En una marxa silenciosa, uns 150.000 ciutadans van desfilar amb flors i torxes pel centre d’Oslo fins a l’ajuntament, on el príncep hereu Haakon i el primer ministre, Jens Stoltenberg, es van dirigir a la multitud amb missatges de solidaritat.
El príncep va subratllar que “avui [per ahir] els carrers estan plens d’amor. Hem decidit respondre a l’odi amb unitat. Hem escollit mobilitzar-nos en pro dels nostres valors. Noruega és un país de dol. Recordem tots els que han sofert pèrdues, desaparicions, i tots els que han fet un esforç heroic”, va afirmar Haakon.
Stoltenberg va instar els ciutadans a mantenir el seu caràcter tolerant i no permetre que el “mal s’apoderi de tot un poble”. La resposta als atemptats ha de ser “més obertura, més democràcia”, va manifestar.
Missió de càstic
L’ultradretà Anders Behring Breivik va reconèixer ahir ser l’autor del doble atemptat de Noruega, la xifra de morts dels quals ha rebaixat la policia de 93 a 76, i va qualificar els atacs de “càstig a la socialdemocràcia” per trair el país “important” musulmans.
En la seva primera compareixença davant el jutge instructor Kim Heger, Breivik, de 32 anys, va assumir l’autoria però es va declarar “no culpable” i, a més, va assegurar que va treballar en cooperació amb “dues cèl·lules”.
“El detingut va assegurar que necessitava perpetrar aquests atemptats per salvar Noruega i Europa occidental dels musulmans i del marxisme cultural”, va relatar Heger davant la premsa.
Breivik, que serà processat per actes terroristes, va dir que matant els membres de les joventuts socialdemòcrates a l’illa d’Utoya, buscava “limitar” les opcions futures del Partit Laborista i fer arribar un “senyal fort” que “no pugui ser malinterpretat”.
Després de prendre-li testimoni, el jutge va dictar presó provisional en complet aïllament –sense rebre cartes, visites o concedir entrevistes– fins al 22 d’agost, i almenys quatre setmanes més de presó preventiva normal, fins al 26 de setembre, tot i que aquesta podria prorrogar-se.
Mentrestant, segueixen les crítiques a la policia per la gestió de la crisi, que qualifiquen de descoordinada, un assumpte que les forces de seguretat neguen, tot i haver anunciat la posada en marxa d’una investigació interna.
El mateix director de la policia, Oystein Mæland, va argumentar en una roda de premsa que “divendres hi havia confusió a Utoya” i que “potser” per això alguns cossos van ser comptats “més d’una vegada”.
No obstant això, va justificar la difusió d’aquell balanç amb més de 80 morts a l’illa, perquè els mitjans estaven publicant unes xifres molt inferiors. “Sentim que els números hagin estat una mica més elevats”, va dir Mæland.
De la seva banda, un altre responsable de la policia va reiterar que els agents “van arribar a l’illa tan ràpid com van poder” i va mirar de restar importància a la polèmica sobre la decisió de les forces de seguretat d’accedir a l’illa per terra i mar en lloc de recórrer a un helicòpter.
Segons la reconstrucció dels fets, Breivik va disposar d’una hora aproximadament per tirotejar indiscriminadament als participants del campament de les joventuts socialdemòcrates.
L'ESPIONATGE NORUEC EL VA VIGILAR AL MARÇ
L’autor confés del doble atemptat, Anders Behring Breivik, va estar sota vigilància dels serveis secrets noruecs, el PST, el març passat, per la compra dels productes químics amb els quals sembla que va fabricar la bomba que va esclatar al complex governamental.
La cap del PST, Janne Kristiansen, va confirmar a la cadena pública de televisió NRK que Behring va aixecar les sospites del seu departament després d’haver efectuat el pagament de 120 corones (uns 15 euros) a una empresa polonesa, fet que va provocar que entrés a la llista. Tot i això, la quantitat no era suficient com per passar a una “vigilància activa”.
Segons les investigacions en curs, el sospitós hauria comprat els últims mesos sis tones d’abonament químic que havia acumulat al graner de la seva granja biològica.