El Centre Esportiu de Sant Julià ha estat l'escenari escollit aquest dimarts al matí per la candidata d'UL+DA, Montserrat Gil, per reiterar el seu compromís amb la promoció de l'esport i els hàbits saludables i per seguir treballant per donar resposta a les demandes dels molts usuaris del centre.
La candidata a cònsol major ha afirmat que la instal·lació dóna prou cobertura als usuaris tant de la parròquia com de fora i als participants dels campionats del cap de setmana. Segons Gil, unes 2.300 persones inscrites passen setmanalment pel centre, realitzant activitats dos o tres dies de mitjana. Altres dades que ha citat la cap de llista d'UL+DA són les dels 888 abonats tot l'any, 700 infants i alumnes del centre de formació professional que fan activitats al centre, fluxes d'unes 120 persones a partir de les sis de la tarda o entre la una i les dues del migdia quan hi acudeixen els universitaris, etc.
Des del centre han informat que tenint en compte els usuaris i els dies d'activitats es poden produir més de 100.000 impactes l'any i el nombre de socis es manté estable al llarg de l'any, amb puntes al setembre i per Nadal quan es posen en marxa promocions específiques per atraure nous clients.
Així, segons Gil, la resposta que està donant el Comú a través del Centre Esportiu és la correcta, no només quant a l'activitat física sinó també en el creixement i desenvolupament dels infants i en la relació intergeneracional que es produeix entre els avis i els nens que fan extraescolars al centre, especialment als matins. "Des d'UL+DA apostarem fort perquè si ha de créixer ho farà sobretot en activitats" i es podran augmentar o modificar les classes en funció de la demanda, ha dit la candidata.
Respecte al debat sobre la pujada de les tarifes, Montserrat Gil, ha reiterat que no s'abaixaran i ha indicat que fins i tot hi ha altres comuns que s'estan plantejant augmentar el preu dels centres esportius o altres serveis socials perquè "no es pot assumir el cost amb subvencions comunals". Tot i així, Gil ha afirmat que "a la gent que ho necessiti se l'ajudarà".

El candidat de DA per Andorra la Vella, Salus Chato, ha explicat que en els darrers quatre anys de gestió socialdemòcrata al Comú de la capital "s'han perdut 16,6 milions d'euros", una xifra que ha calculat a partir de la resta entre els ingressos corrents i les despeses corrents, i que considera diners perduts per la gestió "poc eficient" dels governs socialdemòcrates.
Segons Chato "aquestes dades posen de manifest un dèficit estructural ja que no disposa de capacitat suficient per generar recursos ordinaris que permetin atendre les obligacions corrents". El candidat demòcrata ha afegit que aquesta situació posa en perill l'estabilitat de els finances ja que "la tendència del deute ha estat d'un increment no proporcional a l'estancament dels ingressos i les despeses".
Per arribar a aquesta conclusió, Salus Chato ha fet servir els estàndards amb què treballa l'agència de qualificació Standar&Poors a partir de les xifres oficials que figuren en els informes del Tribunal de Comptes i el web del Comú d'Andorra la Vella.
El candidat ha posat diversos exemples per mostrar que 'no ha estat una gestió eficient' i que 'els governs socialdemòcrates són els responsables de la mala situació econòmica' del Comú. Un d'aquests exemples és l'afer amb la taxa d'higiene pública i enllumenat dels bancs d'1,45 MEUR que, segons ha explicat Chato, la sentència judicial obliga al Comú a retornar-los, i, per tant, s'haurien de computar al deute de l'exercici del 2009, cosa que l'incrementa fins a 4,1 MEUR en lloc dels 2,7 MEUR.
Chato també ha afirmat que durant el 2012, s'haurà de regularitzar la transferència feta el 2010 des del Govern d'1,2 MEUR, ja que al no haver-hi pressupost aprovat es van fer les transferències als comuns en base a la liquidació del 2008.
Igualment, Chato ha explicat que segons les xifres oficials, les inversions del 2010 i del 2011 van ser de 0,7 MEUR i d'1 MEUR respectivament, quan la quantitat que s'hauria d'haver destinat en funció a la llei hauria d'haver estat de 7,84 MEUR i 6,56 MEUR respectivament, que representen el 80% de les transferències de capital.
El candidat de DA per Andorra la Vella ha afirmat que "el fet que s'hagin executat pressupostos deficitaris ha provocat que el Comú no pugui destinar els crèdits a realitzar inversions". Segons ell, això ha provocat que "Andorra la Vella hagi perdut pistonada envers altres parròquies i que hagi deixat de ser una referència al país".

Per arbitrar s’ha de ser d’alguna pasta especial?
La gent m’ho diu, però no ho crec. No em considero un superman ni un heroi. Xiulo perquè m’encanta el bàsquet. També tinc el títol d’entrenador.

Jugador frustrat?
No. Tenia més o menys clar que volia ser àrbitre. Vaig començar als 14 anys i als 18 ja dirigia el que era primera B. Des del 2002 xiulo a LEB or, plata i lliga femenina.

Almenys vostès no tenen la mala fama dels seus col·legues del futbol
És diferent. Tothom en sap de futbol. L’espectador de bàsquet és una mica més elitista, sense que això vulgui dir que els que van al futbol siguin rucs.

Així que no ha hagut de sortir mai per cames d’un pavelló?
Per cames, no. Protegit en un cotxe de la policia, sí. A Calp, fa molts anys. No és habitual, però pot passar. Són les gangues de l’ofici.

A Espanya està a tocar de l’elit, l’ACB. S’hi veu allà?
No és una qüestió de veure-s’hi o no. Ara estic content on sóc. Arbitro lligues professionals també.

I com ho porta això de ser el primer àrbitre internacional per Andorra?
Per a mi és un orgull. A Espanya seria impossible accedir a la internacionalitat. He d’estar molt agraït a la gent de la Federació Andorrana de Bàsquet que ha confiat en mi. A nivell de representar el país m’omple d’orgull. Sóc espanyol, però la meva dona i el meu fill són d’aquí i estic a punt de treure’m la nacionalitat.

És més fàcil arribar per exemple a l’Eurolliga sent un àrbitre d’Andorra, o més difícil?
La carrera que pugui fer a escala internacional dependrà de mi mateix i de com vegin la meva evolució, la nacionalitat no hi té res a veure.

Però no tot són flors i violes...
No. M’he quedat sense feina per poder xiular partits internacionals, per representar Andorra al cap i a la fi.

I això?
A l’estiu vaig haver de xiular per primera vegada tres campionats, treballava d’eventual des de feia dos anys en un centre de Govern i no em van acceptar el permís sense sou que vaig demanar, ni vaig poder canviar-me les vacances i tampoc es va poder aplicar la Llei de l’esport. Al final vaig anar als tornejos perquè em considero una persona responsable i havia de correspondre a l’esforç que havia fet la federació. Total, que ara mateix no tinc feina. És un sacrifici que he hagut de fer.

Un àrbitre internacional deu cobrar bé per això.
El bàsquet et dóna uns ingressos, evidentment, però no per viure de manera sobrada. No som professionals, no cotitzem...

I què en diu la família?
A qui més li ha costat ha estat a la meva dona, que és funcionària, però sempre he tingut el seu suport, em coneix, sap com m’agrada l’arbitratge i en aquest sentit he de dir que tinc una dona de deu.

A l’assemblea que va tenir lloc a Sochi (Rússia) es van reunir els comitès olímpics del vell continent ( EOC) i van aprovar per unanimitat la creació dels Jocs europeus o contintentals que es disputaran per primera vegada el 2015, tal com va avançar el diari. “No ens hi podíem oposar i serà com un minicampionat del món amb uns nivells molt alts. Econòmicament ens surt més a compte que no els Jocs dels Petits Estats, però la dimensió esportiva és clar que és molt diferent”, va reconèixer el president del Comitè Olímpic Andorrà (COA), Jaume Martí, que va aprofitar per defensar a ultrança la celebració dels Jocs dels Petits Estats. “A mi és l’únic que em preocupa. És un esdeveniment que està més al nostre nivell, però amb l’arribada de Montenegro a aquest grup tot és complica molt més. L’únic defecte és que ens surt molt car, ja que set dies suposen 140.000 euros només per anar-hi”, va indicar Jaume Martí. Sobre la situació d’aquesta decisió aprovada per les 28 federacions europees per al president del COA tot està encara molt verd. “Està en estat embrionari perquè els comitès olímpics nacionals haurem d’omplir un informe amb propostes per, posteriorment, deliberar en una assemblea extraordinària”. Aquesta nova cita se celebrarà el 12 d’abril a Moscou durant l’asssemblea general de l’associació de comitès olímpics nacionals (ACNO).
La proposta inicial d’aquests Jocs europeus inclou la participació dels 49 països d’Europa que competiran entre quinze i vint esports i no descarten incloure’n alguns de no-olímpics. La periodicitat serà quadriennal i es disputarà en any preolímpic, per tant, coincidirà amb els Jocs dels Petits Estats. “Hem de defensar els nostres Jocs i estem d’acord amb aquests Jocs europeus, però amb tota seguretat no coincidirà amb els nostres Jocs. Això esperem.”
Per aquest nou esdeveniment esportiu s’ha postulat València com a organitzadora de la primera edició i Jaume Martí s’ho va prendre amb molta irònia. “Jo prefereixo tenir-ho a prop. Ens va millor que sigui València que no Oslo o Rússia, evidentment.” Ara només toca desenvolupar la idea.

Reacció positiva a Espanya
Un dels que va estar amb Jaume Martí a Sochi va ser el president del comitè olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, i també principal valedor dels Jocs europeus. “Estic molt satisfet perquè ningú ha posat ni una sola pega. Ara en cinc o sis mesos un grup de treball presentarà un informe amb els esports que se celebraran a la primera edició, que jo penso que seran entre quinze i vint i després haurem de buscar seus i dates, sempre a l’estiu i l’any anterior als Jocs Olímpics”, va explicar Blanco, que pensa que “hi ha una clara viabilitat econòmica i els primers contactes que hem tingut són molt favorables perquè és una competició atractiva per als patrocinadors”. Sobre si podria ser València l’organitzadora dels primers Jocs europeus. “Ha mostrat interès, però hem de veure les condicions finals. Tant de bo s’iniciïn en una ciutat espanyola”, va explicar Blanco. El president de la Federació Espanyola de Bàsquet va respondre ahir a Alejandro Blanco amb unes fortes paraules. “Els Jocs europeus són una gran mamarratxada.” Sigui com sigui, els esportistes d’Andorra tindran una nova opció.

JACQUES ROGGE, FINALMENT, NO ASSISTIRÀ AL 40È ANIVERSARI DEL COA

Estava aparaulat, s’estava treballant per buscar una data en el calendari i tot estava més que clar, però l’agenda de Jacques Rogge, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), no assistirà, finalment, al 40è aniversari del Comitè Olímpic Andorrà (COA), i d’aquesta manera ho va confirmar Jaume Martí. “És impossible la seva presència. Té una agenda molt atapeïda i ho dic jo, que l’he vist”, va reconèixer el màxim mandatari del COA, que ara treballa per buscar una data per realitzar l’acte de l’aniversari, que tot sembla indicar que arribarà a final d’any. “Encara no ho sabem i després de la confirmació de l’absència de Jacques Rogge ja podem treballar sobre una data en concret”, va sentenciar Jaume Martí.