Està emocionant més d’un.
Sembla que el vídeo està agradant a YouTube, no ens ho esperàvem.

Vostè sobretot es dedica al rap, com ha anat perquè fes ‘El meu país no és tan petit’?
Tot ve d’un treball de recerca a classe. Jo vaig voler fer-lo sobre les potencialitats d’Andorra. Un treball seriós, amb moltes dades. I quan vaig acabar vaig sentir que havia d’escriure un poema, a mi m’agrada escriure poesia, i vaig fer El meu país no és tan petit.

Com el títol de la cançó del Llach, però al revés.
Vaig veure que Andorra està ple de possibilitats que no explotem prou i vaig pensar en estratègies de màrqueting. Una mica lligat amb els canvis socioeconòmics que vol fer el Govern.

Vigili que el faran ministre. Té la recepta als mals del país?
Andorra necessita aixecar el cap, tenir més confiança.

I va pensar, toquem la fibra.
El meu pare és el Jordi Augé, dels Lexu’s, i ell em va proposar que musiquéssim el text. El vam gravar en un estudi professional, després vam fer el videoclip a llocs emblemàtics del país i cap al YouTube, i en dos dies 800 visites.

Vostè és raper, poeta i jugador de bàsquet. Déu n’hi do quin còctel!
Fa dos anys vaig gravar una maqueta de rap i aviat en trauré una altra. Escric molta poesia i jugo a bàsquet, fins i tot he debutat amb la selecció andorrana júnior.

Vol dir que no topen una mica totes aquestes aficions?
No. El rap no és més que una projecció de la poesia. No canvio gaire la meva manera d’expressar-me d’un gènere a l’altre. I en el cas del bàsquet, abans jugava al Cornellà, que és un bon equip, i ara me n’he adonat que no tinc gaire futur.

Parlem de futur, què vol ser de gran?
Estudiaré una carrera, potser dret, més que res per mirar de tenir alguns estudis, però el meu somni, el que de debò m’agradaria, és dedicar-me a la música. És el que m’omple en realitat.

Digui’m les seves influències. Comencem pel rap.
En castellà Nach, en anglès Eminem i en francès Soprano.

Poesia.
Bécquer, Joan Maragall, Machado, Lope de Vega. Si tot va bé aviat trauré un llibre de poesia.

A la primera maqueta el rap el feia tot en castellà.
En la segona hi haurà tres cançons en francès, una en català i la resta en castellà.

Ben mirat, vostè ha passat només la meitat de la vida a An-dor­­ra, tant l’ha marcat?
Andorra és casa meva, així és com ho sento, tot i que ara estigui vivint a Sitges.

L’Athletic té la baixa gairebé segura d’Amorebieta i no tindrà els sancionats Iturraspe i Ander Herrera. La baixa a l’equip de Mourinho és Di María, també sancionat. El tècnic portuguès va parlar ahir de la possible consecució del títol. “Si guanyem la lliga podem dir que és una gran temporada, un gran títol. Si el Barça és mereixedor de tants adjectius positius, si aconseguim situar-nos davant d’ells dóna més valor al nostre treball.” Sobre el rival i el fet de jugar en un camp difícil, hi afegia que “davant la pressió, la sal i el pebre dels grans partits, el meu equip es troba bé. Volem guanyar per ser campions, ells volen gua-nyar perquè no ho puguem ser. Això és el futbol”. També va parlar de la marxa del tècnic del Barça, Pep Guardiola, a final de temporada. “És ell qui sap el perquè, que sigui feliç amb la seva decisió. Fa dotze anys seguits que faig d’entrenador i el meu desgast serà al juny, quan no juguem partits. S’ha de respectar i desitjar-li que gaudeixi. Una abraçada per a ell.” El portuguès va dir que Karanka, el seu segon, ja és un més de la seva família i que “anirà allà on jo vagi”, i va dir que no creu que el Barça “tingui en la seva direcció gent sense capacitat”, en al·lusió al nomenament de Tito Vilanova com a tècnic de la temporada vinent.
Guardiola va dir que “Mourinho no té res a veure amb el meu desgast. El desgast el porta el dia a dia, el fet d’haver guanyat tant”. I va dir que està “preparant mentalment la final de Copa” contra l’Athletic.

L'SPORTING PERD AMB EL VILA-REAL I LI CAL UN MIRACLE PER SALVAR-SE

La derrota a casa contra el Vila-real (2-3) deixa l’Sporting de Gijón pràcticament sentenciat a baixar a segona –només se salva si el Rayo perd els tres partits que li queden i els asturians gua-nyen els seus dos darrers compromisos–. Els gols de Mario Senna i Hernan Pérez van donar un 1 a 3 per als visitants –Lora havia empatat a un per a l’Sporting–. El de Gálvez, al minut 85, va donar emoció fins al final. El quadre castellonenc té la permanència a tocar, com el Granada, que va superar l’Espanyol per 2 a 1 i té la salvació virtual. També ahir el Getafe va empatar a casa contra el ja descendit Racing de Santander (1-1).

Le Pen va rebutjar “donar confiança ni mandat” als dos candidats, i tot i que va criticar les idees de tots dos, va dedicar unes dures paraules a Sarkozy.
“Res serà com abans”, va advertir en un discurs multitudinari a l’Òpera de París, durant el qual va afirmar que Sarkozy és un president “que no tan sols ha fet mal als francesos, sinó que els avergonyeix”. Le Pen va dir als seus simpatitzants: “vosaltres sou ciutadans i votareu segons la vostra consciència, lliurement, i va descartar donar una consigna precisa, com s’esperava.

“Dues cares del mateix sistema”
La líder ultradretana va declarar que els dos candidats “són les dues cares del mateix sistema”, del qual va dir que ja “no té alè”, i va assegurar que guanyi qui guanyi les eleccions el vencedor intentarà aplicar polítiques “que no es duran a terme”. També va ridiculitzar l’aproximació de Sarkozy i Hollande cap a l’FN –els vots del qual necessiten per imposar-se diumenge– i va preguntar als seguidors: “què us sembla passar del paper d’idiota al d’àrbitre de l’elecció presidencial?”.
Acompanyada del seu pare, i fundador del Front Nacional, Jean-Marie le Pen, Marine le Pen va afegir-hi que, a més de votar en blanc diumenge, el seu vot serà “blau marí” en les eleccions legislatives, que se celebraran al juny, i en les quals aspira a aconseguir representació parlamentària per al Front Nacional.

Nou model social
De la seva banda, Sarkozy va protagonitzar un míting davant milers de partidaris al centre de París, on va enaltir els valors de França, la seva herència i la seva bandera. En el seu discurs, Sarkozy va proposar un “nou model social” francès, a la mateixa hora que milers de ciutadans es manifestaven a la capital en resposta a la tradicional crida sindical pel Primer de Maig.
Sarkozy va insistir en l’amenaça que suposaria una victòria d’Hollande, a qui els sondejos situen com a favorit, ja que aquesta col·locaria França en una situació econòmica “com la de Grècia i Espanya”. També va aprofitar la celebració del Primer de Maig per demanar als sindicats que abandonin “la bandera vermella”. “No volem el socialisme”, va remarcar el president gal davant els seus simpatitzants, als quals va dir que el seu rival i el Partit Socialista al qual pertany estan en contra que es reparteixin els beneficis empresarials amb els assalariats.

HOLLANDE CONTRA LA "BATALLA ANTISINDICAL" DE SARKOZY

Mentre Le Pen i Sarkozy congregaven multituds a la capital, el candidat socialista, François Hollande, va homenatjar a la ciutat de Nevers, al centre de França, el desaparegut primer ministre Pierre Bérégovoy. Hollande va fer una intervenció que no s’esperava que tingués caràcter electoral, però en la qual va criticar finalment, i de manera indirecta, Sarkozy, en dir que ell s’oposava a una “batalla contra el sindicalisme”.
Entretant, els francesos esperen el debat televisat que Hollande i Sarkozy protagonitzaran avui en horari de màxima audiència. Aquest cara a cara, que serà l’únic en tota la campanya, servirà perquè tots dos candidats llancin pràcticament els seus últims missatges als electors abans d’acudir a les urnes. El debat, que serà retransmès per TF1 i France 2 a les nou del vespre, no serà el primer duel que Hollande i Sarkozy mantenen en directe davant les càmeres. L’última vegada va ser el 1999, amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu.

Es van debatre i aprovar nou ponències (sis signades pel Sindicat Andorrà de Treballadors i tres per la Unió Sindical d’Andor­ra) i pels organitzadors va ser “una participació molt satisfactòria”. Els màxims representants de les dues organitzacions, Gabriel Ubach i Guillem Fornieles, van justificar el canvi d’estratègia. “Sortir al carrer pot ser poc pràctic, hem decidit fer les coses d’una altra manera i fer arribar les nostres reivindicacions als mitjans de comunicació i també al Consell General”, va argumentar Ubach.
El secretari general de l’USdA va insistir que la situació sociolaboral a Andorra impedeix organitzar una manifestació amb garanties. “Tothom es deu al seu salari i avui en dia sortir en una fotografia a una manifestació pot provocar problemes molt greus”, va lamentar. Per tot plegat, els sindicats van tornar a reclamar una llei de llibertats sindicals que els doni un autèntic marge de maniobra i van reclamar al Govern que els tingui en compte en la reforma que està preparant. La reforma ha d’estar consensuada amb els sindicats. El que no pot fer el Govern és una llei per a ells sols perquè si no faran una llei com la de fa tres anys, que no és una llei de llibertat sindical, més aviat és de coacció sindical”, va afirmar Ubach, tot recordant que els sindicats ara mateix no tenen marge de maniobra per accedir a l’empresa privada. “Una cosa és un delegat de personal i una altra molt diferent és el delegat sindical”, va recordar. Guillem Fornieles va instar els polítics que els escoltin perquè “recollim les idees de la societat civil, les recollim per fer-les nostres com a defensors d’una col·lectivitat de treballadors”.

Les propostes
Entre les propostes que van aprovar els participants a la jornada hi ha la creació d’una comissió de mediació, conciliació i arbitratge sobre conflictes laborals; la creació d’un consell d’acords socio-laborals, un organisme consultiu que revisi la legislació actual i faci el seguiment de les lleis futures; l’establiment d’una jurisdicció únicament laboral; mecanismes perquè els ciutadans tinguin dret a accedir a la informació pública i “parapública”; un nou model productiu que tregui Andorra de la crisi econòmica; o un nou marc laboral que se sustenti sobre els tres pilars bàsics: sindicalització, negociació col·lectiva i vaga. Totes les propostes van ser aprovades i únicament es van haver d’introduir algunes esmenes de caràcter tècnic, tal com van assegurar els organitzadors.
Les organitzacions sindicals havien convidat a la taula els partits polítics i també organitzacions empresarials. En representació de les patronals va acudir el president de la PIME, Marc Aleix. Guillem Fornieles va celebrar que “hagi vingut una patronal, ens omple de goig”. La Confederació Empresarial (CEA) va excusar la seva absència, fet que van lamentar els organitzadors perquè “nosaltres sí que volem escoltar la patronal”. Quant als partits polítics, van estar representats el Partit Socialdemòcrata (PS) –va assistir el conseller David Rios i també el president, Víctor Naudi– i també la nova formació Iniciativa Ciutadana, però Ubach va precisar que “han vingut com a ciutadans”.

ELS HORARIS COMERCIALS I LA DESVERTEBRACIÓ DE FAMÍLIES

Els sindicats van lamentar que el darrer cop que van ser convocats pel Govern va ser per tractar l’ampliació dels horaris laborals i que tampoc no van ser tinguts en compte. Gabriel Ubach va posar de manifest que uns mesos després de l’aprovació de l’ampliació horària els únics resultats són negatius. “Tots estem veient els resultats, l’únic que fan és desvertebrar les famílies. La crisi cada dia galopa més i les famílies estan més desvertebrades”.
El seu homòleg del SAT va indicar que, a més, en lloc de generar més llocs de treball, l’ampliació de l’obertura comercial ha tingut l’efecte contrari, la destrucció. “Hi ha hagut acomiadaments al comerç i això és greu”, va assegurar Guillem Fornieles. Els sindicats van demanar al Govern que lidera Toni Martí “un canvi de rumb” i que aposti per una legislació social que “defensi les persones”.
Els dos sindicats van evidenciar amb l’acte d’ahir que a partir d’ara treballaran des de la col·laboració després d’haver viscut, en el passat, algunes discrepàncies. En aquest sentit, el secretari general de l’USdA va posar de manifest que “no podem exigir diàleg als partits i després nosaltres estar enfrontats”.