Uns 700 nens i nenes desfilaran pel centre de la Massana, amb les disfresses que han preparat als diferents centres. L'agenda d'esdeveniments del Carnaval de la Massana continua. El diumenge 27 de febrer a les 16.15 hores es farà un concurs infantil de disfresses a la Sala de la Closeta i acte seguit hi haurà un espectacle. A més, la Biblioteca Comunal també s'ha sumat a les activitats de Carnaval i farà el pròxim dimarts a les 17 hores un taller de màscares per a infants de 4 a 6 anys. El pròxim dijous es desenvoluparà un altre taller, en aquest cas de còmic, i per a joves a partir de 10 anys. Per a un públic més juvenil també s'ha preparat l'Snow Day Jove, que tindrà lloc els pròxims 2 i 3 de març a Vallnord.
També hi haurà tallers de Carnaval organitzats directament pel comú de la Massana, com cada període de vacances. El centenar de places disponibles ja han estat esgotades.

Qui no ha sentit alguna vegada l’expressió anar amb un esclop i una espardenya? Segur que en moltes ocasions, però trobar algú que realment hagi portat calçats uns esclops ja és més difícil. Aquest és el cas de la Maria Torres. Va néixer el 23 de maig del 1915 a Cal Toni, al nucli del Forn de Canillo, i encara recorda quan per anar a l’escola marxava de casa amb una manta sobre les espatlles, la cartera sota el braç i uns esclops als peus. “Llavors, fins i tot, cada alumne havia de portar una mica de llenya per poder fer foc”, explica.
Amb 95 anys a l’esquena ha estat testimoni de la construcció d’un país. “Quan jo era jove no hi havia tanta gent, no teníem electricitat, ni telèfon, ni carreteres. A tot arreu hi anàvem a peu”, recorda. La Maria ha estat, i encara ho conserva, una dona molt activa. Fins passats els vuitanta anys encara tenia cura d’un hort. Camina lleugera i si el temps no ho impedeix, gairebé cada dia surt una estona a passejar amb la seva filla Denisa, i no es cansa d’explicar-li com era la parròquia molts anys enrere, sense la majoria de cases que hi ha ara.
“He treballat sempre a pagès. A l’estiu homes i dones ens encarregàvem dels cultius, però a l’hivern, mentre els homes guardaven el bestiar, les dones fèiem mitja o cosíem. En aquella època no teníem televisió per entretenir-nos!” La Maria també té clar quan va començar a arribar gent de fora al país per treballar: “Quan van fer la carretera i el           canal.”
Del que ella ha viscut gairebé no en queda res. Balls amb una gramola i un acordió, desplaçaments sobre un camió per poder anar a la festa major de la Massana, i diu que fins i tot el temps ha canviat: “Ara no neva tant com abans. Recordo una vegada que en ple mes de març van caure dos metres de neu.”

>> anècdotes
La Maria recorda amb especial il·lusió l’arribada de l’electricitat a la parròquia. “Era l’any 1933”, diu convençuda, i com a tot arreu va permetre la implantació de molts elements de comoditat a les cases. La gent gran de l’època, però, no acabaven de tenir clar com utilitzar l’avenç. “La meva padrina, pobre, que ja era gran, amb les primeres bombetes hi acostava una teia per intentar que s’encengués!”, diu divertida.

.Jaume Bartumeu, que actualment ocupa el càrrec en funcions, va deixar ben clar que no té por de Martí, tot i que li va mostrar “el màxim respecte”, mentre que l’excònsol escaldenc va garantir que ell serà l’opció que garantirà “el retorn del diàleg al Consell General”.
D’entrada, el líder socialdemòcrata se sent àmpliament avalat pels dinou mesos al Govern, dels quals va assegurar que feia un balanç “molt positiu”, i per tant “afrontem les eleccions amb tota la tranquil·litat”. Martí també es va mostrar molt respectuós amb Bartumeu, i sense voler buscar culpables dels dos anys que s’han viscut a Casa de la Vall va assegurar que “si governem, tindrem la mà estesa a l’oposició, i amb nosaltres no hi haurà bloqueig”.
Una vegada més, Bartumeu va considerar que el PS és l’únic partit present “a totes les parròquies”, sense matisos i amb les mateixes sigles. “Nosaltres encarem la contesa electoral des de la responsabilitat, i la convicció que som l’única força prou sòlida per assegurar la centralitat política i l’estabilitat”, va afirmar. També va matisar que “no veig especials fortaleses en cap dels nostres adversaris polítics”.
D’altra banda, Martí va deixar entreveure que les propostes seran, bàsicament, per a l’àmbit econòmic, “i explicarem les coses tal com són”. També va deixar clar que “en aquest país voten 22.000, però tenim la intenció de governar per a 70.000”.
Des d’Andorra pel Canvi, Nomen va deixar clar que no se sent traït per ningú. “Entenc perfectament l’aritmètica electoral. El que hem fet és pactar a les territorials perquè si no la disgregació de vots afavoria partits com el PS”, va afirmar. També va recordar que al Consell “cal algú que faci el que hem fet fins ara, és a dir, no callar-nos res”.
Finalment, Isabel Lozano, dels Verds, va apuntar que “entenem que defensar la veu dels Verds al Consell General ja és guanyar”.

.Jaume Bartumeu, que actualment ocupa el càrrec en funcions, va deixar ben clar que no té por de Martí, tot i que li va mostrar “el màxim respecte”, mentre que l’excònsol escaldenc va garantir que ell serà l’opció que garantirà “el retorn del diàleg al Consell General”.
D’entrada, el líder socialdemòcrata se sent àmpliament avalat pels dinou mesos al Govern, dels quals va assegurar que feia un balanç “molt positiu”, i per tant “afrontem les eleccions amb tota la tranquil·litat”. Martí també es va mostrar molt respectuós amb Bartumeu, i sense voler buscar culpables dels dos anys que s’han viscut a Casa de la Vall va assegurar que “si governem, tindrem la mà estesa a l’oposició, i amb nosaltres no hi haurà bloqueig”.
Una vegada més, Bartumeu va considerar que el PS és l’únic partit present “a totes les parròquies”, sense matisos i amb les mateixes sigles. “Nosaltres encarem la contesa electoral des de la responsabilitat, i la convicció que som l’única força prou sòlida per assegurar la centralitat política i l’estabilitat”, va afirmar. També va matisar que “no veig especials fortaleses en cap dels nostres adversaris polítics”.
D’altra banda, Martí va deixar entreveure que les propostes seran, bàsicament, per a l’àmbit econòmic, “i explicarem les coses tal com són”. També va deixar clar que “en aquest país voten 22.000, però tenim la intenció de governar per a 70.000”.
Des d’Andorra pel Canvi, Nomen va deixar clar que no se sent traït per ningú. “Entenc perfectament l’aritmètica electoral. El que hem fet és pactar a les territorials perquè si no la disgregació de vots afavoria partits com el PS”, va afirmar. També va recordar que al Consell “cal algú que faci el que hem fet fins ara, és a dir, no callar-nos res”.
Finalment, Isabel Lozano, dels Verds, va apuntar que “entenem que defensar la veu dels Verds al Consell General ja és guanyar”.

El Porto ja està a vuitens de final i el Sevilla va remar i remar –sobretot al segon temps– per morir a la riba. Els de Goyo Manzano estaven obligats a sortir a Do Dragao a mort, però no van respondre a les expectatives amb una primera part pobra, on els portuguesos van perdonar la vida als andalusos. El gol de Luis Fabiano no va ser suficient i el Sevilla va dir adéu a Europa.
Els primers 45 minuts van mostrar uns andalusos sense instint. La primera aproximació seriosa dels de Goyo Manzano va arribar al minut 2, amb una assistència de Negredo que Kanouté no va aprofitar amb un xut creuat a fora. Un minut després, el conegut com l’increïble Hulk va caure dins de l’àrea per una empenta de Fernando Navarro. L’àrbitre de la final del Mundial, Howard Webb, no va picar i els dos jugadors van discutir i va ser una mostra més de la tensió que es va viure a Do Dragao.
Tot seguit, els de Villas-Boas van despertar i Belluschi va provar amb un xut llunyà i després amb una volea. Tots dos xuts van sortir molt a prop del pal. A la mitja hora de partit, el lateral Álvaro Pereira va fer un espectacular eslàlom que va finalitzar amb un xut creuat. El porter Javi Varas va refusar amb una gran estirada. Abans d’arribar al descans, Falcao va rematar de cap al travesser i després el mateix Javi Varas va desviar una falta directa de Falcao. El Sevilla havia de millorar per somiar en la remuntada. Goyo Manzano no ho va veure clar i va donar entrada al recent fitxatge Medel per Zokora. L’exjugador de Boca Juniors va millorar el joc andalús. El porter Javi Varas es va mostrar incommensurable i al minut 71, l’exjugador del Porto Luis Fabiano va marcar després d’una bonica assistència de Negredo. A la jugada següent, Álvaro Pereira va ser expulsat per una entrada a Medel i les forces es van igualar amb la doble groga a Alexis. El Sevilla ho va intentar tot. Javi Varas va donar un recital d’aturades i els de Manzano es van quedar sense temps i sense poder lluitar per un títol que ja van gua-nyar el 2006 i el 2007. A esperar una nova opció.

EL BAYERN VENÇ L'INTER DE MILÀ AMB UN GOL EN EL MINUT 90

El Bayern de Munic va fer un pas important a l’eliminatòria de vuitens de la Champions contra l’Inter de Milà en guanyar a San Siro per 0 a 1. Mario Gómez va marcar el gol dels alemanys en el minut 90. Abans, en el 53, Robben havia tingut una altra ocasió ben clara amb un xut al pal. En l’altre partit que tancava l’anada dels vuitens, l’Olympique de Marsella i el Manchester United van empatar a zero a la ciutat francesa. La tornada serà al març. D’altra banda, Cesc es va lesionar en el partit de la Premier League que l’Arsenal va guanyar a l’Stoke City (1-0).

Tot i el discurs amenaçador de dimarts, complert amb la continuïtat de la repressió sagnant al país, el líder libi ha perdut ja el control sobre la regió oriental del país i la ciutat de Tubruq, segons diverses fonts internacionals. El ministre d’Exteriors italià, Franco Frattini, va confirmar que aquesta és la situació a tota la zona de Cinreaica (nord-est). Diversos oficials i soldats es van unir a la revolució en el territori i els opositors controlen les emissores de ràdio de les ciutats de la regió.
A Bengasi, la segona ciutat més poblada del país, s’han creat “comitès populars” per recuperar les armes sostretes en els assalts a seus de les forces de seguretat els darrers dies, mentre que la tripulació d’un avió amb ordres de bombardejar la ciutat va saltar en paracaigudes abans de fer que s’estavellés per no complir la seva missió.
Pel que fa a les víctimes mortals, el recompte és absolutament variable segons les fonts. La Federació de Drets Humans (FIDH) diu que han estat 640, entre els quals 130 militars de la zona de Bengasi executats per negar-se a disparar contra la població. Frattini troba “versemblant” que siguin un miler, mentre que Sayed al-Shanuka, membre del Tribunal Penal Internacional al país, els situava en 10.000 com a mínim.

Rebuig internacional
El rebuig internacional a la repressió contra la població de Líbia era generalitzat, amb manifestacions ciutadanes a tots els continents. Al Líban van negar el permís perquè aterrés l’avió on viatjava una de les joves de Gaddafi, i a Malta van fer el mateix amb un altre aparell amb 14 ocupants, entre els quals la filla del líder libi, Auixha, segons el Times of Malta.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va consensuar una declaració d’exigència de la fi de la repressió violenta al país. L’alta comissionada per als drets humans, Navi Pillay, anunciava que reclamarà una investigació sobre els “crims contra la humanitat” a Líbia, i el Consell de drets humans ha convocat una reunió urgent per demà a Ginebra sobre el cas libi.
El president Sarkozy demanava a la Unió Europea, i aquesta va començar a estudiar, sancions contra el règim libi i accions judicials.
La Unió Africana anunciava de la seva banda l’enviament urgent d’una missió d’observació per determinar la situació del país sobre el terreny.

ELS FUGITIUS DE LÍBIA PODEN ARRIBAR A 1,5 MILIONS I EL PETROLI SUPER ELS 110 DÒLARS

La fugida d’estrangers de Líbia va continuar ahir, amb milers de tunisians i egipcis retornant a través de les fronteres terrestres, turcs per mar, i europeus (fins a uns 10.000) i nord-americans han començat a ser repatriats per via aèria. El ministre d’Exteriors d’Itàlia, Franco Frattini, alertava de la possibilitat d’una arribada massiva de fugitius de Líbia, on viuen dos milions d’estrangers de països africans que podrien sortir desesperadament del país per manca de feina i ingressos. L’organisme europeu Frontex estima que el nombre d’immigrants seria d’entre 500.000 i 1,5 milions. Frattini va demanar la construcció d’un fons de solidaritat europeu per fer front a les despeses d’aquesta arribada excepcional d’estrangers, sobretot a la mateixa Itàlia, Grècia i Malta. Les conseqüències de la situació de caos a Líbia afecten també l’economia dels estats occidentals. Tot i que les principals borses europees moderaven ahir la davallada dels principals índexs, es mantenien a la baixa, en el cas de l’IBEX espanyol amb una pèrdua del 4 per cent en la primera meitat de la setmana. El preu del petroli continuava la cursa a l’alça i el barril de Brent, de referència a Europa, superava els 110 dòlars per barril al llarg de tot el dia.

Tot i que a ell no li fa cap por, segons va manifestar ahir. Al contrari. Font es va mostrar confiat que “som el projecte que va merèixer la confiança dels ciutadans, però ens han inter­romput”i per tant està convençut que “es seguirà confiant”, ja que “l’electorat és prou madur”. L’adversari de Font serà Miquel Aleix, que a les darreres eleccions es va presentar per ApC, tal com va recordar el socialdemòcrata. “Pertany al partit que va bloquejar el projecte”, va explicar.
Sobre el fet que Escaldes és ter­reny del candidat a cap de Govern de Demòcrates per Andorra, Font va assegurar que “l’electorat va fer-li confiança com a cònsol, i no deu haver apreciat gaire que no hagi acabat el mandat”. A més, va assenyalar que “es recorda molt bé l’etapa al Partit Liberal”.
Aleix no va voler sentir a parlar del passat que l’associa a Andorra pel Canvi. “Volia ocupar un espai de centre per tenir el màxim diàleg i formar una majoria, però no va ser possible”, va afirmar. Ara se sent part “d’un espai molt més ampli on em trobo còmode”. Aleix entén que la batalla se centrarà en les propostes per a l’economia. “Volem fer les reformes necessàries, amb celeritat i sense enfrontaments”. També va definir la coalició que representa “com una unió d’esforços, fins i tot de gent que havia estat enfrontada”.

NI TANT NI TAN POC

Més enllà dels tòpics i de la intensitat de molts duels parroquials, Escaldes viurà una batalla vibrant. Els socialdemòcrates van aconseguir una victòria treballada el 2005 i més àmplia el 2009. El panorama, però, ha canviat. L’ambigüitat calculada d’Antoni Martí, des de la comoditat del consolat, ara fa dos anys ha esdevingut màxima implicació com a candidat a cap de Govern. I la seva mà ha estat determinant per confeccionar la llista territorial que més s’adequa a la filosofia de la nova plataforma. Un ex-IDN com Vicenç Mateu i un ex-UCPA com Miquel Aleix, candidat el 2009 per ApC, sintetitzen dos del projectes històrics de la parròquia, amb llarga experiència en càrrecs institucionals. Els gestos s’estenen fins i tot als presentadors. Dos excònsols, Jacint Casal i Magí Maestre, els antics antagonistes UCPA i GAD. La candidatura socialdemòcrata també és fidel reflex de la filosofia global del projecte. Continuisme, amb un simple moviment entre la territorial i la nacional. Font i Naudi, són dos dels militants socialdemòcrates de llarg recorregut, que  compten amb la projecció pública afegida pel seu pas pel Consell i el Govern, respectivament. Els antecedents electorals a la par­ròquia donen elements per a la reflexió però difícilment es poden extrapolar. Ni el context té res a veure amb els 346 vots que van separar PS i CR el 2009, amb ApC i els Verds també en la lluita, ni amb els 1.282 de distància que va aconseguir el 2007 a les comunals la Unió pel Poble d’Antoni Martí davant el PS de Francesc Casals.

Amb els canvis s’ha rebaixat el temps necessari de residència per accedir a algunes prestacions, com la de reforç escolar dels infants, els ajuts per possibilitar que les persones grans i els discapacitats puguin continuar vivint a la llar, i les referents al pagament de les guarderies i guardes d’infants a domicili.     
Així doncs, mentre que en l’anterior normativa (es va aprovar el novembre del 2008) s’estipulaven sis mesos mínims de residència legal i efectiva a Andorra per sol·licitar el pagament del les activitats de reforç educatiu en hores extraescolars i també demanar l’ajuda per costejar les guarderies (sempre que no es disposi de recursos), a partir d’ara s’eliminen les exigències d’estada. Les persones que ho necessitin podran sol·licitar les prestacions encara que faci menys de mig any que viuen al país. La reducció és força més substancial en les ajudes per cobrir les despeses bàsiques de llar que permetin als padrins i a les persones amb discapacitat continuar vivint a casa seva sempre que tinguin l’autonomia suficient. Abans calien set anys de residència al Principat i en canvi, ara, se’n demanen tres.

Usuaris que es quedaven fora
Des del Govern, segons va manifestar la secretària d’Estat de Benestar, Magda Mata, argumenten els canvis al fet que fins ara hi havia gent que “potser es quedava fora d’aquestes ajudes”, tot i que es tracta de “serveis bàsics”. En la mateixa línia, la ministra del ram, Sílvia Bonet, va ressaltar que es tracta de “petites millores” per donar cobertura a tothom i “actualitzar-ho” a les noves circumstàncies. Amb tot, va insistir que en els casos de necessitat, encara que els sol·licitants de les ajudes no complissin el requisit de residència, les prestacions es donaven igualment. Però “des del caràcter de l’excepcionalitat”, va matisar. Ara, en canvi, passen a  subscriure’s dins de la “normalitat”, fet que haurà de facilitar la tramitació als futurs usuaris.

Resolt en la violència de gènere
Tampoc és necessari una estada mínima a Andorra per acollir-se al servei d’Atenció Integral a les víctimes de violència de gènere. Mata va recordar que des del 2009 ja no cal, com abans, acreditar sis mesos mínims de residència legal i demostrable. Finalment, es mantenen invariables altres prestacions, com per exemple la d’adaptacions de l’habitatge per garantir l’accessibilitat a les persones amb dependència (tres anys de residència, o l’acolliment familiar d’infants (no s’exigeix cap mínim de temps).

NOU LLINDAR ECONÒMIC DE PRECARIETAT PER A LES PENSIONS DE LA GENT GRAN

El Govern va publicar ahir al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) el llindar econòmic de precarietat (LEP) per al 2011 en la pensió de solidaritat per a la gent gran, que ascendeix a 925 euros. L’ajustament respon a l’obligació de “continuar garantint la protecció social i econòmica de la gent gran que es troba en situació de necessitat”. Avui hi ha més de 400 persones que reben alguna mena d’ajuda per arribar a la pensió de solidaritat.
D’altra banda, el Govern també modifica els ajuts a les escoles bressol i les guardes d’infants a domicili. La quantia màxima per contribuir a la prestació passa a ser de 350 euros al mes (fins ara era de 300).

Finalment, i després de les reunions i els intents d’última hora, seran quatre les candidatures nacionals que concorreran als comicis generals del 3 d’abril vinent.

Dues formacions s’enfrontaran a Sant Julià de Lòria en les properes eleccions generals. D’una banda, Unió Laurediana (UL), que treballarà per mantenir la seva posició dominant, i de l’altra, el Partit Socialdemòcrata-Independents, que intentarà augmentar el nombre de vots.

Les properes eleccions generals es debatran a la parròquia d’Escaldes-Engordany entre el Partit Socialdemòcrata-Independents i Demòcrates per Andorra.