Concretament, el va repartir l’administració número 1, situada al número 4 del carrer Joaquín Costa, tot i que molts dècims havien sortit del poble i van anar a parar a la ciutat d’Osca i a pobles pròxims a Grañén, especialment a Sodeto i Tardienta. La responsable de l’única administració de Grañén, María Pilar Azagra, va explicar que havia venut les 180 sèries de la grossa “excepte alguns dècims”. Això vol dir que en un poble amb un pressupost d’un milió d’euros se’n van repartir uns 720 milions.

Un segon premi tardà
Si el primer premi va ser matiner,  el segon, el 53.404, premiat amb 1.250.000 euros per sèrie, es va fer esperar més de tres hores. De fet, va ser l’últim dels tretze grans premis a deixar-se veure, i va caure íntegrament a Manises (València). El PP d’aquesta localitat va repartir 795 dècims del segon premi, la majoria en participacions, entre militància i simpatitzants. El 53.404 va ser triat personalment per l’alcalde, Enrique Crespo, per fer participacions per recaptar fons per al PP de Manises. Crespo, que a més és vicepresident de la Diputació de València, està esquitxat pel cas de corrupció Emarsa sobre la gestió irregular de la depuradora de Pinedo. El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va ser agraciat amb 625.000 euros gràcies als dècims venuts per l’alcalde de Manises.
Pel que fa al tercer premi, que va recaure en el 2.184, va estar repartit entre Madrid, Torrejón de Ardoz, Leganés, Barcelona, Manresa i Sort, entre moltres altres localitats. La dotació del tercer premi del sorteig ascendeix a 500.000 euros per sèrie, és a dir, 50.000 per dècim.
Els quarts premis –200.000 euros la sèrie–, van recaure en els números 12.249 i 66.832, i els cinquens premis –60.000 euros la sèrie–, van ser per als números 3.643, 8.128, 33.003, 92.202, 22.418, 62.718, 57.038 i 34.001.

ELS 13 MINISTRES DE RAJOY PRENEN POSSESSIÓ DELS SEUS CÀRRECS

Els 13 ministres del nou govern de Mariano Rajoy van prendre ahir possessió de la seva cartera. Abans, van complir amb el protocol i van jurar el càrrec davant el rei Joan Carles I. Tots ells van optar per la fórmula del jurament.
La número dos de l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría –que serà també responsable del CNI–, va assegurar que no defraudarà i que és conscient que en bona part el benestar dels ciutadans depèn de l’actuació del nou govern. Luis de Guindos, en prendre possessió de la cartera d’Economia, es va comprometre a tornar al creixement i a la creació d’ocupació. Per la seva banda, Cristóbal Montoro, d’Hisenda, va dir que Espanya necessita reformes més que no pas retallades.

La sessió de comú d’ahir, però, va incrementar aquest marcador: es va aprovar un pla parcial al centre del poble que és fruit de la iniciativa privada. El conseller d’Urbanisme, Josep Majoral –que va comentar que arran del projecte el comú percebrà el 10% de la cessió per la via econòmica–, va recordar que el de la construcció “és un sector molt tocat per la crisi”. I que, de fet, no hi ha cap moviment avui a la parròquia que faci pensar que en breu s’aprovaran més plans parcials. “Administrativament no hi ha res entrat. No hi ha cap tècnic treballant en cap pla parcial”, va remarcar.
I, justament, amb la confiança que servirà com una eina per reactivar aquesta sequera urbanística, el ple del consell també va aprovar l’ordinació que permet l’ajornament o pagament fraccionat de les cessions econòmiques derivades del planejament urbanístic. El text és fruit de la modificació puntual que el Govern va fer fa mesos a la Llei del sòl i que, segons Majoral, “pot ser un punt més” per activar la situació.
D’altra banda, des de la corporació van confirmar les previsions de tancament pressupostari per a aquest any que es van avançar fa un mes. El responsable de Finances, Joan Antoni León, va comentar que s’espera liquidar el 2011 amb un superàvit 1,8 milions i un deute d’aproximadament 17,4 (la xifra es troba al 64% del límit establert per la Llei de finances comunals). León va qualificar les dades de “positives” i va recalcar que “hem mantingut els serveis i no hem incrementat la pressió fiscal”. Com també va recordar que en aquest mandat s’ha aconseguit reduir substancialment el deute, que fa quatre anys ascendia als 20 milions. Pel que fa al pressupost per al 2012, des de la corporació local prefereixen que sigui el proper equip comunal encapçalat per Montserrat Gil qui el tanqui i hi doni el vistiplau.

FRASES QUALIFICA ELS VUIT ANYS A L'OPOSICIÓ DE "PÈRDUA DE TEMPS"

En la darrera sessió plenària del mandat –a manca de la del dia 28 on es farà el jurament del nou equip electe– el cap de l’oposició sortint, Patrick Frases, va fer un balanç de la legislatura com a conseller de la minoria. El cap de l’oposició va qualificar aquests vuit anys (Segle 21 hi ha estat durant els dos darrers mandats) de “pèrdua de temps” perquè, entre d’altres qüestions i al seu entendre, s’ha incrementat de manera exponencial l’estructura de l’administració local. “Quan nosaltres vam entrar [al comú] hi havia una estructura suficient però s’ha fet créixer, fet que ara amb la crisi suposarà un handicap”, va declarar. Considera, de fet, que si s’hagués mantingut el comú sense creixements “avui estaríem en una molt millor situació” per encarar la conjuntura econòmica.
Sobre el futur de Segle 21, Frases va assenyalar que després de Nadal “haurem de decidir què fem” i avaluar la possibilitat de continuar com a partit, “fer una pausa o bé si ens integrem en algun altre grup; ja veurem què fem”, va concloure.

El portaveu de la plataforma i representant dels duaners, Gabriel Ubach, va assegurar ahir que “ens neguem a acatar” les mesures anunciades pel Govern. I va garantir que “examinarem el text i d’una manera o una altra tirarem endavant” accions judicials. Per la data que l’executiu preveu aprovar el projecte de llei i enviar-lo al Consell General, Ubach no hi va veure gran problema de forma general (“com que han fet el que han volgut, el que menys importa és la data en què s’aprova”), en canvi, alguns col·lectius, com ara el dels docents, sí que són més crítics. El secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Santi Rodríguez, ha lamentat que “com en altres ocasions” una decisió tan important arribi en un període no lectiu i que “ens deixa poc marge de maniobra”.

Tramitació
El Govern ja va revisar dimarts un primer esborrany del projecte de llei que modifica tot un seguit de normatives (la Llei de la Funció Pública, la del SAAS...) per tal de fer efectives les mesures salarials que pensa aplicar. Els sous de més de 3.000 euros es rebaixaran entre un 5% i un 10%. Entre els 2.000 i els 3.000 euros els salaris es congelaran. I per sota de la primera xifra esmentada l’increment serà del 2%, sigui quina sigui la puja de l’IPC. També se suprimeix el GAdA i, en el proper període de sis anys, s’eliminarà gradualment un trienni, entre altres mesures. L’executiu té previst donar el vistiplau definitiu al text dimecres que ve i, gairebé al mateix temps, tramitar-lo al Consell General amb el prec que s’habilitin dies durant el mes de gener, teòricament inhàbil a efectes parlamentaris, per tal que es puguin fer els treballs necessaris en comissió perquè la normativa entri tan aviat com sigui possible en vigor.
Rodríguez va afirmar ahir que “ens ha sobtat” que el Govern tingui la intenció d’enviar el text a la seu parlamentària en aquestes dates. “Altres vegades i altres governs ho han fet a l’estiu”, va recordar lamentant-ho el membre de la plataforma representant el SEP. Malgrat que s’acceleri la tramitació parlamentària, per a l’aprovació legislativa definitiva encara passaran uns dies. Però els sindicalistes de la Funció Pública no són gens optimistes. “No hi hem tingut res a dir, perquè tampoc no ens han deixat”, va assegurar Gabriel Ubach, que espera que el ministre responsable de la Funció Pública, Jordi Cinca, compleixi el compromís de fer-los arribar el projecte de llei –esperaven rebre’l abans de l’assemblea general– i tot seguit el posaran en mans dels assessors jurídics perquè el comencin a estudiar. Potser no serà el text definitiu que sortirà del parlament. Però no preveuen que canviï gaire.
“Amb nosaltres no es va comptar per a res”, va insistir el portaveu de la plataforma, que hi va afegir:?“Que facin el que creguin convenient; són prou grandets. No negociàvem res perquè el diàleg ha brillat per la seva absència.” Per Ubach, el procés que ha dut a terme l’executiu i les decisions adoptades “no són maneres de fer”. El sindicalista va lamentar que el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, parli en moltes ocasions de diàleg i consens “i el Govern de DA hagi triat la pitjor de les maneres pel que fa a com podia haver fet el que vol fer”.

MALESTAR EN ALGUNS COL·LECTIUS DE LA JUSTÍCIA

El ministre de la Funció Pública, Jordi Cinca; el titular d’Interior i Justícia, Marc Vila, i el secretari d’Estat d’aquest darrer departament, Xavier Espot, van explicar recentment al col·lectiu de la Justícia les mesures que el Govern pensa aplicar als treballadors de l’administració. Una part dels integrants de l’administració de Justícia, especialment els batlles i magistrats, haurien mostrat el seu enuig o malestar per la situació per un doble motiu: d’entrada perquè consideren que amb la separació de poders, l’administració de Justícia ha de ser totalment independent. I de l’altra, i com a argument encara de més pes, perquè els jutges “no són funcionaris, com a molt es podria considerar personal contractual perquè cada sis anys són renovats”. Per tant, haurien demanat que se’ls equipari també en drets.

Amb la sensació real d’haver fet la feina ben feta, el BC River Andorra comença el període nadalenc com volia. Guanyar els darrers partits, els dos últims a domicili, li han servit per créixer com a grup i tenir unes vacances tranquil·les fins que reprengui els entrenaments dimecres de la setmana vinent.

La relació entre Joan Vinyes i Suzuki Ibérica continuarà un any més. Per tercera temporada consecutiva participaran plegats en el Campionat d’Espanya de ral·lis d’asfalt.

La Copa Constitució tindrà una eliminatòria més respecte a anteriors edicions. La Segona Divisió està formada aquesta temporada per dos equips més, així que s’ha hagut de crear una ronda prèvia per introduir tots els conjunts. A partir dels quarts de final els enfrontaments seran a doble partit.