En ser any olímpic, enguany toca eleccions, i la intenció és tornar a estructurar una candidatura al voltant de l’equip actual. El president de l’organisme, Jaume Martí, admet que hi ha una bona sintonia i que no tindria cap inconvenient a tornar a encapçalar una llista. “Encara no se n’ha parlat a fons, però en principi tothom està disposat a continuar amb la feina, no hi ha cap tensió i s’està treballant bé. Si al­gú té ganes de posar-se al capdavant, perfecte; i si no, no tinc problema per tornar a estar-hi. L’im­portant és que el grup funciona al marge de qui pugui ser o no president”, va explicar Martí, que va accedir al càrrec el 2002 després d’una època de desgast en l’anterior junta, presidida per Lluís Molné. Va complir amb mig mandat, ha renovat dues vegades més (el 2004 i el 2008) i enguany podria anar a la reelecció per tercer cop. “El treball del Comitè Olímpic està dirigit als esportistes i a desenvolupar l’esport, i això és el que hem intentat fer en el marc del moviment olímpic, sense favoritismes i amb un reconeixement per a totes les disciplines. Sigui qui sigui el president, el que és clar és que no canviarà el tarannà”, va exposar Martí amb convenciment.
El procés electoral és feixuc. Els estatuts fixen que ha d’arrencar el darrer trimestre de l’any o com a molt tard el primer del següent, i s’estableix un termini màxim de dos mesos per a l’elecció de la nova comissió permanent. En aquest període es constitueix el ple, amb un representant designat per les federacions, quatre atletes olímpics escollits entre els que han representat el país en les darreres tres edicions dels Jocs –dos d’estiu i dos d’hivern–, i tres membres de la comissió permanent sortint. Aquest ple escollirà els possibles membres cooptats, persones considerades valuoses per la seva trajectòria i que passen a integrar el COA a proposta de les federacions i amb el suport majoritari del ple. Amb la composició definitiva arriba la part decisiva del procés electoral, amb candidatures que han d’estar avalades per fins a deu membres del ple. Tot aquest engranatge complica l’aparició de més d’una alternativa, i per això, si no hi ha grans dissensions internes –com sembla el cas–, acostuma a haver-hi llistes de consens.

Vacant en la vicepresidència
Un dels llocs que s’hauran de cobrir en la nova comissió permanent –la formen el president, dos vicepresidents, el secretari general, el tresorer i sis vocals– és una de les vicepresidències. El càrrec l’ocupava Jordi Cerqueda, que va renunciar-hi en accedir a la secretaria d’Estat d’Esports. Martí, posat en l’escenari d’una candidatura continuista, va defensar la presència de Cerqueda: “Ara està  en una mena d’excedència, i jo sóc de l’opinió que la seva presència al COA és valuosa. Per normativa no hi ha incompatibilitats, i ell és una persona que crec que ha generat consens. Per mi no és contraproduent que tingui els dos càrrecs.”

EL 29 DE SETEMBRE

L'executiva europea, al principat

A banda de ser any de Jocs Olímpics, aquest 2012 és important per al COA, per la celebració del quarantè aniversari. Per aquest motiu s’ha preparat una cita especial, que arribarà el 29 de setembre vinent, amb la reunió al Principat del comitè executiu de l’organisme, que aplega els comitès nacionals olímpics europeus (CEO). El COA aprofitarà que la plana major de l’olimpisme continental serà al Principat per celebrar un acte en què repassarà la història olímpica andorrana i al qual té la intenció de convidar altres dirigents dels comitès veïns i també dels petits països, amb els quals es comparteix presència als Jocs dels Petits Estats. El comitè executiu del CEO, que presideix l’irlandès Patrick Hickey, ha fet precisament la segona reunió de l’any aquest cap de setmana a Budapest i ja anunciava la presència a An­dor­ra al setembre en el seu web.

Els professionals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) afectats per la retallada en els sous superiors a 3.000 euros són 159 del total de 850 que integren la plantilla dels diversos serveis gestionats per la parapública (hospital, centres d’atenció primària i residència El Cedre). L’impacte de la rebaixa en aquestes primeres nòmines ha suposat un estalvi en la partida destinada a personal del mes d’abril de 53.000 euros, com va informar la direcció general del SAAS.
La Llei de mesures de contenció de la despesa pública estipula igualment que amb l’entrada en vigor desapareix la retribució eco­nòmica per l’anomenat DPO –el complement equivalent al GAdA que tenen els treballadors dels centres sanitaris– i que també ha de suposar un estalvi destacat en el capítol de personal. Però el director general de la parapública, Josep Maria Pla, va puntualitzar que si bé és cert que se suprimeix la prima econòmica, es continuarà treballant en l’assoliment d’objectius. Pla va precisar que s’han definit “tres grans objectius estratègics” i que s’ha de continuar treballant per aconseguir-los. El primer fa referència a l’estalvi en conceptes com ara les compres o l’energia que es consumeix. El segon, a la qualitat. En aquest sentit Pla va recordar que l’hospital continua el procés d’acreditació i que està en curs l’obtenció de la norma ISO per part del laboratori, per esmentar dos exemples. Segons el director general del SAAS, aquestes fites “afecten totes les àrees de funcionament, dó­na la feina que s’ha de fer i hi ha objectius per individualitzar”. El tercer grup d’objectius se centra a “treure el màxim profit del sistema informàtic que tenim implantat. No ho resol tot, però hi ha coses que sí, i se n’ha de treure el màxim rendiment”.

Desapareix ‘el caramel’
Pla va ser explícit en afirmar que, “certament desapareix el cara­mel” amb la supressió del complement econòmic, però va fer èmfasi en la complicada situació econòmica que es viu i que requereix aplicar mesures contundents. Això sí, va insistir que “l’eina de remuneració la llei la treu, però això no vol dir que no usem l’eina de definir objectius i de mesurar-ne l’assoliment”.
Pel que fa a l’impacte sobre el clima laboral que ha tingut la retallada, Pla va apuntar que “fins ara tot era teòric. Però aquest final de mes, amb la nòmina, ja és una realitat”, per la qual cosa és possible que s’hagi de mesurar a partir d’ara. I creu que pot comportar que alguns professionals busquin noves oportunitats laborals? “Això no ho sé, no m’ha arribat, però la impressió que tinc és que el nostre entorn no sé si dóna gaires possibilitats.” I va posar com a exemple l’Estat veí del sud. “Espanya passa una situació de crisi molt important i s’estan aplicant mesures de contenció molt dràstiques”, va recordar.

LES CONSULTES DE TARDA SE SUPRIMIRAN UN COP ACABI LA PUNTA DE L'HIVERN

Una altra de les mesures impulsades per la nova direcció general del SAAS era suprimir les consultes de tarda dels traumatòlegs en nòmina de la parapública, per estalviar-se la despesa extra que suposaven, ja que eren abonades a part. El que s’ha decidit és que les consultes de tarda duraran “fins al maig”, un cop finalitzi la punta de visites associada a l’hivern. Inicialment s’havia projectat suprimir aquestes hores extra abans, però es va acordar mantenir-les uns mesos més per no provocar un problema afegit de llistes d’espera. El director general del SAAS?va afegir-hi que igualment se suprimiran els quiròfans de
tarda associats a aquesta especialitat (sempre que siguin pro-
fessionals assalariats) una vegada finalitzi aquesta punta de demanda.
Quant a l’increment del preu del lloguer dels espais destinats a consulta de la clínica Meritxell, Pla va indicar que no ha provocat que els professionals que els ocupen hagin buscat noves ubicacions. Almenys de moment. Va recordar que “això es fa per donar un millor servei, s’han de millorar coses, i que tothom hi participi”.

Continua recollint resultats destacats al Campionat d’Espanya de ral·lis de terra. Albert Llovera està aconseguint resultats que l’estan col·locant entre els millors de la competició. A la Baja Almanzora no va ser diferent, en imposar-se en la seva categoria i quedar-se a només un pas de pujar al podi en scratch.

I sense que l’accés sigui complicat. No és ben bé una passejada. Però poc en falta. I?el camí és apte per al pú­blic familiar. El refugi, titularitat del Govern i inaugurat el 1981, segueix la tipologia constructiva i la distribució de la immensa majoria d’aquests equipaments que podem trobar en diferents indrets del Principat. És el punt final de centenars, milers d’excursions al llarg de l’any. O si més no, de lloc de trobada, de repòs, per a aquells caminants excursionistes que fan rutes més llargues tot seguint el GR-11, que és el traçat que principalment ens porta fins a Fontverd. Encara que podem fer una mena de circuit circular si el nostre punt de partida i arribada és, per exemple, l’aparcament del circuit de les Fonts, poc abans de l’estany d’Engolasters. Des d’aquest punt, el primer quilòmetre i mig és pràcticament asfaltat. Planer, sense dificultat.
Després cal arribar fins a coll Jovell. El camí s’enfila. D’aquí es pot optar entre anar fins a Ràmio i observar-ne les bordes, per exemple, o bé trencar cap a un corriol indicat amb uns punts grocs que marca el denominat camí del Solà. Sobre el terreny hi ha força bones indicacions. I l’excursionista sol optar per accedir al refugi per un dels camins i tornar per l’altre. Ni un ni l’altre són de gaire dificultat. El camí del Solà es dominat per la pedra. I si hi ha hagut alguna esllavissada pot fer que el caminant s’hi trobi alguna dificultat. Res d’insalvable, en principi. Això sí, de pujades i baixades se’n troben. Fins que arribem al cor del Madriu presidit pel refugi. Haurem vist prats, canals, boscos. Una pineda de pi roig és el més destacable. Amb arbres alts, robustos, ferms, rectes. Ens indica que tenen molts anys. I que serveixen de llar de picots negres, verds… O?de garses que també volen refugiar-se al cor del Madriu.

El detall

Durant una part del recorregut, a més o menys distància ens acompanyarà el riu Madriu, amb la seva aigua freda i cristal·lina.

On ho trobaràs?

A Escaldes. El refugi, no guardat i amb una dotzena de places, està situat a 1.875 metres d'alçada, a la vall del Madriu entre l’Estall i el collet de l’Infern

Crec que ha marcat un abans i un després en el món del futbol”, va sentenciar. Amb tot, va assegurar que “la millor notícia és que Tito Vilanova agafi el relleu. La mateixa idea tindrà continuïtat”.
El jugador de la Pobla va admetre que fa una setmana no s’hagués cregut el que finalment ha passat. Fins i tot, abans de la tornada contra el Chelsea, tampoc: “No havíem notat res. Continuava treballant amb la mateixa actitud i ganes. Ens en vam assabentar just abans de l’entrenament de divendres. Durant els dos dies després de l’eliminació van sortir molts rumors i ja ens ho esperàvem”, va comentar.

L’objectiu: la copa del rei
Puyol va afirmar que entenen les raons expressades per Guardiola per no renovar el seu contracte i que ara tenen encara més ganes de guanyar la Copa del Rei, que serà el comiat del tècnic. Puyol va assegurar que “sempre motiva un títol, però ara el volem conquerir pel míster”.
Després de les últimes notícies, el partit d’avui contra el Rayo  Vallecano queda difuminat, i més amb el Madrid a set punts. Xavi i Piqué són baixa per lesió i Guardiola ha hagut de convocar Bartra, Montoya i Tello.
Paral·lelament, el líder rep el Sevilla amb l’objectiu de no fallar, i de fet, es podria adjudicar el títol si guanya i el Barça ensopega. Però també va ser Guardiola qui va centrar la roda de premsa d’Aitor Karanka, que va tornar a comparèixer en lloc de Mourinho. El segon entrenador blanc va assegurar que la marxa de Guardiola no farà canviar la línia de treball del Reial Madrid i va dir de manera contundent que la Lliga ha existit i seguirà existint sense el de Santpedor. “Els títols que ha aconseguit són allà, però ja és història. Aquesta competició continuarà sense ell, i continuarà sense Karanka i sense d’altres”, va afirmar.

EL RACING PERD A ANOETA (3-0) I CERTIFICA EL DESCENS

La Reial Societat no va tenir pietat ahir del Racing de Santander i va derrotar el cuer per 3 a 0, amb gols de Griezmann (2) i d’Agirretxe. La desfeta suposa el descens de manera matemàtica a segona divisió dels càntabres, mentre que els bascos, en canvi, s’han assegurat la per­manència. El Mallorca també va certificar la salvació en imposar-se al Getafe (1-3). Víctor, Alfaro i Hemed van anotar per als illencs mentre que Alexis va fer el gol dels madrilenys. A Valèn­cia, el Llevant va gua­nyar el Granada (3-1) i va recuperar el quart lloc de manera provisional. Koné, Xavi Torres i Valdo van marcar per als locals i Ighalo per als andalusos. L’Espanyol s’allunya de les posicions europees en perdre contra l’Sporting per 0 a 3. Colunga, Trejo i Bilic van ser els golejadors.

Un encàrrec del segell Aloma Editors, que exhibeix la ductilitat de les seves propostes: es van llançar al ruedo amb un poemari [Agradezco tu amor, pero tengo otros planes, d’Ester Fenoll] i en el segon projecte aposten pel còmic, un àmbit encara per explorar i explotar al Principat. El llibre sortirà cap a final d’any.

Recordem l’origen del projecte: com va anar a parar a les teves mans.
Va ser una idea que va sorgir entre els editors i Joan Pieras, el director del saló La Massana Còmic i president de l’Arca. Ell, penso, els va proposar el meu nom i em van trucar; vam estar fent proves, a veure com quedava, i es van decidir.

Una idea nova.
Crec recordar que se n’havia fet un altre, fa cosa de quinze anys. Una edició de Crèdit Andorrà dirigida al públic infantil que es va repartir entre els nens d’Andor­ra. Ja en aquell moment m’havia agradat, i ara em feia il·lusió fer-ne un altre, més modern. Tot va ser qüestió de provar i decidir l’estil de dibuix, de fer caricatures. Amb els editors, vam anar afinant fins que vam trobar el que volíem i que hem presentat.

T’has inspirat en aquell, t’ha influït d’alguna manera?
En realitat, és bastant diferent. Aquell era més seriós, explicava la història molt ben explicada. Aquest el volem més lleuger, amb un cert to humorístic. Volem que hi hagi gags. La narració històrica és estricta, però està complementada amb humor, volem que tingui un puntet divertit. I l’estil de dibuix també difereix: aquell era més realista i aquest opta per la caricatura.

Pel que expliques, recorda aquella sèrie ‘Érase una vez el hombre’.
Sí, potser sí, d’alguna manera, perquè el que volem finalment és presentar la història d’una manera lúdica.

Quin periode cobrirà?
Tota la història d’Andorra, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Bé, aquí encara hem de decidir exactament on arribem. Però sí que explicarem quins van ser els primers habitants, per què Andorra és independent, les diferents successions, els coprínceps, els pareatges, tot això.  

I on trobem l’humor de tot plegat?
En cada situació intento introduir un gag que funcioni. Agafant els tòpics, per exemple, per riure’ns-en. Coses com les cues, que han deixat de ser tan habituals com ho eren abans.

No s’enfadarà ningú?
No, perquè seran acudits bastant blancs, que no ofendran ni perjudicaran ningú, no hi veig cap problema.

És un plantejament ambiciós per a un període tan llarg: serà un bon ‘patracol’?
No, no, seran 64 pàgines. És evident que haurem d’alleugerir molt la història, tot i ser bastant completa.

Quins personatges ha trobat caricaturitzables?
Bé, d’això encara no en puc explicar gaire cosa, només tinc una desena de pàgines fetes, així que no està acabat, ni molt menys.

I el rigor històric, com el controleu? Com et documentes?
He començat llegint molts llibres, així com buscant informació a Internet, etcètera. I l’editor ha contactat amb un historiador, l’Albert Villaró, perque ens assessori. S’ho mira tot perquè no hi hagi cap incorrecció, cap inexactitud.

Has seguit la línia habitual dels teus treballs anteriors, pel que fa a l’estil, o l’has hagut d’adaptar al projecte?
L’he mantingut. És una línia realista però humorística alhora. Resulta difícil d’explicar-la així, amb paraules, la veritat.

Difícil, guanyar-se la vida amb el còmic?
Sí, realment. I ara encara més, perquè els editors vigilen, no s’ar­risquen gaire. Però a França, per exemple, on tinc un parell de projectes immediats, hi ha molt més camp, més lectors.

UN DIBUIXANT AUTODIDACTE MOLT VINCULAT A L'ARCA

Jordi Planellas és un dibuixant autodidacte que, explica, d’alguna manera sempre va tenir clar a què es voldria dedicar. “Ja se sap: de petit ja comences a dibuixar bé i el camí futur comença a estar clar.” Fins ara ha mantingut una col·laboració intensa amb l’associació Arca, amb els tallers de dibuix, per exemple, que s’ofereixen a La Massana Còmic i, durant l’any, al museu. Fins ara ha publicat dos àlbums, ambdós a França.

Entre d’altres mesures, Merkel destaca “reforçar les possibilitats del Banc Europeu d’Inversions”, en unes declaracions publicades pel rotatiu Leipziger Volkszeitung. Després de subratllar que diversos consells europeus ja han abordat el tema del creixement, la mandatària va destacar que “avui els països ja poden, per exemple, aprofitar de manera flexible els fons estructurals per ajudar les PIME”.
Aquestes declaracions s’afegeixen a les realitzades divendres per la mateixa Merkel en l’emissora radiofònica pública NDR, en les quals assenyalava que el pacte fiscal per a una disciplina pressupostària més gran a Europa es pot completar amb un pacte per al creixement. “El creixement no ha de costar necessàriament diners”, havia dit la cancellera, que espera abordar aquest tema en la tro­bada de la UE ja amb el president francès que surti de la segona volta de les eleccions gal·les.

Política financera sòlida
La cancellera insisteix, malgrat tot, que sense una política financera sòlida, Europa no podrà alliberar-se de la crisi del deute, encara que reconeix que el pacte fiscal és insuficient per superar la crisi. “Per això s’ha de desenvolupar de manera paral·lela una política que fomenti el creixement i l’ocupació, que retorni la competitivitat als estats, però no un creixement a força de crèdit”, va manifestar.
Després de comentar que nous programes estatals conjunturals no ajudaran Europa, Angela Merkel va reiterar el rebuig a la iniciativa del candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, de renegociar el pacte fiscal. “No hi haurà noves negociacions del pacte fiscal. Vint-i-cinc caps de govern ho han subscrit. A Portugal i a Grècia ja ha estat ratificat, i a Irlanda serà objecte d’un referèndum aquest mes de maig. En molts països membres, també a Alemanya, el pacte fiscal ja es troba als parlaments”, va afirmar. Amb independència d’aquesta discussió, Merkel va assegurar que forma part de la seva responsabilitat política “cooperar bé” amb qualsevol president francès.
Des de París, Hollande va afirmar que “la perspectiva” d’una victòria seva diumenge que ve ha fet que Merkel hagi canviat de posició sobre la introducció de mesures en favor del creixement.  Segons el socialista, Merkel i altres dirigents europeus s’han pres el seu triomf “com una hipòtesi prou seriosa per modificar els seus calendaris i el contingut de l’agenda europea”.

BLINDADES LES FRONTERES ENTRE CATALUNYA I FRANÇA A POCS DIES D EL ACIMERA DEL BCE

El tractat de Schengen, que garanteix la lliure circulació dels ciutadans de la UE, va quedar  ahir suspès a la frontera entre Espanya i França per Catalunya per evitar l’entrada de grups an­tisistema que puguin provocar aldarulls durant la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona, el 3 de maig. La suspensió, temporal i excepcional, va originar durant el matí algunes cues en passos fronterers per carretera, com el de la Jonquera, on els agents de seguretat paraven a l’atzar alguns vehicles i els escorcollaven si despertaven sospites.
Així mateix, efectius dels cossos de seguretat també es van desplegar en algunes estacions de tren de la capital catalana, com la de Sants i la de França, on van començar a controlar especialment l’arribada de combois procedents de Milà, Zurich i París. Igualment, tant a l’aeroport del Prat com al de Girona, s’han restablert els controls de seguretat i s’insta els viatgers a ensenyar la seva documentació.
El text de l’acord de Schengen, que va entrar en vigor el 1985, estableix que la lliure circulació de persones per l’Europa sense fronteres es pot inter­rompre temporalment en cas que hi hagi “una seriosa amenaça a l’ordre públic o a la seguretat interior”.

El Govern d’Albert Pintat va defensar aleshores que els textos suposaven la modernització social i econòmica d’Andorra, una posició divergent tant a la del PS com a la dels sindicats, que entenien que l’acció dels treballadors continuaria sent  limitada. El pas del temps ha donat la raó als darrers. Els resultats no han estat, ni de lluny, els esperats, i tant la Confederació Empresarial (CEA) com el mateix Govern veuen necessària una reforma.
Bona mostra d’aquest pobre balanç es troba en el registre d’organitzacions sindicals. Només sis han oficialitzat la inscripció. No hi són, per exemple, entitats importants de la funció pública com ara el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP)?o l’Associació de Personal Adscrit a l’Administració General (Apaag), ni tampoc el Sindicat Andorrà de Treballadors?(STA). Sí que hi és la Unió Sindical (USdA), tot i que, com admet el secretari general, Gabriel Ubach, a contracor. “Vam ser els primers a formar-ne part perquè hem d’aprofitar les poques eines que tenim”, explica, però es lamenta  que “no tenim l’opció de plantejar ni conflictes col·lectius ni tan sols de fomentar eleccions a delegat de personal”. Això deixa l’entitat només amb la possibilitat “d’assessorar però no interactuar amb els treballadors”. En aquest darrer sentit, a més, denuncia que “hi ha empreses que han recomanat al delegat no tenir contacte amb sindicats”.
En canvi, no s’hi ha inscrit el SAT. El secretari general, Guillem Fornieles, en detalla els motius. “No podíem acceptar que se supedités la llibertat sindical al condicionant d’associació”, indica. A més, la llei “és complexa i no simplifica la creació de sindicats sinó que les exigències són molt altes, més que les que marca l’Organització Internacional del Treball”. Malgrat això, “continuem atenent denúncies i consultes”.
Fins i tot des de la mateixa CEA es considera que la Llei sindical queda curta. “Era de mínims”, afirma el responsable de la comissió social i laboral, Josep Manzano, que reconeix que “hem d’aspirar a ser homologables amb Europa”. Al seu entendre, “necessitem que els sindicats siguin interlocutors vàlids, que tinguin afiliats, i avui, fora del sector públic, l’afiliació és minsa”. Des del ministeri d’Interior s’admet que “cal reflexionar sobre els motius pels quals no se n’han creat més en el sector privat” i s’apunten a causes com ara “la manca de tradició” i el fet que la legislació sigui “incipient”.

Pocs delegats de personal
Una altra dada que evidencia el fracàs de la legislació laboral és la xifra de delegats de personal. Des de l’abril del 2009, les empreses amb més de 20 treballadors poden engegar els processos per escollir els representants de la plantilla. No es tracta, però, de cap obligació, sinó d’una possibilitat que han de demanar els mateixos empleats. Actualment, els comicis només s’han fet en disset empreses –set de caràcter públic– i s’han seleccionat 26 delegats. El nombre és baix si es té en compte que la CASS té registrades fins a 262 societats amb plantilles de més de 25 empleats. Per als sindicats, la causa és clara.
“Els treballadors no s’hi atreveixen”, afirma amb contundència Fornieles, per a qui “al país no hi ha tradició però és que la llei tampoc no dóna prou garanties i el Govern, que té l’obligació de garantir aquests drets, tampoc no ho ha fet”. Una opinió similar té Ubach: “Hi ha temor per l’acomi­adament lliure, manca de garanties i també una elevada rotació.” Per reforçar la seva posició tots dos recorden el cas d’Electrotècnia, una empresa que va acomiadar un grup de treballadors que estaven fent els tràmits per a l’organització dels comicis.
Aquest cas també l’esmenta Manzano. Des de la CEA coincideixen a assenyalar entre les causes la “falta d’història i de tradició sindical, i la rotació elevada”, i admet que “hi ha por”, perquè “potser una part de l’empresariat, cada cop més petita, pensa que tenir representants dels assalariats li serà un problema, cosa que no és certa”. El dirigent de la patronal reconeix que en la llei “falten garanties” i apunta a l’administració, a la qual demana “tallar aquest tipus de situacions, intolerables al segle XXI”.
El ministeri d’Interior també veu “insuficients” els resultats, ja que l’objectiu “era que empreses i treballadors, amb la negociació col·lectiva, assolissin acords que afavorissin el progrés social i econòmic”. Això no ha arribat, ja que, fins ara, no s’ha iniciat cap procés de negociació col·lectiva.
Ara bé, tothom admet que fa falta una reforma laboral. Les prioritats són diferents segons qui en parli. “El Govern ha de seure a la taula amb qui coneix la situació. Els treballadors han de poder dir-hi la seva”, reclama Fornieles, que apunta la necessitat “d’un canvi de mentalitat en l’empresariat, que no ha de tenir por sinó una relació fluida amb els empleats”. Per a Ubach, cal “dotar els sindicats de més funcions, poder convocar eleccions per a delegats, tenir diàleg amb ells”. També demana “posar fi a l’acomiadament lliure”, que provoca “indefensió dels treballadors”.
Des de la CEA, Manzano apunta que el futur Codi de relacions laborals, d’una banda, ha de donar “fórmules que contribueixin a l’adaptabilitat dels llocs de treball a la marxa real de l’economia de les empreses”. De l’altra, “s’ha d’entrar sense por en temes com la negociació col·lectiva, el dret a vaga o el tancament patronal.”
El Govern es mostra disposat a abordar la qüestió i admet que hi ha punts per millorar, com ara “els criteris restrictius a l’hora de convocar eleccions a delegats, els seus drets i garanties, o la capacitat jurídica per negociar convenis”. Entre els objectius del treball també hi ha la regulació del dret a vaga i el tancament patronal “per garantir el respecte de les llibertats dels altres, la protecció de l’ordre públic, la seguretat nacional i la salut pública”.

DELEGATS DE PERSONAL QUE JA HAN TINGUT FEINA

Carles Royo és un dels 26 delegats de personal que, els darrers tres anys, han guanyat les eleccions convocades en les empreses respectives. És, potser, el que més ha pogut comprovar la necessitat que aquestes figures s’acabin estenent en el teixit laboral del país. Com a representant dels treballadors de Ràdio i Televisió d’Andorra, va ser un dels encarregats de negociar amb la direcció de l’entitat i amb el Govern com s’aplicaria la retallada de personal tancada ara fa uns mesos.
“Ja ens vèiem venir la situació”, reconeix Royo, que explica que aquest va ser un dels motius pels quals es va optar per demanar la convocatòria dels comicis. El pas del temps, al seu entendre, demostra que va ser una bona mesura. “Crec que ha anat millor, sense cap mena de dubte, de com hagués pogut passar tot sense tenir un delegat de personal”. I recorda que “hi havia gent que no ho entenia, que pensava que era millor esperar que passés tot, però ara han canviat d’opinió”. La seva valoració és clara: “És quan hi ha problemes que és més necessari tenir un representant.” A l’hora de parlar de la normativa laboral actual, Royo no dubta a afirmar que “està mancada per tots els costats, és poc concisa i detallada”.
Justament aquesta mateixa setmana s’han convocat eleccions en una altra parapública, FEDA. Els treballadors de la companyia energètica ha escollit dos companys com a delegats:?Carolina Gómez i Richard Escobias. Igual que a RTVA, el motiu d’iniciar el procés van ser els núvols de tempesta que es veien en l’horitzó amb la Llei de mesures de contenció, que també afectava els empleats de la societat. “Vam veure que ningú no ens representava i vam pensar que era necessari. Ara, si hem de demanar alguna cosa al?Govern, ho podrem fer amb la llei a la mà”, apunta Escobias, que admet que “és quan et toquen el que és teu que et comences a moure”.