La Comunitat de Treball dels Pirineus va concedir una de les ajudes, en aquest cas de 10.000 euros, a l’empresa andorrana VitalSport, que en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic de Barcelona / Fundació SAR, la Universitat Pública de Navarra i amb l’empresa catalana Sport Evolució Management i el Laboratori Pasteur d’Andorra, desenvoluparan el projecte de recerca titulat: Pautes d’exercici físic o intervenció nutricional: canvis a llarg termini en persones diabètiques tipus II o amb disminució de la sensibilitat a la insulina. Des de VitalSport (Centre Integral d’Atenció a l’Esportista) s’està duent a terme una part de la recerca, per tal d’ampliar els coneixements actuals en la qualitat i quantitat d’activitat física per a millorar la Diabetis tipus II. Els que estiguin interessants en participar a l'estudi han de trucar al telèfon 869 112 o dirigir-se a la 3a planta del Centre Esportiu Serradells. Els voluntaris que es requereix disposaran d’una supervisió mèdica contínua, així com de l’assessorament d’un dietista i d’un preparador físic.

La campanya de recollida de joguines impulsada des de Radio i Televisió d’Andorra arrencarà dimecres vinent. Fins el dia 25 de desembre es podrà portar joguines noves o en bon estat als locals de l’ens, a les oficines de BIBM, a Vallnord i al partit de bàsquet que jugarà el River Andorra. Es calcula que unes 170 famílies es beneficiaran de la iniciativa. (Seguirà ampliació)

Segons ha explicat el director de Patrimoni Cultural, Olivier Codina, els textos podrien passar a formar part del fons de l’entitat de la Unesco durant el 2011. D'entrada, el Govern ha realitzat una valoració dels documents que es tenen tant a l'Arxiu Nacional com a la Biblioteca de Prada Casadet amb la intenció d'obtenir una llista dels títols que podrien ser susceptibles d'integrar el fons de l'entitat Mundial Digital de la Unesco.
Segons ha explicat el director de Patrimoni Cultural, Olivier Codina, els títols s'han catalogat en tres tipologies. En un primer apartat s'hi troben les monografies. D'aquest col·lectiu, els responsables proposaran l'entrada del recull La cuestión de Andorra de 1894, El contracte de Concessió de les forces hidràuliques i construcció de carreteres de les Valls d'Andorra de 1930, l'obra de Jean-Auguste Brutails anomenada La coutume d'Andorre, El Manual Digest de Fiter i Rossell de 1748 i la Constitució Andorrana de 1993. A més, també es tramitarà l'entrada a la Biblioteca de la Unesco de diversos manuscrits. Entre els textos que es proposaran destaquen noms com El privilegi de la creació del Consell de la Terra, aprovat pel bisbe d'Urgell, Francesc Tovià i el compte de Foix Joan I i El primer Pariatge signat el 1278. Amb aquests documents "s'ha intentat ser el més representatiu amb la història d'Andorra", ha dit Codina. A més, en aquesta primera llista s'han tingut en compte diversos gravats d’autors com Gaston Vuillier i de temàtica permanentment jurídica. El treball d’individualitzar documents, però, no s’ha donat per acabat ja que es prepararà una segona llista de títols que es proposaran a l’entitat més endavant.
El director de Patrimoni Cultural ha comentat que encara s’ha d’establir un conveni amb la Biblioteca Digital Mundial. També s’ha de decidir com s’envien els documents. L’opció més plausible és que es realitzi la digitalització dels títols a Andorra ja que fer-los arribar físicament planteja problemes de conservació. De tota manera, la intenció del Govern és que els documents es puguin consultar de forma universal a partir del 2011.
La voluntat de la Unesco és tenir documents representatius dels països i que es puguin definir com a cabdals per entendre la història de cada regió.

Pintat va anunciar fa unes setmanes que la corporació estava negociant amb National Geographic per poder establir una franquícia a Naturlàndia, i va avançar que les negociacions estaven pràcticament enllestides. Pintat no ha descartat emprendre les mesures legals que considerin oportunes si l'acord no es tanca per culpa del que ha qualificat d'"intoxicació". El cònsol ha fet aquestes declaracions a Ràdio Nacional.

Pintat considera que aquest acord amb National Geographic beneficia la parròquia i el país i per això creu que aquestes accions "ratllen l'absurd". El cònsol lamenta que mentre hi ha una part de gent que intenta tirar endavant buscant alternatives de futur, n'hi hagi d'altres que es queden en l'"immobilisme o l'obscurantisme" i que deuen partir de la base que "jo en aquesta vida ja ho tinc tot resolt i els altres si no poden tirar endavant, que es fotin" i ha afegit que això "no és ètic". Pintat ha explicat que durant aquesta setmana es comprovarà si aquests acords han quedat afectats per la carta enviada pels Amics de la Rabassa. El cònsol també s'ha mostrat crític amb les signatures recollides per Amics de la Rabassa contra el projecte de Naturlàndia. En aquest sentit, ha explicat que s'han estudiat les 1.370 firmes, de les que 230 són de gent de Sant Julià, entre 400 i 500 de nacionals del país (incloent les 240 dels lauredians), i la resta són de residents i turistes. Pintat considera que hi ha firmes de "diferent nivell" i que aquí voten els andorrans que "són els que legítimament estan capacitats per prendre decisions i per impulsar projectes". En aquest sentit, el cònsol ha afegit que no pot ser que es comptabilitzin les firmes de, per exemple, un alemany que vingui a la Fira d'Andorra la Vella, que no resideixi al país, i que alegrement signi per "una sensibilitat ecologista que pugui tenir", ja que el que ha de fer es veure com s'aplica al seu país i no venir a dir "com ens hem de gestionar".

Crist i els seus apòstols, els deixebles, soparen abans del dia de la passió. De ben segur que no van parlar del Barça. Tampoc de si calia avançar les eleccions. Aquells homes, sants, però, sí que van comentar la jugada del seu temps. L’actualitat d’aquells dies. Analitzaren què significaria l’endemà. Miraren de trobar fets coincidents i llimaren, tant com va ser possible, algunes diferències. La història sacra, l’art religiós, ho ha anat representant amb l’escena del Sant Sopar. Com el que reflecteix el fresc que es pot observar, que decora, una part de la paret absidial de l’església de Sant Cristòfol d’Anyós. Una pintura única per a l’època en què fou concebuda: es tracta d’una de les poquíssimes mostres de pintura francogòtica que es conserva al Principat.
A Anyós hi ha diferents meravelles pictòriques. D’altres van ser arrencades. Però cap és del període en què va ser concebuda l’escena del sopar de Jesús i els seus principals seguidors. Es tracta d’una obra de final del segle XIII. D’una qualitat ben notable encara que al fresc que ha arribat als nostres dies ja n’han desaparegut diversos traços de l’original. Però encara s’endevina, i ben visiblement, la figura d’un Crist imponent. Que capitalitza el centre del sopar. En posició frontal encara que mirant a la seva esquerra. En ple àpat. I amb tot un conjunt d’atuells domèstics de l’època. Copes, gerros. I els productes comestibles. Peixos especialment. I?a la seva dreta una de les sorpreses del conjunt. Un sant Joan barbamec. Ben jove. Molt més del que sol ser habitual. Menjant. Assegut a la dreta del Pare quan allò habitual és representar-lo a l’esquerra. Coses dels artistes.

EL DETALL

>> El mur de tramuntana i l’absis semicircular són les dues parts de l’actual església de Sant Cristòfol d’Anyós que es mantenen de l’edifici romànic.

El Partit Popular disposa des de fa uns dies d’una seu al país, on vol ser present per estar al costat de la comunitat espanyola. Ana Mato, vicesecretària d’organització de la formació, aplaudeix les darreres reformes, sobretot en l’àmbit de la fiscalitat, portades a terme.

Per què vol estar present el PP a Andorra?
Sempre hem volgut ser a prop dels espanyols que viuen a l’estranger. Estem convençuts que la majoria d’ells troben a faltar la seva terra i estan preocupats per la situació dels seus familiars. A Andorra, que és un país germà d’Espanya, hi ha molts ciutadans vivint, molts amb fills que hi estudien i volem donar-los suport i escoltar-los. També és important que puguem oferir una mà a Andorra perquè això els beneficiarà també.

Quanta gent pensa que es pot interessar pel PP a Andorra?
No hem fet un càlcul. Hem inaugurat la seu d’un dels partits més importants d’Europa. Significa fer un pas més en l’apropament d’Andorra a la Unió Europea. No ho hem fet només en clau electoral. Aquí hi ha gent de Catalunya, però també de Galícia, d’Andalusia i d’altres llocs.

Per a futures eleccions, faran més actes com els que de la campanya catalana?
Sense cap mena de dubte. Mantindrem el nostre apropament als espanyols que viuen fora. Primer, pel compromís que tenim amb ells i, segon, perquè en aquesta època de crisi tenim més proximitat cap a ells. Ara, molts dels nostres joves han de marxar fora per trobar feina. Quan veus aquesta situació, et recordes encara més dels que van haver d’emigrar. Molts tenen ganes de tornar i pensen fer-ho en el futur. Per això hem de treballar conjuntament amb ells. Ho farem durant les municipals i també en les generals.

Com afectarà la nova llei electoral als votants a l’estranger?
És un canvi que s’ha de fer amb el consens de, com a mínim, PP i PSOE. S’ha avançat. Vam demanar fa temps que es pugui votar en urna perquè el correu a vegades es fa complicat i pot arribar tard. Ara es podrà fer. També tenim l’acord perquè no es pugui participar en les municipals. Pensem que en aquests comicis el que s’elegeix és qui governa els municipis i els problemes són del dia a dia, més domèstics.

Entén que aquesta mesura serà ben acceptada pels residents a l’estranger?
Al municipi voten els veïns. Són unes eleccions molt concretes, per als que hi viuen al lloc. Qui està a l’estranger no té els problemes que li poden causar les competències d’un ajuntament.

Espanya hauria de negociar que els seus ciutadans poguessin votar a les comunals?
Tenim unes relacions de reciprocitat amb molts països. Pensem que els veïns han de poder votar per decidir el futur del poble. És més coherent i lògic que puguin opinar perquè són ciutadans d’aquí. El PP intentarà sempre atendre les reivindicacions dels espanyols a l’exterior, si són lògiques i raonables. Si els ciutadans d’Andorra ens ho demanen, ho intentaríem.

Com valora les relacions actuals entre els dos països?
Sempre han estat bones. Som dos països germans, per la proximitat, perquè hi ha molta població espanyola i perquè Andorra es veu sempre molt afectada pel que passa a Espanya. Han de ser molt properes i constants.

Com veu l’obertura de fiscalitat que ha engegat Andorra?
És molt positiu. A Andorra li va bé obrir-se a la Unió Europea i tenir una major proximitat;?i també als espanyols que hi viuen. És una reforma adequada. Intentarem facilitar tot el possible les demandes d’Andor­ra per integrar-se millor a la UE.

Com pot ajudar Espanya en l’apropament a la UE?
Com hem fet sempre. Donem suport als països germans. Hi ha una primera necessitat que és ser forts a Europa i ara no ho som, sinó que estem donant mostres d’enorme debilitat. Un cop tornem a ser forts, tindrem grans possibilitats d’assolir acords perquè Andorra tingui un paper més important dins la UE.

En el futur, Andorra pot ser membre de la UE?
Sóc conscient de les dificultats que comportaria això. El que es tracta és d’apropar-se el més possible per compartir el progrés. Andorra no pot quedar-se aïllada perquè el futur d’Europa és a la mà del Principat, com el futur econòmic d’Espanya també comporta el progrés del Principat. Ara està en la bona direcció, ha fet passos, els veïns estem disposats i compromesos amb Andorra. És el camí correcte per ser part d’Europa.

L’empat a un entre els dos cuers, Almeria i Saragossa, a camp andalús, els deixa en la mateixa situació crítica que es trobaven, tot i que els locals empatats amb l’Sporting de Gijon, que va perdre per la mínima després d’un dels viatges maratonians en autobús de la jornada. I és que l’espanyol manté inexpugnable el feu de Cornellà-el Prat.
Luis García va aconseguir l’únic gol quan faltaven menys de vint minuts per als 90 reglamentats tot i haver-se quedat amb deu per l’expulsió de Baena només començar la segona part.
Les golejades del Getafe (3-0 al Mallorca) i del Màlaga (4-1 al Racing de Santander) completaven el programa del dia, que no de la jornada a falta del derbi basc i del partit d’avui entre el Deportivo i l’Hèrcules.
El duel entre els dos equips bascos només servia, donat el cas, per veure si algun dels dos es destacava del rival més proper i entrava provisionalment a Europa. Ho van aconseguir els guipuscoans (2-0) i se situen de moment al sisè lloc.

El viatge a Pamplona i el derbi
El viatge del Barça a Pamplona de dissabte continuava ahir portant cua. El president del club català, Sandro Rosell, dirigia una carta a socis i aficionats a través dels mitjans, on assumia la responsabilitat de totes les decisions sobre el desplaçament, reiterava que va creure en la paraula dels dirigents de la federació i d’AENA. A més, es “rebel·lava” contra la injustícia d’acusar els executius i l’entrenador de no voler viatjar a Pamplona”. Patxi Izko, el president navarrès, de la seva banda, declarava a una emisora catalana que el Barça “ha d’estar agraït a Osasuna, que podia haver impugnat el partit pel retard”.
Ahir es feia públic l’horari del derbi entre l’Espanyol i el Barcelona a Cornellà-el Prat. Serà el dissabte, dia 18, a les 8 del vespre.

A ITÀLIA DONN A INIESTA COM A PILOTA D'OR

El diari esportiu italià La Gazzetta dello Sport avançava ahir que la Pilota d’or, que aquest any concedeixen  conjuntament la FIFA i L’Equipe serà adjudicada a Andrés Iniesta, autor del gol de la victòria a la final del campionat del món, i que el podi, amb les pilotes de plata i bronze el coparan jugadors del Barça, amb Xavi i Messi. El rotatiu titula la informació amb una decepció implícita: “Snejijder fora del podi” i recorda el triplet europeu de l’holandès.

El nombre d’expedients iniciats per AENA va ser facilitat pel ministre de Foment, José Blanco, ahir al matí, en la que preveia que fos la darrera conferència de premsa provocada pel caos a l’espai aeri de l’Estat veí.
El ministre va calcular en 18 les hores de tancament de l’espai aeri, i va reiterar que les negociacions amb el sindicat dels controladors (USCA) no es reprendran fins que s’acabi l’estat d’alarma decretat dissabte, i que no està previst aixecar fins al termini de 15 dies, que acaba el 18 de de­-sembre vinent.
Ahir, a l’aeroport de Son Sant Joan de Palma es van complir la totalitat de les operacions d’ater­ratges i enlairaments previstes, i la normalitat va ser gairebé absoluta als de Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat. Fins a primera hora de la nit s’havien completat 2.470 vols i només se n’havien cancel·lat 165, segons la informació d’AENA.
Pel que fa als controladors, més del 95 per cent es van presentar i van treballar normalment als centres principals i a les torres dels aeroports en els diversos torns del dia.

Reclamacions i processos
L’incident relativament més greu de la jornada es va produir a la terminal 4 de l’aeroport de Madrid, on unes 200 persones van protestar iradament perquè, un cop a la sala d’embarcament, van cancel·lar el vol de la companyia Iberia que els havia de portar a Colòmbia. Els manifestants es van calmar quan els van imprimir les targetes d’embarcament per a un altre vol, que sortirà avui.
A més dels expedients disciplinaris oberts als controladors en l’àmbit laboral i que poden comportar fins i tot l’acomiadament definitiu, cal esperar l’evolució dels procediments oberts per les fiscalies, entre les quals les de Madrid, Catalunya i València, i les querelles presentades o anunciades per empreses turístiques i usuaris afectats.
Les pèrdues econòmiques causades per l’aturada d’activitat dels controladors trigaran a avaluar-se, tot i que ha començat el càlcul, segons el ministre Blanco.
De la seva banda, la portaveu al Congrés, Soraya Sáez de Santamaria, anunciava que el Partit Popular donarà al govern “tot el suport que necessiti”, sense deixar d’exigir-li que aclareixi les negociacions amb els controladors.

ELS CONTROLADORS EUROPEUS I ERC CRITIQUEN LA DECLARACIÓ ESPANYOLA DE L'ESTAT D'ALARMA

Els controladors aeris espa­nyols es defensaven de les acusacions generalitzades de polítics i empreses a través d’Internet. El portaveu del sindicat (USCA), César Cabo, després de reconèixer que la reacció dels seus companys va ser “desmesurada”, afirmava a Facebook que es troben als “llimbs” legals, que han estat tractats injustament als mitjans i que deixaria de fer comentaris atesa la situació actual de militarització que pateixen. La coordinadora europea d’associacions d’aquest col·lectiu va condemnar en un comunicat emès a Brussel·les les decissions del govern espanyol, en especial la declaració d’estat d’alarma, que qualificava com a “impròpia d’un país europeu democràtic”. El secretari general d’Esquerra Republicana i portaveu del partit al Congrés dels diputats, Joan Ridao, instava el govern a “retirar ja” la declaració de l’estat d’alarma perquè és un “recurs extrem” i ha deixat de tenir justiciació quan l’espai aeri ha recuperat la normalitat. De la seva banda, el diputat del Partit Popular (PP) a la mateixa cambra Rafael Hernando demanava la dimissió del ministre de Foment, José Blanco, per haver fet servir els ciutadans “com a ostatges i víctimes” en el pols mantingut contra els controladors aeris.

Però caldrà que el PS sigui de màniga ampla amb les esmenes presentades. I podrien no ser l’únic obstacle per al consens. La tramitació per part de l’executiu de la llei de garantia de dipòsits per la via urgent ha enutjat, i molt, alguns consellers de la comissió de Finances.
La novetat més important de les 54 esmenes que els reformistes van presentar a tràmit és que proposen exempcions de l’IVA. En concret, i segons un document elaborat pel grup parlamentari, la sanitat, l’educació, els lloguers i els serveis socials quedarien lliures de la imposició indirecta. Dins aquesta última categoria, s’hi inclourien l’assistència, els treballs relacionats amb la reinserció i altres necessitats bàsiques com les llars d’infants.
Els arguments que presenta CR  per defensar aquesta proposta és que es tracta d’activitats que “en l’àmbit de la directiva europea no tributen a molts territoris”, i per tant, “lògicament, a Andorra tampoc no ho han de fer”. El projecte de llei del Govern ja preveia un tipus reduït per aquesta mena de serveis, però aquest era de l’u per cent. En tot cas, CR està a favor de mantenir aquest percentatge per productes com els d’alimentació.

Entrada en vigor
Un altre detall que CR vol proposar és que hi hagi una disposició adicional al text on s’indiqui que l’IVA entra en vigor en el mateix moment en que ho facin els impostos directes, i d’aquesta manera fer la reforma fiscal d’una manera més global. No obstant això, el PS hi té discrepàncies importants. Els consellers socialdemòcrates s’estimen més que la data sigui l’1 de gener del 2012, i evitar així que la refosa dels impostos indirectes s’allargui més. Al mateix temps, el projecte del Govern especifica que es dóna un mes perquè els negocis s’adaptin i canviïn a la nova imposició, fet que CR veu “totalment insuficient”, i proposa que l’esmentat termini sigui de mig any.
Fonts reformistes van assegurar que el grup està disposat a pactar també aquesta llei fiscal, tal com ja ha passat amb els tres textos que fan referència a la tributació directa, si els socialdemòcrates permeten l’aprovació de la majoria d’esmenes de fons. Això sí, demanen al Govern que compregui que la comissió de Finances està actualment “ofegada de feina”, fet amb el qual s’haurien mostrat d’acord fins i tot els consellers del PS. La darrera mostra ha estat la llei de garantia de dipòsits, que s’ha entrat urgentment i que per tant obliga a la comissió a abandonar la resta de projectes. Pel grup reformista, aquest text “no és tan necessària com per justificar la via urgent”, i sospiten que hi hagi al darrere “tacticisme electoral” per culpar-los d’una eventual situació de bloqueig.
En tot cas, el debat s’allargarà durant els mesos de gener i febrer. És possible que sigui aleshores quan el text es pacti, sempre que abans hagi el tràmit del pressupost, que a la comissió també té prioritat sobre qualsevol altre text. Un cop votats aquests dos projectes, CR donarà “la legislatura per acabada”, i el cap de Govern dissoldrà el Consell si el pressupost no s’ha aprovat.

PROPOSTA PER ELIMINAR EL RÈGIM DE FRANQUÍCIA PER A PETITS EMPRESARIS

Entre les esmenes reformistes figura la proposta per eliminar el règim de franquícia del projecte de llei original. Es tracta d’un mecanisme que el Govern havia previst per a petits empresaris, i concretament per a aquells que tinguin una facturació de 100.000 euros o inferior. D’aquesta manera, en concepte d’impostos directes haurien de pagar un mòdul i no estaria en funció dels impostos repercutits. Però per a CR això implica que la figura deixa de ser neutral, i a més considera que es presta fàcilment al frau fiscal. Les esmenes reformistes tampoc no contemplen mantenir el règim especial per als bancs. Es tracta d’una modificació que tindria poca incidència, ja que CR també aposta, com el Govern, perquè les entitats financeres tributin si fa no fa el mateix que ara.
Com ja va passar en la negociació pels impostos directes, el principal grup de l’oposició demana una simplificació “per no haver de contractar més personal”. En aquest cas, seria necessari liquidar l’impost a la Duana, fet que no preveu el projecte original.