Uns tres milions d’euros a l’any, concretament. I la intenció del cònsol major, de fet, és rebaixar-la fins a un 25% durant aquesta legislatura. “Estem analitzant el cost de cada sector (l’esportiu, el cultural i el social) per veure com ho podem fer”, ha exposat el mandatari local, que també ha admès ser “molt optimista” amb les previsions de rebaixa i que el panorama “no té una solució fàcil”. En aquest sentit, considera que la política ha      de ser la de “procurar anar a menys sense rebaixar els serveis”, i tenint en compte que “hi ha aspectes que són molt difícils de privatitzar”, fent referència als serveis socials i culturals que es desenvolupen en aquestes dues instal·lacions.
Per reduir els costos de funcionament planteja fer una valoració del preu de les activitats esportives “en funció dels mercats”, però “també tenint en compte que no podem incrementar el cost del preu”. En declaracions al programa Parlem-ne de COPE Andorra-AD Ràdio, però, el cònsol ha evidenciat que “hi ha un límit [del preu] del qual no podem passar perquè hem de donar un servei”. Per això, també aposta per buscar altres fonts d’ingressos alternatius als actuals, i “ buscar utilitzacions de terrenys o actius que té el comú per poder treure un rendiment”. Per exemple, argumenta que els mateixos poliesportius tenen locals que es poden arrendar, com també podria explotar edificis del centre de la parròquia i de Grau Roig “que ens estan donant pèrdues ara i que en el passat ens havien donat molt bons ingressos”.

Més promoció dels espais
Una altra de les situacions que ha posat en relleu Mas és la manca de promoció de les instal·lacions esportives de la parròquia que fan els mateixos hotelers, “perquè no hi ha una política de venda dels centres esportius”. Així doncs, i tenint en compte que bona part dels establiments hotelers no disposen de piscina, el cònsol considera que “els podrien enviar” als dels centres esportius, sobretot en el cas del Pas, com a activitat complementària a l’esquí o a les compres. “El que volem és vendre la parròquia i que el client que ens visita sàpiga que té tot un ventall d’activitats per poder dur a terme un cop hagi fet el seu objectiu de visita”, afirma.
Una altra via d’ingressos passa per promoure els dos centres esportius com a espais per fer estades esportives d’equips d’elit “i fomentar-ho molt més perquè això ens dóna projecció” (per a aquest estiu ja s’ha confirmat que la selecció francesa d’handbol farà una estada d’entrenament a la parròquia).
Finalment, des del comú aposten per tornar a dinamitzar la zona de Prada de Moles, donant-li l’activitat esportiva que havia tingut, amb activitats per a tots els públics. De fet, Mas ja s’ha aventurat a proposar els espais perquè aculli el futur estadi nacional.

CONFIANÇA QUE ABANS DE L'ESTIU ESTIGUIN A PUNT ELS CANVIS A LA LLEI DEL SÒL

El cònsol major considera que els treballs que han iniciat els màxims mandataris comunals i els seus respectius tècnics d’urbanisme per la modificació de la Llei del sòl haurien d’estar enllestits en “un parell de reunions més”. L’objectiu seria arribar abans de l’estiu a tancar un text consensuat amb el Govern, segons ha exposat. Mas assenyala que les constants reunions que mantenen els cònsols per treballar la modificació del text legislatiu són una  “recopilació d’informació provinent de cada comú i de plantejament dels grans eixos de modificació”, i sobretot en aquelles parròquies com Sant Julià de Lòria, que aquest any ja podrà revisar el pla d’urbanisme (va ser la primera del país a aprovar-lo).

DIADA DE SANT JAUME DELS CORTALS AMB UN CENTANAR DE PERSONES

Els veïns de la parròquia van celebrar ahir la diada de Sant Jaume dels Cortals, com cada Primer de Maig, a la capella situada al bosc de les Allaus. La festa és una tradició recuperada des de l’any 1999, data en la qual es va aixecar la nova capella dins del bosc. A l’acte, al qual van assistir un centenar de persones, va consistir en una missa i posteriorment, un aperitiu.

Aquest Primer de Maig no hi ha hagut manifestació a Andorra. La Unió Sindical d’Andorra (USdA) i el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) es van decantar en aquesta ocasió per l’organització d’unes taules de treball sobre la situació sindical al país.

El conseller de les Comunitats Portugueses d’Andorra pot des­aparèixer. El tancament de l’ambaixada i del consolat fan que aquesta figura representativa de la ciutadania lusitana a l’exterior també pugui deixar d’existir.

Tocar el bombo fa mal?
[Mostra la mà] Mira com tinc la mà... Això és de tocar el bombo. Les pells estan totes fora i quan el toco acabo amb sang a la mà.  

Això sí que és un risc laboral...
Tant que el dilluns després de ser campions de lliga no vaig poder anar a treballar.

D’on va néixer aquesta dèria?
Antonio da Silva [president del Lusitans] el va comprar i em va preguntar: “Vols tocar el bombo?” I jo li vaig dir que sí, i res...

A Portugal és típic tocar el bombo?
Amb els amics per Nadal i en festes assenyalades, però sense cap mena de dubte aquí el toco més que a Portugal. Ens agrada fer festa amb els bombos, i als jugadors els agrada molt.

Ha pensat canviar el bombo per algun altre instrument?
No. Ens agrada el bombo perquè sona molt bé. En comprarem més.

Quant valen?
De 250 a 300 euros. Crec.

No es trenquen?
Sí! N’hem trencat un, però el diumenge de la celebració li’n vam fotre com per trencar-lo i és dur com una pedra.

I per què té aquest amor tan incondicional al Lusitans?
És com una família. Com vivim el dia a dia junts m’agrada més el Lusitans que el meu club de Portugal, el Benfica.

És la seva única família aquí?
Sí. Els meus quatre fills estan a Portugal amb la seva mare. Estem separats. Hi vaig a l’agost i per Setmana Santa, aquesta no, a veure els fills. Això de viure sol ho porto més o menys bé.

Si toca a la prèvia de la Champions el Benfica a qui animarà?
Al Lusitans, això ho tinc molt clar. L’aniré a veure, però no podré anar amb el bombo a fora. Aquí el tocaré.

Somiava que el Lusitans fos campió de lliga?
Creia que sí, però vam patir moltíssim. Va ser una alegria molt gran. Vam guanyar dos dels clubs més forts d’aquí.

Ara el màxim seria classificar-se per a la segona fase de la Champions. És possible?
Jo crec que sí. A més, diumenge anirem a guanyar i també ens n’endurem la Copa Constitució.

Un doblet al més pur estil  Barça?
No veig res d’impossible. El bombo no faltarà.

Coneix ‘Manolo el del Bombo’?
Qui? No sé qui és.

Quina opinió li mereix el seu compatriota, Mourinho?
Sóc del Madrid, però aquest tío em dóna igual. No em diu res. A mi m’agraden Cristiano o Di María. I Messi gens perquè es tira.

La bona marxa de la prova, que es va celebrar els dies 21 i 22 de gener, és el principal aval de la FAM, de nou aspirant però conscient de la competència que hi ha per formar part d’un calendari que no és molt extens. Les candidatures alpines, amb la força que tenen aquests països en els organismes rectors, són la principal competència a l’hora d’avaluar les possibilitats de repetir.
Els dirigents de la Federació Internacional van lloar la Font Blanca pel seu nivell organitzatiu i per la potencialitat del recorregut. Entre ells hi havia el president, l’italià Armando Mariotta, que va veure la competició i va parlar de la seva estructura com a model per a una prova olímpica, sobretot pel fet que el traçat és compatible amb una retransmissió televisiva. Malgrat que reconeixement olímpic es busca des de fa anys aquesta disciplina encara no ha aconseguit formar part del programa olímpic d’hivern.
La decisió de la Federació Internacional sobre el calendari de la temporada vinent arribarà el mes vinent i la FAM confia en les seves possibilitats. “Ens vam posar a treballar ja al febrer amb vista a l’any vinent. Entrar en el calendari de la Copa del Món augmenta la qualitat de la prova”, explicava el president de la federació, Pere Iscla. Si s’aconsegueix el rang de la Copa del Món, la Font Blanca veu augmentat el pressupost, però això no trastoca els plans de l’organisme, que té previst seguir amb un calendari de competicions similar i té clar que cal trobar alternatives a la política de retallades que el Govern manté en l’àmbit de les subvencions a entitats esportives. “Les ajudes s’han de valorar, però és clar que les federacions no poden confiar en la padrina i el Govern no ho pot donar tot. A poc a poc hem d’assumir que cal buscar alternatives en l’esponsorització privada i en aquesta línia treballem, per compensar la rebaixa o fins i tot intentar fer més coses”. En aquest sentit, acollir una prova de la Copa del Món al Principat també dóna l’oportunitat de participar a un bon gruix de competidors de casa, que enguany no han estat en totes les cites de la màxima categoria en part per motius pressupostaris.

LA JUNTA RENOVA I APOSTA PELS JOVES

El gruix de la junta directiva va renovar ahir per quatre anys en una assemblea on es van formalitzar els canvis previstos. Pere Iscla continua al capdavant de l’entitat, en què Jesús Llanas s’incorpora com a tresorer –relleva Ramon Aranda, que serà vocal– i Joaquim Gavín serà secretari –Enric Giménez marxa–. La resta de membres són la vicepresidenta Nani Duró i els vocals Carles Mata, Daniel Mora, Jacques Carcy, Annekke Van de Wall i Josep Lluch. Els objectius del proper mandat són els de donar continuïtat a la feina realitzada els darrers anys, parant especial atenció al treball amb la base, que s’ha fet visible sobretot en la promoció de l’escalada esportiva. També s’intenta treballar amb els joves en esquí de muntanya, una disciplina més complicada en categories de formació. Una tasca que sobrepassa l’àmbit esportiu i que es vol potenciar és la col·laboració amb les administracions en els assumptes relacionats amb camins refugis de muntanya.