I caldrà veure com es resol el futur pagament dels drets meritats fins al dia d’avui, segons van indicar ahir fonts de l’esmentat departament. El titular del ministeri, Jordi Cinca, va presentar dimarts a la Plataforma sindical de funcionaris un estudi actuarial que posa en relleu que l’Estat hauria d’haver previst en els seus comptes fins a 273 milions d’euros per respondre de les obligacions contretes amb els seus treballadors. I que aquesta xifra s’enfila fins als 417 milions quan arribin a la jubilació el conjunt dels actuals 1.914 funcionaris. L’estudi només fa referència als empleats públics fixos actualment.
El portaveu de la Plataforma, Joan Torra, va assegurar ahir que “la línia majoritària entre els sindicats és la d’acceptar la participació” en el finançament dels drets de jubilació “perquè els [funcionaris] que vinguin també en puguin gaudir”. Torra va deixar clar, però, que l’aportació no pot ser la mateixa per al patró que per a l’assalariat. I que, al seu parer, hauria de ser el Govern qui fes la contribució més gran. El portaveu sindical va afirmar que des dels actuals representants dels f uncionaris no es veuria bé que en la futura Llei de funció pública es puguin suprimir drets de jubilació per als funcionaris que ho passin a ser a partir de l’aprovació del nou marc legislatiu, perquè aquest fet “crearia discriminacions”. Tampoc no acceptarien els funcionaris que el copagament s’apliqués amb efectes retroactius.

Escenari obert
Les fonts ministerials consultades ahir van assegurar que a partir d’ara el Govern posarà fil a l’agulla per tal d’elaborar diferents propostes i entaular, d’aquesta manera, una negociació amb els representants sindicals. Segons les fonts esmentades, el ministre Cinca ja hauria assumit durant la reunió de dimarts el compromís i l’obligació del Govern de ser ell qui posi damunt la taula diferents escenaris a partir dels quals treballar per buscar una solució que no es preveu gens fàcil. La idea dels responsables de Funció Pública és poder dur a terme una altra reunió durant la segona quinzena de mes on ja s’exposarien algunes de les propostes. Les fonts consultades no van descartar que es pugui plantejar fer taula rasa, encara que “entre el tot i el res hi pot haver un punt intermig”. Evidentment, qualsevol escenari possible haurà d’anar acompanyat d’un estudi jurídic que l’avali.
La intenció de Funció Pública és anar avançant en paral·lel la negociació de la reforma de la llei. Les fonts consultades van explicar que d’una banda hi haurà tota l’anàlisi i recerca de solucions per a la qüestió de les pensions, que “té tan pes o més” que la resta de canvis que s’han d’aplicar al marc legislatiu. El treball s’ha de fer durant aquest any i hauria de suposar un canvi notable, vist que la despesa en matèria de personal (ja s’ha fet una llei de mesures de contenció que quedarà sense efecte just quan entri en vigor la nova Llei de la funció pública) és la partida principal en els pressupostos estatals. Les pensions compromeses condicionen en gran mesura les arques de l’Estat. L’estudi actuarial presentat dimarts, i que s’ha calculat amb un interès de capitalització del 4,5% de mitjana, n’actualitza un de fet el 2010.

L'APORTACIÓ DELS TREBALLADORS A LA MÚTUA ES REDUEIX FINS A L'1 PER CENT

Des del mes de març, la contribució dels funcionaris a la mútua que serveix per cobrir-los el cent per cent del salari en cas de baixa ha passat a ser de l’1%. És la segona rebaixa que experimenta l’aportació d’ençà que els mateixos funcionaris van passar a gestionar la mútua. Quan es va posar en marxa la mútua amb el reglament redactat en l’etapa en què el titular de Funció Pública era Ferran Mirapeix, l’aportació fixada va ser de l’1,42%. En una primera reducció es va situar fins a l’1,25%. I ara l’aportació serà de l’1%. La rebaixa s’ha acordat en veure que el volum d’ingressos és molt notable. Les fonts consultades ahir van explicar que el superàvit de la mútua supera el milió d’euros. I que aquest bon resultat només és producte de la bona gestió, ja que el nivell de baixes és el mateix que anteriorment. Segons les fonts, les baixes al sector públic no són pas superiors a les del sector privat.

Tal com va destacar el conseller de Finances, Joan Besolí, el resultat és fruit “d’una política de flexibilitat pressupostària i de la voluntat de contenir la despesa sense que hi hagi una disminució dels serveis prestats”. Besolí també va destacar una execució encertada dels ingressos i va remarcar que “la liquidació posa de manifest un alt grau de compliment de les previsions inicials”.  
Així, en els comptes que va presentar ahir la corporació, els ingressos liquidats fins al 31 de desembre del 2011 van ser de 15,6 milions, xifra que representa un percentatge d’execució del 107,4%. Pel que fa a les despeses, van ser de 14,1 milions i, per tant, un 92,1% del pressupostat. Des de la minoria socialdemòcrata, però, Josep Roig va voler posar de manifest que el bon resultat obtingut és fruit d’una situació “puntual” derivada d’uns ingressos extra d’1,13 milions aconseguits gràcies a una operació immobiliària extraordinària.
El conseller de Finances també va destacar que el rigor en la gestió ha permès que l’endeutament s’hagi reduït de 2,7 milions respecte al 2010, passant de 20 milions d’euros a 17,3, situant-se en un 69% i, per tant, per sota del límit que estableix la Llei de finances comunals. Uns comptes que, segons va explicar la cònsol major, Montserrat Gil, els ha comportat la felicitació per part del cap de Govern, perquè són dels més sanejats.

Increment del deute
Tot i aquestes xifres, Roig va avisar que si es té en compte el deute que s’ha de saldar amb Govern per regularitzar les transferències de l’executiu i s’hi suma el deute de les societat públiques (5,5 milions derivats de la compra d’accions de Naturlàndia, malgrat que la majoria ho computa com una inversió que portarà beneficis a llarg termini), i els deutes per avals i crèdits amb els bancs, l’any que ve l’endeutament de la corporació podria ascendir als 22 milions. En aquest sentit, Besolí va assegurar que se seguirà en la mateixa línia que fins ara i que, per tant, la previsió del pressupost és que es tanqui l’exercici del 2012 amb dèficit zero.
D’altra banda, la no participació dels consellers de la minoria en el consell d’administració de Naturlàndia va generar ahir una nova picabaralla al comú. Tant Rossend Areny com Josep Roig van lamentar que no puguin participar en l’òrgan de gestió perquè són contraris al projecte, assegurant que d’aquesta manera “es fa difícil poder creure-hi”, tal com se’ls demanava des de la majoria. Gil, però, va replicar que van ser ells els primers que es van “descartar” de participar en el consell d’administració després de les accions dutes a terme durant al campanya electoral.

Delimitació
Per últim, la sessió de consell de comú celebrada ahir també va servir per aprovar el projecte de delimitació dels polígons d’actuació. Segons es va informar, el 17 d’agost acaba el termini perquè els propietaris de diferents parcel·les de la parròquia hagin iniciat els treballs d’urbanització del sòl, una feina que la majoria d’ells encara no ha fet. És per això que el comú ha optat per fer una fragmentació més petita de les parcel·les per aconseguir que es pugui arribar a acords més fàcilment i complir els terminis.

DESAPAREIX EL CAMP DE TIR DE LA RABASSA

El comú de Sant Julià treballa des de fa un mes per desmantellar totalment el camp de tir de la Rabassa, segons va informar ahir la cònsol major de la parròquia, Montserrat Gil. La cònsol va remarcar que la voluntat d’aquesta corporació era des d’un inici desmuntar-la per tal de poder integrar l’espai en el camp base i convertir-lo en un punt d’oci. Gil va indicar que el cost dels treballs és “mínim” i que ara s’estan estudiant les diferents possibilitats que ofereix l’espai. D’una banda, una part el podria ocupar la nova atracció que hi ha previst instal·lar, però també es treballa amb una proposta de la FIFA i la UEFA per tal de fer-hi dos camps de futbol. Gil també va indicar que el Club de Tir de la parròquia quedarà dissolt. Pel que fa a la neteja del plom, la setmana passada es van fer les darreres analítiques per si cal fer més neteja.

I és que l’ACA ha decidit eliminar la competició de velocitat per convertir la prova en una de regularitat per a vehicles clàssics, disciplina que ja va estar present en les darreres edicions. Sense anar més lluny, el setembre passat el Ral·li, que arribava a la quarantena edició, va atreure més participants en regularitat (33) que en velocitat (28).
“El format actual de velocitat és molt complex, amb el tancament de carreteres, que no són tampoc perfectes per fer ral·lis. A més, el pas dels vehicles per la duana sempre és complicadíssim per als equips. En definitiva tenim uns handicaps que hem de saber llegir i saber girar les proves d’automobilisme cap a un format que sigui més fàcil”, va explicar el secretari general de l’ACA, Toni Sasplugas, a COPE Andorra-AD Ràdio.
Jordi Serracanta, president de la comissió esportiva, va afegir ahir que “les proves de regularitat cada vegada estan tenint més participants i els cotxes, de 20 anys d’antiguitat, també són més macos, cosa que agraeixen els aficionats. A banda que a nivell organitzatiu la regularitat requereix menys infraestructures”. Serracanta va admetre que un dels aspectes que van fer perdre tirada al Ral·li d’Andorra, que tradicionalment es disputa a Ordino, va ser el de no puntuar per cap campionat internacional –català o espanyol– circumstància que va portar a una reducció dels participants de fora.
El president de l’esportiva va assegurar que abans de prendre la decisió s’havia sondejat alguns dels pilots del país per veure com reaccionaven per la pèrdua d’una prova clàssica al calendari i que ha acabat sent l’única de velocitat a les carreteres del Principat.
L’aposta ara de l’Automòbil Club és una altra, basada més en el turisme esportiu, “que té molta tradició a Andorra gràcies a la feina dels clubs, i penso que el Govern no ho hauria de perdre de vista”, va assenyalar Sasplugas, que va afegir que “Andorra té un seguit d’atractius i hem de saber explotar-los”.
D’altra banda, el secretari general de l’ACA va confirmar que BPA seguiria patrocinant la propera edició de les G-Sèries, Campionat de gel al Grandvalira Circuit que s’ha consolidat en el calendari. “Les G-Sèries BPA estan funcionant dintre de la nostra idea d’innovar i d’organitzar proves que només es poden celebrar al Principat. És una competició que ha crescut en participants, en qualitat i en ressò”, va analitzar Sasplugas.

Crono Clàssic al juny

‘Aperitiu’ al grandvalira circuit

El Grandvalira Circuit  serà l’escenari al juny (cap de setmana del 16 i 17) de la segona edició de la Crono Clàssic, prova de regularitat per a vehicles clàssics o esportius validats per l’Automòbil Club. Aquest seria un aperitiu del ral·li, que arribarà dos mesos després. “El concepte és el mateix però en un circuit. L’any passat ens va funcionar bé i per això hem repetit”, explica el president de la comissió esportiva, Jordi Serracanta.
La prova, reservada per a cotxes de més de 25 anys, està limitada a 30 vehicles a causa de les característiques de la conducció en un traçat com el del cap del port. La Crono Clàssic consta d’una sèrie d’entrenaments de 10 minuts i dues mànegues de 20 minuts en les quals els pilots han de procurar fer les voltes en el mateix temps de referència que la volta seleccionada en els entrenaments, amb la dificultat afegida de no poder utilitzar cap element de mesura, distància ni temps.

El Govern va desvelar ahir per fi algunes iniciatives concretes de xoc i a curt termini per intentar revifar la construcció, una de les activitats que més estan patint la crisi en els últims anys. La prova del mal moment del sector és que l’any passat va registrar un 14% menys de treballadors i que des de l’any 2005 n’ha perdut un 50%.

El nivell de les curses de muntanya ha crescut de forma vertiginosa durant els últims anys, tant per organització com per la qualitat dels corredors, fet que ha portat que inclús hagi arribat el professionalisme. Amb això ha de lluitar l’equip de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), que afronta un curs amb expectatives.

Per primer cop una prova del circuit català es disputarà fora de Catalunya. AnyósPark acollirà, del 18 al 20 d’aquest mes, l’Open femení BancSabadell d’An­dorra, en què s’espera la participació d’entre 16 i 24 parelles.

Finalment RTVA haurà de pagar per l'acomiadament de Besson prop de 280.000 euros que es reparteixen de la següent manera: 26.000 de la quitança que va cobrar quan va marxar, 216.000 pel contracte íntegre, 40.000 de cotització a la seguretat social a banda d'interessos i costos judicials. El Constitucional argumenta en la sentència d'aquest 7 de maig i a la qual ha tingut accés l'ANA que no és la seva funció "revisar la interpretació i l'aplicació" legislativa dels tribunals competents, primer la Batllia i després el Superior. És a dir, que el TC no és una tercera instància, i que allò que ha d'examinar és "si les raons adduïdes en les sentències coincidents de la jurisdicció ordinària, resulten absurdes, contradictòries o mancades de tota lògica". I afegeix que "aquest Tribunal no ha d'entrar a examinar si una regulació o interpretació diferents haguessin estat millors".

Una segona qüestió al·legada en el recurs d'empara d'Rtvasa era el principi d'igualtat, pel qual es considerava que el contracte de Joan Besson suposava "desigualtats entre els diferents treballadors d'una empresa". El Constitucional diu que els arguments exposats per Rtvasa en aquest punt poden mostrar l'oportunitat o conveniència d'haver contractat el director executiu en els termes que es va fer, o fins i tot qüestionar el camí que es va seguir per resoldre'l. Però afirma que "cap d'ells té valor jurídic per deixar sense efecte el contracte per raons constitucionals". A més, argumenta que la Constitució, també consagra el principi de seguretat jurídica i que la decisió de contractar Joan Besson va ser adoptada pel director general d'Rtvasa.Finalment, el TC també desestima la nul·litat dels costes que havia sol·licitat en el recurs d'empara Rtvasa.
1.000 euros al mes durant 20 anys
Ràdio i Televisió d'Andorra ha de pagar la indemnització a Besson, els costos processals de segona instància i els interessos des de la data de l'inici del procés judicial fins la demanda de l'execució de sentència (uns interessos que van augmentant a mesura que passa el temps i més es triga en el pagament). Tot plegat, de moment, ascendeix a 236.446,50 euros, als quals cal sumar-hi els honoraris i taxes judicials de l'incident de nul·litat a la sentència del Superior que també es va desestimar en data 29 de novembre, i que sumaven 2.361,60 euros.
La Batllia va dictar les corresponents providències d'execució de sentència el passat 15 de febrer, i la parapública va al·legar la seva situació financera i, per tant, la impossibilitat de fer efectiu el pagament de les sentències.
Després que el 3 d'abril Joan Besson es refermés en la demanda de l'execució de sentència, el passat 17 d'abril RTVA va entrar un nou escrit a la Batllia amb un taló de 1.000 euros adjuntat. La parapública efectuava una proposta de pagament mensual d'aquesta quantitat "fins el moment en què la situació financera d'RTVA millori, moment en què dit pagament s'incrementarà tot el que sigui possible".
La defensa de Besson ni ha recollit el taló ni ha contestat l'escrit presentat per RTVA, però calculen que si s'acceptés aquesta proposta, la indemnització a l'exdirector executiu s'estaria pagant durant 20 anys a 1.000 euros al mes.