Aquest és un dels atemptats més greus contra les tropes estrangeres que operen al país des de l’any 2001. The New York Times va publicar, citant fonts militars, que els soldats morts eren provinents dels Estats Units. L’atemptat va tenir lloc davant de la Universitat Americana de Kabul, i el terrorista suïcida va fer explotar el cotxe bomba quan passava un comboi que portava instructors militars.   

Autoria
Zabihulà Muyahid, un portaveu dels talibans, va reivindicar l’atemptat i va assegurar que el suïcida es deia Abdul Rahman Hazarbos i conduïa un vehicle carregat amb quasi 700 quilos d’explosius. Alguns testimonis van explicar que es va produir una explosió molt potent i que el vehicle de les forces internacionals va quedar bolcat. Després d’unes hores, des de l’OTAN es va confirmar que hi havia “tretze soldats morts”.
Respecte a les víctimes afganeses, el ministeri d’Interior del país asiàtic va informar que a l’atemptat van morir tres civils i un agent de la policia, i després el president Hamid Karzai va indicar que dos dels morts eren estudiants. Karzai va declarar que “aquesta gent mostra que els enemics de l’Afganistan volen matar els afganesos de qualsevol manera i destruir aquest país. Però amb això no podran debilitar la decisió de la nació afganesa de buscar la pau”. Segons altres fonts, les víctimes afganeses serien cinc civils i tres policies.
Aquest és l’atac suïcida que ha provocat més baixes en les forces internacionals a l’Afganistan. Tot i això, hi ha hagut atacs amb més víctimes, com l’abatiment d’un helicòpter l’agost passat en una zona del centre del país en què van morir trenta soldats dels EUA, set de l’exèrcit de l’Afganistan i un traductor.
Ahir van tenir lloc altres atemptats a la regió. Al sud del país, almenys dos soldats australians van ser assassinats per un “individu vestit amb un uniforme de l’exèrcit afganès”. Des de la missió de l’OTAN es va explicar que l’atacant, que després va ser abatut, “va dirigir la seva arma cap a les forces afganeses i les tropes internacionals”. Altres cops ja s’han produït atacs d’insurgents vestits de soldat o policia de les forces de seguretat de l’Afganistan. Les autoritats locals investiguen si era un “impostor amb uniforme” o un soldat. I a la província de Kunar, situada a l’est, una altre suïcida va perpetrar un atemptat amb bomba, que en aquest cas només va provocar ferides a dos policies situats davant d’un edifici administratiu.

BAN KI-MOON INSTA SÍRIA QUE ACABIN "IMMEDIATAMENT" ELS ATACS CONTRA CIVILS

Ban Ki-moon, el secretari general de l’ONU, va instar el govern de Síria que aturi “immediatament” les operacions militars contra civils. Un portaveu de les Nacions Unides, Martin Nesirky, va declarar en un comunicat que el secretari general “condemna els assassinats de dotzenes de civils a les províncies d’Homs i Hama, que s’afegeixen a l’alarmant xifra de 3.000 víctimes mortals des del començament de les protestes civils”. L’observatori sirià de drets humans va informar que ahir van morir tres persones per la repressió de les forces militars del govern de Bashar al-Assad, després que un dia abans hi hagués 21 víctimes civils a la província d’Homs i 12 a Hama.
A la declaració del secretari genera de l’ONU, a més de demanar que finalitzin els atacs, també es va exigir “l’alliberament dels presoners polítics i dels detinguts en relació amb les protestes populars”, i hi va afegir que “les peticions de canvi dels sirians ha de ser resposta mitjançant reformes, i no amb repressió i violència”. En els darreres mesos, Ban Ki-moon ja havia criticat l’actuació d’Al-Assad, però el Consell de Seguretat de l’ONU encara no ha pogut tirar endavant una resolució de condemna per l’oposició de Rússia i la Xina.

Bé, les pot exercir davant l’usuari si aquest ha estat advertit, prèviament, de les condicions en què pot fer servir el material que se li confia. La situació afecta, normalment, la relació entre empresa i treballador. Entre empresari i empleat. Entre administració i funcionari. Una recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) arran d’una demanda d’una funcionària del comú de Sant Julià de Lòria que presumptament hauria utilitzat el mòbil de forma abusiva o, com a mínim, més enllà de les atribucions laborals, evidencia que el control no pot ser il·limitat. I que la privacitat de les trucades, encara que l’aparell tingui una connotació professional, s’ha de mantenir. Del contrari, s’està vulnerant un dret tan fonamental com el de la intimitat en el marc del dret al secret de les comunicacions que la Constitució, llei de lleis, empara. L’administració, les empreses, han tingut mai la precaució de garantir que si feien un control de la relació de trucades, per exemple, ho feien sense vulnerar drets? Ben poques. Els treballadors han estat conscients de fins on anaven els seus drets? Tampoc. El darrer any alguns dels acomiadaments disciplinaris han estat per usar de manera abusiva material de l’empresa. Com el telèfon. L’abús no empara les vulneracions. Ara, els drets fonamentals no han de servir per abusar. Això és clar.

Protecció de Dades
El cap de l’Agència de Protecció de Dades (APDA), Joan Crespo, considera que la decisió del TC?és “important perquè crea jurisprudència” sobre una qüestió en què n’hi ha més aviat poca. Aquesta sentència ens l’hem mirat amb molta cura i molt interès. I?malgrat que cada cas és individual, és ben clar que quan es parla del consentiment de la persona això servirà per a altres ocasions”. Crespo concreta encara una mica més: “Estem treballant en com s’han de tractar les dades en el marc del codi de relacions laborals. L’empresari ho ha de procedimentar. I aquesta sentència ens orienta sobre com tractar determinada informació.”
De manera molt similar es pronuncia el degà del Col·legi d’Advocats i un dels lletrats que més casos laborals i administratius toca, Jean-Michel Rascagneres. Per ell, el veredicte “suposa un augment de la garantia dels drets dels treballadors i comporta, per a les empreses, la necessitat d’haver de fer un reglament intern amb el qual demostrar que l’empleat ha tingut coneixement del control que se li pot fer”. I hi afegeix:?“Si l’empresari prohibeix enviar cor­reus electrònics personals des de l’ordinador de la feina, per exemple, l’empleat ho ha de saber i ho ha de consentir. En altres països la jurisprudència és molt més dura. Considera que ni avisant, un correu personal no es pot controlar. En tot cas, aquí el tema és molt clar: has de recollir el consentiment del treballador i de forma fefaent.” Sobre les garanties que dóna al treballador també s’hi refereix el secretari general de la Unió Sindical (USdA), Gabriel Ubach, que afirma que la decisió del TC “la veiem bé, és el que ha de ser”.

Estrasburg
La sentència del Constitucional  fa referència a criteris establerts pel Tribunal d’Estrasburg, a la jurisprudència de la Cort Europea dels Drets de l’Home. Segons aquesta jurisprudència, “les trucades professionals estan a priori compreses en les nocions de vida privada en el sentit de l’article 8 del Conveni”. Estrasburg resol en un cas concret que la demandant “en no haver estat advertida podia creure raonablement en el caràcter privat de les trucades realitzades des del seu telèfon professional. Es precisava, a més, que la indicació de les dates de les trucades i la seva durada devia entendre’s part integrant de les comunicacions telefòniques als efectes de l’article 8 del Conveni”. Per l’advocat laboralista Xavier López, el veredicte del TC “és interessantíssim”. El lletrat recorda que en un curs recent de dret social, quan es parlava de dret laboral es va tractar aquesta qüestió. I entre els juristes no hi havia unanimitat. “Aquesta sentència resol una part d’aquests dubtes. Estableix fins on es pot controlar.”
Des del departament jurídic del comú de Canillo s’explica que ja a l’inici del cas de la funcionària de Sant Julià es va comunicar als responsables de recursos humans que s’havia de preveure una discrepància com la plantejada al comú lauredià. En el cas de la corporació canillenca, el consentiment “ja s’ha inclòs en els contractes dels eventuals, i s’ha comunicat (amb justificació de la recepció) al personal del comú”. A Escaldes, fins ara cada director de departament o cap d’àrea revisa les despeses dels subordinats que tenen material comunal. Si hi ha alguna despesa personal, el treballador l’abona. Però la cònsol major, Montserrat Capdevila, afirma que “s’analitzarà la sentència amb el departament jurídic i, si escau, s’elaborarà un document” perquè el signi l’empleat. La mateixa situació val per a Andorra la Vella, que també lliura telèfons mòbils a alguns treballadors i, fins ara, no hi establia cap clàusula específica. Ara, Rosa Ferrer “ha demanat al gabinet jurídic comunal que estudiï l’afer”. Pel que fa a la corporació parroquial de la Massana, “hores d’ara no es fa signar cap document als treballadors que tenen mòbil propietat del comú, tot i que es preveu fer-ho en el futur per evitar situacions com les de Sant Julià. De totes maneres, al comú de la Massana no s’ha detectat cap cas d’abús dels mitjans de l’administració comunal. Els treballadors no han signat cap document però saben que els mitjans del comú (telèfons, ordinadors) són per a ús professional”, segons les fonts comunals consultades. L’administració central també donava per fet, fins ara, que s’havia de fer un bon ús i estrictament professional del material públic. Però no s’ha establert, almenys de manera genèrica, cap protocol. També tocarà al departament jurídic analitzar els efectes de la resolució i actuar en conseqüència. El mateix que ja està fent la corporació laurediana, que té clar que la resolució de la sentencia vulneradora dels drets de la funcionària portarà canvis en la manera d’actuar.

Reglamentació concreta
On sí que hi ha una regulació ben concreta és a Andorra Telecom. La parapública que gestiona les telecomunicacions del país (FEDA, per exemple, ha preferit no respondre a la demanda feta pel Diari) estableix “uns procediments interns i una política de seguretat que, entre moltes altres coses, esmenta l’obligatorietat dels treballadors a fer un bon ús de tots els actius de l’empresa. I aquí hi entren, també, els telèfons mòbils d’empresa per als treballadors que en tinguin. Cada empleat ha signat la política de seguretat de l’empresa. I per a qualsevol altre procediment intern també s’ha de fer una petició signada”, segons el departament de comunicació d’Andorra Telecom. A Saetde, la societat que gestiona els camps de neu de Pas de la Casa i Grau Roig, també hi ha control i avís previ. El conseller delegat de la societat, Joan Viladomat, explica que “som conscients que aquests tipus de controls no es poden fer sense avisar. Saetde, quan lliura un mòbil, ja comunica que pot mirar les trucades detallades. De fet, hi ha un control molt estricte perquè el cost de cada trucada concreta es pot arribar a imputar a un departament o a un altre en funció de l’objecte de la comunicació”.
En d’altres organismes o sectors empresarials la política del consentiment previ al control no s’havia tingut en compte. Però ara segurament tocarà canviar. Des de la Universitat d’Andorra s’explica que “a l’UdA hi ha sis mòbils. Els tenen els tres directors de les diverses escoles de la Universitat, el coordinador del rectorat, el mateix rector, i un és d’ús col·lectiu per a necessitats puntuals. L’import de les factures és baix, l’ús que se’n fa és molt excepcional. Mai no hi ha hagut cap problema. De totes maneres, l’episodi que esmenteu indica que segurament seria bona idea adjuntar-hi d’ara endavant una documentació escrita”. El mateix preveu el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra Pública (Acoda), Víctor Filloy, que assegura que “no tinc constància que ningú hagi fet res o estigui fent res en aquest sentit, però és clar que ara ens ho haurem de plantejar just quan estem treballant en la redacció d’un contracte tipus per a totes les empreses”. Qui ja ha començat a preparar un document per adjuntar als telèfons mòbils que de tant en tant facilita als seus col·laboradors és, per exemple, la Federació Andorrana de Futbol. Ja ho diu la dita: “Qui avisa no és traïdor.” Toca advertir, doncs. Ho diu el Tribunal Constitucional.

ENTREVISTA AMB JOSEP A. SILVESTRE, ADVOCAT

“Hem de ser més exigents amb els drets fonamentals”

És l’advocat de la funcionària del comú de Sant Julià la sentència a favor de la qual crea un notable precedent al Principat. Ha presentat diferents causes al Tribunal d’Estrasburg.

Què pot suposar una sentència com aquesta?
Un avançament i concreció en els drets fonamentals, encara que s’hagi de fer per jurisprudència i no legislativament, però els drets fonamentals són d’aplicació directa existeixi o no llei que els desenvolupi.

Creu que si hi hagués més demandes hi hauria més declaracions de vulneració?
Arribar al TC és extraordinari, tots els que participem en l’obra de la justícia hem de ser més exigents amb el respecte als drets fonamentals, fet que no significa que s’hagi de tenir una única opinió.

No s’estan fent, doncs, les coses prou bé?
Els drets fonamentals no són un tema jurídic, també d’educació, i en conseqüència s’ha d’educar en el seu respecte. En qualsevol cas tot és millorable.

La jurisprudència del Constitucional s’adiu a les normes internacionals i, per tant, homologa el Principat?
Amb la sentència del TC se segueixen les tesis marcades pel Tribunal Europeu del Drets de l’Home. El que m’ha estranyat és la sorpresa per la sentència, quan en d’altres països fa molt temps que els empresaris saben quins són els seus límits.

La situació quedarà limitada als telèfons mòbils o el mateix pot passar en altres sistemes de comunicació?
Al meu entendre la sentència és aplicable a qualsevol sistema de comunicació facilitat per l’empresari i que pugui ser objecte de control: E-mail, telèfons (mòbils o no), navegadors i fins i tot el que es pugui guardar a l’ordinador de la feina.

Vostè anava cap a estrella del vòlei!
Vaig començar a jugar amb 12 anys i amb 14 em van fitxar per ingressar a la residència de l’Sport Club Banespa, de Sao Paulo, que és com la Masia del vòlei al Brasil.

Quina sort.
Sí, però al mateix temps una pena. Perquè em vaig quedar sol i desprotegit, sense els pares i la família, de ben jove. I aviat vaig començar a sortir de nit, i a portar una vida desordenada. Als brasilers ja ens agrada de mena.

I jugava a vòlei...
Al matí havíem d’estudiar i a la tarda entrenar. Si fallàvem ens multaven i jo tenia molt calculat quantes classes em podia saltar i tenir suficients diners per sortir.

Sortia cada nit?
Era la bomba! Festa, sexe, drogues... A més era atleta i veia que a la gent li agradava estar amb mi i es divertia amb el que feia. Tenia un supervisor que ja no sabia què fer. El tenia boig! Als matins venia a despertar-me i no podia.

Quan es va adonar que havia de canviar-ho tot?
Quan vaig conèixer la Clarissa, que ja s’havia convertit a l’església cristiana evangèlica. És la meva dona i va ser la meva única nòvia. I jo, de mica en mica, em vaig anar acostant a la fe.

Es va convertir de seguida?
No. La primera vegada que vaig anar a l’església va ser quan la meva dona em va enxampar després d’haver anat de festa, amb un vídeo al mòbil. Li vaig prometre que acceptaria Jesús i que canviaria.

Però no va canviar.
No. No vaig fer-ho convençut. Va ser per no perdre la Clarissa. Però seguia sortint i el club on estava, l’Almeria, em va acomiadar. Vaig tornar al Brasil i de sobte em vaig veure sense jugar i sense treballar durant 6 mesos. Sense ingressos. Vaig tocar fons, em volia suïcidar.

I aquí va ser el punt d’inflexió
Sí. Em vaig dir que no podia seguir així, que havia d’abraçar Crist. Aquest cop em va sortir de dins. I ho vaig fer. Vaig anar a l’església i l’endemà vaig rebre l’oferta d’Andorra.

I no li ha anat gens malament, oi?
Al contrari! Ha estat fantàstic. Em van dir, des de l’església, que no seria conegut per ser jugador de vòlei sinó com un home de Déu. El meu pastor em va dir, però, que tindria una vida nova. I així ha estat.

Els que el coneixen de sempre han vist els canvis? Què hi diuen?
Que el Pequenho d’abans és mort. Amb 26 anys va néixer un nou Daniel.

I ara se’n va.
Sí. Me’n vaig amb la sensació d’haver viscut quatre anys increïbles. Amb Crist a la nostra vida només vas de millor en millor. No sóc religiós radical, però amb ell podem ser lliures i viure en pau.

Pep Guardiola va defensar l’estrella argentina d’aquells que dubten del seu rendiment després de tres partits sense marcar. Pel tècnic català, Messi està a un altre nivell: “Pot deixar de marcar els gols que faci falta. Per a nosaltres és indiscutible encara que no faci més gols en tota la temporada. No el faran feble perquè dubtin d’ell.” I va afegir: “No crec que hi hagi hagut un jugador a la història que doni el nivell d’aquest xicot cada tres dies. Potser no marca, però mai no juga malament. És superior i té alguna cosa especial. No sé si hi ha hagut algú tan constant. Cada tres dies, vinga, vinga.”
El crac argentí té avui una bona oportunitat per trencar amb la mala ratxa de cara a porta amb la visita del Mallorca de Joaquín Caparrós, que només ha pogut sumar un empat amb els seus enfrontaments contra el Barça de Guardiola. El tècnic de Santpedor, a més, recupera el seu eix central defensiu un cop Carles Puyol i Gerard Piqué s’han recuperat de les respectives lesions. Sobre els mallorquinistes, que vénen de perdre a casa contra  l’Sporting, Guardiola va comentar que “tenen jugadors com Chori Castro o Nsue, que són forts i ràpids en el contraatac. Espero que ens pressionin la sortida de la pilota i aprofitin els contraatacs. Haurem de treballar amb cap per poder guanyar”.
Guardiola no es va escapar de respondre sobre el Reial Madrid i la seva bona trajectòria. Sobre el tema, l’entrenador blaugrana va assenyalar que “de la mateixa manera que nosaltres rebem elogis el Madrid també se’ls mereix. A mi sempre m’ha semblat un equip fortíssim. Ells juguen bé ara, l’any passat ho van fer d’escàndol i fa dos anys amb Pellegrini ni t’explico”.
Precisament l’equip blanc sortirà avui a Anoeta (22 h) sabent el resultat del seu gran rival en la lluita pel títol, tot i que el Llevant, que té partit demà contra Osasuna, s’ha ficat enmig de la clàssica lluita pel campionat. L’equip de José Mourinho, segon a un punt dels granotes, visita una Reial Societat que no coneix la victòria des que va derrotar el Granada en la cinquena jornada. N’han passat quatre i un Reial Madrid llançat no es preveu com el millor rival per sortir del sot. I és que els blancs busquen el vuitè triomf consecutiu (en tenen cinc a la lliga i dos en Champions) i seguir enlluernant amb el seu joc, com han fet en els darrers partits (21 gols marcats i només tres d’encaixats en les darreres cinc jornades). José Mourinho continua sense poder disposar de Sahin, al qual no vol forçar, ni Carvalho. Si Messi va ser protagonista a Barcelona, Kaká ho va ser a Madrid per la seva convocatòria amb la canarinha. Mourinho va apostar pel nou Kaká: “M’alegro que hagi aconseguit trobar l’equilibri físic i després el psicològic. Ara té tot això: alegria, està fort físicament, ha guanyat canvi de velocitat i li han arribat la confiança i els gols. Està jugant molt bé i és normal que torni amb el Brasil.”

Dos partits per obrir boca
La jornada 10 comença avui amb dos duels a les sis de la tarda. A Mestalla, el València, que és quart, intentarà millorar la seva imatge del partit contra el Saragossa, davant un Getafe que només ha sumat un punt com a visitant. A més, els madrilenys han encadenat tres empats consecutius. L’altre matx enfrontarà el Vila-real, amb Garrido en perill, contra el Rayo Vallecano.

MANZANO: "PREFEREIXO JUGADORS QUE S'ENFANDIN I QUE NO S'ACOMODIN"

El tècnic de l’Atlètic de Madrid, Gregorio Manzano, va parlar ahir de la crisi que viu l’equip, agreujada per la der­rota de dijous a San Mamés contra l’Athletic de Bilbao (3-0). “Estem dolguts, penedits i amb mal cos, però hi ha compromís per guanyar diumenge”, deia ahir respecte del    partit de demà contra el Saragossa. Manzano va explicar que la xerrada que va mantenir ahir amb els jugadors va ser “dura, però real” i va afegir que contra l’Athletic “l’equip es va derrumbar de forma incomprensible”. Qüestionat sobre l’enuig de Reyes en ser substituït a Bilbao –alguns mitjans diuen que hi va haver insults–, indicava que “prefereixo jugadors que s’enfadin i que no s’acomodin. Ha estat ell el que ha parlat amb mi. M’ha demanat disculpes”.