Quan va marxar de la SER...
Perdona (interromp), quan em van acomiadar de la SER...
Disculpi, quan el van acomiadar de la SER no devia imaginar que les coses li anirien així de bé.
Va ser un moment dur, vaig plorar molt, vaig estar ben acollonit i amb una sensació d’angoixa important. Però és cert, no em puc queixar de res, ara estem aquí, a la COPE, som feliços, treballem com mai i em sembla que la relació d’amistat que teníem tot l’equip encara s’ha enfortit més.
Què significa per a vostè Manolo Lama?
Lama és el millor periodista que he conegut, el millor narrador de futbol i en l’àmbit personal per mi és com un germà. És una sort haver pogut coincidir durant tant temps amb persones tan bones i tan brillants.
Pepe Domingo Castaño.
Un altre germà, aquest és el gran, fa dues dècades que estem junts. És el responsable que jo hagi crescut com he crescut.
Ben mirat, vostè ja es pot morir.
Què vols dir?
L’acomiaden, troba feina en una altra emissora i l’acaben seguint 50 companys.
És cert, és inoblidable el que ha passat i quan hi penso m’aclapara, la veritat. Mai podré expressar correctament l’agraïment que sento per tots.
Vostè té dos fills. Li agradaria que fossin periodistes tal com està el gremi?
Que siguin el que els faci feliços, però és cert que les coses estan molt malament. Cada cop hi ha més periodistes que conec a l’atur o treballant sense cobrar.
José María García sempre deia que guanyava més que els futbolistes. Paco González és milionari?
No (riu). Guanyo més o menys el que guanyava a la SER. Però no em queixo de res, sóc un superprivilegiat. Sé perfectament com estan les coses, pensa que tinc tres germans a l’atur.
Recordi’m el moment “Iniesta de mi vida” de Camacho a la final del Mundial.
Mai havia ni somiat que em pogués passar una cosa així. Recordo cada fracció de segon. Espanya campiona, jo fent-ho per la tele que té els drets i amb una persona com Camacho. Crec que encara no ho he acabat d’assimilar del tot i mira que aviat farà dos anys.
Què li sembla Mourinho?
Un molt bon entrenador, potser un pèl conservador per al meu gust, però futbolísticament i per guanyar títols és un bon tècnic. El que no comparteixo és que per guanyar s’hagi de crear tants enemics, anar a esperar àrbitres al pàrquing o tenir cara de gos tot el dia. S’equivoca en això, no li cal.
Un missatge per als oients de COPE Andorra-AD Ràdio?
Que és un orgull treballar per a ells i que recordo molt bé el país perquè vaig començar a esquiar a Soldeu i el un sol dia vaig caure 77 cops. Deu ser el rècord!