Qualsevol esportista vol assegurar-se el futur i Cyril Despres ho ha fet, si més no, a dos anys vista. El resident francès signarà en breu un contracte de renovació amb KTM, que li assegurarà la seva participació durant aquest període al Ral·li Dakar, la prova que més motiva qualsevol pilot de raids.

El Ral·li de Finlàndia és la pròxima cita que disputa Albert Llovera del Mundial S2000. La prova escandinava, que s’inicia dijous,presenta en aquesta edició novetats en el recorregut, com ara trams on feia anys que no es desenvolupava, des que era conegut com el Ral·li dels mil llacs.

Els últims metres es van fer excessivament llargs per a Hocine Haciane. En la seva estrena als Campionats del Món de Xangai es va quedar a poc d’assolir el rècord nacional de 200 papallona, però el registre aconseguit li permet sumar la millor marca en aquesta distància en molt de temps.

´És Cudillero un poble de perspectives impossibles. De bai­xades de vertigen cap a unes ones que baten amb força i de pujades que, sense voler-ho, poden desembocar a la cuina d’algun veí. Dels menys de 6.000 que té aquesta pintoresca localitat asturiana que fins que el turisme massiu el va colonitzar tenia en la pesca la principal font d’ingressos. De fet, s’explica que als habitants se’ls denomina pixuetos en una derivació de la paraula pix, és a dir, peix. Encara avui és un dels principals ports del Cantàbric, que assorteix els mercats madrilenys. Però no tot se’n va: els nombrosos restaurants ofereixen la possibilitat de degustar-lo in situ. O una fabada. O millor encara, unes fabes con almejas. Dos plats contundents i molt aconsellables aquells dies que el Cantàbric es pica i exhibeix la seva cara més mústia.
Una jornada grisosa –i segur que abans o després, al llarg del dia, el temps s’emmurriarà– no és obstacle –més aviat convida a fer-ho– per anar amunt i avall pels empinats carrerons que recorren els tres vessants pels quals s’enfila el poblet, en una mena d’amfiteatre que envolta el centre del poble, al fons, amb el port pesquer com a eix de tota l’activitat humana.
Les idíl·liques perspectives han estat cobejades pels homes des de la prehistòria, d’acord amb les troballes de restes d’assentaments humans a les zones de l’Atalaya i Salavir. Més endavant van ser els caçadors de balenes els que van ocupar i es van instal·lar definitivament al territori. Els rebesavis dels actuals ocupants. Valents que, segons les cròniques locals, no només van viure en disputa constant pels seus drets davant la poderosa família dels Omaña, que va manar a tota la zona durant l’edat mitjana, sinó que també eren ben coneguts arreu per la seva duresa en les batalles navals.
Al segle XVIII el port pesquer, remodelat el 1787, va viure el  moment més àlgid i el 1837 el  poble s’independitza del muni-cipi de Pravia, al qual pertanyia fins aleshores. Al segle XIX es va construir el palau dels Selgás, un dels edificis més emblemàtics i seu ara d’una molt ben nodrida pinacoteca.

Recomanem

La costa cantàbrica, ventosa i coberta per una espessa boira tants matins fins i tot enmig de l’estiu més calorós, presenta paratges d’una espectacularitat excepcional. Si no es té vertigen.

Ell va dir que era com viure en una pel·lícula, però això és una realitat. Ha estat com un part. Molt llarg. Això sí, Alexis Sánchez o el Niño Maravilla ja va poder tocar la samarreta que tant desitjava i Andoni Zubizarreta i Josep Maria Bartomeu van mostrar a l’afició i a la premsa el primer fitxatge de la temporada. El xilè va signar per cinc temporades i si es compleixen totes les previsions contemplades en les variables, el fitxatge tindrà un preu de 43 milions d’euros. “Estic aquí per aprendre de Leo Messi, de Xavi i de tots. El primer de tot és que vull integrar-me al grup, mostrar una bona imatge i seguir amb el que està fent el Barça: guanyar títols”, va reconèixer el jugador xilè provinent de l’Udinense. Segons la Gazzetta, el millor jugador de la temporada al calcio. “El meu pare sempre va voler que jugués aquí. No importen els calés, sinó els títols. Vull explicar als meus fills i néts els títols que vaig aconseguir, i per això he vingut”, va assegurar Alexis Sánchez, el nou número 9 de Pep Guardiola.
El davanter de La Roja xilena va explicar quin és el seu ídol i aquest és Ronaldo Nazario da Lima. “L’admirava molt a Il fenomeno. És el número u i sóc conscient que serà difícil fer-me un lloc en el millor equip del món. Ara l’important és integrar-me.” L’internacional xilè va parlar de l’últim representant del seu país en jugar a Espanya, el davanter i golejador, Iván Bam Bam Zamorano. “És un referent. Té una gran trajectòria i a mi em falta molt per arribar al seu nivell. La meva motivació és guanyar títols i per això estic aquí. Vull deixar ben posat el nom dels xilens per deixar les portes obertes a ells.” Alexis Sánchez va bufar, i és que el xilè no està acostumat a entrevistes llargues. Ningú es va oblidar de Cesc Fàbregas i també li van preguntar si li agradaria jugar amb ell. “Òbviament sí.”

Bartomeu sobre Cesc Fàbregas
No volien parlar, però les preguntes van ser més que obligades. El protagonista era Alexis Sánchez, tot i que a l’horitzó es respirava l’aurèola de Cesc Fàbregas. “Farem el que hàgim de fer i amb els calés de què disposarem, ja que és cert que hi ha una limitació pressupostària. Si hi ha calés i temps es farà”, va dir el vicepresident esportiu de l’FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, que va reconèixer que l’objectiu número u era Alexis Sánchez. “Una vegada obtingut podem pensar que podem fer a partir d’ara.” Ja hi ha un.

URUGUAI CELEBRA LA COPA AMÈRICA

Milers de persones van acompanyar la selecció de l’Uruguai de futbol en el retorn al país després de guanyar el quinzè títol de la Copa Amèrica. El combinat d’Òscar Washington Tabarez es va erigir campió en una final en què es va mostrar molt superior al Paraguai (3-0). Luis Suárez, millor jugador del torneig, va obrir el marcador i Diego Forlán, amb dues dianes, va certificar la victòria amb la qual l’Uruguai desempatava amb l’Argentina com a més cops campiona del torneig.
La celebració va començar ja amb l’arribada de la selecció a l’aeroport de Carrasco, on va ser rebuda pel president José Mujica. Milers d’aficionats van seguir la comitiva fins l’estadi   Centenario de Montevideo, que estava ple a vessar. Els jugadors van fer la volta d’honor aixecant la Copa.

L’andorrana va cobrir la distància en un temps d’1’05’’65, lluny del rècord nacional, l’objectiu inicial abans de marxar a la  cita mundialista. Sergio Rayo, responsable tècnic que ha acompanyat la delegació, va veure Ramírez “molt forta a la sortida, però en el viratge ha estat fluixa, ha perdut bastant ritme i no ha pogut reaccionar. El temps? No ha estat rècord però ha nedat més ràpid que al Campionat de Catalunya i després allà va millorar la marca en els 50. Tant de bo sigui aquí igual. Per aconseguir-ho ha de millorar a la sortida”.
Abans que reprengui demà la competició Mònica Ramírez avui li toca el torn a Hocine Haciane, el número u de la natació nacional. El representant del CE Mediterrani prendrà part en les sèries dels 200 papallona. Rayo assegura que Haciane arriba al Mundial en un bon moment: “L’Hocine ha fet unes quantes sèries d’entrenament i la veritat és que està molt satisfet perquè es troba còmode i neda al ritme que vol.” L’andorrà entrarà en acció a la primera de les cinc sèries amb el pitjor temps de qualificació (2’08’’99) i nedarà pel carrer 8.
D’altra banda, ahir va començar el Festival Olímpic de la Joventut Europea d’estiu, a Trabzon (Turquia), amb l’estrena de la natació. L’únic representant andor­rà a la piscina va ser Pablo Feo, que va debutar en els 200 metres esquena. Feo va tancar la classificació de les sèries amb un temps total de 2’20’’42, quedant cinquè i últim de la primera cursa disputada. El jove nedador tornarà a competir avui en la prova dels 100 esquena.

CÉSAR CIELO, IMMERS EN UN CAS DE DOPATGE, GUANYA I S'EMOCIONA

César Cielo va ser el protagonista ahir a Xangai. El brasiler va revalidar el títol als 50 papallona després de veure’s immers recentment en un cas de dopatge. Cielo, xiulat des de la grada, es va emocionar en sentir l’himne del seu país. També van guanyar ahir al Mundial Dana Vollmer (100 papallona), Alex Dale Oen (100 braça) i Shiwen Ye (200 estils).

En una marxa silenciosa, uns 150.000 ciutadans van desfilar amb flors i torxes pel centre d’Oslo fins a l’ajuntament, on el príncep hereu Haakon i el primer ministre, Jens Stoltenberg, es van dirigir a la multitud amb missatges de solidaritat.
El príncep va subratllar que “avui [per ahir] els carrers estan plens d’amor. Hem decidit respondre a l’odi amb unitat. Hem escollit mobilitzar-nos en pro dels nostres valors. Noruega és un país de dol. Recordem tots els que han sofert pèrdues, desaparicions, i tots els que han fet un esforç heroic”, va afirmar Haakon.
Stoltenberg va instar els ciutadans a mantenir el seu caràcter tolerant i no permetre que el “mal s’apoderi de tot un poble”. La resposta als atemptats ha de ser “més obertura, més democràcia”, va manifestar.

Missió de càstic
L’ultradretà Anders Behring Breivik va reconèixer ahir ser l’autor del doble atemptat de Noruega, la xifra de morts dels quals ha rebaixat la policia de 93 a 76, i va qualificar els atacs de “càstig a la socialdemocràcia” per trair el país “important” musulmans.
En la seva primera compareixença davant el jutge instructor Kim Heger, Breivik, de 32 anys, va assumir l’autoria però es va declarar “no culpable” i, a més, va assegurar que va treballar en cooperació amb “dues cèl·lules”.
“El detingut va assegurar que necessitava perpetrar aquests atemptats per salvar Noruega i Europa occidental dels musulmans i del marxisme cultural”, va relatar Heger davant la premsa.
Breivik, que serà processat per actes terroristes, va dir que matant els membres de les joventuts socialdemòcrates a l’illa d’Utoya, buscava “limitar” les opcions futures del Partit Laborista i fer arribar un “senyal fort” que “no pugui ser malinterpretat”.
Després de prendre-li testimoni, el jutge va dictar presó provisional en complet aïllament –sense rebre cartes, visites o concedir entrevistes– fins al 22 d’agost, i almenys quatre setmanes més de presó preventiva normal, fins al 26 de setembre, tot i que aquesta podria prorrogar-se.
Mentrestant, segueixen les crítiques a la policia per la gestió de la crisi, que qualifiquen de descoordinada, un assumpte que les forces de seguretat neguen, tot i haver anunciat la posada en marxa d’una investigació interna.
El mateix director de la policia, Oystein Mæland, va argumentar en una roda de premsa que “divendres hi havia confusió a Utoya” i que “potser” per això alguns cossos van ser comptats “més d’una vegada”.
No obstant això, va justificar la difusió d’aquell balanç amb més de 80 morts a l’illa, perquè els mitjans estaven publicant unes xifres molt inferiors. “Sentim que els números hagin estat una mica més elevats”, va dir Mæland.
De la seva banda, un altre responsable de la policia va reiterar que els agents “van arribar a l’illa tan ràpid com van poder” i va mirar de restar importància a la polèmica sobre la decisió de les forces de seguretat d’accedir a l’illa per terra i mar en lloc de recórrer a un helicòpter.
Segons la reconstrucció dels fets, Breivik va disposar d’una hora aproximadament per tirotejar indiscriminadament als participants del campament de les joventuts socialdemòcrates.

L'ESPIONATGE NORUEC EL VA VIGILAR AL MARÇ

L’autor confés del doble atemptat, Anders Behring Breivik, va estar sota vigilància dels serveis secrets noruecs, el PST, el març passat, per la compra dels productes químics amb els quals sembla que va fabricar la bomba que va esclatar al complex governamental.
La cap del PST, Janne Kristiansen, va confirmar a la cadena pública de televisió NRK que Behring va aixecar les sospites del seu departament després d’haver efectuat el pagament de 120 corones (uns 15 euros) a una empresa polonesa, fet que va provocar que entrés a la llista. Tot i això, la quantitat no era suficient com per passar a una “vigilància activa”.
Segons les investigacions en curs, el sospitós hauria comprat  els últims mesos sis tones d’abonament químic que havia acumulat al graner de la seva granja biològica.