Vostè és l’amo de la prova de la Copa del Món.
Homeeee. L’amo no. Hi ha molta gent implicadíssima.

Però vostè és qui més ha empès.
Jo vaig incorporar-me a la FAE just quan hi havia el projecte olímpic sobre la taula. No es va passar el tall. I sempre vaig tenir clar que havíem d’anar per una Copa del Món.

I es va posar mans a l’obra.
Vam demanar a la FIS què havíem de fer per poder organitzar una Copa del Món. Primer havíem de muntar quatre copes d’Europa.

Això també es va superar.
I jo vaig collar molt que ens havíem de centrar en una pista concreta.

I es va triar la pista de l’Avet.
Que té unes característiques tècniques impressionants. És una de les millors pistes. És una pista exigent, molt maca i que té el desnivell. Sobretot per a noies és espectacular. Amb millor arribada seria brutal.

En parla com si fos la seva filla. Se’n sent el pare?
Homeeee...

Au, torni a ser humil.
És un projecte que me’l sento molt a dins.

És el seu repte personal.
Hi he estat des de l’inici. Però hi ha molta gent que també ha treballat des de l’ombra.

I ara s’acosta la prova de les proves... i no neva!
És el que més m’ha trencat el cap. Com pot ser?! Ho havia previst tot. Però que no hi hagués neu... no! Que haguéssim de treballar estratègies per posar neu!

La feina que els dóna.
Sort encara que tenim les maneres i l’experiència. Però ja li asseguro que és molt més fàcil organitzar un partit de futbol.

Vostè i el seu equip s’esmercen a tenir una pista perfecta. Em parla de manòmetre, densitat... Quan esquiava segur que no n’havia parlat mai, d’això!
Que va! I si hi havia gaires banyeres em cagava en tot però tirava endavant.

La neu és la seva vida.
Sempre hi he remenat, sempre hi he treballat. Gairebé vaig néixer en una pista. De vegades penso... podria haver nascut, per exemple, a Chamonix.

Se’l deu veure poc en una platja.
Poc, molt poc.

I ha voltat el món sencer per la neu, per l’esquí.
Nova Zelanda, els Estats Units... No he fet res més. És on em trobo bé, el que m’agrada. I si mai s’acabés... ho tinc fotut! No sé fer res més!

I ara... a patir per la neu. Perquè n’hi hagi l’11 i el 12 de febrer.
El 99% del temps no hi penso. Que arribi el dia i faci una ventada, o nevi... això sí. Però no poder fer la prova al febrer per manca de neu no em cap al cap.

Mal rotllo.
Per a Andorra seria molt difícil poder tornar a tenir una prova així.

En la seva segona aventura –el 2011 va abandonar a la tercera etapa– el jove pilot d’Husqvarna, més d’enduro que dakarià: moltes dunes i molta navegació van sorprendre a la desena etapa entre Iquique i Arica i va ser el convidat sorpresa en una festa on només sembla que hi havia lloc per a Cyril Despres i Marc Coma. Bar­reda va vèncer per 1’32”, davant de Coma, i a més de tres minuts i mig de Despres, que va ser el tercer. Amb aquests resultats es fa més mínima la lluita entre el pilot resident i el català pel lideratge, i només els separen 21 segons. “M’ha anat tot bé fins al quilòmetre 225. He pogut mantenir un bon ritme. Això sí, en arribar a aquest punt he comès un petit error de navegació i Marc m’ha avançat. Ell avançava amb Joan Barreda i aprofito per felicitar  aquest jove pilot, perquè ha fet una carrera espectacular”, va reconèixer Cyril Despres, que es va mostrar força prudent amb la seva condició de líder. “A aquestes altures els segons compten. És la situació que m’esperava, sense sorpreses. Estic content d’haver superat una altra etapa. En qualsevol cas, seguir davant després de 377 quilòmetres de pilotatge no és gens fàcil”, va indicar.

Penalitzats amb 15 minuts
El pilot resident i el català van ser penalitzats amb 15 minuts per canviar de motor. De totes maneres, això no afecta massa cap dels dos favorits a la victòria final a la categoria de motos, però recupera les opcions del portuguès Helder Rodrigues (Yamaha), ara a més de cinc minuts de Despres, mentre que Jordi Viladoms (KTM) es queda quart, a gairebé sis. De la seva banda, Marc Coma va descriure d’aquesta manera la desena prova. “És la tònica del ral·li i crec que serà així fins al final. Intentem marcar la diferència a cada moment. L’arribada a Perú serà una fase decisiva i el ral·li es decidirà forçosament en els petits detalls. Tot depèn 100% del pilot”, va assegurar Marc Coma. Avui, l’onzena etapa tindrà 534 quilòmetres i entra a Perú.

ERRANDONEA, EL MILLOR RESIDENT EN COTXES

Pilota un Bugui SMG i és un pilot resident. Bernard Errandonea és el millor classificat, amb clar accent andorrà, en cotxes i ocupa la quinzena posició després de finalitzar la desena etapa. El català Joan Nani Roma va guanyar la seva tercera etapa i el francès Stéphane Peterhansel va ser segon a 21 segons del guanyador, però es manté líder amb quasi bé 19 minuts de diferència amb Roma. La polèmica va abandonar per uns dies les motos i es va traslladar als cotxes, ja que els comissaris van expulsar Robby Gordon a causa que el seu Hummer no complia els requisits mecànics establerts per la cursa. El pilot va apel·lar a la Federació Francesa d’Automobilisme i va continuar disputant la desena etapa. Per tant, la classificació és provisional. L’altre pilot resident que continua l’aventura del Dakar és Isabelle Pattissier, però al tancament d’aquesta edició encara no havia passat pel punt sis. Mentre, Jordi Ginesta ahir encara continuava al Dakar.

L’enquesta atorga a Romney, exgovernador de Massachusetts, una lleugera superioritat percentual de 46 a 43 en estimació de vot enfront d’Obama, fet que suposa un empat tècnic en el sondeig realitzat a Florida entre 1.412 probables votants els dies 4 i 8 de gener passat.
“Florida està entre els swing states [estats pèndol] més importants del país i si les eleccions generals fossin avui, Obama tindria dificultats per guanyar els vots” necessaris per reeditar la seva victòria el 2008, va afirmar en un comunicat Peter Brown, sotsdirector de l’Institut de Sondejos de la Universitat Quinnipiac.
Mitt Romney es va imposar ahir amb comoditat a les primàries republicanes de New Hamp­shire i queda en una còmoda posició per les següents cites en el calendari electoral, Carolina del Sud i l’Estat clau de Florida.
El gran derrotat en aquests comicis és Rick Santorum, que després d’haver quedat en un sorprendent segon lloc a Iowa, a tan sols vuit vots de Romney, es desinfla en rebre només un 10 per cent dels sufragis en aquest Estat, però va depositar les esperances en la pròxima cita a Carolina del Sud el pròxim dia 21.
Mentrestant, Romney rebia en torn el 37,3 per cent dels vots, a una gran distància del seu immediat perseguidor, el congressista Ron Paul, el gran ídol del corrent llibertari republicà, que va rebre el 23,4 per cent dels sufragis. L’exgovernador d’Utah Jon Huntsman, amb el 17,3 per cent dels vots, quedava en tercer lloc, una posició que li permet continuar en la cursa en la pròxima cita de les primàries i així va assegurar que ho faria.

Que es quedin a casa
D’altra banda, el president Barack Obama presentarà de cara a les pròximes setmanes noves propostes fiscals per afavorir que les empreses nord-americanes mantinguin llocs de treball a dins de les fronteres del país i no els portin a l’estranger.

LA CASA BLANCA NEGA TENIR RELACIÓ AMB UN ATEMPTAT A L'IRAN

El científic nuclear iranià Mustafa Ahmadi Roshan va ser assassinat ahir en un atemptat amb bomba a Teheran, en què també va morir el seu xofer. El vicepresident de l’Iran, Mohamed Reza Rahimi, va responsabilitzar dels atacs “agents dels poders dels arrogants de règim sionista” i va afegir-hi que “els que es diuen defensors de l’antiterrorisme ataquen els científics iranians”. Davant de les acusacions, des de la Casa Blanca es va indicar que els EUA no tenen cap relació amb l’atemptat que va tenir lloc a la capital iraniana. Victoria Nuland, portaveu del departament d’Estat, va afirmar que els Estats Units “condemnen aquest acte de violència i neguen categòricament qualsevol implicació en aquesta mort”.   
Segons mitjans locals, una persona que viatjava en motocicleta va col·locar la bomba al cotxe del científic i professor universitari. L’agència Mehr va informar que Roshan era el sotsdirector del departament comercial de la central de Natanz. Durant els darrers dos anys s’han produït diferents atacs contra científics que suposadament participaven en el programa nuclear iranià, com els que el gener del 2010 van acabar amb la vida d’altres dos investigadors, Masud Ali Mohamadi i Majad Shahriari. El vicepresident iranià, Rahimi, va assegurar que “els enemics han de               saber que no seran capaços d’impedir que l’Iran arribi als seus objectius en els camps científics”, i des de l’Organització de l’Energia Atòmica iraniana es va afirmar en un comunicat que  “aquests actes d’Amèrica i del règim sionista criminal no inter­rompran el nostre gloriós camí”.

Dins de l’horari laboral els professionals passen consulta al matí. Aquesta feina es troba remunerada dins del salari que cobren cada mes. L’hospital havia facilitat que a les tardes s’habilitessin sales de la clínica Meritxell, amb l’assignació d’una administrativa, perquè els facultatius continuessin passant consulta. Les de la tarda, però, són força diferents en l’àmbit econòmic. Dels ingressos el 60% és per al professional i s’ha d’afegir la cotització a la CASS. En total més del 70% dels ingressos van per al metge. Aquest sistema ha creat una important disfunció fa temps detectada, segons fonts de l’executiu. Els facultatius tenien tendència a fer el major nombre de visites possible a la tarda. En el balanç de cada exercici s’acumulaven ingressos disparats a causa de la facturació alternativa.
La disfunció acabarà a partir del març. Dins de la política d’eficiència econòmica fixada pel ministeri i la nova direcció de l’hospital es liquidaran les visites de les tardes. S’ha constatat que amb els torns del matí hi ha suficient per respondre a la demanda sense que es creïn llistes d’espera. Les consultes quedaran així dins de l’horari laboral estàndard.

Porta oberta a correccions
L’hospital ha establert, però, que es deixa la porta oberta a fer les correccions oportunes en cas que es detectin problemes. Si en alguna especialitat es creessin llistes d’espera es podria obrir la consulta de tarda per als especialistes assalariats corresponents, però sempre de forma puntual fins que es resolgui el problema. Segons fonts del centre, en cas que es reobrin les consultes de tarda mai seria sota els paràmetres actuals d’entregar el seixanta per cent directe, més la CASS, dins dels revinguts dels professionals. Aquesta pràctica ha estat qualificada per les mateixes fonts com a “ruïna econòmica” per al centre.
Les úniques visites que es mantindran en l’horari de tarda de la clínica de Meritxell corresponen als professionals liberals que tenen llogades les instal·lacions. En aquest cas es tracta de professionals en l’àmbit privat que no tenen incidència en els comptes de l’hospital.
L’elecció de la data de l’1 de març per modificar el sistema respon al fet que la relació entre l’hospital i els metges assalariats està regulada contractualment amb unes especificacions. S’ha establert un període de carència per al canvi.
Fonts mèdiques van destacar que s’estava produint un greuge comparatiu molt important amb els professionals liberals. L’argument es basa en el fet que el funcionament d’una consulta pot significar fins a un 40% del que s’ingressa quan els assalariats obtenien de forma pràcticament neta els guanys.
Des de l’hospital s’incideix que es tracta d’una primera gran actuació dins del marc de revisió de tots els procediments. La direcció mèdica està analitzant les situacions on aparentment es produeixen disfucions que deriven en un sobrecost per al centre. S’afegeix que en alguns casos la solució és complicada en trobar-se implicats diferents actors com ara el ministeri, el SAAS, la CASS o els metges, i és difícil trobar una via consensuada.

ES LIMITARAN LES HORES EXTRA A LES GUÀRDIES

Una de les decisions importants que ha pres l’hospital passa per canviar el concepte de cobriment de guàrdies atès que l’actual provoca un encariment considerable del servei. La base del funcionament actual són les hores extra. Exemple pràctic. En una especialitat hi ha tres metges que han de fer un cobriment de servei de 24 hores per a les urgències. Actualment de forma majoritària els tres fan el torn que podria ser de vuit a quatre. La resta d’hores que cal tenir el servei provisionat en cas d’una urgència es compensa sobre la base d’hores extra. El ministeri i l’hospital han decidit aplicar un nou concepte basat en la distribució de torns. La jornada ha de quedar inicialment coberta pels torns dels facultatius. Només per completar les possibles mancances s’habilitaria la possibilitat de fer hores extra. No hi ha una data per fer efectiu el canvi ja que primer s’han de reestructurar els torns d’horaris dels afectats.

Aquest increment es traslladarà de forma automàtica –segons un edicte publicat ara fa unes setmanes pel Govern i on estipulava que hi hauria una actualització segons les dades d’inflació– al salari mínim interprofessional, que queda fixat ja per a aquest gener en 952,3 euros mensuals.
Fins al desembre, aquest sou mínim estava establert en 929,07 euros mensuals. L’últim increment del salari mínim s’havia donat el gener del 2011, també mitjançant l’actualització de l’IPC de l’any anterior. El trasllat d’aquest 2,5% d’augment en els preus suposa per a cada treballador poc més de 23 euros mensuals més a la seva nòmina.
Al desembre, la inflació va ser del 0% gràcies al fet que la davallada de preus en la roba i el calçat van compensar els increments viscuts en aliments i begudes, mentre que els altres grups no van experimentar canvis significatius. Això va permetre tancar el 2011 amb aquest 2,5% d’IPC, el més elevat dels darrers quatre anys. Cal remuntar-se al 2007 per trobar un increment de preus més fort. Llavors va ser del 2,7%. En exercicis posteriors la inflació va anar moderant-se passant al 2% el 2008 i al 0% el 2009. Ja el 2010 es va viure un nou augment, més moderat, de l’1,6%.

Carburants i aliments
Un dels principals culpables de l’augment d’aquest indicador s’ha de buscar en els productes petroliers. Durant el 2011, el seu cost s’ha encarit fins a un 16,6%, segons es desprèn de les dades facilitades ahir pel departament d’Estadística. Això ha tingut una repercussió directa en dos dels grups que més influeixen en l’IPC: transport (+5,6%) i habitatge (+3,8%).
Un altre grup que ha impulsat a l’alça el cost de la vida és el de l’alimentació. Durant el 2011, es va registrar un increment de preus de fins al 2,6%, amb bona part de responsabilitat en el tabac (+10,8%) a conseqüència de la pujada de taxes, i el cafè, te i cacau (+13,7%). També va ajudar a l’alça de preus la fruita (+6%)?i el subgrup de sucre, confitures i xocolates (+6%). De fet, només un grup no va tenir un comportament inflacionista: la roba i el calçat, amb una caiguda de preus del 5,3%.
Des del Govern s’ha volgut destacar que la inflació subjacent –que no té en compte els productes energètics ni els frescos– és únicament del 0,5%, fet que confirma “certa estabilitat en els preus en un moment de crisi econòmica”. En comparació amb els veïns, l’IPC acabaria una dècima per sobre de l’avançat espanyol (2,4%).
Aquest increment de l’IPC no tan sols afectarà el salari mínim. També està previst que s’apliqui a aquelles prestacions de la CASS que no superin els 2.000 euros mensuals. En canvi, on no es podrà traslladar és en les quotes dels lloguers, tant d’habitatges com d’immobles per a activitats econòmiques o places d’aparcament, segons la llei aprovada per via d’urgència el mes passat al Consell General.

NOU RESPONSABLE DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ

Els carburants i els aliments. Són els principals responsables que l’índex de preus al consum (IPC) s’hagi enfilat durant el 2011 fins a un 2,5%, dada que va ser validada ahir pel consell de ministres. Aquest increment es traslladarà de forma automàtica –segons un edicte publicat ara fa unes setmanes pel Govern i on estipulava que hi hauria una actualització segons les dades d’inflació– al salari mínim interprofessional, que queda fixat ja per a aquest gener en 952,3 euros mensuals.
Fins al desembre, aquest sou mínim estava establert en 929,07 euros mensuals. L’últim increment del salari mínim s’havia donat el gener del 2011, també mitjançant l’actualització de l’IPC de l’any anterior. El trasllat d’aquest 2,5% d’augment en els preus suposa per a cada treballador poc més de 23 euros mensuals més a la seva nòmina.
Al desembre, la inflació va ser del 0% gràcies al fet que la davallada de preus en la roba i el calçat van compensar els increments viscuts en aliments i begudes, mentre que els altres grups no van experimentar canvis significatius. Això va permetre tancar el 2011 amb aquest 2,5% d’IPC, el més elevat dels darrers quatre anys. Cal remuntar-se al 2007 per trobar un increment de preus més fort. Llavors va ser del 2,7%. En exercicis posteriors la inflació va anar moderant-se passant al 2% el 2008 i al 0% el 2009. Ja el 2010 es va viure un nou augment, més moderat, de l’1,6%.

carburants i aliments
Un dels principals culpables de l’augment d’aquest indicador s’ha de buscar en els productes petroliers. Durant el 2011, el seu cost s’ha encarit fins a un 16,6%, segons es desprèn de les dades facilitades ahir pel departament d’Estadística. Això ha tingut una repercussió directa en dos dels grups que més influeixen en l’IPC: transport (+5,6%) i habitatge (+3,8%).
Un altre grup que ha impulsat a l’alça el cost de la vida és el de l’alimentació. Durant el 2011, es va registrar un increment de preus de fins al 2,6%, amb bona part de responsabilitat en el tabac (+10,8%) a conseqüència de la pujada de taxes, i el cafè, te i cacau (+13,7%). També va ajudar a l’alça de preus la fruita (+6%)?i el subgrup de sucre, confitures i xocolates (+6%). De fet, només un grup no va tenir un comportament inflacionista: la roba i el calçat, amb una caiguda de preus del 5,3%.
Des del Govern s’ha volgut destacar que la inflació subjacent –que no té en compte els productes energètics ni els frescos– és únicament del 0,5%, fet que confirma “certa estabilitat en els preus en un moment de crisi econòmica”. En comparació amb els veïns, l’IPC acabaria una dècima per sobre de l’avançat espanyol (2,4%).
Aquest increment de l’IPC no tan sols afectarà el salari mínim. També està previst que s’apliqui a aquelles prestacions de la CASS que no superin els 2.000 euros mensuals. En canvi, on no es podrà traslladar és en les quotes dels lloguers, tant d’habitatges com d’immobles per a activitats econòmiques o places d’aparcament, segons la llei aprovada per via d’urgència el mes passat al Consell General.

RETIRADA D'UN MEDICAENT CONTRA L'INSOMNI

El Govern va anunciar ahir la retirada del mercat del medicament Mépronizine, un producte que està indicat per a pacients amb trastorns greus del son, especialment casos d’insomni ocasional o transitori. El motiu d’aquesta decisió és l’avaluació feta per l’Agència Francesa de Seguretat Sanitària dels Productes de Salut (AFSSAPS), que considera que la relació benefici-risc és desfavorable. I és que el producte conté principis actius que exposen el pacient a un augment de reaccions adverses i permeten el baix compliment del tractament. A més, comporten un risc de sobredosi involuntària.

 “Ens asseurem amb el Govern, però sense la confiança que les negociacions arribin a bon port.” Així de clar es va pronunciar ahir el portaveu de la plataforma sindical dels funcionaris de l’administració, Joan Torra, sobre la negociació que han d’emprendre properament amb el Govern per abordar la reforma de fons de la Llei de la funció pública.

El consell de ministres va validar ahir la dada final de l’índex de preus al consum (IPC) al tancament de l’any 2011, confirmant l’indicador en un 2,5%, després d’experimentar una variació mensual nul·la (+0,0%) el passat mes de desembre (cal destacar que el mateix mes de l’any 2010 va ser del 0,2%).
Entre els grups que més han vist augmentar l’IPC hi ha el de transport, en què la variació anyal ha estat del 5,6%; habitatge, aigua, electricitat i calefacció amb un 3,8%; ensenyament (2,7%) i el grup que integren aliments, begudes i tabac (2,6%).