“Han de ser conscients que l’economia està en una situació molt difícil”, hi va afegir. Mas-Colell considera que cal una “cooperació solidària” dins del sector públic i que cal fer-ho minimitzant “les mesures més doloroses i distribuint el dolor”. També va considerar que en un context europeu i mundial complicat, Catalunya ha d’anar cap a “l’estabilitat del pressupost” amb les retallades necessàries per mantenir el sistema públic.
Respecte al deute de Catalu­nya, Mas-Colell va reconèixer que amb la situació de crisis del deute sobirà a Europa s’ha posat “molt difícil” la recerca de finançament internacional, però que la Generalitat no desistirà. D’altra banda, el conseller va opinar que “si poguéssim desconnectar més el sistema universitari català de l’espanyol milloraríem, perquè les universitats catalanes tenen una visió més europea”.  

Matisació
En resposta a les declaracions de Mas-Colell, la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, no es plantejaria “en cap cas” una retallada generalitzada dels sous dels funcionaris, segons van declarar fonts properes a Ortega. El 30 de juny passat, la vicepresidenta va declarar al Parlament que descartava una baixada en els salaris, i es considera que el compromís “es manté plenament” i que no hi ha hagut “cap canvi”. El que sí que es planteja és la possibilitat que a les negociacions laborals en les empreses del sector públic es pugui tractar algun tipus de retallada, treballar més minuts al dia pel mateix sou o reduir les vacances a canvi, per exemple, d’evitar un expedient de regulació d’ocupació que afecti els seus llocs de treball.  

Crítiques
Els sindicats i l’oposició van criticar les paraules de Mas-Colell. CCOO de Catalunya va demanar que el conseller no creï alarma en el sector dels funcionaris, perquè ja pateixen una retallada del 5 per cent en els salaris. I UGT va definir Mas-Colell com un “demagog” i va dir que les seves paraules tenen poca sensibilitat cap a la realitat dels ciutadans. De la seva banda, la portaveu del PSC al Parlament, Laia Bonet, va apostar per trobar “altres vies” d’estalvi que no siguin la retallada dels sous, i va recordar que quan es van abaixar un cinc per cent el 2010 va ser una iniciativa que “no va rebre el suport de CiU”. Des d’ICV-EUiA es va considerar l’opinió de Mas-Colell com “una broma de mal gust”.

EL CONGRÉS DELS DIPUTATS APROVA LES AJUDES ALS HIPOTECATS

El Congrés dels diputats va aprovar ahir, sense oposició, augmentar a 961 euros el sou que no es pot embargar per impagament d’una hipoteca i crear un òrgan per als deutes dels ajuntaments amb petites i mitjanes empreses i autònoms. El decret llei es va aprovar amb els vots a favor de PSOE, PNB, CC i UPyD, i les abstencions de PP, CiU, IU-ERC-ICV i BNG. Quant a la línia de l’Institut de Crèdit Oficial, que compta amb 3.400 milions, la vicepresidenta Elena Salgado va anunciar que els ajuntaments podran sol·licitat els préstecs “en els propers dies”. Salgado també va explicar que es vol que les execucions hipotecàries es facin “sense situacions abusives”.

L'EXPRESIDENT DE CASTELLA-LA MANXA ADMET IMPAGAMENTS PER 1700 MILIONS D'EUROS

L’expresident de Castella-la Manxa José María Barreda va admetre que el govern autonòmic pot haver de fer front a més de 1.700 milions d’euros en factures sense pagar. Barreda va considerar que la “tensió política i econòmica” que hi ha hagut en els darrers mesos “ha augmentat la pressió de les factures, que s’han acumulat de forma excepcional”. L’exdirigent manxec va afirmar que el 30 d’abril el seu govern tenia 700 milions sense pagar, i creu que “pot passar, perfectament” que la quantia de les factures pendents de pagament s’hagi situat en 1.742 milions, segons les dades que va presentar ahir el portaveu del nou govern regional, Leandro Esteban.
Barreda també va assegurar que si es parla tant dels comptes de Castella-la Manxa és perquè María Dolores de Cospedal “exerceix molt més” de secretària general del PP que de presidenta de Castella-la Manxa i que la seva successora tracta de “curar-se en salut i justificar la seva inoperància i les possibles retallades que hagi de fer”. De la seva banda, Leandro Esteban va explicar que les dades de les factures impagades estan “absolutament contrastades” i va advertir que properament també es coneixeran dades rellevants sobre la despesa supèrflua” de l’anterior govern.

Tanmateix, la resolució judicial fixa una pena de presó d’un any condicional. De fet, l’acusat va reconèixer durant el judici els fets que se li imputaven, succeïts l’1 d’agost del 2009. Va admetre haver donat dos cops de cap als perjudicats, turistes catalans que havien vingut al país a un torneig de petanca. L’agressió va provocar a les dues víctimes sengles ferides  (una un trau de sis centímetres) que van requerir de punts de sutura i de la qual encara ara tenen seqüeles, ja que a tots dos els ha quedat cicatriu.
L’acusat va explicar que va actuar per defensar la seva xicota dels dos perjudicats. Va assegurar que l’havien estat provocant durant tota la nit –van coincidir en una discoteca– i la noia va corroborar la versió. Es va queixar que fins i tot “em van tocar el cul”.
La defensa va mantenir que l’actitud dels agredits s’havia de tenir en compte perquè havia estat el motiu de la reacció. “Van tenir una conducta imprudent que va contribuir a provocar l’agressió”, va indicar. Tot seguit va afegir que la responsabilitat civil no havia de superar els 600 euros per a cadascun. La fiscalia, en canvi, va posar de manifest que l’acusat va ser qui va iniciar la discussió, que mai no hauria d’haver tingut aquesta reacció i que havia d’abonar 18.000 euros als agredits.

UN ANY PER AGAFAR DINERS DE LA CAIXA

Un any de presó condicional és la pena que el Tribunal de Corts ha imposat a l’antic empleat d’una benzinera, acusat d’agafar 2.600 euros de la caixa de l’establiment. L’home va reconèixer els fets però va assegurar que ho havia fet perquè tenia un pacte amb el seu cap, que li permetia agafar diners de la recaptació si és que els necessitava. Les quanties després se li descomptaven de la nòmina. Però el cap va negar que existís qualsevol pacte d’aquesta mena i, per això, el tribunal el considera responsable d’un delicte major de furt amb abús de confiança. L’home també haurà de retornar els diners a l’empresa.

Diumenge passat l’exmarit, Peter Tinneman, va fugir del país amb la filla dels dos i l’advocat defensor de Rosamaria Bruni, Francesc Badia, en va fer referència per, entre d’altres qüestions, reforçar la sol·licitud de llibertat provisional de la seva clienta, negada fins al moment. “Podria entendre, encara que no ho comparteixo, que es considerés que hi havia risc de fugida amb la menor, però ara aquest fet ja no es pot donar perquè la nena se l’han emportat”, va manifestar. Però la fiscalia s’hi continua oposant. Perquè per a l’acusació pública existeix el mateix perill o fins i tot més elevat que Bruni aprofiti la llibertat per sortir per la frontera. “La finalitat de la presó provisional és garantir que [Bruni] pugui arribar a ser extradida i aquesta condició ara encara es dóna”, va dir la fiscal.
Els magistrats de la sala penal van anunciar que avui faran pública la decisió amb relació a la petició de llibertat. Després d’escoltar els posicionaments de les dues parts sobre l’extradició sol·licitada per les autoritats alemanyes –la defensa s’hi oposa i la fiscalia hi està d’acord–, els magistrats li van demanar a Bruni si es comprometia fermament a no fugar-se de la justícia andorrana. “On he d’anar? M’ho han tret tot i la meva intenció és refer la meva vida i intentar recuperar la meva filla. Fugir on si aquesta és casa meva”, va contestar la dona.

El pla preconcebut
L’advocat defensor va exposar durant la vista oral el que ja havia manifestat un cop es va conèixer que Tinnemann s’havia endut la filla de 10 anys aprofitant el permís de visites d’unes hores al qual tenia dret, que totes les actuacions de l’alemany tenien una única finalitat que era quedar-se amb la nena. I que com que no ho havia aconseguit per via legal (la Batllia va decidir atorgar temporalment la tutela a l’Estat) havia acabat usant “una manera absolutament barroera”. Badia va criticar durament Tinnemann i el suport que tindria de les autoritats alemanyes, queixant-se que la premsa hagi reproduït gràficament l’arribada de l’home amb la filla a Berlín i que en un dels articles es llegeixi “que les autoritats alemanyes li han dit que no es preocupi, que ja ho arreglarem”. “Per part d’Alemanya és un menyspreu total per Andorra”, va insistir.
La fiscal, de la seva banda, va exposar que allò succeït diumenge és objecte d’un altre procediment – “hi ha diligències prèvies per perseguir el pare”, va recordar– i que en cap cas afecta el procediment d’extradició sol·licitat per Alemanya, que, va insistir, compleix tots els requisits marcats per la legislació andorrana i el conveni europeu.
En el darrer torn de paraula que li van donar els magistrats, la psiquiatra, que va tornar a tenir el suport d’amics i companys de l’hospital, va assegurar estar “destrossada”. “La meva filla ha estat segrestada, no estic en les millors condicions de la meva vida, les paraules sobren”, va afirmar. Tot seguit va demanar “que es faci justícia”.

PETICIÓ DE REBAIXA DE PENA PER A UNA DONA ACUSADA D'USAR TARGETES FALSES

Era la propietària d’una botiga d’articles esotèrics que en 8 dies va sumar transaccions per valor de 200.000 euros. La policia va descobrir que usava targetes clonades i que feia operacions fictícies i el Tribunal de Corts la va condemnar a 2,5 anys de presó ferma per ús fraudulent de targetes i per formar part d’una associació il·lícita. La defensa va demanar ahir que la pena es rebaixés a un any de presó en argumentar que com a molt se l’havia de condemnar per l’ús d’unes targetes que “no sabia” que fossin fraudulentes. La fiscalia vol la confirmació de la pena.

DEMANA SER CONDEMNAT NOMÉS PER LA COMPLICITAT EN ELS DELICTES

L’acusat i una dona van ser inculpats per haver enregistrar en vídeo la relació íntima que ella mantenia amb el seu cap i per haver enviat les imatges a la seva dona. El Tribunal de Corts va absoldre la dona i va condemnar l’acusat com a únic responsable a tres anys condicionals. Ahir la seva defensa va demanar al Superior que rebaixi la pena a un any condicional i que el consideri únicament còmplice dels fets, tot argumentant que ell únicament va seguir les ordres de la dona, que va ser l’autèntic cervell del pla. La fiscalia va demanar la confirmació de la pena.

L’ambaixador de França a Andorra, Jean-Pierre Berçot, ha expressat aquest dijous el compromís per arribar a un acord de no doble imposició entre els dos països.