Però caldrà que el PS sigui de màniga ampla amb les esmenes presentades. I podrien no ser l’únic obstacle per al consens. La tramitació per part de l’executiu de la llei de garantia de dipòsits per la via urgent ha enutjat, i molt, alguns consellers de la comissió de Finances.
La novetat més important de les 54 esmenes que els reformistes van presentar a tràmit és que proposen exempcions de l’IVA. En concret, i segons un document elaborat pel grup parlamentari, la sanitat, l’educació, els lloguers i els serveis socials quedarien lliures de la imposició indirecta. Dins aquesta última categoria, s’hi inclourien l’assistència, els treballs relacionats amb la reinserció i altres necessitats bàsiques com les llars d’infants.
Els arguments que presenta CR per defensar aquesta proposta és que es tracta d’activitats que “en l’àmbit de la directiva europea no tributen a molts territoris”, i per tant, “lògicament, a Andorra tampoc no ho han de fer”. El projecte de llei del Govern ja preveia un tipus reduït per aquesta mena de serveis, però aquest era de l’u per cent. En tot cas, CR està a favor de mantenir aquest percentatge per productes com els d’alimentació.
Entrada en vigor
Un altre detall que CR vol proposar és que hi hagi una disposició adicional al text on s’indiqui que l’IVA entra en vigor en el mateix moment en que ho facin els impostos directes, i d’aquesta manera fer la reforma fiscal d’una manera més global. No obstant això, el PS hi té discrepàncies importants. Els consellers socialdemòcrates s’estimen més que la data sigui l’1 de gener del 2012, i evitar així que la refosa dels impostos indirectes s’allargui més. Al mateix temps, el projecte del Govern especifica que es dóna un mes perquè els negocis s’adaptin i canviïn a la nova imposició, fet que CR veu “totalment insuficient”, i proposa que l’esmentat termini sigui de mig any.
Fonts reformistes van assegurar que el grup està disposat a pactar també aquesta llei fiscal, tal com ja ha passat amb els tres textos que fan referència a la tributació directa, si els socialdemòcrates permeten l’aprovació de la majoria d’esmenes de fons. Això sí, demanen al Govern que compregui que la comissió de Finances està actualment “ofegada de feina”, fet amb el qual s’haurien mostrat d’acord fins i tot els consellers del PS. La darrera mostra ha estat la llei de garantia de dipòsits, que s’ha entrat urgentment i que per tant obliga a la comissió a abandonar la resta de projectes. Pel grup reformista, aquest text “no és tan necessària com per justificar la via urgent”, i sospiten que hi hagi al darrere “tacticisme electoral” per culpar-los d’una eventual situació de bloqueig.
En tot cas, el debat s’allargarà durant els mesos de gener i febrer. És possible que sigui aleshores quan el text es pacti, sempre que abans hagi el tràmit del pressupost, que a la comissió també té prioritat sobre qualsevol altre text. Un cop votats aquests dos projectes, CR donarà “la legislatura per acabada”, i el cap de Govern dissoldrà el Consell si el pressupost no s’ha aprovat.
PROPOSTA PER ELIMINAR EL RÈGIM DE FRANQUÍCIA PER A PETITS EMPRESARIS
Entre les esmenes reformistes figura la proposta per eliminar el règim de franquícia del projecte de llei original. Es tracta d’un mecanisme que el Govern havia previst per a petits empresaris, i concretament per a aquells que tinguin una facturació de 100.000 euros o inferior. D’aquesta manera, en concepte d’impostos directes haurien de pagar un mòdul i no estaria en funció dels impostos repercutits. Però per a CR això implica que la figura deixa de ser neutral, i a més considera que es presta fàcilment al frau fiscal. Les esmenes reformistes tampoc no contemplen mantenir el règim especial per als bancs. Es tracta d’una modificació que tindria poca incidència, ja que CR també aposta, com el Govern, perquè les entitats financeres tributin si fa no fa el mateix que ara.
Com ja va passar en la negociació pels impostos directes, el principal grup de l’oposició demana una simplificació “per no haver de contractar més personal”. En aquest cas, seria necessari liquidar l’impost a la Duana, fet que no preveu el projecte original.