Segons el ministeri públic i l’acusació particular (en aquest cas demanen 15 anys de presó ferma), el presumpte agressor, un resident portuguès que porta deu anys al Principat, va començar a abusar de la víctima a mitjan  2008 i ho va fer tres cops per setmana fins a l’abril de l’any passat. La noia, que tenia 16 anys quan van començar a produir-se els fets que ahir es van jutjar, pateix un retard mental lleu amb un 63% de descabalament que, segons el psiquiatre de la víctima i els perits que han fet els informes reclamats per la Batllia, li comporta tenir una edat mental de 10 anys. La defensa de l’acusat, que s’ha declarat innocent i està empresonat des de maig del 2011, demana l’absolució en considerar que no s’ha acreditat a la sala l’autoria dels fets i que no hi ha cap prova que l’impliqui. Si finalment es considerés culpable el presumpte agressor, la defensa demana que la pena no sigui superior als 6 anys de presó.  

Més de 500 agressions sexuals
L’imputat, que coneixia la víctima perquè era filla d’una companya de feina en el gran magatzem on treballava, hauria agredit més de 500 vegades la víctima obligant-li a practicar fel·lacions i penetrant-la vaginal i analment, segons va remarcar la part acusadora. Els arguments de l’acusació es basen en les declaracions “coherents i versemblants” de la víctima, segons l’opinió dels perits. El modus operandi de l’acusat consistia a anar a buscar la víctima després de la sortida de l’escola –el treball de la mare feia que la noia estigués sola a casa des de les cinc de la tarda fins aproximadament les deu de la nit– i portar-la, primer en una camioneta i els darrers sis mesos en un cotxe, a llocs apartats de la Comella o Aixirivall on abusava sexualment de la noia. L’agressor feia servir un matalàs que col·locava a la part del darrera de la camioneta.
Les analítiques realitzades al matalàs són un dels principals arguments de la defensa. Segons els resultats no s’ha pogut trobar cap resta de semen de l’acusat, ni de sang ni cabell de la víctima. Sí s’ha trobat, a la part central d’una banda del matalàs, restes d’ADN de la víctima juntament amb semen d’una persona no identificada. L’acusació justifica la manca de restes de semen de l’imputat que, segons el testimoni de la noia, l’acusat feia servir preservatiu quan abusava de la víctima.

EL ROBATORI D'UNA BOSSA DE PATATES DESTAPA ELS PRESSUMPTES ABUSOS

L’abril de 2011 la mare de la víctima va rebre una trucada de la policia perquè havien agafat la seva filla robant una bossa de patates. Com a càstig li va confiscar el telèfon mòbil, moment en què es va adonar de la gran quantitat de trucades i missatges entre la seva filla i l’acusat. En aquells moments la noia feia dos anys que anava a la consulta d’un psiquiatre perquè la mare havia detectat un canvi en la seva conducta i diversos trastorns que feien pensar que havia tingut una experiència traumàtica. S’autoagredia, es tallava els cabells del cap amb les tisores de la cuina, havia deixat de dutxar-se i tenia trastorns alimentaris. Quatre setmanes després, per la pressió de la mare i el treball amb el psiquiatre, la noia va acabar explicant els fets que van ser denunciats a la policia. D’altra banda, dels informes psiquiàtrics demanats per la Batllia es desprèn que, per la discapacitat mental de la noia, l’autor de les agressions l’hauria manipulat perquè no es resistís a les violacions.

Què el fa repetir cada any una prova així?
És un cercle, un cop hi has entrat s’intenta mantenir. T’obliga a estar en forma tot l’any. Haver fet les set edicions és un orgull, gràcies també al suport de MoraBanc.

Amb quants quilos de sorra arriba a casa?
Cap. Molta pols, acabes les etapes empolsinadíssim. La roba neta la poses en una bossa precintada al buit, si no la tens plena de pols. Són de les coses que aprens.

Què es fa més difícil del desert.
Trobes molta pedra i és molt dur. Les bicicletes queden fetes caldo, però el que hi va damunt encara queda pitjor. Has de dur un bon seient, un bon culotte amb una bona badana i molta crema.

A patir, doncs.
Els ho dius als companys, però el 80 o 90 per cent dels qui hi van per primer cop acaben amb forats i llagues al cul.

Tot un veterà deu aconsellar.
Allà i mesos abans, a través del facebook. Et demanen moltes coses, a mi i a d’altres. Sobre menjar, tipus de bicicleta, rodes...        

I d’anècdotes, mil.
Sempre n’hi ha. Enguany he compartit molt de temps amb els altres corredors d’Andorra, gairebé tots han passat gastroenteritis i els havies d’anar esperant perquè poguessin enviar un fax a qualsevol lloc.

Això és argot de la Titan?
Enviar un fax... bueno, sí, queda molt bé, oi?

Què s’endú del Marroc?
És un país bonic. El concepte que tenim aquí dels magribins canvia. Al sud són beduïns, nòmades, tuaregs berbers... Són gent molt noble i no pateixes per res. Per a ells és un esdeveniment que hi hagi gent que vagi a compartir el desert amb ells.

I les dunes?
Passar-les damunt la bici és pràcticament impossible i cadascú té el seu truc. Els capdavanters ho tenen més fàcil, el meu secret és anar amb aquestes espardenyes (les du posades), et descalces, sense mitjons, i és la manera més còmoda. La gent que va amb sabates se’ls queden plenes d’arena, a alguns se’ls fan llagues i van més cansats. A més s’han d’aturar i espolsar-se la sorra. Aquestes van de fàbula.  

I com es veu la crisi des del desert?
Desconnectes totalment i això et carrega i vens amb més energia de la que has marxat. A la feina hi ha estrès, pressió, crisi. Allà no has de pensar en res d’això.

Ha dormit en un matalàs del Barça. Fent pàtria esportiva?
Va ser la nit de l’etapa marató, dorms amb el que portes a sobre. És d’aquests inflables que compres als xinos i s’hi dorm més còmode que damunt les pedres. I quan vaig veure el del Barça, primer aquell que qualsevol altre. Li vaig acabar donant a un berber, que va estar ben content.

S’hi veu molts anys?
Procuraré no deixar-ho estar. És un lloc que m’enforteix com a persona i m’omple molt.

Les autoritats van recopilar, a més, quinze bosses amb restes humanes no identificades, així que el nombre de víctimes podria augmentar. El ministeri va afirmar que els dos vehicles, que portaven més de 1.000 quilos de material explosiu, eren conduïts per terroristes suïcides. La primera explosió va tenir lloc a les 07.53 hores i la segona es va registrar un minut més tard.
El govern va acusar en la seva nota pública “grups terroristes armats”, amb cert suport de l’estranger, de l’autoria del doble atemptat, i va assegurar que perseguirà els assassins i els que els acullin, per la qual cosa va demanar la cooperació ciutadana per capturar-los. El comunicat oficial hi afegia que les explosions van causar també dos grans forats a l’asfalt i danys en propietats públiques i privades.
De la seva banda, la Unió Europea (UE) va expressar la seva “ferma condemna” al doble atemptat de Damasc i va instar totes les parts a acatar al més aviat possible el pla de pau de l’enviat especial de l’ONU i la Lliga Àrab, Kofi Annan. Per un altre costat, el Consell Nacional Sirià (CNS), principal agrupació opositora a l’exili, considera que els atemptats d’ahir a la perifèria de Damasc beneficien el règim de Ba-shar al-Assad, segons va afirmar el portaveu d’aquesta organització, Emad Hosari. “El CNS nega qualsevol implicació en els fets i demana una investigació. Aquests atemptats serveixen al règim sirià, que és qui més se’n beneficia”, va afirmar en una conversa telefònica.
Per últim, el secretari general de la Lliga Àrab, Nabil al-Arabi, va advertir que els atemptats registrats ahir a Damasc i dimecres al sud de Síria “tindran conseqüències greus” en el futur de la missió d’observadors de l’ONU desplegats actualment al país. “Els que estan darrere d’aquests atacs intenten frustrar la missió dels observadors internacionals i portar Síria cap a més actes de violència i assassinats”, va dir al-Arabi des del Caire.

BAIX ÍNDEX DE PARTICIPACIÓ EN LES LEGISLATIVES ALGERIANES

La baixa participació va marcar les eleccions legislatives celebrades ahir a Algèria, i que el govern va presentar com un gran pas cap a un Estat més democràtic.  A tres hores per al tancament dels col·legis, els comicis tan sols havien registrat un 27 per cent de participació.
Probablement, aquestes eleccions són les més justes i transparents celebrades a Algèria en les dues últimes dècades, perquè el nombre de partits autoritzats a participar és més alt que mai –el doble que en les celebrades fa cinc anys–, i per primera vegada la UE va ser convidada per supervisar el procés. Segons les previsions de diplomàtics i analistes, els partits islamistes moderats esdevindran el bloc més nombrós del Parlament.

Els diners que s’han anat recaptant no han format mai part de cap fons de pensió que generés uns interessos ni, ara mateix, no hi ha cap caixa d’on puguin sortir els diners que han de permetre finançar les jubilacions gens menyspreables que perceben els funcionaris del cos de l’ordre. L’administració (d’ençà de la seva creació el Govern) reté un 2% del salari dels funcionaris de la policia. Aquesta retenció –quantificada en 2,86 milions d’euros– es practica des de la creació de la CASS, a final de la dècada del 1960, i afecta tots els funcionaris que van entrar al cos abans del 2004. Els que formen part de la policia fins aquell any continuen veient a la seva nòmina com els retenen l’esmentat percentatge. Els professionals de la seguretat que han ingressat al cos amb posterioritat a l’aprovació de la Llei de la policia ja no estan subjectes a la retenció.
El ministre responsable de la Funció Pública, Jordi Cinca, va admetre la nul·la gestió dels diners aportats pels policies durant la reunió amb la plataforma sindical que va servir per informar dels resultats d’un estudi actuarial sobre les pensions compromeses pel Govern amb els funcionaris. Segons van exposar ahir fonts sindicals de la policia, el titular de Funció Pública va reconèixer davant els responsables de la plataforma que els únics treballadors públics que fins ara han fet una aportació extraordinària són els policies. I que els diners procedents de les retencions practicades mai s’han col·locat en cap fons específic per satisfer les jubilacions dels uniformats.

La mútua
Cinca hauria explicat que, en certa manera, segons les fonts sindicals consultades, hi hauria hagut la mateixa deixadesa amb la gestió d’aquests diners que amb els de la mútua, que serveix per garantir el 100% del salari en el cas de baixa laboral. Justament, la mútua està rendint d’allò més bé des que són els mateixos funcionaris els que s’encarreguen de la gestió. Fins al punt que fa un parell de mesos, i sense que s’advertís els funcionaris, els encarregats de la mutualitat van decidir reduir fins a l’1% l’aportació que es feia, que inicialment va ser de l’1,46%. Els comptes de la mútua presenten més d’un milió d’euros de superàvit.
Les fonts sindicals consultades van assegurar ahir que temien que el descontrol hauria estat la característica de la (no) gestió. I?van lamentar que mai s’hagin fet rendir els diners recaptats. També van queixar-se del fet que mai no s’ha fet cap anàlisi del saldo que genera l’aportació. I van deixar clar que “sense voler adjudicar cap responsabilitat a l’actual Govern sí que es demana una sortida per mirar d’aclarir aquesta situació”.

RECURS DEL CFPA CONTRA LES RETALLADES PERQUÈ "VULNERA DRETS CONSTITUCIONALS"

El comitè directiu del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA), un dels dos sindicats del cos de l’ordre, va fer efectiu ahir el recurs de reposició contra les mesures de contenció de la despesa aplicades pel Govern. L’assessor legal del col·lectiu, Xavier López, va explicar que el recurs s’interposa en considerar que tant la rebaixa salarial com la suspensió de complements (triennis i GAdA) “vulneren drets constitucionals”. Jurídicament, el CFPA ataca l’acte administratiu que especifica la mensualitat dels funcionaris i on s’explicita la retallada. O sia, la nòmina. I a diferència de la demanda formulada per la plataforma sindical de funcionaris, el CFPA ha recor­regut, primer, contra la mateixa administració. Hi hagi silenci administratiu o una resposta que denegui les pretensions dels funcionaris, el col·lectiu sindical té la intenció de portar el cas a la Batllia i sol·licitar al responsable judicial que li pertoqui que elevi una qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC. Per al CFPA, l’únic article de la llei que no vulnera cap dret és el que fa referència a la jubilació. La resta de l’articulat vulnera diferents principis constitucionals. Així, es considera que va en contra del principi de jerarquia i el de no retroactivitat de les lleis; el principi d’igualtat i del fet que ningú no pot ser privat dels seus béns o drets; que tothom té dret a la promoció per mitjà del treball i que totes les persones físiques i jurídiques han de contribuir a un sistema fiscal just.

Aquesta és la idea que han engendrat el comú de Sant Julià de Lòria, que fa un mes que està desmantellant la instal·lació de tir, com va informar la cònsol major, Montserrat Gil, dimecres passat, i la Federació Andorrana de Futbol (FAF), que demanaria el suport econòmic de la UEFA mitjançant el programa Hat-Trick per tirar endavant la construcció dels dos terrenys de joc. De fet, Thierry Favre, responsable d’estadis i desenvolupament de les federacions de la UEFA, ja va reconèixer la Rabassa en una de les visites al Principat i va veure amb bons ulls la construcció dels camps, que estarien ubicats a 1.600 metres d’altura.
El president de la FAF, Toni Giribet, va explicar ahir que “la idea  va sorgir amb el comú perquè amb la desaparició del camp de tir quedava bastant terreny lliure que es podia aprofitar. Volem construir dos camps, però encara no hi ha un projecte fet i també hem de mirar si la UEFA l’inclou en el programa Hat-Trick”. La demanda a l’organisme europeu arribaria a partir del novembre vinent, quan la UEFA obre a les associacions nacionals el termini per a una nova fase del programa. Abans d’això, el comú i la federació, que han tingut una única presa de contacte per parlar del tema, es tornaran a reunir, segons fonts comunals, per concretar més aspectes del projecte.
La intenció inicial, segons Giribet, és que en una primera fase es construeixin els dos terrenys de joc i en altres afegir-hi graderies si es segueix rebent ajuda de la UEFA, que el president de la federació desconeix de quina quantitat seria. “Tot és molt recent i no hem parlat de xifres. El més important és que ens permetria disposar de més camps. Com més en tinguem, millor”, va dir  Giribet.  
Si fructifica el projecte de la Rabassa, per al qual no s’ha marcat un termini de temps, el futbol nacional guanyaria una nova instal·lació, mancança de la qual sempre s’ha queixat la federació, que s’afegiria a les ja existents (Estadi Comunal, Aixovall, Ordino i Alàs) i a la projectada del col·legi Sant Ermengol, aquesta només per a entrenaments.
Però si la Federació de Futbol albira el futur amb optimisme no pot fer el mateix la de tir, que ha vist com es quedava definitivament sense lloc per tirar. Joan Tomàs, expresident i vocal de la federació, va lamentar ahir que “és una llàstima com ha acabat tot. Són aquelles obres que el Govern va fer fa anys a cada parròquia i que després va cedir als comuns i ja veiem el que han fet. Ara no sé com se’n sortiran. Totes les màquines estan allà, unes 75, i no sé si acabaran a la ferralla o les vendran”. Tomàs va afegir-hi que “nosaltres no en sabíem res i ens hem assabentat pels diaris. De tota manera la federació ja fa un parell d’anys que no tira allà i ens veiem obligats a baixar a Mollet”. La pèrdua de la instal·lació, on darrerament es feien les tirades de festa major, comportarà que en el futur si Andorra torna a acollir els Jocs dels Petits Estats el tir no estigui inclòs al programa. “Amb el que vam lluitar amb els altres petits països per mantenir viu el tir...”, va valorar Tomàs.

EL GOVERN NO S'HA PLANTEJAT PORTAR L'ESTADI NACIONAL A PRADA DE MOLES

Toni Martí, en resposta a una pregunta de la consellera socialdemòcrata Rosa Gili en la sessió de control al Govern d’ahir, va reiterar que la decisió de construir l’Estadi Nacional al Camp del Consell és ferma i va afirmar que en cap cas l’executiu s’havia plantejat portar la instal·lació a Prada de Moles. “No hi ha cap comunicació oficial del comú d’Encamp per dur l’estadi allà i si arriba seria massa tard. El Camp del Consell és la millor ubicació”, va assegurar el cap de Govern. Martí va afegir que la cohabitació entre el rugbi i el futbol és perfectament assumible.

“L’estem buscant i esperem que en els pròxims sis mesos el tinguem.” Així va respondre ahir el cap de Govern, Antoni Martí, a la pregunta del conseller David Rios (PS) sobre quan hi haurà finalment un secretari d’Estat de la Funció Pública.

Els presos preventius que es troben al Centre Penitenciari van fer arribar el 30 d’abril una carta al Raonador en què lamenten que la justícia andorrana “no és gens imparcial”.

La selecció afronta un duel dels no habituals. S’enfronta a un rival que no és dels freqüents. Diumenge disputa, al poliesportiu d’Andorra (12.00 hores), l’anada de la primera ronda del Campionat d’Europa, amb Israel com a contrincant. El partit és desigual pel nivell dels uns i els altres, però des de la part andorrana es promet sacrifici i s’assegura que serà disputat.

En només quaranta minuts l’Hotels Plaza Andorra es juga ser o no ser als play-off d’ascens. L’última jornada de la fase regular de la Segona Divisió es disputarà dissabte en horari unificat, per tot el que hi ha en joc. Cinc equips es disputen quatre places als play-off.