Bé, les pot exercir davant l’usuari si aquest ha estat advertit, prèviament, de les condicions en què pot fer servir el material que se li confia. La situació afecta, normalment, la relació entre empresa i treballador. Entre empresari i empleat. Entre administració i funcionari. Una recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) arran d’una demanda d’una funcionària del comú de Sant Julià de Lòria que presumptament hauria utilitzat el mòbil de forma abusiva o, com a mínim, més enllà de les atribucions laborals, evidencia que el control no pot ser il·limitat. I que la privacitat de les trucades, encara que l’aparell tingui una connotació professional, s’ha de mantenir. Del contrari, s’està vulnerant un dret tan fonamental com el de la intimitat en el marc del dret al secret de les comunicacions que la Constitució, llei de lleis, empara. L’administració, les empreses, han tingut mai la precaució de garantir que si feien un control de la relació de trucades, per exemple, ho feien sense vulnerar drets? Ben poques. Els treballadors han estat conscients de fins on anaven els seus drets? Tampoc. El darrer any alguns dels acomiadaments disciplinaris han estat per usar de manera abusiva material de l’empresa. Com el telèfon. L’abús no empara les vulneracions. Ara, els drets fonamentals no han de servir per abusar. Això és clar.
Protecció de Dades
El cap de l’Agència de Protecció de Dades (APDA), Joan Crespo, considera que la decisió del TC?és “important perquè crea jurisprudència” sobre una qüestió en què n’hi ha més aviat poca. Aquesta sentència ens l’hem mirat amb molta cura i molt interès. I?malgrat que cada cas és individual, és ben clar que quan es parla del consentiment de la persona això servirà per a altres ocasions”. Crespo concreta encara una mica més: “Estem treballant en com s’han de tractar les dades en el marc del codi de relacions laborals. L’empresari ho ha de procedimentar. I aquesta sentència ens orienta sobre com tractar determinada informació.”
De manera molt similar es pronuncia el degà del Col·legi d’Advocats i un dels lletrats que més casos laborals i administratius toca, Jean-Michel Rascagneres. Per ell, el veredicte “suposa un augment de la garantia dels drets dels treballadors i comporta, per a les empreses, la necessitat d’haver de fer un reglament intern amb el qual demostrar que l’empleat ha tingut coneixement del control que se li pot fer”. I hi afegeix:?“Si l’empresari prohibeix enviar correus electrònics personals des de l’ordinador de la feina, per exemple, l’empleat ho ha de saber i ho ha de consentir. En altres països la jurisprudència és molt més dura. Considera que ni avisant, un correu personal no es pot controlar. En tot cas, aquí el tema és molt clar: has de recollir el consentiment del treballador i de forma fefaent.” Sobre les garanties que dóna al treballador també s’hi refereix el secretari general de la Unió Sindical (USdA), Gabriel Ubach, que afirma que la decisió del TC “la veiem bé, és el que ha de ser”.
Estrasburg
La sentència del Constitucional fa referència a criteris establerts pel Tribunal d’Estrasburg, a la jurisprudència de la Cort Europea dels Drets de l’Home. Segons aquesta jurisprudència, “les trucades professionals estan a priori compreses en les nocions de vida privada en el sentit de l’article 8 del Conveni”. Estrasburg resol en un cas concret que la demandant “en no haver estat advertida podia creure raonablement en el caràcter privat de les trucades realitzades des del seu telèfon professional. Es precisava, a més, que la indicació de les dates de les trucades i la seva durada devia entendre’s part integrant de les comunicacions telefòniques als efectes de l’article 8 del Conveni”. Per l’advocat laboralista Xavier López, el veredicte del TC “és interessantíssim”. El lletrat recorda que en un curs recent de dret social, quan es parlava de dret laboral es va tractar aquesta qüestió. I entre els juristes no hi havia unanimitat. “Aquesta sentència resol una part d’aquests dubtes. Estableix fins on es pot controlar.”
Des del departament jurídic del comú de Canillo s’explica que ja a l’inici del cas de la funcionària de Sant Julià es va comunicar als responsables de recursos humans que s’havia de preveure una discrepància com la plantejada al comú lauredià. En el cas de la corporació canillenca, el consentiment “ja s’ha inclòs en els contractes dels eventuals, i s’ha comunicat (amb justificació de la recepció) al personal del comú”. A Escaldes, fins ara cada director de departament o cap d’àrea revisa les despeses dels subordinats que tenen material comunal. Si hi ha alguna despesa personal, el treballador l’abona. Però la cònsol major, Montserrat Capdevila, afirma que “s’analitzarà la sentència amb el departament jurídic i, si escau, s’elaborarà un document” perquè el signi l’empleat. La mateixa situació val per a Andorra la Vella, que també lliura telèfons mòbils a alguns treballadors i, fins ara, no hi establia cap clàusula específica. Ara, Rosa Ferrer “ha demanat al gabinet jurídic comunal que estudiï l’afer”. Pel que fa a la corporació parroquial de la Massana, “hores d’ara no es fa signar cap document als treballadors que tenen mòbil propietat del comú, tot i que es preveu fer-ho en el futur per evitar situacions com les de Sant Julià. De totes maneres, al comú de la Massana no s’ha detectat cap cas d’abús dels mitjans de l’administració comunal. Els treballadors no han signat cap document però saben que els mitjans del comú (telèfons, ordinadors) són per a ús professional”, segons les fonts comunals consultades. L’administració central també donava per fet, fins ara, que s’havia de fer un bon ús i estrictament professional del material públic. Però no s’ha establert, almenys de manera genèrica, cap protocol. També tocarà al departament jurídic analitzar els efectes de la resolució i actuar en conseqüència. El mateix que ja està fent la corporació laurediana, que té clar que la resolució de la sentencia vulneradora dels drets de la funcionària portarà canvis en la manera d’actuar.
Reglamentació concreta
On sí que hi ha una regulació ben concreta és a Andorra Telecom. La parapública que gestiona les telecomunicacions del país (FEDA, per exemple, ha preferit no respondre a la demanda feta pel Diari) estableix “uns procediments interns i una política de seguretat que, entre moltes altres coses, esmenta l’obligatorietat dels treballadors a fer un bon ús de tots els actius de l’empresa. I aquí hi entren, també, els telèfons mòbils d’empresa per als treballadors que en tinguin. Cada empleat ha signat la política de seguretat de l’empresa. I per a qualsevol altre procediment intern també s’ha de fer una petició signada”, segons el departament de comunicació d’Andorra Telecom. A Saetde, la societat que gestiona els camps de neu de Pas de la Casa i Grau Roig, també hi ha control i avís previ. El conseller delegat de la societat, Joan Viladomat, explica que “som conscients que aquests tipus de controls no es poden fer sense avisar. Saetde, quan lliura un mòbil, ja comunica que pot mirar les trucades detallades. De fet, hi ha un control molt estricte perquè el cost de cada trucada concreta es pot arribar a imputar a un departament o a un altre en funció de l’objecte de la comunicació”.
En d’altres organismes o sectors empresarials la política del consentiment previ al control no s’havia tingut en compte. Però ara segurament tocarà canviar. Des de la Universitat d’Andorra s’explica que “a l’UdA hi ha sis mòbils. Els tenen els tres directors de les diverses escoles de la Universitat, el coordinador del rectorat, el mateix rector, i un és d’ús col·lectiu per a necessitats puntuals. L’import de les factures és baix, l’ús que se’n fa és molt excepcional. Mai no hi ha hagut cap problema. De totes maneres, l’episodi que esmenteu indica que segurament seria bona idea adjuntar-hi d’ara endavant una documentació escrita”. El mateix preveu el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra Pública (Acoda), Víctor Filloy, que assegura que “no tinc constància que ningú hagi fet res o estigui fent res en aquest sentit, però és clar que ara ens ho haurem de plantejar just quan estem treballant en la redacció d’un contracte tipus per a totes les empreses”. Qui ja ha començat a preparar un document per adjuntar als telèfons mòbils que de tant en tant facilita als seus col·laboradors és, per exemple, la Federació Andorrana de Futbol. Ja ho diu la dita: “Qui avisa no és traïdor.” Toca advertir, doncs. Ho diu el Tribunal Constitucional.
ENTREVISTA AMB JOSEP A. SILVESTRE, ADVOCAT
“Hem de ser més exigents amb els drets fonamentals”
És l’advocat de la funcionària del comú de Sant Julià la sentència a favor de la qual crea un notable precedent al Principat. Ha presentat diferents causes al Tribunal d’Estrasburg.
Què pot suposar una sentència com aquesta?
Un avançament i concreció en els drets fonamentals, encara que s’hagi de fer per jurisprudència i no legislativament, però els drets fonamentals són d’aplicació directa existeixi o no llei que els desenvolupi.
Creu que si hi hagués més demandes hi hauria més declaracions de vulneració?
Arribar al TC és extraordinari, tots els que participem en l’obra de la justícia hem de ser més exigents amb el respecte als drets fonamentals, fet que no significa que s’hagi de tenir una única opinió.
No s’estan fent, doncs, les coses prou bé?
Els drets fonamentals no són un tema jurídic, també d’educació, i en conseqüència s’ha d’educar en el seu respecte. En qualsevol cas tot és millorable.
La jurisprudència del Constitucional s’adiu a les normes internacionals i, per tant, homologa el Principat?
Amb la sentència del TC se segueixen les tesis marcades pel Tribunal Europeu del Drets de l’Home. El que m’ha estranyat és la sorpresa per la sentència, quan en d’altres països fa molt temps que els empresaris saben quins són els seus límits.
La situació quedarà limitada als telèfons mòbils o el mateix pot passar en altres sistemes de comunicació?
Al meu entendre la sentència és aplicable a qualsevol sistema de comunicació facilitat per l’empresari i que pugui ser objecte de control: E-mail, telèfons (mòbils o no), navegadors i fins i tot el que es pugui guardar a l’ordinador de la feina.