El magistrat va adoptar aquesta decisió a instàncies del fiscal Jesús Alonso en un aute en el qual considera que no “hi ha base per apreciar que darrera de la convocatòria es trobi ETA o una altra organització terrorista assimilada, ni tampoc que es pretengui una exaltació dels seus mètodes o dels seus actors, ni tampoc descrèdit o menyspreu o humiliació de les víctimes”.
Segons Pedraz, que considera que no “s’ha d’assimilar la present convocatòria” amb la realitzada pel col·lectiu de familiars de presos etarres Etxerat en anys anteriors, la marxa persegueix una “modificació de la política penitenciària”, cosa que no és “il·legítima” ja que no es pot prohibir “l’elogi o la defensa d’idees o doctrines, per més que s’allunyin o fins i tot posin en qüestió el marc constitucional”.
Un centenar de persones
L’aute assenyala que la convocatòria està realitzada per una plataforma, sorgida a Durango (Biscaia) el 13 de novembre passat i integrada per un centenar de persones de la vida política, esportiva i cultural del País Basc, tot i que precisa que alguna d’aquestes persones “han estat vinculades a l’esquerra abertzale”.
Així mateix, el jutge també recorda que després de l’anunci de la convocatòria, s’hi han adherit Etxerat i unes 4.500 persones de formacions polítiques democràtiques i agents socials i sindicals, unes adhesions de les quals “no hi ha constància que estiguin vinculades a l’entorn de l’esquerra abertzale ni amb organitzacions de caràcter il·legal”.
DETENEN 14 PERSONES PER PORNOGRAFIA INFANTIL
La guàrdia civil i l’FBI han detingut en els seus respectius països un total de catorze persones acusades de distribuir arxius de pornografia infantil a Internet i que fins i tot disposaven d’imatges de menors del seu entorn familiar.
En l’operació Plus Ultra han participat 150 agents d’ambdós països, han estat imputades cinc persones més i s’han realitzat 34 registres, 13 als Estats Units i 21 a les províncies de Biscaia, Guipúscoa, la Corunya, Orense, Madrid, Àvila, Valladolid, Barcelona, Tarragona, Múrcia, València i Santa Cruz de Tenerife.
Només la guàrdia civil ha intervingut 46 ordinadors, 75 discos durs i més de 1.000 DVD, CD, targetes de memòria i cintes de gravació de vídeo.
L'ASSASSÍ D'OLOT TENIA 30000 EUROS A TERMINI FIX
L’assassí d’Olot, Pere Puig, que presumptament va matar a trets quatre persones el matí del 15 de desembre passat, no estava arruïnat, segons es desprèn de la documentació sol·licitada al banc per l’acusació particular.
Puig tenia 30.000 euros en dos comptes a termini fix: un dels quals vencia el 4 de gener i un altre el 31 d’agost vinent. Cap d’aquests comptes, així com tampoc el seu compte d’estalvi, on només hi havia sis euros, són de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), on treballaven dues de les víctimes.
L’advocat de l’acusació, Carles Monguilod, ha demanat al titular del jutjat d’instrucció número 2 d’Olot, que investiga el cas, que transfereixi aquesta quantitat a un compte corrent del jutjat quan vencin els terminis i que els interessos d’aquestes quantitats es retinguin i es posin a disposició del jutjat.
El mateix dia dels fets, l’agressor va reconèixer l’autoria dels crims en la reconstrucció davant dels mossos d’esquadra. Pere Puig va actuar de forma premeditada.