Les estadístiques són molt il·lustratives i  mostren que la pista més complicada que hi ha a la Segona Divisió és la del Manzanares FS, precisament la que dissabte visitarà l’Hotels Plaza Andorra. Un repte complicat però que afronten amb esperança, ja que els play-off d’ascens encara els han d’assegurar.

Estadística posa de relleu que el nombre d’abonats als serveis de telefonia al mes de març se situa en 48.821 pel que respecta a la fixa, i 64.703 pel que fa a la mòbil. La tendència mensual dels dos serveis presenta variacions marginals, però reiteradament a la baixa durant el 2011 i el que portem d'aquest 2012. En aquest sentit, les dades indiquen que és en termes interanuals, on les variacions acusen un major diferencial: un -2,1% en telefonia fixa i un -1,3% en abonats a telefonia mòbil.
En el cas de la telefonia fixa, Estadística apunta que la causa és la davallada dels abonats al canal XDSI, ja que els abonaments a línies telefòniques es poden considerar estables, tot i el marginal augment del 0,1% interanual. En el cas de la telefonia mòbil, el retrocés interanual s’explica per la davallada que durant el darrer any han experimentat els abonats en modalitat de prepagament, ja que els de contracte han augmentat en un 3,4%.
D'altra banda, el trànsit telefònic durant el mes de març ha comptabilitzat 24,4 milions de minuts. En aquest sentit, les dades mostren que totes dues tendències presenten una evolució baixista durant el darrer any; la interanual de manera més acusada, en registrar aquest mes un -9%, en consonància amb els diferencials registrats durant els últims mesos. En aquest context, la tendència baixista es manifesta tant en el cas del trànsit telefònic internacional, que davalla un -6,4% interanual, com en el nacional, que registra un -8,5%.
Pel que fa al trànsit d’Internet banda ampla, continua evolucionant a l‘alça en termes interanuals (39%) i també en la tendència mensual (2,1%). A aquesta situació contribueixen tant el trànsit nacional com, sobretot, l’internacional, que durant el mes de març registra una tendència interanual del 35,2%. La progressiva migració del servei ADSL cap al servei basat en fibra òptica, consolida aquesta última modalitat com la de major consum d’Internet de banda ampla, tant a nivell de trànsit nacional com internacional. Actualment el trànsit d’Internet a través de fibra ja representa un 73,5% del total. Com a conseqüència, la part internacional del trànsit via ADSL es redueix un -37,3% interanual, en favor del servei de fibra òptica que augmenta un 122,1%. Del trànsit total per Internet, la major part és internacional, és a dir, dirigit a llocs web ubicats a l’estranger. Concretament, el mes de març, el trànsit internacional va representar el 94% del total.

Els objectius de la formació són aprendre el funcionament d'Eclipse com a IDE per desenvolupar aplicacions en Java destinades a dispositius mòbils Android; utilitzar el complement per a les API de Google, que amplia l'SDK d'Android per proporcionar a les aplicacions accés a les biblioteques de Google amb les quals es poden afegir de forma ràpida funcions d'assignació potents a les aplicacions d'Android; i comprendre el funcionament dels sensors del telèfon i la seva interacció amb les aplicacions i els esdeveniments programables. El Cicle de Perfeccionament Professional compta amb la col·laboració de la Fundació Crèdit Andorrà que, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i al progrés social, té subscrit un conveni de col·laboració amb la Universitat d’Andorra des de l’any 2004, a través del qual contribueix a facilitar l’accés a la formació.S’impartirà a la mateixa Universitat els propers dies 24 i 31 de maig. La preinscripció està oberta fins al 18 de maig. El preu és de 80 euros.

Avui és 26 del 4, ben trobat.
La campanya ens arriba d’Espanya i ens hi hem adherit perquè ens sembla just el que defensa.

Sempre és així, 26 amb la mare i 4 amb el pare?
Per defecte, gairebé sempre. I no ens sembla just, per això reivindiquem la custòdia compartida des de l’associació, almenys tenir-ne l’opció.

Expliqui’m per què és millor per educar un nen un 15-15 que un 26-4.
Òbviament perquè l’afecte es construeix amb temps i 4 dies al mes és molt poc. A banda d’això, tot sovint els fills acaben perdent tot el contacte amb la família paterna. Avis, tiets, cosins, etcètera.

Què demana l’associació que presideix?
Les modificacions legals que afavoreixin la custòdia compartida, res més.

Vostè té dues nenes.
De 12 i 16 anys.

I les veu cada dues setmanes?
Les veig una mica més, algun berenar per exemple, però estem junts dos caps de setmana al mes.  

És molt dur?
Sí.

Com per plorar?
Al principi sí, ara no, però els diumenges són d’una gran tristor per mi quan sé que marxen.

Com és un cap de setmana amb les nenes?
Ho vols fer tot en 48 hores.

I tot no es pot fer.
Intentes aprofitar al màxim cada moment, conviure molt i xerrar. I també passa que cada dues setmanes has de reiniciar una mica les relacions Posar-les al dia.

No deu ser fàcil.
Els divendres, quan ens reunim són complicats, elles estan cansades del col·legi i jo de treballar però a partir de dissabte al matí tot rutlla bé.

Imagino que la seva gran preocupació és no quedar relegat en l’educació de les seves filles.
Passo menys temps amb elles que la seva mare, això és evident, però intento compensar-ho el millor que puc.

La relació amb l’ ex és bona?
Ara sí. Quan ens vam separar no, és un tràngol molt desagradable, però amb els anys les coses es posen a lloc i ara estem bastant d’acord en els temes relatius a les nostres filles.

S’ha penedit mai de la separació?
Ja en fa 8 anys i reconec que no vaig arribar a assumir com em costaria no estar cada dia amb les meves filles, i a més elles van patir durant el procés. Però no me’n penedeixo. Què havia de fer si la convivència no era bona? Aguantar com es feia abans? Millor separar-se, per dur que sigui.

Ha refet la seva vida vostè amb una altra parella?
Jo no, la meva exdona sí.

Li fa ràbia?
No, gens. No tinc cap problema amb això.

Schwensteiger va transformar el penal que donava el passi al Bayern després que el partit esgotés el temps reglamentari amb el mateix resultat que l’anada (2-1), que es va mantenir a la pròrroga.
L’inici del duel va ser trepidant, amb un primer gol als 6 minuts de joc per la banda local després que Cristiano Ronaldo transformés un penal per mans d’Alaba. El Madrid estava classificat, i un segon gol del portuguès al 14 generat per una passada d’Ozil reforçava la seva candidatura. Tot i els gols encaixats el Bayern havia tingut ocasions i sabia que una diana el ficava de nou en l’eliminatòria, i aquesta arribava als 24, després d’un altre penal, de Pepe sobre Mario Gómez. El va transformar Robben ajustat al pal dret de Casillas, que va fregar la pilota. El primer temps va acabar amb una falta xutada per Robben que Pepe va desviar amb la mà dins l’àrea, però l’àrbitre no va assenyalar penal.
A la represa la iniciativa va ser del Bayern, que per moments va tenir els de Mourinho força tancats, però no hi va haver gols i es va anar cap a una pròrroga en què el respecte mutu va imperar. Va ser el Reial Madrid qui va dur la iniciativa davant un equip alemany força cansat, que només va fer un canvi. I en el cara o creu dels penals el Bayern va estar més precís. Mentre Alaba i Mario Gómez marcaven els dos primers per als de Munic, erraven Cristiano Ronaldo –en duia 25 seguits sense fallar– i Kaka. Però dues aturades de Casillas a Kroos i Lahm i l’encert de Xabi Alonso posaven de nou el Madrid amb possibilitats. Sergio Ramos va enviar als núvols el xut que hauria significat la igualada i Schwensteiger certificava el passi a la final menys pronosticada, sense els representants espanyols Barça i Madrid, favorits en les respectives eliminatòries. El 19 de maig Bayern o Chelsea seran els nous reis d’Europa.

ATLÈTIC, VALÈNCIA, ATHLETIC I SPORTING NOMÉS DOS A LA FINAL DE BUCAREST

Bucarest és el destí. La final de l’Europa League espera convidats i avui, a partir de les 21 hores, comença la tornada de les semifinals. A Mestalla, el València d’Unai Emery rep l’Atlètic de Madrid amb l’únic objectiu de capgirar el 4 a 2 de l’anada. Amb un 2 a 0 en tindria suficient. “És el partit més important de la meva vida. És un partit entre dos equips similars i el resultat de l’anada els fa més favorits”, va indicar el tècnic del València, que marxarà al finalitzar la temporada. Mentre, el Cholo Simeone va ser clar: “Nosaltres sempre juguem de la mateixa manera. No buscarem l’empat.” A San Mamés, l’Athletic de Bilbao rep l’Sporting Club de Portugal amb un resultat advers de 2 a 1. Per tant, els de Marcelo Bielsa hauran d’apostar per la remuntada a La Catedral.

En la sessió de control al president català en el ple d’ahir al Parlament, Mas va deplorar l’actitud del govern de Mariano Rajoy respecte a les autonomies. Mas va protestar per la tendència de l’executiu espanyol “d’asse­nyalar amb el dit” les comunitats autònomes per responsabilitzar-les “d’estirar més el braç que la màniga” en despesa pública.
Artur Mas va evidenciar el distanciament de les relacions entre el govern de CiU i el govern del PP, cosa que van aprofitar PSC i ERC per oferir-se a Convergència per a un canvi d’aliances a Catalunya. En la sessió de control al president al Parlament, Mas va topar amb la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, a qui va recriminar que parli dels avançaments que el govern central entrega a Catalunya com “un donatiu”. “No ens presenti els avançaments com un donatiu perquè són els diners dels catalans, administrats a Madrid, però els diners dels catalans”, va deixar anar Mas a la dirigent popular, després de reclamar-li que l’executiu espanyol hauria de reconèixer els deutes que té amb Catalunya.

Peticions tombades
Mentrestant, el govern espanyol va destacar ahir la seva “fortalesa” després que la majoria absoluta del PP al Congrés tombés les deu peticions de devolució presentades al projecte de pressupostos de l’Estat, tot i que només va aconseguir sumar al seu pla d’austeritat els dos diputats d’UPN i Foro Asturias. El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va insistir que el govern intervindrà les comunitats que s’apartin de l’objectiu de dèficit públic, mentre que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, el va titllar de “pocavergonya” per dir que els comptes afavoreixen Catalunya.

EL REGNE UNIT ENTRA PER SEGON COP EN RECESSIÓ DURANT LA CRISI

El Regne Unit va entrar per segon cop en recessió des del començament de l’actual crisi. L’economia britànica es va contraure un 0,2% durant el primer trimestre del 2012 i continua la baixada que es va produir durant els tres darrers mesos de l’any passat, que va ser del 0,3%, segons va anunciar ahir l’Oficina Nacional d’Estadística.
El primer ministre, David Cameron, va admetre que “la situació és dura”, i el director de la Confederació Industrial, John Cridland, va comentar que les xifres “són notícies decebedores, ja que les nostres enquestes indicaven una recuperació”. D’altra banda, Cameron va defensar el ministre de Cultura, Jeremy Hunt, i descarta més investigacions pels lligams amb Rupert Murdoch.

LA COMISSIÓ EUROPEA VOL AUGMENTAR EL PRESSUPOST

La Comissió Europea va presentar l’esborrany del pressupost de la UE per a l’any 2013, en què destaca la proposta d’augmentar els comptes comunitaris en un 6,8 per cent. En total hi ha previstos uns 138.000 milions d’euros, l’1,03 per cent del producte interior brut de la Unió Europea. El president de la CE, Jose Manuel Durão Barroso, va defensar que l’augment és compatible amb l’austeritat que es demana als estats. Segons Barroso, el pressupost “mostra el nostre compromís amb els esforços que fan a tot Europa”. També va considerar que per a alguns països els fons europeus són “l’única oportunitat de tenir algun tipus d’inversió”, i va indicar que “avui sembla que tot­hom està d’acord que cal consolidació fiscal, però no tan sols això, també necessitem inversió per créixer”.
Durão Barroso va destacar que a l’increment també es tenen en compte les obligacions dels tractats que encara hi ha pendents de pagament, i que en cinc anys es reduirà el personal comunitari en un 5 per cent.

I les conseqüències de la retallada s’havien de començar a observar a partir de la nòmina següent. Això és, la que la immensa majoria de treballadors de la funció pública van percebre ahir. El reflex fefaent d’aquesta rebaixa era el que estaven esperant els dos sindicats de la policia per iniciar les accions legals pertinents. Tant el Sindicat de la Policia (SIPA) com el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA) van quedar al marge de les accions legals de la plataforma sindical, fonamentalment, per qüestions d’ordre legal. Cada sindicat va per lliure. Però tots dos van decidir, amb el suport dels afiliats, portar el text als tribunals. I els arguments, que no han transcendit, seran molt similars, proba­blement.

La realitat
El portaveu de la plataforma sindical, Joan Torra, va manifestar ahir que “ara la gent potser finalment ho ha vist”. No obstant això, el sindicalista va recordar que les retallades practicades als salaris de més de 3.000 euros no afecten més enllà d’una tercera part (612) del total de la plantilla de l’administració general i els cossos especials. Entre els funcionaris i els treballadors de les empreses parapúbliques són gairebé un miler els empleats que van veure com ahir les nòmines reflectien un concepte nou: l’ajust salarial 2012. De fet, ja dilluns la secretaria d’Estat de la Funció Pública va emetre unes comunicacions internes per advertir que en les nòmines dels dies següents s’hi veurien reflectides les rebaixes que es preveuen entre les mesures de contenció de la despesa pública. S’hi recordaven les fórmules per calcular el percentatge (entre el 5% i el 10%) de retallada a aplicar en cada cas salarial personal i s’hi adjuntava un exemple de nòmina fictícia.
Fonts properes a la plataforma van explicar, també, que el sentiment de resignació és el que predomina entre els treballadors de la Funció Pública, conscients que la retallada és irreversible. No obstant això, la majoria de sindicats de l’administració es van aliar, amb el suport de les respectives assemblees d’afiliats, per iniciar accions legals per intentar tombar les mesures previstes en la nova llei.
A mitjan mes que ve, la Batllia s’hauria de pronunciar sobre la demanda presentada pels diferents sindicats aixoplugats sota la plataforma. Van presentar una reclamació per la suposada vulneració al dret sindical. Un procés jurídicament similar seguiran tant el SIPA com el CFPA. Tots dos recor­reran a la via de l’article 41.1 de la Constitució per presentar una demanda urgent i preferent per vulneració de drets fonamentals. Els assessors legals de cadascun dels sindicats estan acabant de perfilar les demandes, que segons les diferents fonts consultades es presentaran durant aquesta setmana o, millor encara, la setmana que ve. En haver-se fet efectiva la tisorada sí que es creu que hi ha vulneració.

CALENDARI PER TRACTAR ELS CANVIS EN LA LEGISLACIÓ

Els components de la plataforma sindical, mentre a la Batllia se segueixen els tràmits escaients per resoldre la demanda sobre la vulneració de drets fonamentals, esperen l’inici de converses amb el ministre de Funció Pública, Jordi Cinca, sobre els canvis que s’han d’aplicar a la llei de la Funció Pública. D’entrada, segons va explicar ahir el portaveu de la plataforma, Joan Torra, el 8 de maig s’exposaran els resultats d’un estudi actuarial que s’ha elaborat sobre les pensions dels funcionaris. A partir del dia 15 s’hauria de tractar l’establiment d’un calendari de reunions per analitzar els probables canvis en matèria legislativa. Torra no va aventurar-se a anar gaire més enllà. “Primer cal veure si es pot negociar alguna cosa o només es tractarà de qüestions informatives.” Si fos aquest segon cas, els sindicalistes optarien per no acudir-hi. “No hi fem res”, va dir Torra.