El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va anunciar que per al tram final de les negociacions amb Europa per adoptar un acord monetari, convidava els coprínceps a participar de les negociacions. Bartumeu, però, no va explicar quin seria el paper que els coprínceps haurien d'assumir en les reunions ni tampoc què esperava el Govern de la seva participació, si aquesta havia de ser simbòlica o si hi havien de participar de forma activa.
La reunió d'avui s'ha realitzat al Palau Episcopal i que segons algunes fonts ha durat hora i mitja. El contingut de moment no ha transcendit ja que cap de les dues parts ha volgut fer declaracions, però la trobada hauria d'haver servit per aclarir els interrogants en relació a l'adopció de l'acord monetari amb la Unió Europea i el paper que se li demanaria al copríncep que exercís el seu representant. Per la part del copríncep francès el posicionament de Nicolas Sarkozy favorable a qualsevol acostament d'Andorra a Europa ja és prou conegut, cosa que facilitaria la incorporació en la negociació del seu representant. Però també és cert que una negativa per la part episcopal a participar-hi obriria incògnites respecte al posicionament francès a l'hora de decidir si han de ser presents a les trobades.

Tot i que les disferències acostumen a estar consolidades a les altures en què arriben, les etapes andorranes de la Pirena poden decidir la cursa. Sobretot, la de Grandvalira-El Tarter, que té catorze quilòmetres de distància i és la de més desnivell (18 per cent) de les catorze que es disputen entre l'Aragó, Catalunya, l'Arieja i el Principat. També l'última nocturna de la competició (en té tres). Després arriben la de Grandvalira-Grau Roig, de dotze quilòmetres, que el director de la Pirena, Pep Parés, ha titllat de "molt tècnica", i La Rabassa-Naturlàndia, la penúltima de la competició, que finalitza a la Molina. "És una etapa de natura, amb paisatges que recorden Alaska", ha analitzat Parés.

La prova, que s'ha ajornat quinze dies amb la voluntat que la neu estigui en les millors condicions possibles, arrenca el 6 de febrer a la Partacua amb 43 equips que buscaran el triomf en trineus i skijoring. Entre els favorits, els dos darrers vencedors, l'alemany Tom Andres (2010) i el basc Iker Ozcoidi (2009). També la txeca Jana Porubska, dominadora en skijoring. Andorra ha tornat a ser fidel a la prova, que es considera un bon vehicle per promocionar el país i que rebrà 50.000 euros de Turisme pel pas de les tres jornades. El ministre de Turisme, Claudi Benet, ha destacat les virtuts de la Pirena per mostrar neu i natura, a la vegada que dóna a conèixer les estacions, i ha explicat que enguany, juntament amb el ministeri d'Educació, s'ha decidit que els alumnes del Principat realitzin visites al campament de la Pirena per veure com funciona la cursa.

Els 16 informadors turístics que hi participen rebran classes de professionals destacats de diversos àmbits de la cultura i del patrimoni i visitaran diversos llocs d’interès patrimonial. Els curs tindrà lloc entre el 18 de gener i el 22 de març, i analitzarà el potencial econòmic i social que té el turisme cultural, les peculiaritats de la història i de la cultura andorrana, la difusió que es fa del nostre patrimoni cultural des dels museus i els monuments del país, a més de conèixer de primera mà el funcionament intern dels museus. Amb aquesta formació es pretén ampliar el coneixement dels informadors amb la finalitat d’impulsar el turisme cultural al país.

Aquest taller s'ha programat després d'observar que molts joves acudeixen a l'espai per fer el seu currículum i demanen assessorament per elaborar-lo i dirigir-se a les empreses. Per això, dues tècniques del Departament de Joventut seran les encarregades de dur a terme l'activitat que pretén mostrar les eines per fer un currículum eficaç i adaptat a l'empresa, alhora que també donaran unes pautes per encarar una entrevista de feina. L'activitat és gratuïta, tindrà lloc a les 19 hores a l'Enllaç, i va adreçada als majors de 16 anys.

Aquest taller completarà els que ja s'han anat fent els darrers mesos com el del mes de desembre, Cuines o et cuinen, amb la col·laboració del Banc del Temps, on els participants van poder aprendre a elaborar postres del Marroc, Veneçuela i Andorra. El 10 de desembre, amb la Discotarda, es va celebrar el 6è aniversari de l’Enllaç en un pub d’Andorra la Vella, amb animacions i obsequis.

La ponència, que tindrà lloc el dimecres a les 20 hores, anirà a càrrec de la psicòloga de l’Institut Guttman Maria Lluïsa Curcoll. La cita és a l’edifici Crèdit Centre i l’entrada, lliure. Curcoll assenyala que, partint de la base que la sexualitat de la persona afectada d’esclerosi múltiple no és diferent de la de les persones que no n’estan afectades, s’ha de tenir en compte que "alguns símptomes propis de la malaltia i del seu tractament poden condicionar i interferir en la resposta sexual i en la vivència i l’expressió de la sexualitat, i poden influir negativament en l’autoestima de la persona afectada i en la intimitat i la qualitat de vida d’ella i la seva parella".
Curcoll subratlla la necessitat que "les dificultats sexuals s’atenguin de manera integral i personalitzada, com una part més del programa d’orientació i tractament i tenint en compte els seus components biopsicosocials". En aquesta xerrada es comentaran els principals factors que incideixen en l’afectivitat i la sexualitat de les persones afectades d’esclerosi múltiple considerant els aspectes de gènere i el cicle vital, i també es plantejaran algunes mesures per tractar o pal·liar aquestes dificultats i per millorar la comunicació i la intimitat amb la parella.
Maria Lluïsa Curcoll és psicòloga clínica, experta en teràpia familiar i màster en sexologia i psicoteràpia integradora. Desenvolupa la seva activitat a l’Àrea NeuroPsicosocial i a la Unitat de Sexualitat i Reproducció Assistida de l’Institut
Universitari de Neurorehabilitació Guttmann de Barcelona. És membre de diverses associacions professionals i ha format part de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, en qualitat de vicedegana, des del 2006 al 2010.

Integrar l’art en la natura. És un dels reptes de l’escultor Mark Brusse. I l’artista holandès ho assoleix, del tot, a Llorts. Fins al punt que si no fos pel rètol identificatiu de la seva obra, el pont de pedra i els seus homenets de bronze podrien passar gairebé desapercebuts. Gairebé, només. La seva instal·lació escultòrica (del 2002) forma part del projecte cultural de la ruta del ferro ordinenca. Un tribut als homes que van donar vida i sentit a les fargues. Un reconeixement a la cultura de l’esforç, per dir-ho d’alguna forma. L’esforç que fan les dues figuretes de bronze que semblen empényer fins a l’extenuació una pedra de grans dimensions. Sobretot, de grans dimensions atesa la mida que tenen els que empenten. Que miren de fer rodolar el roc pel pont amb l’objectiu d’abocar-lo al riu. Un pont de pedra i ciment. Unes figures de bronze i granit. Endless es diu la creació de Brusse. Sense fi. Infinit. Un esforç no raonable, en certa manera. Com l’art, que segons l’escultor d’Alkmaar tampoc no ho és. Ell mateix ho explica per justificar el seu pont. Els seus homenets. “La pregunta en resposta: ‘L’art, sortosament, no és raonable’. Així vaig respondre fa uns anys a la pregunta ‘què és l’art?’ Crec que el meu pont, amb aquests homes que hi fan rodolar una pedra pesada cap al riu, constitueix un bon exemple d’aquest ‘sortosament, no raonable’. Per contra, amb això encara no és art, però al cap i a la fi, l’art, què és?” Si no és art, és natura. És el pont de l’esforç.

El detall

Mark Brusse va néixer a Alkmaar (Països Baixos) el 1937. És un pintor i escultor que es va instal·lar el 1961 a París i que treballa amb diversos materials i tècniques.

Abans dels 19 primers minuts, Iniesta, a centrada d’Alves, i Villa, amb assistència de Messi, ja havien fet dos gols, als quals Pedro afegiria el tercer. Xavi havia estavellat un xut al travesser i Alves es va retirar, amb molèsties musculars, tot abans del descans.
A la continuació, la intensitat del joc va minvar; un gol de Duda de falta directa va tenir resposta ràpida de Villa,que va aprofitar una passada de Xavi després de driblar el porter i el partit es va esgotar sense més novetat.     
El Reial Madrid, amb Benzema a la banqueta, va sortir espès a Almeria, especialment a la primera part. A la segona es va obrir el joc, i els locals van buscar el contrapeu de la defensa visitant, que van trobar en el contraatac culminat amb gol d’Ulloa.
A partir d’aleshores, el Madrid es va llançar a l’atac, amb les entrades de Kaká i de Granero, que aconseguiria l’empat quan faltava un quart d’hora per al final. Als últims moments, Cristiano Ronaldo va estavellar al travesser un cop franc directe, que podia haver donat la victòria als blancs.
En el primer partit de la tarda, el València va superar el Deportivo a Mestalla, amb gols del defensa Mathieu i de Pablo Hernández.
Amb la victòria de l’Espanyol, a Sevilla, la classificació s’aclareix també darrere de Barça i Madrid, amb Vila-real tercer, València quart i Espanyol cinquè amb 8 punts més que l’Atlètic de Madrid, pendent del partit d’avui.

L'HAMBURG NEGA QUE EL MADRID HAGI DEMANAT VAN NISTELROOY

El director esportiu de l’Hamburg, Bastian Reinhardt, insistia ahir que el club alemany no ha rebut cap oferta del Reial Madrid pel davanter holandès Ruud van Nistelrooy, i “no hi ha cap possibilitat que se’n vagi“  perquè ha de complir el contracte, vigent fins que acabi la temporada. L’entrenador de l’equip, Armin Veh, va afegir que coneixia l’interès del jugador per retornar al Reial Madrid pel mateix futbolista, però a la vegada confirmava que no s’havia rebut cap oferta des de la capital espanyola. El davanter també havia manifestat la voluntat de canviar d’equip en una entrevista a la cadena Sky. Dissabte, Mourinho havia declarat que estaria molt content si s’incorporava. L’agència EFE, esmentant fons de la negociació, explicava que el Madrid estava disposat a recuperar el jugador holandès, de 34 anys, si aquest aconseguia desvincular-se del club alemany, invocant reciprocitat, perquè el va deixar marxar de franc a Hamburg.

A última hora de la tarda, efectius militars van intentar desallotjar del palau presidencial de Cartago membres de la guàrdia de seguretat de Ben Alí que s’hi havien fet forts, però van desistir, segons fonts dels cossos de seguretat esmentades per Le Figaro.
Al centre de la capital, quatre ciutadans algerians van ser detinguts quan circulaven en tres taxis amb fusells de precisió, i dos vehicles més van fugir del control, fins que van ser interceptats a la plaça de Barcelona, prop de la seu del Partit Democràtic Progressista (PDOP, opositor) on es va produir un tiroteig on segons EFE van morir dos soldats, i segons Le Figaro dos franctiradors.
A les regions de Gafsa i Sisi Bouzid, al sud-oest de la capital, els militars van comissar tres arsenals de pistoles i subfusells i van detenir les persones que els traslladaven en dos vehicles.
Al barri de Le Kram, a les rodalies de la capital, membres de la guàrdia de Ben Alí van atacar una escola de la policia camb còctels molotov i trets, als quals van respondre des de l’edifici en un tiroteig que va durar gairebé una hora.

Detenció i civils
El cap de seguretat del president  exiliat, general Ali Sriati, va ser detingut, acusat del ser el suposat cervell dels actes de vandalisme i saquejos dels darrers dies, i retingut en una caserna no revelada, en espera de ser processat, amb altres membres del mateix cos de seguretat.
Un nebot de la poderosa dona de Ben Alí, Imed Trabelsi, enriquit amb negocis immobiliaris i alcalde de la Goulette, va morir després de ser apunyalat .
El fotògraf de premsa francès Lucas Dolega, donat per mort a conseqüència de l’impacte d’una granada de fum a la capital, es trobava encara amb vida a última hora, segons l’agència europea (EPA) per a la qual treballava, tot i que en estat crític.
Ahir ja van obrir alguns comerços i cafès del centre de la capital i van començar a circular autobusos, en un lent retorn a la normalitat de la vida quotidiana de la població civil, tot i que escassejaven els aliments i hi havia dificultats i baralles per aconseguir articles de primera necessitat, entre els quals el pa. A l’inici del toc de queda, les sis de la tarda, els car­rers de Tunis van quedar deserts, fortament vigilats per efectius de l’exèrcit.
Els grups de turistes estrangers  van continuar sortint del país. Rússia va va evacuar 235 dels seus ciutadans, segons el cònsol del país, Alexandr Mamin. També van sortir la majoria dels visitants alemanys, i només quedaven uns 40 dels centenars d’espanyols.

ES CREMA VIU A ALGÈRIA I MÉS PROTESTES A JORDÀNIA

El temor que les protestes contra el poder a Tunísia s’estenguin a d’altres països musulmans es va fer realitat a Algèria i?Jordània. A Boujadra, ciutat algeriana, va morir ahir Mohsen Bouterfif, un pare de família sense feina que es va cremar viu. Un centenar de persones van sortir al carrer per protestar, tan bon punt va circular la notícia. Cal recordar que les manifestacions a Tunísia van començar també per un suïcidi similar, el 19 de desembre passat. A Jordània, centenars de persones (unes 3.000, segons algunes fonts), de sindicats i partits islàmics es van manifestar davant la seu del parlament, tot reclamant mi­llors condicions de vida i reformes polítiques. Els participants portaven cartells i cridaven en demanda de la dimissió del govern que encapçala Samir Rifai. Alguns dels diputats van abandonar la sessió que celebrava la cambra, per unir-se a la protesta del carrer. Una altra de les reivindacions era la reforma de la llei electoral. Divendres, milers de persones van protestar a diverses ciutats del país per l’encariment dels preus.

I un grapat de paciència. Un àpat condimentat, potent, que des de les tres de la matinada s’havia anat coent a poc a poc a les fogaines al ritme que marcaven el foc i la llenya. El secret per fer una escudella per llepar-se’n els dits? “La lle­-nya, cuinar-ho a poc a poc i no parar de remenar”, segons va explicar ahir al migdia, en plena ebullució de la festa popular a la parròquia, l’escudellaire major, Àlex Arnó. “Ui... i mentre remenes, et cremes, sues...! però s’ha de fer, perquè si no el caldo s’enganxa i pot fer-se malbé, amb gust de cremat”, avisava.
A Encamp la d’ahir era la vint-i-quatrena vegada que se celebrava el dinar al carrer per celebrar Sant Antoni Abat (per a l’any que ve, les noces de plata, des del comú es plantegen organitzar “alguna cosa” especial). I la divuitena que Arnó feia de mestre de cerimònies, amb la col·laboració de la gent jove de la parròquia i també de les padrines, les encarregades d’amanir, el dia abans i com cal, la vianda i les verdures. “A les tres de la matinada hem començat a preparar el foc i les fogaines i cap a les cinc, com passa sempre, ha vingut el jovent del poble, que sortia de festa”, va relatar l’escudellaire major. Cap a les nou del matí el gruix de col·laboradors s’havia engreixat fins a les trenta persones, amb membres del grup sardanista inclosos, que per primera vegada van contribuir a la feina de l’escudellada.
Tantes hores de feina bé que havien de valer la pena. Fins a 900 litres d’escudella, distribuïdes entre unes 1.200 racions que es van esgotar, van ser-ne el resultat. Cap a les dues del migdia la cua de comensals rodejava la plaça i, com passa sempre, no tothom va assaborir el caldo en comunitat. Molts ja venien peparats amb les cassoles i els tupperwares, per omplir la panxa en arribar a casa. Altres van preferir degustar la sopa allà mateix, amb un dels plats commemoratius de ceràmica i la cullera de fusta que, per set euros, es podien adquirir a la taquilla. “Hem vingut per primera vegada, a tastar la d’Encamp. Sempre anem a l’escudellada d’Andorra la Vella, és un costum que tenim des de fa anys!”, exclamava un matrimoni que, pacient, esperava el torn per ser servit. Avui repetirà el cerimonial a la plaça de les Arcades.

OLLES BEN BUIDES A CANILLO

Les olles també van quedar ben buides a la parròquia veïna. A Canillo, que va celebrar Sant Antoni a la mateixa hora, van acudir centenars de persones a la recerca d’un plat de caldo. Es van repartir, segons van explicar des de l’organització, unes mil racions. Amb vista a l’afluència massiva –el bon temps, més propi de primavera que de ple gener va contribuir a la causa–, els escudellaires van optar per oferir plats mesurats. De caldo no en va sobrar ni una gota.

El 9 d’aquell mes en una assemblea ordinària l’executiu va aprovar els comptes del forn incloent-hi el deute que té la societat provinent de la construcció i que s’està pagant en un crèdit. Bàsicament, segons diferents fonts properes al cas, l’executiu va posar en un sol exercici tot el deute. El forn té un sobrecost de construcció d’uns 23 milions d’euros, la major part (uns 15) dels quals provenen de l’any en què l’edificació va estar aturada. El deute es paga amb un crèdit amb un banc del país a un termini de 20 anys i que es va satisfent amb els ingressos anuals de Ctrasa.
Cespa i Novergie disposen del 47% de les accions i per tant el bloc majoritari format pel Govern i FEDA va imposar el 9 de novembre l’aprovació dels comptes amb el nou criteri. Com la societat té 3,2 milions de capital social s’ha de fer una aportació molt gran per cobrir en un sol any tot el deute. En aquesta línia el Govern va aprovar recentment un avenç de fons de set milions d’euros, que ha de ser avalat pel Consell, per a fer front a aquest pagament. Els minoritaris estan entre l’espasa i la paret. O fan aquesta gran inversió (d’entrada gairebé set milions d’euros) o queden amb un paper simbòlic dins de la societat ja que passarien a ser molt minoritaris. Les dues empreses tampoc tenen la intenció de fer un desemborsament d’aquest tipus en una societat en la qual continuaran sent minoritaris i on entenen que el Govern ha de demostrar ser capaç de fer qualsevol cosa.
Els minoritaris al·leguen que en aquella assemblea es van aprovar els comptes tot i no tenir l’auditoria definitiva sinó només un esborrany. Reivindiquen que fins i tot l’auditor fa constar que el Govern no li ha donat tota la informació per poder fer els comptes. L’auditoria instaria el Govern a explicar quins són els criteris que han motivat el canvi comptable i com no s’hauria donat resposta només hi ha un esborrany. Un altre aspecte que es considera irregular és que els comptes no es van portar al consell d’administració. I no va ser així perquè els minoritaris van considerar que l’única arma que tenien per defensar-se de les imposicions del Govern i FEDA era no assistir-hi ja que la majoria hauria imposat el canvi comptable. Cespa i Novergie es negaven a anar al consell d’administració fins que el Govern no els expliqués per què s’ha canviat el criteri. Ara serà la Batllia qui haurà de decidir si el canvi de criteri era legal.

RECURS SOBRE L'AVENÇ DE FONS DE SET MILIONS

Els socis minoritaris del centre de tractament de residus presenten també un recurs de reposició per l’avenç de set milions d’euros que va aprovar l’executiu per anar a l’ampliació de capital de Ctrasa. Consideren que aquesta acció és arbitrària. Cespa i Novergie es mostren disconformes amb la línia que s’ha marcat el Govern ja que entenen que l’objectiu és que les dues empreses decideixin renunciar a la depuradora per la pressió constant. Cal recordar que el Consell de ministres va aprovar demanar al consell d’administarció de Ctrasa d’investigar si les empreses estan complint el contracte de prestació de servies. Cespa i Novergie són al mateix temps accionistes i encarregats de la gestió de residus ja que estan especialitzats en aquest ram. S’havia d’analitzar si “es presta el servei o la remuneració encobreix altres conceptes”, segons Bruno Bartolomé.

El 9 d’aquell mes en una assemblea ordinària l’executiu va aprovar els comptes del forn incloent-hi el deute que té la societat provinent de la construcció i que s’està pagant en un crèdit. Bàsicament, segons diferents fonts properes al cas, l’executiu va posar en un sol exercici tot el deute. El forn té un sobrecost de construcció d’uns 23 milions d’euros, la major part (uns 15) dels quals provenen de l’any en què l’edificació va estar aturada. El deute es paga amb un crèdit amb un banc del país a un termini de 20 anys i que es va satisfent amb els ingressos anuals de Ctrasa.
Cespa i Novergie disposen del 47% de les accions i per tant el bloc majoritari format pel Govern i FEDA va imposar el 9 de novembre l’aprovació dels comptes amb el nou criteri. Com la societat té 3,2 milions de capital social s’ha de fer una aportació molt gran per cobrir en un sol any tot el deute. En aquesta línia el Govern va aprovar recentment un avenç de fons de set milions d’euros, que ha de ser avalat pel Consell, per a fer front a aquest pagament. Els minoritaris estan entre l’espasa i la paret. O fan aquesta gran inversió (d’entrada gairebé set milions d’euros) o queden amb un paper simbòlic dins de la societat ja que passarien a ser molt minoritaris. Les dues empreses tampoc tenen la intenció de fer un desemborsament d’aquest tipus en una societat en la qual continuaran sent minoritaris i on entenen que el Govern ha de demostrar ser capaç de fer qualsevol cosa.
Els minoritaris al·leguen que en aquella assemblea es van aprovar els comptes tot i no tenir l’auditoria definitiva sinó només un esborrany. Reivindiquen que fins i tot l’auditor fa constar que el Govern no li ha donat tota la informació per poder fer els comptes. L’auditoria instaria el Govern a explicar quins són els criteris que han motivat el canvi comptable i com no s’hauria donat resposta només hi ha un esborrany. Un altre aspecte que es considera irregular és que els comptes no es van portar al consell d’administració. I no va ser així perquè els minoritaris van considerar que l’única arma que tenien per defensar-se de les imposicions del Govern i FEDA era no assistir-hi ja que la majoria hauria imposat el canvi comptable. Cespa i Novergie es negaven a anar al consell d’administració fins que el Govern no els expliqués per què s’ha canviat el criteri. Ara serà la Batllia qui haurà de decidir si el canvi de criteri era legal.

RECURS SOBRE L'AVENÇ DE FONS DE SET MILIONS

Els socis minoritaris del centre de tractament de residus presenten també un recurs de reposició per l’avenç de set milions d’euros que va aprovar l’executiu per anar a l’ampliació de capital de Ctrasa. Consideren que aquesta acció és arbitrària. Cespa i Novergie es mostren disconformes amb la línia que s’ha marcat el Govern ja que entenen que l’objectiu és que les dues empreses decideixin renunciar a la depuradora per la pressió constant. Cal recordar que el Consell de ministres va aprovar demanar al consell d’administarció de Ctrasa d’investigar si les empreses estan complint el contracte de prestació de servies. Cespa i Novergie són al mateix temps accionistes i encarregats de la gestió de residus ja que estan especialitzats en aquest ram. S’havia d’analitzar si “es presta el servei o la remuneració encobreix altres conceptes”, segons Bruno Bartolomé.

La victòria del Clavijo sobre el Leyma Bàsquet Corunya fa que els de Jesús Sala comandin la classificació per millor bàsquet average. Els de Joan Peñarroya van caricaturitzar a la mínima expressió els bascos i en una segona part de bon bàsquet es van imposar sense problemes a un rival que no va saber trobar resposta al festival ofensiu i també defensiu. Per tant un recital d’equilibri que va començar a partir del minut 20 ja que els primers 10 minuts van ser per oblidar.
L’inici de partit va comptar amb molts errors dels dos equips: llançaments fallats, violacions constants –amb passes i dobles–, passades a la banda i no als companys i nombroses imprecisions, és a dir, sense tensió. Semblava el primer partit de la pretemporada i no el de la dissetena jornada. Els de Joan Peñarroya van clavar un parcial de 6 a 2 amb dues esmaixades per bàndol, la primera d’Aritz Martínez i la segona de l’escorta americà James Holmes. El LAN Mobel ISB?va reaccionar i es va posar per primera vegada per davant en el marcador amb un 2+1 de Chris Mortellaro (10 a 11). L’escorta James Holmes va donar la resposta amb un altre 2+1 i va aportar tranquil·litat abans de finalitzar el primer quart (15 a 11), però un triple de Reggie Bratton sobre la mateixa botzina va deixar l’electrònic amb un marcador ben ajustat (17 a 16).
En els següents 10 minuts el partit va continuar amb la mateixa dinàmica, és a dir, molts errors continuats que provocaven manca de màgia i també ritme ensopit i infumable. Molt, molt i molt pesat de veure. Una cistella de Rob Johnson i un triple d’Àlex Piru Ros van deixar un 22 a 18. Aquest va ser el primer triple del partit i tot seguit un parcial de 6 a 0 feia agafar diferències en el marcador, amb un 30 a 22. El LAN Mobel ISB?no es donava per vençut i es va encomanar a la inspiració de l’americà Reggie Bratton, un killer. Al descans, 39 a 33 i amb la sensació que tot havia de millorar i així va ser. Millor!
A la represa, el River va sortir a la pista endollat. Amb una marxa més. Millor dit, dues. Va fer un parcial de 30 a 15 i amb jugades espectaculars que van deixar bocabadats més d’un. El bàsquet, amb tensió i amb les idees clares, és més fàcil. La primera ovació va ser per a una cistella d’Andreu Matalí després d’una assistència d’esquenes de James Holmes. Al més pur estil, Magic Johnson. El tècnic Jon Txacartegi va rebre una tècnica i el partit es va trencar.
El River no va perdonar el seu rival i va donar un autèntic recital, amb un James Holmes en una forma extraordinària i cistelles dels joves, Oriol Fernández i Albert Farfán. Ells també estaven convidats a la festa.

ELS IMPULSORS DEL BÀSQUET ANDORRA REBEN UN HOMENATGE

Aquest va ser el primer acte del 40 aniversari. El primer de molts. El Bàsquet Club River Andorra va retre homenatge als impulsors del club en el descans del partit. Disset van rebre una litografia emmarcada de la primera acta del club i els homenatjats van ser: Eduard Molné, Ramon Povedana     –no va poder assistir-hi–, Josep Marín, Josep Bové –no va poder ser-hi–, Miquel Clua, Vicenç Alay, Antoni Armengol Aleix, Joan Alay Pujolas, Pascual Ortiz, Pere Rodrigálvarez, Teo Armengol, Joan Juncadella, Jordi Pifarré, Jordi Farré, Magí Maestre –tampoc hi va poder assistir–, Carles Fiñana i Manel Aràjol –aquest va arribar corrents des de la graderia–. Els homenatjats van rebre la litografia de mans de l’actual president del club, Gorka Aixàs.
De la seva banda, el River Andorra també va celebrar el primer acte de Cistella Solidària després de l’acord amb Unicef, on quatre nens van encistellar i van rebre un obsequi.

El col·lectiu de particulars del poble fronterer considera que els contractes d’ar­rendament que han signat amb el comú d’Encamp són il·legals i abusius perquè, entre d’altres, la corporació els cobra la taxa d’ocupació del sòl per partida doble: en concepte de l’immoble individual i també per la comunitat de propietaris.
Amb l’esperit de modificar els contractes, els veïns van adreçar-se l’estiu passat al comú per re­-cór­rer-hi, però aquest no va respondre. Llavors van decantar-se cap a la via de la justícia (alguns particulars han decidit emprendre accions legals en contra de l’emfiteusi). I ara, com a alternativa, i per intentar que les modificacions es facin amb una certa rapidesa, activaran l’opció de la política. Des de l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas ja s’ha engegat una ronda de contactes amb els partits polítics per plantejar-los els neguits i que, a través del grup parlamentari respectiu, promoguin una proposició de llei. De moment ja hi ha una formació que s’hi ha mostrat disposada. “També s’ha compromès a portar la qüestió al seu programa electoral per a les properes eleccions”, va explicar ahir al Diari el vicepresident de la junta, Michel Serres, que prefereix de moment no detallar qui partit els dóna suport. “Perquè justament ara tots els grups del Consell General s’han posat amb la reforma fiscal i l’IVA i amb el cens emfitèutic no ens podem quedar enrere. No podem estar pagant al Pas de la Casa una cosa diferent del que es paga a la resta del país”,  va argumentar.

Propietaris o llogaters?
Una altra qüestió que neguiteja els particulars del poble encampadà és la titularitat que tenen sobre les seves propietats. El fet que anualment hagin d’abonar al comú una quantitat (aquesta varia en funció dels metres de l’habitatge i la parcel·la) per l’emfiteusi no els agrada. “Ara estem pagant un impost sobre la propietat. O som propietaris o som llogaters?”, es pregunten des de l’associació veïnal.
Paral·lelament, hi ha particulars que continuen endavant amb les reclamacions a la justícia, basant-se en l’estudi que un gabinet d’advocats ha efectuat sobre els contractes. Ja hi ha tres persones, tal com va incidir Serres, que han dipositat a la Batllia la quantia anual que han de pagar al comú en concepte de l’emfiteusi, perquè sigui el batlle qui dictamini si el cens és legal o no. D’altra banda, de la trentena de persones que inicialment s’havien mostrat a favor de seguir aquest mateix pas, uns vint s’han fet enrere pels costos que suposa activar la tramitació per al plet (les despeses ascendeixen a uns 1.400 euros per unitat immobiliària, mentre que un propietari paga per cada apartament entre 120 i 200 euros a l’any). Amb tot, però, encara hi ha uns deu veïns que estan disposats a defensar les seves pretencions a la justícia. “Hi ha gent que està esperant que guanyi algú i que llavors es creï jurisprudència”, va admetre Serres.
Tot plegat s’ha engegat després que l’actual majoria socialdemòcrata al comú, encapçadala per Miquel Alís, hagi descartat emprendre qualsevol mena d’actuació durant aquest mandat per modificar els contractes del cens. Deixen, per tant, la decisió d’intervenir al proper equip de govern, una actitud que ha posat en peu de guerra els veïns.

EN ESPERA DE L'IPC ANUAL

La revisió de les tarifes dels contractes està pendent, de moment, de quin sigui l’índex de preus al consum (IPC) anual. Fins llavors, els veïns que han decidit modificar els seus contractes i que es cobrin en funció de l’IPC (encara n’hi ha que es facturen seguint paràmetres que es remunten al passat: el preu del quilogram d’or de 22 quirats, el litre de llet, el jornal d’un manobre i un quintar d’alfals) han d’esperar per saber com quedaran els preus. Malgrat que hi ha veïns que estan disconformes amb l’aplicació dels censos, des del comú d’Encamp han recordat que si no compleixen les seves obligacions contractuals (i es neguen a pagar el rebut), es veuran obligats a actuar amb sancions. En aquesta mateixa línia, des de l’associació veïnal ressalten que “és clar que cap emfiteuta pot deixar de pagar, llevat que inciï un procés judicial”.

Dues parts ben definides i diferents són les que es van desenvolupar a la pista. El BC River Andorra es va imposar a un dels conjunts que actualment passen per un millor moment de forma, el LAN Model ISB (95-67). El conjunt d’Azpeitia venia de derrotar dos dels favorits de la categoria, però els de Joan Peñarroya van evitar que aconseguís, com en una partida de pòquer, fer el trio. El Clavijo també va guanyar, imposant-se al Corunya, així que continuen compartint el lideratge.