Segons va explicar l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en el XII Congrés del PSC, els socialistes catalans pretenen “enfortir la veu” a Madrid, on aposten per transformar l’actual Grup Socialista al Congrés en un que s’anomenaria Grup Socialista Federal. L’esmena de consens i l’única finalment votada es va aprovar en comissió per 130 delegats a favor i 27 en contra.
El PSC proposa al PSOE, en espera que celebri el seu congrés i esculli la nova direcció, al febrer, crear una comissió paritària de seguiment per a “temes catalans” al Congrés, de la qual formarien part el primer secretari del PSC i el màxim responsable dels diputats a Madrid. Bustos va assegurar que amb aquest pas el PSC aparca el debat històric sobre el grup parlamentari propi, un dels aspectes que més ha polaritzat el debat precongreswual entre els candidats a liderar el partit.

El substitut de Montilla
D’altra banda, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va ser escollit ahir primer secretari del PSC en substitució de José Montilla, després de vèncer àmpliament l’ex-alcalde de Vilanova i la Geltrú Joan Ignasi Elena, en aconseguir el primer 545 vots, un 73% dels delegats, per només 187 vots del segon, un 25 per cent del total.
El gran rival de Navarro, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va retirar al matí la candidatura a la primera secretaria i va demanar el vot per a Elena, amb la qual cosa la votació va servir per mesurar forces davant el favorit, al qual donaven suport amplis sectors del partit, i la branca més catalanista del PSC.

LA CASA REIAL VA ACONSELLAR A URDANGARÍN QUE DEIXÉS NÓOS

L’assessor legal extern de la Casa Reial va aconsellar a Iñaki Urdangarín que abandonés l’Institut Nóos perquè l’entitat desenvolupava accions lucratives i, l’any següent, li va recomanar que optés per buscar una activitat professional per compte aliè, i si era possible fora d’Espanya.
La Casa del Rey havia decidit encarregar un informe sobre les activitats de Nóos a la primavera del 2006, en conèixer les informacions i les preguntes formulades al Parlament balear sobre les operacions realitzades per aquesta institució que presidia el duc de Palma. Després d’acceptar el consell i abandonar Nóos, el juny de 2006, Urdangarín i els seus socis van inscriure en el registre una fundació per promoure la cultura i l’esport.

L'ESQUERRA 'ABERTZALE' S'ACOSTA A LES VÍCTIMES D'ETA

L’esquerra abertzale va reconèixer ahir el “dolor i el patiment” que “les múltiples violències han produït a Euskal Herria” i va mostrar el seu “pesar” a les víctimes “provocades tant per la violència d’ETA com per les estratègies repressives i de guerra bruta dels estats espanyol i francès”. L’esquerra abertzale ha fet aquesta reflexió en un document subscrit conjuntament pels integrants de l’Acord de Gernika, entre els quals també es troben EA, Alternatiba i Aralar (tots ells integrants d’Amaiur), i el col·lectiu de presos d’ETA, a més d’altres organitzacions. Aquest text és una declaració de “reconeixement de totes les víctimes del conflicte” que va ser presentada ahir a la Casa de la Pau, situada al barri donostiarra d’Aiete.
Hores més tard, diverses associacions de víctimes d’ETA van expressar el rebuig al document divulgat per l’esquerra abertzale, perquè no demana perdó i segueix equiparant els afectats per la violència terrorista amb els que Batasuna considera fruit del “conflicte basc”.

Segons va explicar l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en el XII Congrés del PSC, els socialistes catalans pretenen “enfortir la veu” a Madrid, on aposten per transformar l’actual Grup Socialista al Congrés en un que s’anomenaria Grup Socialista Federal. L’esmena de consens i l’única finalment votada es va aprovar en comissió per 130 delegats a favor i 27 en contra.
El PSC proposa al PSOE, en espera que celebri el seu congrés i esculli la nova direcció, al febrer, crear una comissió paritària de seguiment per a “temes catalans” al Congrés, de la qual formarien part el primer secretari del PSC i el màxim responsable dels diputats a Madrid. Bustos va assegurar que amb aquest pas el PSC aparca el debat històric sobre el grup parlamentari propi, un dels aspectes que més ha polaritzat el debat precongreswual entre els candidats a liderar el partit.

El substitut de Montilla
D’altra banda, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va ser escollit ahir primer secretari del PSC en substitució de José Montilla, després de vèncer àmpliament l’ex-alcalde de Vilanova i la Geltrú Joan Ignasi Elena, en aconseguir el primer 545 vots, un 73% dels delegats, per només 187 vots del segon, un 25 per cent del total.
El gran rival de Navarro, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va retirar al matí la candidatura a la primera secretaria i va demanar el vot per a Elena, amb la qual cosa la votació va servir per mesurar forces davant el favorit, al qual donaven suport amplis sectors del partit, i la branca més catalanista del PSC.

LA CASA REIAL VA ACONSELLAR A URDANGARÍN QUE DEIXÉS NÓOS

L’assessor legal extern de la Casa Reial va aconsellar a Iñaki Urdangarín que abandonés l’Institut Nóos perquè l’entitat desenvolupava accions lucratives i, l’any següent, li va recomanar que optés per buscar una activitat professional per compte aliè, i si era possible fora d’Espanya.
La Casa del Rey havia decidit encarregar un informe sobre les activitats de Nóos a la primavera del 2006, en conèixer les informacions i les preguntes formulades al Parlament balear sobre les operacions realitzades per aquesta institució que presidia el duc de Palma. Després d’acceptar el consell i abandonar Nóos, el juny de 2006, Urdangarín i els seus socis van inscriure en el registre una fundació per promoure la cultura i l’esport.

L'ESQUERRA 'ABERTZALE' S'ACOSTA A LES VÍCTIMES D'ETA

L’esquerra abertzale va reconèixer ahir el “dolor i el patiment” que “les múltiples violències han produït a Euskal Herria” i va mostrar el seu “pesar” a les víctimes “provocades tant per la violència d’ETA com per les estratègies repressives i de guerra bruta dels estats espanyol i francès”. L’esquerra abertzale ha fet aquesta reflexió en un document subscrit conjuntament pels integrants de l’Acord de Gernika, entre els quals també es troben EA, Alternatiba i Aralar (tots ells integrants d’Amaiur), i el col·lectiu de presos d’ETA, a més d’altres organitzacions. Aquest text és una declaració de “reconeixement de totes les víctimes del conflicte” que va ser presentada ahir a la Casa de la Pau, situada al barri donostiarra d’Aiete.
Hores més tard, diverses associacions de víctimes d’ETA van expressar el rebuig al document divulgat per l’esquerra abertzale, perquè no demana perdó i segueix equiparant els afectats per la violència terrorista amb els que Batasuna considera fruit del “conflicte basc”.

Aquesta revolució no passarà de llarg a Andorra, perquè el Principat, a més, ha d’afrontar reptes propis. Ara mateix el país depèn en un 96% de l’exterior per abastir-se, ja sigui de carburant o d’electricitat, les dues grans fonts d’energia que alimenten Andor­ra. Tots els actors implicats coincideixen a dir que es tracta d’una “dependència excessiva” i amenaçadora. Per què? Pel risc d’escalada de preus i la consegüent pèrdua de competitivitat, perquè en una vintena d’anys la xarxa elèctrica podria arribar al límit de capacitat sense tenir possibilitat d’ampliar la importació i perquè ser tan dependent dels altres ja és un perill en si mateix. I si algun dia els veïns tenen problemes d’abastiment propi?
Per tot plegat s’ha posat en marxa el Fòrum Energia i Futur, que a final del primer trimestre del 2012 ha d’haver enllestit el llibre blanc de l’energia, un full de ruta per als anys que vénen. “El que no podem fer és d’aquí a quinze o vint anys trobar-nos en un carreró sense sortida. Ens hem d’anticipar, i la nostra anticipació ha de ser produir més dins del país.” La frase la diu un dels dos coordinadors del Fòrum, Ramon Reguant, que hi afegeix que del treball en aquesta taula d’intercanvi que lideren el Govern i Forces Elèctriques d’Andor­ra (FEDA) han de sortir les accions que caldrà emprendre a curt, mitjà i llarg termini. El punt de partida és que “en cap cas no es pot pensar que Andorra pot ser autosuficient des del punt de vista energètic” però sí que hi ha possibilitats i que passen per aprofitar més la capacitat hidràulica i instal·lacions eòliques, solars, de geotèrmia i de biomassa. Sense oblidar la cogeneració.

Les opcions
FEDA i també les mútues elèctriques parroquials ja s’han posat mans a l’obra. La parapública produeix ara mateix el 15% de l’electricitat que es consumeix, entre el que surt de la central hidràulica i del Centre de Tractament de Residus. El plantejament futur té en compte l’aprofitament més gran de la capacitat hidràulica –les mútues posen sobre la taula la construcció de sis minicentrals més– però s’avisa que ja s’aprofiten 150 quilòmetres quadrats de conca i que s’ha de tenir en compte, un: el cabal ecològic i, dos: que la capacitat productora més important és a la primavera i a la tardor, quan la punta de demanda no és tan elevada.
Les mútues i FEDA també han coincidit en el temps a instal·lar punts de mesura per determinar la capacitat per produir energia eòlica. Ho fan al Maià (FEDA) i a Pal i la Rabassa (mútues). Quins són els punts febles? Els vents aprofitables se situen a uns 2.500 metres i hi ha dificultats orogràfiques per instal·lar els aerogeneradors i també climatològiques, per les baixes temperatures.
FEDA, a més, provarà l’energia fotovoltaica. Les primers plaques, de fet, ja estan instal·lades, al Consell General, i la companyia les explota a través d’un conveni. I a iniciativa de FEDA s’instal·laran uns panells al complex esportiu d’Encamp i també es busca una escola per fer-ho. Un dels responsables d’aquestes iniciatives de la parapública, David Astrié, explica que “el que fem amb aquests projectes pilot és demostrar que són factibles i portar-los a la població i també als tècnics,  que coneguin aquesta tecnologia”. I és que el que és clar és que la producció energètica deixarà d’estar en mans exclusives de FEDA. Més fabricació requerirà més inversió i es trucarà a la porta dels privats. Abans d’arribar a aquest horitzó s’hauran de fer modificacions legislatives.
De fet, la llei ja permet que les instal·lacions fotovoltaiques que es puguin instal·lar en cobertes d’edificis es connectin a la xarxa de distribució elèctrica. Ara, però, manca el desplegament reglamentari. Reguant assenyala que ja està a punt i que la filosofia és la mateixa que se segueix en l’entorn. “Són inversions elevades que ara mateix no són rendibles per elles mateixes”, comenta, així que, per afavorir-ne la implantació el que es projecta és pagar als propietaris de la instal·lació els kilowatts que generin a un preu més elevat. Vaja, subvencionar-la. Però no eternament, perquè tothom està d’acord que arribarà un moment en què el preu baixarà. “Crec que d’aquí a sis anys el preu del kilowatt l’hora fotovoltaic serà equivalent al preu que comprem nosaltres”, assenyala Astrié. El Govern, a més, ha pror­rogat sis mesos el pla d’ajuts per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables en l’edificació. L’objectiu és el mateix, incentivar-los. I la subvenció màxima és de 10.000 euros. Dades facilitades per la taula de gremis de la construcció constaten, a més, que apostar per l’energia neta és rendible malgrat que la inversió inicial sigui més elevada. El preu del kilowatt l’hora de gasoil per escalfar-se era al novembre de 9,7 cèntims d’euro. El de biomassa, de 5,75 i el de geotèrmia, de 2,30.
A l’energia de la terra també ha acudit FEDA. En col·laboració amb el comú d’Escaldes, està avaluant la possibilitat d’una més gran explotació de l’aigua termal per fer una xarxa de distribució urbana de calor. I, finalment, hi ha la cogeneració de gas a Soldeu, un projecte que produirà llum i calor, que ha estat aturat per la manca de pressupost els dos darrers exercicis però que ara tirarà endavant. “La cogeneració és una solució energètica que és interessant no tan sols per l’eficiència sinó també perquè dóna una seguretat en aquesta etapa de transició entre un període en què hem depès molt d’energies fòssils cap a una situació que dependria més d’enegies renovables”, comenta Astrié. I Reguant apunta una opció a llarg termini: “D’aquí a una colla d’anys i si hi ha consums relativament importants de gas podríem pensar a fer arribar el gasoducte.”  

Estalvi, sostenibilitat
Andorra és absolutament dependent de l’exterior i també dels combustibles fòssils. El 2010, el país va consumir 2,7 milions de megawatts l’hora. El 23% de la despesa provenia de la xarxa elèctrica, un 1% de l’aigua termal escaldenca (hi ha una petita xarxa de distribució a la parròquia) i el 77% restant de combustibles fòssils (carburant de locomoció i de calefacció i, en molta menor mesura, gasos butà i propà). El resultat és que també es constata un “excés d’emissions” i que en el plantejament del nou model també s’ha tingut en compte l’aspecte mediambiental.
Però és un peix que es mossega la cua, perquè el model net de mobilitat és el vehicle elèctric. I malgrat que la implantació és lenta –i els preus no són encara competitius– és una qüestió que cal preveure a l’hora de valorar futurs increments del consum elèctric i eventuals problemes per satisfer la demanda. De fet, FEDA també es planteja aquest interrogant futur respecte de la calefacció. Ja s’ha constatat que algunes promocions immobiliàries noves han instal·lat sistemes de calor per electricitat, i la parapública també es planteja aquest dilema, com posa de manifest el director comercial, Claudi Sala. “Si el preu del petroli augmenta, les calefaccions de gasoil seran cada cop més cares i pot ser que la gent basculi de manera massiva cap a l’electricitat, però les xarxes que tenim no estan previstes per a això.”
El punt final és que no hi haurà canvi de model exitós si no s’aposta també per l’estalvi, el públic i el privat. Les administraci­ons ja ho han inclòs en l’agenda. El Govern va iniciar un pla que el 2010 ha aconseguit una reducció del 5,03% del consum d’electricitat i de gasoil en els edificis de l’administració general. Això no obstant, immobles de parapúbliques o de dret públic i de societats públiques han empitjorat els resultats finals. I és que en aquests edificis el consum va créixer un 2,04%, amb la qual cosa el balanç final és d’un estalvi del 2,53%. I en la factura econòmica de prop de 116.000 euros. Caldrà fer molts més passos. Ara tot just és l’inici del camí.

DESPESA ZERO

na directiva europea diu que l’any 2020 tots els edificis nous hauran de consumir zero d’energia i “això que sembla una carta als Reis en realitat és fruit de tota una tecnologia que s’ha desenvolupat”. L’enginyer Jordi Llovera sap de què parla. L’edifici Aconcagua, a l’avinguda Meritxell, és un exemple clar del que suposa invertir en aïllament. Abans de la reforma, cada apartament gastava 129 euros mensuals en calefacció. Amb la reforna, únicament 13. I és que “el gran consum d’energia en els edificis és la calefacció i d’aquesta calefacció, el 90 per cent se’ns en va a través de les parets, les finestres i la teulada”.
Les noves construccions i les reformes que es facin han de respectar el que dicta el Reglament d’eficiència energètica. Però el cert és que Andorra té un parc immobiliari molt antic. L’enginyer indica que “els d’abans dels anys 80 són edificis sense cap mena d’aïllament i els que es van construir des de la dècada dels 80 fins ara tenen aïllaments insuficients”. Els professionals defensen els grans avantatges de la rehabilitació. “Aquest tipus d’inversions s’amortizen fàcilment: entre cinc i deu anys, l’estalvi que et produeix paga la inversió”, assegura Llovera, que recorda que l’executiu dóna subvencions i préstecs per a aquesta mena de reformes.
L’aposta per tenir una edificació més eficient també forma part del canvi de model energètic. Aquesta mateixa setmana FEDA i el Col·legi d’Arquitectes han signat un acord pel qual els professionals faran un inventari dels edificis en funció del seu comportament energètic.

Aquesta revolució no passarà de llarg a Andorra, perquè el Principat, a més, ha d’afrontar reptes propis. Ara mateix el país depèn en un 96% de l’exterior per abastir-se, ja sigui de carburant o d’electricitat, les dues grans fonts d’energia que alimenten Andor­ra. Tots els actors implicats coincideixen a dir que es tracta d’una “dependència excessiva” i amenaçadora. Per què? Pel risc d’escalada de preus i la consegüent pèrdua de competitivitat, perquè en una vintena d’anys la xarxa elèctrica podria arribar al límit de capacitat sense tenir possibilitat d’ampliar la importació i perquè ser tan dependent dels altres ja és un perill en si mateix. I si algun dia els veïns tenen problemes d’abastiment propi?
Per tot plegat s’ha posat en marxa el Fòrum Energia i Futur, que a final del primer trimestre del 2012 ha d’haver enllestit el llibre blanc de l’energia, un full de ruta per als anys que vénen. “El que no podem fer és d’aquí a quinze o vint anys trobar-nos en un carreró sense sortida. Ens hem d’anticipar, i la nostra anticipació ha de ser produir més dins del país.” La frase la diu un dels dos coordinadors del Fòrum, Ramon Reguant, que hi afegeix que del treball en aquesta taula d’intercanvi que lideren el Govern i Forces Elèctriques d’Andor­ra (FEDA) han de sortir les accions que caldrà emprendre a curt, mitjà i llarg termini. El punt de partida és que “en cap cas no es pot pensar que Andorra pot ser autosuficient des del punt de vista energètic” però sí que hi ha possibilitats i que passen per aprofitar més la capacitat hidràulica i instal·lacions eòliques, solars, de geotèrmia i de biomassa. Sense oblidar la cogeneració.

Les opcions
FEDA i també les mútues elèctriques parroquials ja s’han posat mans a l’obra. La parapública produeix ara mateix el 15% de l’electricitat que es consumeix, entre el que surt de la central hidràulica i del Centre de Tractament de Residus. El plantejament futur té en compte l’aprofitament més gran de la capacitat hidràulica –les mútues posen sobre la taula la construcció de sis minicentrals més– però s’avisa que ja s’aprofiten 150 quilòmetres quadrats de conca i que s’ha de tenir en compte, un: el cabal ecològic i, dos: que la capacitat productora més important és a la primavera i a la tardor, quan la punta de demanda no és tan elevada.
Les mútues i FEDA també han coincidit en el temps a instal·lar punts de mesura per determinar la capacitat per produir energia eòlica. Ho fan al Maià (FEDA) i a Pal i la Rabassa (mútues). Quins són els punts febles? Els vents aprofitables se situen a uns 2.500 metres i hi ha dificultats orogràfiques per instal·lar els aerogeneradors i també climatològiques, per les baixes temperatures.
FEDA, a més, provarà l’energia fotovoltaica. Les primers plaques, de fet, ja estan instal·lades, al Consell General, i la companyia les explota a través d’un conveni. I a iniciativa de FEDA s’instal·laran uns panells al complex esportiu d’Encamp i també es busca una escola per fer-ho. Un dels responsables d’aquestes iniciatives de la parapública, David Astrié, explica que “el que fem amb aquests projectes pilot és demostrar que són factibles i portar-los a la població i també als tècnics,  que coneguin aquesta tecnologia”. I és que el que és clar és que la producció energètica deixarà d’estar en mans exclusives de FEDA. Més fabricació requerirà més inversió i es trucarà a la porta dels privats. Abans d’arribar a aquest horitzó s’hauran de fer modificacions legislatives.
De fet, la llei ja permet que les instal·lacions fotovoltaiques que es puguin instal·lar en cobertes d’edificis es connectin a la xarxa de distribució elèctrica. Ara, però, manca el desplegament reglamentari. Reguant assenyala que ja està a punt i que la filosofia és la mateixa que se segueix en l’entorn. “Són inversions elevades que ara mateix no són rendibles per elles mateixes”, comenta, així que, per afavorir-ne la implantació el que es projecta és pagar als propietaris de la instal·lació els kilowatts que generin a un preu més elevat. Vaja, subvencionar-la. Però no eternament, perquè tothom està d’acord que arribarà un moment en què el preu baixarà. “Crec que d’aquí a sis anys el preu del kilowatt l’hora fotovoltaic serà equivalent al preu que comprem nosaltres”, assenyala Astrié. El Govern, a més, ha pror­rogat sis mesos el pla d’ajuts per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables en l’edificació. L’objectiu és el mateix, incentivar-los. I la subvenció màxima és de 10.000 euros. Dades facilitades per la taula de gremis de la construcció constaten, a més, que apostar per l’energia neta és rendible malgrat que la inversió inicial sigui més elevada. El preu del kilowatt l’hora de gasoil per escalfar-se era al novembre de 9,7 cèntims d’euro. El de biomassa, de 5,75 i el de geotèrmia, de 2,30.
A l’energia de la terra també ha acudit FEDA. En col·laboració amb el comú d’Escaldes, està avaluant la possibilitat d’una més gran explotació de l’aigua termal per fer una xarxa de distribució urbana de calor. I, finalment, hi ha la cogeneració de gas a Soldeu, un projecte que produirà llum i calor, que ha estat aturat per la manca de pressupost els dos darrers exercicis però que ara tirarà endavant. “La cogeneració és una solució energètica que és interessant no tan sols per l’eficiència sinó també perquè dóna una seguretat en aquesta etapa de transició entre un període en què hem depès molt d’energies fòssils cap a una situació que dependria més d’enegies renovables”, comenta Astrié. I Reguant apunta una opció a llarg termini: “D’aquí a una colla d’anys i si hi ha consums relativament importants de gas podríem pensar a fer arribar el gasoducte.”  

Estalvi, sostenibilitat
Andorra és absolutament dependent de l’exterior i també dels combustibles fòssils. El 2010, el país va consumir 2,7 milions de megawatts l’hora. El 23% de la despesa provenia de la xarxa elèctrica, un 1% de l’aigua termal escaldenca (hi ha una petita xarxa de distribució a la parròquia) i el 77% restant de combustibles fòssils (carburant de locomoció i de calefacció i, en molta menor mesura, gasos butà i propà). El resultat és que també es constata un “excés d’emissions” i que en el plantejament del nou model també s’ha tingut en compte l’aspecte mediambiental.
Però és un peix que es mossega la cua, perquè el model net de mobilitat és el vehicle elèctric. I malgrat que la implantació és lenta –i els preus no són encara competitius– és una qüestió que cal preveure a l’hora de valorar futurs increments del consum elèctric i eventuals problemes per satisfer la demanda. De fet, FEDA també es planteja aquest interrogant futur respecte de la calefacció. Ja s’ha constatat que algunes promocions immobiliàries noves han instal·lat sistemes de calor per electricitat, i la parapública també es planteja aquest dilema, com posa de manifest el director comercial, Claudi Sala. “Si el preu del petroli augmenta, les calefaccions de gasoil seran cada cop més cares i pot ser que la gent basculi de manera massiva cap a l’electricitat, però les xarxes que tenim no estan previstes per a això.”
El punt final és que no hi haurà canvi de model exitós si no s’aposta també per l’estalvi, el públic i el privat. Les administraci­ons ja ho han inclòs en l’agenda. El Govern va iniciar un pla que el 2010 ha aconseguit una reducció del 5,03% del consum d’electricitat i de gasoil en els edificis de l’administració general. Això no obstant, immobles de parapúbliques o de dret públic i de societats públiques han empitjorat els resultats finals. I és que en aquests edificis el consum va créixer un 2,04%, amb la qual cosa el balanç final és d’un estalvi del 2,53%. I en la factura econòmica de prop de 116.000 euros. Caldrà fer molts més passos. Ara tot just és l’inici del camí.

DESPESA ZERO

na directiva europea diu que l’any 2020 tots els edificis nous hauran de consumir zero d’energia i “això que sembla una carta als Reis en realitat és fruit de tota una tecnologia que s’ha desenvolupat”. L’enginyer Jordi Llovera sap de què parla. L’edifici Aconcagua, a l’avinguda Meritxell, és un exemple clar del que suposa invertir en aïllament. Abans de la reforma, cada apartament gastava 129 euros mensuals en calefacció. Amb la reforna, únicament 13. I és que “el gran consum d’energia en els edificis és la calefacció i d’aquesta calefacció, el 90 per cent se’ns en va a través de les parets, les finestres i la teulada”.
Les noves construccions i les reformes que es facin han de respectar el que dicta el Reglament d’eficiència energètica. Però el cert és que Andorra té un parc immobiliari molt antic. L’enginyer indica que “els d’abans dels anys 80 són edificis sense cap mena d’aïllament i els que es van construir des de la dècada dels 80 fins ara tenen aïllaments insuficients”. Els professionals defensen els grans avantatges de la rehabilitació. “Aquest tipus d’inversions s’amortizen fàcilment: entre cinc i deu anys, l’estalvi que et produeix paga la inversió”, assegura Llovera, que recorda que l’executiu dóna subvencions i préstecs per a aquesta mena de reformes.
L’aposta per tenir una edificació més eficient també forma part del canvi de model energètic. Aquesta mateixa setmana FEDA i el Col·legi d’Arquitectes han signat un acord pel qual els professionals faran un inventari dels edificis en funció del seu comportament energètic.

Temps enrere, tenir un fill grassonet era un orgull per als pares, avui és una preocupació. Què ha canviat?
Era un orgull tenir un fill grassonet actiu, però avui dia s’han estès els hàbits sedentaris i això és motiu de preocupació, per això proposem un programa de prevenció que eduqui els nens en hàbits més saludables.

En molts casos, però, l’obesitat és deguda a una disfunció del metabolisme. No n’hi hauria prou, doncs, de seguir un tractament mèdic?
El pediatra sovint disposa de poc temps a la consulta per poder explicar amb deteniment per què és recomanable seguir una dieta saludable i fer exercici físic. Amb el programa Nereu el que fem és allargar aquests temps de consulta i a més amb un seguiment específic de cada cas.

El programa es desenvolupa al llarg de nou mesos, però al final el nen torna al seu entorn habitual. Què garanteix que no tornarà a caure en hàbits poc saludables?
Aquesta és la gran preocupació que tenim, i per això fem també una tasca de conscienciació de les famílies. Tanmateix, al cap dels nou mesos els pares ja veuen canvis positius en el fill: està més alegre, la seva autoestima ha crescut, es relaciona més amb altres nens...

On està el límit entre un nen gras i un nen obès? Sempre és una circumstància a corregir?
Més aviat el que cal corregir és la tendència a la passivitat. Canvia molt de veure un nen gras actiu i feliç a veure un nen passiu trist. Un nen ha d’estar actiu i tenir ganes de jugar. És molt difícil que un nen passiu sigui feliç, i encara i així s’està tancant en un entorn del qual després no voldrà sortir.

Aquesta actitud activa, no s’hauria de fomentar sobretot a l’escola i també a l’entorn familiar?
No es tracta només de l’escola i de la família, sinó de tot el conjunt de la societat. Som tots els que hem de donar a l’infant uns models i uns hàbits de vida saludable.

El que succeeix amb la nostra societat, però, és que fomenta  uns cànons estètics que fa que molts nens i sobretot molts adolescents estiguin tot sovint acomplexats amb el seu cos.
És molt difícil canviar les tendències de l’entorn, però de mica en mica es pot aconseguir. El que no podem oblidar en tot cas és que els nens són nens i hem de fer tot el possible perquè puguin fer el que correspon a la seva edat.

Digui’m quins resultats ha assolit el programa Nereu en els sis anys que fa que funciona?
El programa Nereu va començar amb una prova pilot a Lleida i ara hi ha una vintena de poblacions on se segueix. Durant tot aquest temps, hem acon seguit que un 80 per cent dels nens que l’han seguit hagin adoptat una actitud més activa i sana. Però més important encara que aquesta xifra és veure al final del període d’activitats l’expressió de felicitat que mostren tant els nens com els pares.

Aquestes mesures pretenen estalviar a la Generalitat 625 milions d’euros, dels quals uns 300 procediran probablement de la rebaixa salarial que s’obtindria amb la reducció de les pagues extra de juny i desembre del 2012 de tots els empleats públics.
Les converses van acabar en la setena reunió de la mesa de negociació de la funció pública, que va durar una mica més de tres hores i en la qual, com en altres ocasions, sindicats i Generalitat no van aconseguir acostar posicions en pràcticament cap àmbit, van informar fonts sindicals. Després d’acabar la reunió, els portaveus dels sindicats, Josefina Pujol (CCOO), Ricardo Rodilla (IAC) i Xavier Casas (UGT), van denunciar, en declaracions als mitjans de comunicació, la falta de voluntat negociadora per part de la Generalitat, i van qualificar la ronda de negociacions celebrada de “teatre, farsa i pantomima”.
D’altra banda, els mossos d’esquadra van detenir almenys tres estudiants arran dels incidents registrats al migdia a la Universitat de Girona, on el president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir un acte institucional. Prop de 300 estudiants es van concentrar davant de la facultat de Lletres i una cinquantena van intentar boicotejar-lo per mostrar el seu desacord amb les retallades en educació. Els estudiants van trencar el cordó policial i van accedir al claustre, on van tirar a ter­ra una porta. Això va provocar la reacció dels agents, que van aturar els joves amb les porres. Els enfrontaments van acabar amb sis estudiants i divuit agents contusionats.

Blanco es justifica
Finalment, des de Madrid, el portaveu del govern en funcions, José Blanco, va ser categòric en la seva resposta a la Generalitat sobre l’impagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Blanco va deixar clar que els 759 milions no són per tapar forats ni per pagar sous, sinó per a infraestructures.

EL DEUTE DE LES AUTONOMIES CREIX UN 22% I MARCA RÈCORD

El deute de les comunitats autònomes va augmentar un 22% el tercer trimestre d’aquest any, fins a registrar 135.151 milions d’euros (el 12,6% del PIB), la xifra més alta de tota la sèrie històrica, segons dades que va fer públiques el Banc d’Espanya. Catalunya és, de nou, la comunitat amb més volum de deute, amb 39.268 milions d’euros, el 29,05% del total del deute acumulat en el conjunt de les comunitats. A continuació se situa el País Valencià (20.469 milions d’euros), davant de Madrid (15.191 milions). Pel que            fa al deute total de l’Estat –que inclou el de les autonomies–, ha crescut en un any un 14,89%, fins als 706.340 milions acumulats en tancar el tercer trimestre del 2011, la qual cosa equival al 66% del PIB.

Des d’una baralla verbal fins a una de física, passant pel bullying o altres en què un alumne necessiti ajuda i també algú que actuï com a àrbitre. De fet, la intenció és que el professorat no hi entri i que sigui una qüestió entre els mateixos joves. “Moltes vegades quan hi ha conflictes els professors no ens n’assabentem o simplement no ens arriben. Nosaltres no vivim en el seu món. A més, entenem que no tot ha de ser càstig i que són ells els que han de tenir eines per saber reaccionar”, explica al Diari Rosa Fernández, coordinadora de l’anomenada Comissió de convivència, de nova creació i integrat per set professors de sis departaments. La idea, per tant, és que els mateixos escolars que hi participin vagin correctament identificats com a mediadors i puguin, quan detectin una baralla per exemple, intercedir-hi.
De moment són 25 els alumnes de tercer i quart d’ESO i primer i segon de batxillerat que s’han prestat, de manera totalment voluntària, a exercir d’àrbitres. “Vam exposar el projecte als quatre cursos i els vam explicar clarament que ser mediador no serà fàcil, que no servirà per apujar nota ni per guanyar punts, que els farà perdre temps i que potser els durà algun problema. Però malgrat això, hem tingut molt bona resposta”, detalla Fernández.  Per ensenyar-los com han d’actuar s’ha començat a dotar els integrants d’eines. Aquesta setmana la Creu Roja ja ha impartit les primeres formacions tècniques fent-los veure que un mediador ha de tenir, entre d’altres, qualitats com les de saber escoltar, dialogar i prendre distància dels problemes dels altres.

Totalment confidencial
Un dels aspectes clau del projecte, i en què s’ha insistit molt en els voluntaris, és el de la confidencialitat. Ells es comprometen –de fet, han signat un codi ètic– a guardar el secret d’allò que vegin i escoltin quan actuïn de mediador i únicament comentar-ho als professors de la Comissió de convivència. “Ells hauran de saber valorar si són capaços de ser neutrals i imparcials i també mesuraran la importància de les coses”, detalla.
El pla s’aplica al centre espa-nyol de manera experimental –“és el primer cop que s’intenten resoldre els conflictes entre ells i per amb ells”, ressalta Fenández– i més endavant es transmetrà a la resta de sistemes educatius. Se’ls presentarà un cop s’hagi aplicat i detectat els punts forts i allà on es pot millorar.

"DETECTEM MÉS COSES"

bans hi havia molts conflictes al col·le... baralles i de vegades coses grosses; hi havia gent que es pegava per coses per les quals no cal arribar a les mans.” Així detallen els mateixos alumnes del centre, i els que a partir d’ara tindran el paper de mediadors, la situació que fa un temps es vivia a l’institut espanyol de la Margineda, un centre del qual volen desvincular la fama de conflictiu. “No és cert... però tot el que passa a la Margineda sempre es magnifica”, lamenten.
L’Ismael, la Natàlia, la Beatriz, l’Eder, la Kelly, el Vicente i l’Estíbaliz tenen entre 15 i 16 anys i seran alguns dels 25 àrbitres del projecte. Denoten, quan xerrem amb ells, molta implicació en el projecte. “M’hi he apuntat perquè m’interessa el tema i perquè volia ajudar”, confessa l’Ismael. “També serà una formació que ens servirà per a més endavant, per a la vida, quan ens trobem amb un conflicte”, hi afegeix l’Estíbaliz. De fet, són plenament conscients que a ells els és més fàcil saber on i quan hi ha problemes. “Nosaltres detectem moltes més coses”, reconeixen. “I el bullying? En coneixeu algun cas?”, els demanem. Ens responen que habitualment sol ser complicat veure-ho, perquè les mateixes víctimes ho amaguen i els qui se n’assabenten, o ho viuen de més a prop, sovint callen “per no passar per chivatos” o, senzillament, per no ser les pròximes víctimes. Altres situacions que els joves viuen són, ens expliquen, baralles. De vegades passen als lavabos i d’altres al pati. Els mediadors tenen clar, malgrat que saben que no serà fàcil, com hauran d’actuar: en primer lloc, no hi podran intervenir si coneixen els protagonistes del conflicte, hauran de ser neutrals i imparcials i, evidentmentment, no decantar-se per cap de les parts.
Per conèixer el projecte, els nois i noies han participat aquesta setmana en el primer taller de la Creu Roja sobre mediació, on s’han posat en els rols d’un dels bàndols i també en el d’àrbitre i en el de les taules de negociació que intercedeixen en els xocs internacionals. Durant la xerrada, una de les noies aixeca la mà i li demana a la Salima el-Khattabi, la coordinadora de voluntaris de l’ONG que els ha impartit el curs, un aspecte que la preocupa: “I la gent com confiarà en nosaltres per explicar-nos què li passa?” La Salima hi posa molt èmfasi i els dóna una reflexió clau per al procés que emprendran d’ara en endavant: “La confiança s’ha de guanyar, i aquí rau la importància de saber ser neutrals i imparcials.”