara clara la seva destinació. La manera com s’hauria pres la decisió i, sobretot, la celeritat amb què s’ha comunicat i s’ha fet efectiva sí que hauria generat enrenou. I?una relativa inseguretat entre una bona part dels professionals que treballen per al centre hospitalari o els departaments que en depenen.