Contacta'ns

Destacat

Empreses

Premsa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 3341 a 3360 ►

Dèficit de 49.000 euros per al BC Andorra

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Uns números vermells motivats principalment per l’augment de les despeses generades pel llarg play-off d’ascens disputat la temporada passada, en què l’equip es va quedar a un pas de pujar i va esgotar els cinc partits en dues de les tres rondes jugades. La despesa final es va situar en 695.000 euros i el capítol d’ingressos també es va veure minvat per la pèrdua d’algun patrocinador i renegociacions a la baixa. Al dèficit de la temporada 2010-2011 cal afegir el de l’anterior –38.000 euros– i el deute queda establert en 87.000 euros.
Per a aquest exercici hi ha contenció i es preveu un pressupost de 664.000 euros, amb un apartat que ha de servir per amortitzar deute i comptant amb possibles imprevistos de la temporada. El president de l’entitat, Gorka Aixàs, no es mostrava excessivament preocupat pel tema econòmic “perquè tenim capacitat per generar ingressos”.
D’altra banda, hi ha hagut canvis en l’organigrama directiu del club, amb tres membres menys. Els vocals Toni Jiménez, Gerard Solanelles i Jordi Gallardo són baixa i una reestructuració ha deixat Xavi Mujal de vicepresident primer, Josep Maria Missé, antic tresorer, de vicepresident econòmic, i David Eudal, d’esportiu. Sergi Romero és tresorer, Joaquim Tomàs, secretari, i Jordi Eudal, Patrick Rodríguez, Pere Aixàs i Yann Baucis, vocals.

El Madriu, començant pels diners

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Posar en marxa l’òrgan gestor i iniciar les actuacions hauria de ser una de les prioritats del mandat, estima la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, que va recordar, no obstant això, que es necessita el concurs de tots els implicats “i jo només sóc una entre quatre”.
De moment, explica, als pressupostos del comú de la capital no hi figura una partida específicament destinada. Els diners, arribat el moment, sortiran d’una de les destinades a transferències, però primer els cònsols hauran de determinar la quantitat que cadascú aporta. “Hem de seure”. Quan? “Ràpid, però sense terminis encara establerts.” Pel que fa a Ferrer, personalment admet que li hauria agradat que tot estigués en marxa i que la comissió de gestió hagués quedat creada abans d’acabar els mandats.
El comú encampadà, l’únic que ara per ara ha aprovat els seus pressupostos per al 2012, tampoc no ha destinat una partida determinada a la gestió de la vall. La previsió és que es financi amb un crèdit extraordinari, un cop s’hagi decidit quines seran les primeres accions. Que de moment estan lluny d’haver-se definit. I en termes similars es manifesten des del comú escaldenc. En el seu cas, tenen previst que hi hagi una partida, però està oberta i la dotació, sense definir.
A Sant Julià de Lòria els pressupostos han quedat a les mans del proper equip de govern comunal.
Ferrer aposta per accelerar la gestió del Madriu respecte del que assenyala el pla consensuat pels quatre comuns i el Govern. El document s’ha d’enviar a la Unesco abans del febrer i l’organisme internacional l’abordarà al juny. El pla, segons les aportacions del Govern a l’articulat, estipula que la comissió de gestió ha de crear-se dos mesos després, com a molt, de l’entrada en vigor.

Les primeres mesures del govern Rajoy arribaran el 30 de desembre

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La trobada va servir per anunciar un terç dels secretaris d’Estat, i per al pròxim consell, el dia 30 de desembre, ja hi ha previst prendre les primeres mesures econòmiques. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, també es va estrenar ahir com a portaveu, i va explicar que Rajoy va demanar als nous ministres que han de ser “mesurats i austers”, i que s’ha de començar a treballar “de seguida en les urgències i les prioritats”. Una de les mesures que ja es preveu que s’aprovi el dia 30 és la revalorització de les pensions.
Sáenz de Santamaría va destacar que el consell de ministres “s’ha posat a treballar des del primer moment perquè hi ha la prioritat de crear ocupació”. Sobre aquest tema, la vicepresidenta va comentar que es vol mantenir una comunicació “fluïda i constant” amb els empresaris i els sindicats. El 7 de gener és el dia marcat a les forces socials perquè presentin un acord per a la planificació de la reforma laboral. La nova portaveu va remarcar que el líder de l’executiu serà l’encarregat de coordinar les decisions econòmiques. “No hi ha una vicepresidència econòmica, però hi ha un president centrat en la recuperació econòmica i la creació d’ocupació”. D’altra banda, ahir es van aprovar vuit nous secretaris d’Estat. Fernando Jiménez s’encarregarà d’Economia i Suport a l’Empresa; Jaime García, de Comerç; José María Lasalle, de Cultura; Íñigo Méndez, per a la Unió Europea; Antonio Beteta, d’Adminsitracions Públiques; José Luis Ayllón, de Relacions amb les Corts; Carmen Martínez, de Comunicació; i Jaime Català, de Planificació i Infraestructures. A més, Jorge Moragas serà el nou cap del gabinet del president, i Álvaro Nadal, el cap de l’oficina econòmica de Moncloa.
Des de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida va elogiar el nou executiu com “un bon gabinet, sòlid, preparat i amb experiència”, i va assegurar que és “excel·lent i molt millor” que altres anteriors. El polític català va indicar que tot i què el seu grup va votar en contra a la investidura de Rajoy, espera que puguin “treballar junts”, i va explicar que CiU donarà suport al nou govern espanyola en la “lluita contra la crisi”.
D’altra banda, des de l’entorn de José Luis Rodríguez Zapatero es va comentar que l’anterior president del govern espanyol es vol mantenir al marge del procés que hi ha obert per a la seva successió al capdavant del PSOE, que acabarà en el congrés federal de febrer, i va mostrar “estima” pels que van treballar amb ell. Els darrers dies han sortit diferents manifestos que opinaven sobre la gestió dels darrers anys.

Col·leccionar art

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

S’implica, investiga a fons, cerca fins a trobar les peces que el satisfan. Actua empès per una filosofia molt diferent de la de l’inversor, que pertany a una altra categoria, formada per aquells que compren art com podrien adquirir immobles o patates: només miren la rendibilitat.
Si alguna característica comparteixen, però, és l’hermetisme. Atresoren peces sense massa interès per divulgar les seves possessions. A Andorra hi ha unes quantes col·leccions institucionals i privades de certa envergadura, amb un particular èmfasi per la pintura catalana, els artistes vinculats al Principat –Joaquim Mir n’és el més clar exponent– i peces d’avantguarda. Fins i tot una de l’excèntric Damien Hirst –al voltant d’un milionet d’euros– va enlluernar un col·leccionista del Principat.
No obstant això, de què parlem, quan diem col·lecció? “Una col·lecció hauria de tenir, des de la concepció, un discurs i una finalitat”, explica Joan Cejudo, director general adjunt de BPA, una de les entitats bancàries del país que custodien un fons d’art. En el seu cas, matisa, “disposem d’un conjunt d’obres, però no està enfocada cap a determinat tipus d’art o cronologia concreta”.
Amb tot, el fons, que es va adquirint en funció de l’oportunitat –quan surt al mercat a un preu assequible– i de l’assessorament d’experts, es va estructurant en quatre apartats. El primer, una línia de modernisme català. “Dins de la modèstia, una bona compilació”, que incorpora llenços de Ramon Casas i Modest Urgell i un bon grapat de dibuixos i aquarel·les de Mir (prop de 180), coronats per un oli que representa un pont identificat com el dels Escalls. La segona línia, art modern, es concreta en algunes teles de Joan Miró i un dels dibuixos preparatoris que Picasso va fer per al Gernika. L’impressionisme també està representat en aquest fons, amb una obra petita de Joaquim Sorolla –“un paisatge urbà, però reflecteix perfectament aquella llum a què ens té acostumats”, la descriu Cejudo.
La quarta línia, la d’art contemporani, seria, al marge de la més ben nodrida, la que més ha transcendit, atès que algunes peces estan ubicades al carrer –l’espai interior de Prada Casadet a Prat de la Creu és un petit museu–. A destacar, composicions d’Antoni Tàpies, i una bona representació d’escultura i pintura de Jaume Plensa, entre una nòmina que inclou noms interessants però menys populars, com Evru, Regina Giménez, Agustí Puig o Rafael Bartolozzi.

Poc interès a exhibir el fons
L’entitat no té massa interès, “no de forma clara”, a desplegar el fons –més enllà del fet que les obres estiguin visibles per despatxos i dependències del banc–. “Una exposició té sentit quan se centra en una època o nom concret, perquè has de muntar quelcom que lligui; o es pot fer una barreja quan la col·lecció es magnífica”, apunta el directiu de BPA. La que ell explica “no pretén ser un referent o entrar als anals de la història, no tenim pretensions ni per mida ni per pressupost”, adverteix. Perquè fins i tot per a un banc, recalca, resulta costós mantenir-la: com més valuoses són les peces més atencions necessiten en el control de temperatura i humitat, en vigilància i seguretat. “Mantenir una col·lecció important té un pressupost que ningú no s’imagina”, conclou.
De fet, molts col·leccionistes conserven les peces més importants a les càmeres de què disposen les entitats bancàries, perquè garanteixen no només la seguretat, també les condicions ambientals estables que requereixen: entre 18 i 21 graus de temperatura i del 55 al 65 per cent d’humitat, cosa prou difícil amb el clima d’Andorra. “És que no són quadres per tenir penjats en una casa”, adverteix una col·leccionista del país, autora d’un fons centrat en l’edat d’or de la pintura catalana (mitjan del segle XVIII a mitjan del XIX) “que pot competir tranquil·lament amb la del MNAC, si no en quantitat [són una norantena], sí en qualitat”.
La propietària d’aquest fons el va començar a crear quinze anys enrere, una tasca intensa i gens aconsellable per a persones poc preparades, apunta. “El simple fet d’haver estudiat història de l’art no et prepara, ni de lluny, s’ha de tenir un do”, argumenta. Perquè “no es tracta simplement de comprar quadres; els has de localitzar, tenir qui t’ajudi a localitzar-los, viatjar constantment i comprar al preu que et toqui, no pots dir que no a una peça perquè és cara i adquirir una altra simplement perquè és més assequible”. D’obres bones en surten realment poques i no pas a preus baixos perquè tenen molts pretendents. La part crucial, no obstant això, consisteix a evitar rebre gat per llebre: “És que igual la meitat de les coses que es venen són falses.” Al marge d’ull, coneixements molt profunds i olfacte, és indispensable disposar d’una bona xarxa de contactes i saber on adreçar-se per confirmar l’autenticitat de les obres. Algun cas ha viscut: un cop va trobar un Mir que semblava fantàstic però que va resultar fals. Per esmentar només un cas.
De fet, comenta un crític consultat pel Diari, tota peça ha d’estar documentada, catalogada i certificada. “Donar el pedigrí a cada obra és crucial.” A qui s’adrecen els compradors? Els hereus o famílies –si l’artista no és viu– són un referent indiscutible. De vegades, també els estudiosos, els experts en cada artista. Però ni tan sols així s’eviten els conflictes. Pel que fa a les cases de subhastes, tenen pèrits, “ja se’n cuiden prou, pel seu prestigi”.

Manteniment
I quan la col·lecció ha adquirit la coherència i consistència desitjades, arriba una part encara més complicada: mantenir-la. La col·leccionista de pintura catalana, que ha ofert el fons com a base d’un futur museu nacional, defensa que “l’art amb majúscules ha de ser protegit per l’Estat perquè és un bé públic”. Per a un particular –“no sóc la baronessa Thyssen”–, és molt costós.
D’altres viuen les seves col·leccions d’art des d’un punt de vista diametralment oposat. Casimir Arajol, per exemple, disposa d’un petit fons –“fet amb molt bon gust”, assegura una tercera persona– construït pas a pas a mesura que li demanava el cor i fonamentalment centrada en artistes i temàtiques andorranes. Hi són representats Perico Pastor, Sergi Mas, Vives Fierro, Juan Genovés o Francisco Sánchez (una de les teles, una interpretació d’un quadre del simbolista suís Arnold Böcklin, L’illa dels morts). “I m’agradaria tenir un Mir, però un cop que vaig tenir ocasió de comprar-ne un, no ho vaig fer perquè no m’agradava, era fosc, sense color ni alegria.” Perquè no és un inversor, recalca: “Tinc un Galobardes, pintat el 1954 i que vaig comprar quan em vaig casar. S’hi veu les Bons, una vista d’abans que comencés a pintar paisatges nevats. I no fa gaire me’n van oferir molts diners per ell, però jo no me’l venc, perquè m’agrada seure aquí i mirar-me’l. Sense el quadre, no seria casa meva.”
La col·lecció de Gaspar Saludes i Estefania Cateura surt d’aquests paràmetres i centra el contingut en el disseny, “mobles i objectes considerats obres d’art”, matisa el propietari, ja que incorpora projectes de Gaudí, Dalí, Mackintosh, Corbusier, Mies van der Rohe, Gehry, Starck. Un conjunt compacte creat al llarg de quinze anys i que recentment s’ha catalogat, “amb la il·lusió de promoure la cultura del disseny”, filosofia subjacent a l’exposició celebrada la primavera passada al Centre d’art d’Escaldes (CAEE).

Un Nadal de vaques magres

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Els que vaticinaven fa un parell d’anys que aquesta crisi seria passatgera la van ben errar de totes totes. Ja en són tres i ara ja ningú s’atreveix a dir quan veurem la llum de sortida del túnel. D’altres ens diuen que ens anem calçant i que la situació ja no serà mai més com la que teníem fa tot un lustre. Qui ens ho havia de dir.
Davant d’un panorama tan negre cal mentalitzar-se i adaptar-se a les circumstàncies. Com deia, vénen festes magres. Més magres per als qui han perdut la feina i menys magres per als qui encara es lleven de matí per anar a treballar o a aixecar la persiana per veure si venen poc o molt.
I de cara a les festes que ja ens vénen a sobre podem fer un esforç d’imaginació i aconsellar, d’entrada, que no esperem a darrera hora per comprar el gall dindi, el pollastre de pagès, la llagosta o el rap, ja ques tots sabem que a mesura que s’acosten la nit de Nadal i la de Cap d’Any els preus s’enfilen. Compreu ara el que penseu fer i congeleu-ho. I el mateix cal dir d’altres productes com ara el raïm, per exemple. Si els comprem amb antelació valdran menys que si esperem el dia abans de Cap d’Any. I què dir de les joguines? Potser els preus no variaran però si hi anem ara trobarem més diversitat de productes i de preus. El tió potser no serà tan generós però de ben segur que no hi haurà casa amb mainada que el deixin de fer. Els guarniments de Nadal poden ser fets per nosaltres mateixos. De ben segur que els infants en faran a l’escola i ells estan disposats, sempre, a col·laborar. El pessebre no pot faltar. Si cal enganxarem aquelles figures que s’han trencat o només reposarem aquelles peces que hi falten.
Els mateixos Reis Melcior, Gaspar i Baltasar –i fins i tot el Pare Noel–, bons coneixedors dels maldecaps dels pares, ja tenen previst adaptar-se a les circumstàncies i no estirar més el braç que la màniga. No té sentit que en una casa on es passen magres hi deixin unes joguines i uns obsequis massa ostentosos. Tots hem de fer pinya en aquestes hores de vaques magres. Un altre consell és adquirir coses que ens siguin útils i deixar per més endavant aquells luxes que ens fèiem. Que si un jersei, uns pantalons, un anorac, uns mitjons, etc. Deixem-nos d’aquells capritxos que poden esperar per més endavant. I no feu cas de la moda. La moda també es paga. I a vegades prou car. Penseu que els productes necessiten renovar-se i el gènere del que deixa d’estar de moda se sol oferir a preus interessants.
Jo sé d’una família que tenia pensat, com cada any, anar-se’n uns dies als Alps a esquiar i que aquest any se n’anirà a Andorra. O uns altres que solen anar a una casa de turisme rural que bo i que no deixaran d’anar-hi s’hi estaran menys dies.
Diuen que la fam fa aguditzar l’enginy. I això és el que cal fer. Tenir la targeta de crèdit ben controlada i preferir pagar en metàl·lic. D’aquesta manera, a més d’evitar-nos sorpreses quan ens arribi el càrrec al compte corrent, veurem què és el que ens costa. Aprofitem rebaixes, no comprem impulsivament, és a dir, enamorar-nos d’allò què acabem de veure. Volteu, passegeu, compareu i finalment vistes les diverses ofertes que heu vist decidiu què i on ho compreu. I, sobretot, si no veieu el preu pregunteu-ho primer. Alguns botiguers –els més murris– a vegades no els posen o els amaguen perquè esperen que el client o clienta s’empassi l’ham perquè se n’ha enamorat.
I pensem en els altres. Tots estem veient com les ONG, Càritas i altres organitzacions solidàries estan recollint menjar i roba usada (o diners) per a aquells que estan pitjor que nosaltres. Si hi col·laborem fem un doble favor: als més necessitats i a nosaltres mateixos.
Tinguem esperança que un dia o un altre ens llevarem i les coses seran millors que ho són ara mateix. La crisi també s’acaba un dia o un altre. Tant de bo que el ja proper 2012 sigui el principi de la fi...
Bones festes i millor any!

Torna la Sibil·la a la catedral d’Urgell

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Ho havia proposat l’historiador Lluís Obiols, arxiver municipal de la Seu d’Urgell i director de les Caramelles i del Retaule de Sant Ermengol, a més d’organista ocasional de la catedral. Mossèn Parés ho veia una mica just per fer-ho ja aquest Nadal, però amb el Lluís li vam aplanar el camí mostrant-li de paraula la il·lusió i la possibilitat de fer-ho. El Lluís ja havia contactat amb la soprano olotina Laura de Castellet, amb inquietuds medievalistes i també arqueològiques sobre els temps més reculats. I és així que abans de la missa del Gall el cant de la Sibil·la tornarà a ressonar a la nau romànica de la catedral d’Urgell, després de segles de no cantar-la.
La lletra del cant de la Sibil·la que escoltarem a la catedral és la que hi ha a l’Ordinari d’Urgell de 1536, del qual precisament mossèn Parés l’any 2002 en fa publicar un estudi, amb l’edició en facsímil del cant que, des de fa més de mil anys, s’ha cantat arreu del sud d’Europa. Encara a la Seu de Mallorca i a l’Alguer, es manté sense interrupció. Un cant que en llenguatge dramàtic parla del Judici Final. L’hem sentit de veus tan conegudes com la de la cantant Maria del Mar Bonet, que la té al repertori i en fa ofrena des de fa 19 anys, cada missa del Gall, a l’església de la Bonanova de Barcelona. El corprenedor cant de la Sibil·la des de l’any passat és declarat per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat. Gaudim-lo doncs, envoltats dels vells murs de pedra de la nostra catedral, amb el batec cultural i de fe antinga que cada pasqua nadalenca ens renovella el cor. I que tingueu un bon Nadal!

Meritxell de la Gavernera, Maria del Nadal

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Gavernera de Meritxell, jardí d’amor, /
lo sis de gener, damunt d’un tou de neu, floríreu per acollir el Nadó de Betlem. /
Per sobre el gel de l’egoisme, ensenyeu-nos a acollir la Divina Flor, Jesús, /
que es fa present, de tantes maneres, al llarg i a l’ample de la història. /
Gavernera de Meritxell, acaramullada de gavernes d’estimació, /
il·luminades per l’Estel, Jesús, que ens ve del Casamanya, /
us preguem que el vostre Artista Diví faci fruitar /
en el nostre cor el perfum de la caritat i la claror del vostre Fill. /
Gavernera de Meritxell, Mare de Déu dels esclops, /
Pagesa canillenca, sempre amb la grossa mà estesa, /
metàfora de l’hospitalitat andorrana, feu-nos-hi fidels, /
i concediu-nos la gràcia de fer de l’acolliment, la millor virtut. /
Gavernera de Meritxell que acolliu la Verge del silenci, /
que guardeu en el cor tot el Misteri del vostre i del nostre Nadal, /
convertiu el silenci dels sense veu i la xerrameca dels poderosos /
en silencis d’escolta, en silenci de Déu. /
Gavernera de Meritxell, tron de la Verge coronada, fa noranta anys, /
Bella i clara Aurora, que esvaeix les nits de la nostra història /
amb el Naixement de la Llum i amb la Llum del Naixement /
feu que el Sol de Migdia il·lumini el nostre Nadal de cada dia. /
Gavernera de Meritxell, niu del Blanc Colom de la Pau, /
Pau revolucionària, fràgil i exigent que amb un Sí canvia la vida, /
ompliu la nostra motxilla de pelegrins amb la vostra confiança, fe, amor i joia /
Per caminar, units tots els qui creiem en un món més humà, EL NOU ANY /
AMÉN
Us estimo, bon Nadal.

‘Viu senzillament perquè altres senzillament puguin viure’

| 24/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El TS els dóna la raó als comuns en la reclamació pel cobrament dels deutes prescrits