Els dos homes van ser controlats a les 14.55 hores en un aparcament d'Andorra la Vella, en el moment en què l'andorrà de 27 anys introduïa una bossa de plàstic, amb 198,7 grams de marihuana, dins del Volvo del resident portuguès de 28 anys. A continuació es van fer els registres domiciliaris amb l'ajuda de gossos ensinistrats en detecció de drogues. Al domicili de l'andorrà van trobar 4 grams de marihuana i un estri per trinxar aqust producte, mentre que al domicili del resident portuguès van localitzar 372,4 grams més de marihuana, una bossa amb llavors del mateix estupefaent i un giny per extreure el pol·len de la planta. També es van intervenir nou telèfons mòbils i altres efectes susceptibles de tenir relació amb els fets.
Els dos homes han estat detinguts i posats a disposició judicial aquest dilluns, i posteriorment el resident portuguès ha ingressat al Centre Penitenciari.

Amb l'objectiu d'identificar i quantificar el nombre d'exemplars de gat fer que habiten al Principat, el Govern d'Andorra ha signat un conveni amb la societat filantròpica Bomosa amb el qual es podrà posar en marxa el projecte Felis entre la Vall del Madriu i Sant Julià. En la primera fase, que s'iniciarà aquest hivern, s'instal·laran trampes al llarg de tota la zona per intentar capturar els animals que hi habiten. Un cop capturats se'ls posarà un collar amb senyal GPS i se'n farà l'anàlisi genètic per poder detectar hibridacions entre el gat domèstic i el gat fer, cosa que 'suposaria una pèrdua de la identitat pròpia' de l'últim.
A més de la captura, com ha explicat aquest dimarts durant la presentació de l'acord el director del projecte Felis, Jordi Enrique, també es farà una recerca d'indicis com excrements, esgarrapades o petjades a la neu que permetin constatar la presència i l'impacte del gat fer al Principat.
Un cop fet el marcatge i amb el seguiment dels exemplars durant dos anys, es valorarà la reintroducció o el reforç de l'espècie. En el cas del reforç, ha dit Enrique, es tractaria d'introduir un mascle o una femella per promoure la procreació. D'altra banda, per reforçar la permanència del gat fer a les valls, el projecte Felis també baixarà els gats domèstics que es trobin a les cotes altes i les lliurarà als respectius comuns perquè els alliberin a les colònies. Segons ha explicat el coordinador de Patrimoni Natural i Banders, Gerard Olm, el gat domèstic és una amenaça pel gat fer perquè li treu caça.
Per últim, com ha indicat el president de Bomosa, Bonaventura Mora, el projecte també té una vessant pedagògica, ja que "vol donar a conèixer el patrimoni natural del Madriu", del qual n'és representatiu el gat fer, com a espècie protegida de la qual gairebé no es coneix la seva existència, però "és un element clau de la cadena tròfica".
El pressupost que destina el Govern per la primera fase és de 35.000 euros, segons han indicat els responsables del projecte.

O sigui que va per a totes.
Aquest cop sí. He deixat la feina i em penso dedicar només al disc. Vull viure del que m’agrada.

Però és difícil.
Ho sé però és la meva passió i ho he d’intentar. És el que més m’agrada del món, no hi ha res que s’hi pugui comparar.

Tant?
Ara mateix si faig res que no sigui la música sento que estic perdent el temps. M’agradaria que les persones poguessin sentir alguna vegada a les seves feines el que sento jo quan canto.

I sense treballar, com s’ho farà?
M’espavilo, tinc estalvis i la família.

Sé que no en vol parlar gaire, però com és el disc?
Treballo amb un productor important però no vull dir qui és per si les coses no acaben de sortir bé. Busquem un so comercial, girar una mica el pop espanyol amb funky, dance i allenbeat.

Però vostè no era cantautora melòdica amb la guitarra a la mà?
A mi cantautora em sona a Serrat i jo no vaig per aquí.

Què li agrada?
Uff!, molts artistes. Nena Daconte, Adele, The Frames, Shakira...

I Piqué?
També. Però jo sóc del Madrid, eh?

Tan bé que anàvem.
Què passa?  

Res dona, cap problema. Vostè és andorrana, de parlar català a casa, i en canvi el seu talent l’expressa en castellà. Com és?
No ho sé molt bé. Però és cert, escric i canto en castellà.
Quants cops li han dit que la seva veu recorda la d’Amaia Montero?
Moltíssims.

I és volgut o casualitat?
Tenim un timbre similar, és cert, però, tot i que és una gran artista, no és de les que escolti més sovint.

Vostè és una dona molt guapa.
Gràcies.

La perjudica o la beneficia?
No ho sé del tot. Em diuen que em beneficia.

Si es fes famosa faria un ‘Interviú’?
(Riu) Depèn dels diners, però sí. Per què no?

S’ha posat molt vermella.
Però no ho ensenyaria tot, insinuaria però sense mostrar.

Primer s’ha de fer famosa.
M’encantaria triomfar i poder passejar el nom d’Andorra per tot arreu.

Parlant d’Andorra. Per què costa tant triomfar sortint d’aquí?
Són molts factors. És un lloc petit i per tant no hi ha mercat musical. A part, no hi ha cap tipus d’ajuda, no es fomenta gaire el talent i també acaba influint que no hem tingut mai un referent important en la música que sortint d’aquí hagi tingut èxit.

Si en la passada edició el Barça va ocupar els tres llocs amb Messi, Xavi i Iniesta, aquesta vegada el manxec ha quedat fora i ha entrat el portuguès del Reial Madrid Cristiano Ronaldo, que ahir a través de les xarxes socials es mostrava satisfet. “És fantàstic estar de nou nominat com un dels tres últims candidats al FIFA Ballon d’Or”, indicava el jugador blanc, que va aconseguir el guardó l’any 2008 superant el mateix Messi i l’espanyol Fernando Torres.
L’argentí, de la seva banda, recollia amb satisfacció la nominació, però indicava que li interessa més “que l’equip guanyi partits i títols”. Messi, que ha aconseguit ser designat millor jugador del món en els dos darrers anys, continua sent el favorit però ahir preferia parlar del clàssic que arriba dissabte al Santiago Bernabéu, amb Cristiano Ronaldo i el Reial Madrid a tres punts i un partit menys jugat. El davanter creu que  si s’obté “un bon resultat” hi ha la possibilitat de donar “un cop anímic per a la resta de l’any”.
També hi ha pugna entre el Barça i el Reial Madrid en l’apartat del premi al millor tècnic, ja que Pep Guardiola i José Mourinho han estat finalistes juntament amb Sir Alex Ferguson, l’entrenador del Manchester United. L’any passat el vencedor va ser Mourinho pels mèrits assolits amb l’Inter de Milà, amb el qual va aconseguir el triplet. I també hi ha una altra nominació per a Messi, la del millor gol, arribant a la final amb Rooney i Neymar. Els premis es donaran el 9 de gener a Zuric.

SET LLOCS PER DECIDIR A L'ÚLTIMA JORNADA DE GRUPS DE LA CHAMPIONS

Fins a set places queden per decidir-se en la darrera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions, amb partits avui i demà. Aquesta nit mentre hi ha partits sense res en joc com el Barça-BATE es disputaran duels d’infart. És el cas del Chelsea-València, en què qui guanyi està classificat i qui perdi queda fora dels vuitens. Un empat amb gols classifica el València i a zero dóna el passi al Chelsea. El Porto també se la juga, a casa contra el Zenit de Sant Petersburg. Necessita una victòria per passar a la ronda eliminatòria. Al grup F, amb l’Arsenal classificat, Olympiakos –juga contra els anglesos– Marsella i Dortmund tenen possibilitats de passar.

El nou text podrà comptar amb el suport dels 27 membres de la Unió, però no necessàriament, segons van indicar el president francès, Nicolas Sarkozy, i la canceller alemanya, Angela Merkel, que van avisar que si això no és possible, aniran per davant dels 17 integrants de l’eurozona.
Tots dos mandataris van avançar a París les premisses de la  proposta, que pretenen sotmetre a l’aprovació dels altres països de la UE en la cimera de divendres a Brussel·les. Sarkozy i Merkel consideren que la gravetat de la crisi obliga a anar per davant als països que es comprometin a acceptar les reformes i que en aquesta nova UE s’hi podran anar afegint gradualment altres països que actualment formen part de la Unió.

Més rigor fiscal
Al capdavant d’aquests requisits ineludibles, França i Alemanya van acordar col·locar la regla del rigor fiscal, de manera que hi haurà sancions automàtiques per als estats que superin el límit del dèficit del 3% del seu producte interior brut (PIB). Aquest mecanisme s’aplicarà una vegada que sigui votat per “una majoria qualificada” dels països de l’euro, de manera que no la podrà decidir el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, com havia pretès Alemanya.
“Les coses estan força clares. El Tribunal de Justícia europeu no podrà anul·lar un pressupost nacional, no és possible”, va subratllar Sarkozy, abans de puntualitzar que tots els membres de l’euro hauran de dotar-se d’un mecanisme en les seves constitucions pel qual es comprometen a l’equilibri dels seus comptes públics. Sobre aquest punt hi intervindrà el Tribunal de Luxemburg, que podrà dir si aquesta regla d’or s’ajusta al principi europeu d’estabilitat, va explicar Merkel.
“La crisi és extraordinàriament greu”, va dir Sarkozy, que va assegurar que l’aliança del seu país amb Alemanya és “un element estratègic essencial, al mateix temps que va advertir del risc d’“esclat” de l’euro. Merkel, de la seva banda, va declarar que l’esperit que guia la proposta és el de “restablir la confiança” i que cal donar una resposta als qui es pregunten si els països europeus són “de fiar”.

LA PRIMA DE RISC ESPANYOLA BAIXA DELS 300 PUNTS

La prima de risc dels bons espanyols a deu anys va baixar durant la sessió d’ahir dels 300 punts bàsics, una barrera que no es travessava des d’octubre. A mitja jornada, la rendibilitat dels bons del deute espanyol va caure fins al 5,17 per cent, del 5,64 amb què va començar. Mentre, l’interès dels bons d’Alemanya, els que s’utilitzen de referència, va pujar tres centèsimes, fins al 2,18 per cent. Al tancament de la sessió, la prima de risc d’Espanya va acabar en 292 punts, i la d’Itàlia, un altre país que ha patit la pressió dels mercats, es quedava en 381. La prima francesa va baixar dels 100 punts.
D’altra banda, la borsa de Madrid va tenir una pujada de l’1,72 per cent, i va arribar a la marca dels 8.700 punts. Dues de les entitats de l’IBEX-35 que més van pujar van ser dos bancs, el BBVA, amb el 2,74 per cent, i el Santander, amb el 2,52. El parquet de Milà també va viure una jornada positiva, amb un increment del 2,91 per cent. La borsa de París va pujar un 1,15 per cent, a Frankfurt l’augment va ser del 0,42 i Londres es va quedar al voltant del 0,28 per cent.

Tots dos organismes abandonen les seves respectives seus actuals, de lloguer, i les pròximes setmanes es traslladaran a les instal·lacions del nou Consell General. La UIF ocuparà la planta -4 i el BOPA serà a la -5. L’acolliment d’aquests dos departaments ja ha estat acceptat per la junta de presidents de grup parlamentari. I a hores d’ara ja s’estan fent els treballs necessaris per adaptar l’espai als nous ocupants. Especialment s’ha de fer amb cura la reordenació de la planta on estarà ubicada la UIF, atès que l’alt material sensible amb què treballa demanda un fort nivell de seguretat.
Després d’un temps de reflexió, i amb l’objectiu d’estalviar-se despeses, el Govern i el Consell van pactar que organismes depenents del primer poguessin traslladar-se al recinte parlamentari, que gaudeix de molt espai que, almenys ara per ara i durant un bon temps, no s’usa. Aclarit que deixaven els espais que estan ocupant fins ara els tres organismes que depenen del Consell General (Raonador de Ciutadà i Agència de Protecció de Dades), que compartiran planta (-5) amb el BOPA; i decidit, també, que el Tribunal de Comptes passava a ocupar la planta -3 per poder deixar lliure l’antic edifici de Sindicatura, que és on inicialment estava projectat que havia d’anar i on, finalment, s’instal·larà el Tribunal Constitucional, es va plantejar la possibilitat que alguna institució més anés al Consell General, sempre que es pogués mantenir, almenys en uns mínims, la separació de poders. El despatx del director de la UIF, molt probablement, acabarà lluint els antics mobles del síndic general.

EL PRÒXIM DIA 15 SE CELEBRARÀ EL DEBAT DE TOTALITAT DEL PRESSUPOST

La junta de presidents va decidir preveure ahir una sessió ordinària del Consell General per al 15 de desembre per tractar, entre altres, el debat de totalitat del projecte de llei de pressupost per a l’exercici del 2012 i del projecte de llei de modificació de la comptabilitat dels empresaris i de la llei d’arrendaments de finques urbanes. Els màxims responsables dels grups parlamentaris també van acordar convocar la sessió tracicional de Sant Tomàs pel 21 de desembre. Serà al punt del migdia i amb un ordre del dia tradicional també: l’informe de la delegació del Consell General al Consell d’Europa, i l’informe de la delegació del Consell General a la Unió Interparlamentària. També es va acordar reservar els dies 22 i 29 per qüestions que puguin estar disponibles.

En passar de 27 a 8 la Coalició d’Independents de Rosa Ferrer té tants consellers de comú a la capital com el PS a tot el país. La llista vermella disposarà de dos representants a la capital, Escaldes, Encamp i Sant Julià. A Canillo, Ordino i la Massana ha quedat fora del comú. La vintena de consellers perduts s’han dividit entre els deu que han guanyat els demòcrates i els altres deu que han obtingut les llistes de Ferrer i Albós.
En l’àmbit territorial, els socialdemòcrates han quedat esborrats de les parròquies altes, les places que havien obert amb anys d’esforços. Al mateix temps, el partit perdrà molta incidència en la gestió local perquè no disposarà de cap representant a la reunió de cònsols. El 2007 havia estat un gran salt endavant en poder fer llista a totes les parròquies i obtenir representació en tots els comuns excepte al de Sant Julià. L’entrada en el consistori lauredià és l’única bona notícia de la jornada electoral. Estava previst, però, a causa que només hi havia dues candidatures. A les quatre parròquies on ha obtingut representació haurà de desenvolupar tasques d’oposició.
Per part dels demòcrates el canvi més important ha arribat a Encamp. Després de múltiples intents, Units per al Progrés ha aconseguit girar la majoria socialdemòcrata a l’administració encampadana. La major part en l’increment de consellers de comú de color taronja està directament vinculat que n’hi haurà deu a Encamp quan quatre anys abans UP n’havia assolit tres. A més, DA ha millorat en dos consellers la representació a Ordino i en dos a Canillo. En la primera per la contundent victòria de Ventura Espot, que ha deixat els socialdemòcrates sense cap dels dos representants que tenien. En la segona, a causa que el PS va renunciar directament a presentar llista a la parròquia que tradicionalment li és més hostil, electoralment parlant.
Un altre fet a destacar és que a les parròquies amb tres llistes, en tots els casos el PS ha ocupat l’últim lloc de la cursa.

INCERTESA SOBRE EL FUTUR POLÍTIC DE SEGLE 21

El conseller de la minoria laurediana de Segle 21 Patrick Frases va afirmar que es troben en espera de reunir-se per definir el futur de la formació. Respecte d’una integració amb UL+DA, Frases va apuntar que tot i que molts dels membres de la formació simpatitzen amb DA, no ho fan amb UL perquè “ells van a la seva”. D’altra banda, el cònsol menor en funcions de Sant Julià de Lòria, Enric Sangrà, va afirmar que els membres de Segle 21 van dir “que votarien per la candidatura conservadora i al final han acabat votant el PS”.

Segons van informar des de l’estació, la pujada de temperatures i la manca de precipitacions previstes a curt termini és el que ha obligat els responsables de l’estació a retardar l’obertura “fins que es donin les condicions òptimes de qualitat i seguretat per a la pràctica dels esports blancs”. Amb tot, estarà en funcionament el telecabina de Canillo per a ús turístic i el servei de restauració.
Els tècnics de Grandvalira, però, no esperen per als pròxims dies cap previsió ni de pertorbació de neu ni de davallada de temperatures. “La situació és complicada i el pont es pot donar gairebé per perdut”, van explicar fonts del domini esquiable més gran dels Pirineus. D’aquesta manera, tal com va explicar la cònsol major de Canillo i representant al consell d’administració d’Ensisa, Dolors Cabot, aquest fet els comportaria deixar d’ingressar un 20% del que s’havia pressupostat. “Era una setmana que s’hauria pogut treballar molt i ja no és només la repercussió a l’estació, també hem de tenir en compte l’impacte negatiu que tindrà en l’empresa privada que va lligada al turisme d’hivern”, va remarcar Cabot.

Problemes d’innivació
Les mateixes fonts van explicar que de manera gratuïta i a mode de prova, dissabte i diumenge es va obrir una central d’uns 200 metres al Pas de la Casa. Però el resultat no va ser gaire bo. La matinada de divendres a dissabte “va semblar que era la millor nit” per a la producció de neu. Però ni així. La poca neu que es va produir ha durat ben poc. Ahir al matí estava plovent a 2.600 metres. I les temperatures eren molt altes per a l’època. Aquesta propera matinada s’espera una petita davallada de les temperatures a alta muntanya que hauria de permetre poder fer la innivació a algunes pistes de manera artificial. Però tot i això, es dóna per fet que no pot servir per gran cosa. I, per ara, “és impossible obrir cobrant”.
En el cas de Vallnord, que manté obert el sector de la Coma d’Arcalís, el director general, Martí Rafel, va reconèixer que malgrat que no els preocupa el Nadal, “és cert que el que no s’ha fet ja, no es recupera”. Rafel va afegir que en el seu cas, el pont, i més aquest any, que és llarg, els pot suposar entre el 10 i el 15% dels ingressos. “Són uns diners que ens serveixen per pagar factures i nòmines, cosa que ens representa un problema de tresoreria important.” De fet, en les seves previsions meteorològiques “tot apunta que fins als dies 15 o 20 no hi haurà canvis importants”. Martí Rafel va lamentar que malgrat que s’estava fent “un esforç de comercialització important, hem començat amb el peu esquerre”.
Des de Grandvalira tampoc van voler dramatitzar la situació i les fonts consultades ahir van recordar que el 1994 no es va obrir fins al 23 de desembre. I que la temporada hivernal 2006-2007 no es va posar en marxa fins al dia de Santa Llúcia (13 de desembre) i “en condicions molt precàries”.

UNS 2.700 ESQUIADORS PASSEN PER ARCALÍS EL PRIMER CAP DE SETMANA D'ORBERTURA

Vallnord va informar ahir, a través d’un comunicat, que durant el primer cap de setmana d’obertura del sector de la Coma d’Arcalís, van passar per l’estació uns 2.700 esquiadors, repartits en 1.200 el dissabte i 1.500 el diumenge. En concret, es van posar en funcionament sis pistes i dos remuntadors, així com dos punts de restauració. Des del domini van destacar que el cap de setmana ha estat marcat pel bon temps i la qualitat de la neu, així com la varietat de clients. Des de l’estació reconeixen que tot i que la situació no és la idònia, ja que la zona oberta és molt limitada, els esquiadors que s’acostin fins a la zona de la Coma podran esquiar en bones condicions, amb gruixos de fins a 30 centímetres.
Vallnord també va indicar que s’ha obert el sector de Pal per oferir activitats de muntanya durant el pont de la Puríssima. Actualment, està funcionant el telecabina de la Massana per a ús turístic, així com la zona de serveis de la Caubella, la terrassa del Planell i el nou restaurant del coll de la Botella. A la zona de la Caubella també es poden dur a terme activitats de muntanya i familiars, com ara les excursions en quad, el jump, els passejos en poni, el combat amb làser i el múixing.
Amb tot, l’estació manté el límit d’aforament a 2.000 persones, cosa que genera certa preocupació als responsables per si durant els dies del pont acaben pujant a Arcalís més clients dels que es poden assumir.

I d’aquí comencen a brotar les diferents branques: el telefilm Morir en tres actes, protagonitzat per Abel Folch i Aida Folch, que emet aquesta tarda TV3, i Documenting Documenta: El Bulli en Kassel, treball que s’estrena demà a Canal Plus.
Tot i que Pujol es va implicar a fons a la sèrie sobre Ferran Adrià i el seu restaurant, encara li quedaven energies i estones més o menys lliures que va anar aprofitant per escriure el guió de Morir en tres actes, una història que retrata el món del teatre amateur. La idea li va venir en conèixer la feina de la companyia de la ciutat gironina: “Em va sorprendre el nivell que tenien, gens normal, amb una escenografia impecable.” Volia relatar tot aquest esforç que fan per pur amor a l’art i que és el rerefons de la trama argumental, una història en clau de comèdia on una parella intenta solucionar els seus problemes després de la mort d’un dels membres. “No és humor negre, jo ho veig més en la línia Woody Allen, per posar un exemple”, explica el director, que ha aconseguit implicar dos actors de renom, Abel Folch i Aida Folch, per interpretar els dos protagonistes. “[L’actor] explica en alguna entrevista, que està penjada a YouTube, que es va enamorar del guió per la seva originalitat.” És una “comèdia amable”, apunta Pujol, sobre els problemes de parella. L’elenc barreja professionals amb membres de la companyia rosinca, encapçalada per Ignasi Tomàs, el director, que s’interpreta a si mateix. Això, però, passarà probablement desapercebut més enllà de les fronteres del poble.
El film ha tingut un finançament fins a cert punt atípic, apunta el realitzador, ja que al marge de l’aportació majoritària de Televisió de Catalunya i l’ICIC, ha comptat amb participació de l’ajuntament de Roses. “El més habitual en casos com aquest és que siguin dues televisions autonòmiques les que s’hi impliquin, però no ho hem volgut perquè volíem evitar les condicions que hagués imposat una altra, com anar a rodar allà o incorporar actors de la seva comunitat.”

Rèdits publicitaris
En canvi, opina el realitzador andorrà, el municipi obtindrà uns rèdits en forma de publicitat a la seva inversió. Un model que veuria intel·ligent aplicar a Andorra: “A veure, un anunci quant de temps de pantalla suposa? Vint o trenta segons? Què és això en comparació a l’hora i mitja d’una pel·lícula?” I si la producció té èxit i una bona distribució, això es multiplica exponencialment. En conclusió, afirma, és incomprensible que Andorra encara no tingui una film comission: “Qualsevol país ha de tenir-ne.”
A ell també li volta pel cap de venir a rodar. Primer, però, ha d’enllestir uns quants projectes més que li surten al pas. El més proper multiplica l’ambició dels que presenta avui i demà, amb equip internacional i rodatge a Cadaqués.
Abans, però, hi ha la segona estrena que signa aquests dies, el documental sobre la controvertida participació d’Adrià a una de les fires d’art més importants. “Era la primera vegada que s’hi convidava un cuiner i això volia dir que li reconeixien la categoria d’artista.” La qual cosa va reportar alguna polèmica, exposada al documental. “I de tot això se n’havia de deixar constància.”
Per Documenting Documenta hi desfilen figures de primer ordre de l’art internacional. Començant pel recentment desaparegut Richard Hamilton, considerat el pare del pop art britànic. I un home molt relacionat amb El Bulli, on va acudir puntualment cada any, des del començament, el 1963, convertit en testimoni de l’evolució del mític restaurant.

PERFIL

DAVID PUJOL, REALITZADOR

Llarg reguitzell de documentals

La carrera de David Pujol ja fa força temps que està en marxa. Format a l’European University, a Londres i Brussel·les, va col·laborar en la direcció artística de dues produccions americanes, Armageddon i The Chamber. Però és en l’àmbit del documental on s’ha desenvolupat fins al moment, amb obres com Depizza, depizza, Smart & strawberry, Kokosha i Estocolmo. Tot i que ja s’havia estrenat com a realitzador de llargmetratges, amb La Bíblia negra (codirigit amb el seu germà Esteve), interpretada per Mònica Randall.