Vostè és torero!
Vaig intentar ser-ho i tot i que no vaig triomfar, a Andorra vaig torejar molt. Primer a la Plaça d’Escaldes, on ara hi ha el Monsa, i després a la de davant de Govern.

Quina època, oi?
Cada nit hi havia corrida. Els turistes, sobretot els francesos, es tornaven bojos. Emplenàvem la plaça i jo guanyava 300 pessetes que em donava la Mdme. Fournier. El sou se’l quedava ma mare, que després em donava 50 pessetes i amb aquests calés jo era el rei a Andorra.

Que diferent d’ara!
Això era un país turístic de veritat, avui en dia no és res en comparació amb l’època. Vivíem del turisme i es feien uns festivals a la plaça espectaculars.

Quants toreros eren?
El Palmeño, que ja és mort, que era una mica poruc però que tenia un gran toreig de saló, el Jareño de Córdoba, que va marxar del país, un tal José que ara és repartidor i que un cop una vaqueta li va obrir la panxa i sort va tenir del Dr. Alonso, que ràpidament el va dur a la clínica del Dr. Vilanova. No hi va morir mai ningú a An-dorra. Jo tot just alguna vegada vaig patir una esgarrinxada.

I venien grans estrelles?
Sí. El Cèsar Girón, que era el propietari de la plaça, el Cordobés i fins i tot el Palomo Linares. Però una nit que van compartir cartell van marxar sense cobrar perquè la plaça es va emplenar només amb les invitacions.

M’ho descriu amb passió.
A les nits deixàvem anar les vaquetes, que sabien llatí i tot! Tu les passaves per un costat i elles anaven per l’altre, són animals que aprenen ràpid. Fèiem el que podíem i els francesos es divertien, aplaudien, s’ho passaven bé. I les franceses ni t’ho explico...

Expliqui, expliqui...
A les noies les fèiem pujar per unes escales, elles creien que anàvem a veure les vaquetes i fèiem el que podíem i ens deixaven... [riu].

Els toros eren negoci?
Gairebé sempre omplíem i veníem les banderetes tacades de sang a 10 francs i no en quedava mai cap.

Com s’hi va ficar en aquest ofici?
Jo sóc de Badajoz i amb 12 anys ja m’escapava a les nits amb uns amics a una finca per torejar. Vaig anar a Madrid a provar sort i hi vaig conèixer Ortega Cano i la seva família, abans de traslladar-me a Andorra.

Es parlava de tornar a tenir una plaça, fins no fa gaire.
Una pena que ja no n’hi hagi. Era un gran atractiu que va acabar als anys 70, quan l’empresari Michel Ricard ho va deixar estar. A Catalunya, prohibint-los, no saben el que han fet. Els toros hi tenen més d’un segle d’història.

L’Osasuna, tot i les nombroses absències, no va fer de convidat de pedra al Reyno de Navarra i va voler donar una alegria a la seva afició. En la primera meitat, els deixebles de José Luis Mendilibar van merèixer anar per davant en el marcador, cosa que van aconseguir en el minut 40 gràcies a l’encert de Lekic. Els osasunistes somiaven encara en el miracle.
El Barça, amb la majoria de titulars a la banqueta d’inici –Abidal va haver de substituir el lesionat Fontàs–, va despertar en el segon temps. Alexis, en el minut 8, va rematar de cap al segon pal una bona centrada d’Adriano per aconseguir la igualada. A partir d’aquí, més control blaugrana i ja amb Messi al camp, la sentència, que va arribar amb un gol de Sergi Roberto, a passada de l’argentí. Encara quedava temps per a una nova lesió culer, la de Pedro, als isquiotibials. El clàssic ja espera. Dimecres, primer acte.
En l’altre partit d’ahir, l’Athletic  no va donar opció a la sorpresa i va golejar l’Albacete, de segona B, per un clar 4 a 0. Susaeta, Herrera, Toquero, d’esperó, i San José van ser els autors dels gols dels bascos, que s’enfrontaran en quarts al Mallorca de Caparrós.

CASILLAS DIU QUE NO HI HA DEBAT AL BERNABÉU AMB CRISTIANO

Iker Casillas va trencar una llança ahir en favor del seu company d’equip Cristiano Ronaldo, tot afirmant que “no hi ha debat” respecte a la relació del portuguès amb el públic del Santiago Bernabéu. “La gent és molt exigent i això és bo perquè si t’exigeix és perquè pots donar molt més. Jo no vaig sentir cap xiulet contra Cristiano. Tot el contrari, des del primer dia l’afició li ha donat suport i ha cridat el seu nom”, va indicar. Sobre l’enfrontament de quarts contra el Barça, el porter va indicar que “no hem d’obsessionar-nos. De fet, amb tants clàssics que hem jugat darrerament sembla que ja estan descafeïnats”. El madridista va afegir que el duel “no serà un Messi contra Casillas”.

A més, l’interès va resultat inferior al previ. Per exemple, es van treure més de 3.200 milions en bons a cinc anys al 3,9 per cent de rendibilitat, quasi un punt menys del que hi havia abans, i l’interès a quatre anys va passar del 4,8 al 3,8 al qual es van emetre 2.500 milions. En total la demanda va superar els 18.000 milions d’euros en la primera subhasta de deute sobirà espanyol després de l’anunci de les mesures d’ajustament i de reducció de dèficit que vol realitzar el nou executiu de Mariano Rajoy. La prima de risc d’Espanya, la diferència entre l’interès dels bons espanyols respecte als alemanys, va caure fins als 330 punts bàsics, 21 menys que dimecres.

ITÀLIA
Els mercats de deute també van donar bons resultats a Itàlia. El país transalpí va situar la totalitat dels 12.000 milions d’euros que havia ofert, i a més a la meitat de l’interès que fa un mes. La major part, 8.500 milions, eren bons a 12 mesos amb una rendibilitat del 2,7 per cent, mentre que al desembre era del 5,9 per cent. La resta eren títols a mig any que van arribar a l’1,6 per cent d’interès. La prima de risc italiana va tancar la sessió d’ahir a 480 punts, i respecte a la del dia anterior es va rebaixar en 37 punts.  
Mario Monti, el president italià, va comparèixer ahir al Parlament per parlar sobre les darreres reunions amb el president francès i la cancellera alemanya, Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, respectivament. Monti va comentar que no es preveuen més sancions per superar el dèficit que les que ja hi ha al pacte d’estabilitat, i que les línies de treball van pel “perfeccionament dels sistemes de disciplina pressupostària i una agenda per al creixement”.   

Europa
La Comissió Europea i la nova presidència de torn de la UE van demanar ahir que els països facin un esforç per millorar la dinàmica econòmica, i que vagin més enllà de vigilar el dèficit. José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió, va comentar que “estem d’acord que la disciplina fiscal i les finances públiques sanejades són indispensables per a Europa. Però no és suficient, el creixement també és necessari”. La primera ministra de Dinamarca, que assumeix la presidència de la UE, Helle Thorning-Schmidt, va posar com a bon exemple les iniciatives de Monti a Itàlia. A les borses, la de Madrid gairebé no va variar, la de Milà va pujar un 2 per cent i les de París i Londres van tenir descensos.

EL BCE MANTÉ EL TIPUS D'INTERÈS I DRAGHI CREU QUE HI HA SENYALS "D'ESTABILITZACIÓ"

El Banc Central Europeu (BCE) va confirmar ahir que manté el tipus d’interès de la zona euro en l’1 per cent, i el president de l’entitat continental, Mario Draghi, es va mostrar optimista respecte de la tendència de l’economia. El dirigent italià va indicar que “hi ha senyals provisionals d’una estabilització a l’activitat econòmica a nivells baixos”. Draghi va destacar els efectes positius que ha tingut  la important aportació de diners a les entitats bancàries que el BCE va realitzar fa poques setmanes, de prop de 500.000 milions d’euros a un termini de tres anys. “Ha evitat el que hauria pogut ser una greu restricció del crèdit en el nostre sistema bancari”, va dir. A més, va deixar oberta la possibilitat que es continuï amb la compra de deute dels països europeus amb problemes, i que en el futur es rebaixi més el tipus d’interès a la zona euro. D’altra banda, el president del BCE es va mostrar prudent i va considerar que “les perspectives encara depenen d’una alta incertesa i riscos”.
El Banc d’Anglaterra, tal com va fer el BCE, també va decidir ahir continuar amb el mateix tipus d’interès al Regne Unit. Tot i que en el cas britànic el nivell està encara més baix, al 0,5 per cent, que és el mínim històric.

La primera secretària de la formació socialdemòcrata, Judith Salazar, va considerar ahir que “èticament hauria de ser ella qui posés el càrrec a disposició”. I que si no es fa aquest pas “els gestors polítics de DA facin com a mínim un gest de responsabilitat i d’ètica política”. En cap cas ni Salazar ni el president del partit, Víctor Naudi, van parlar de cessament.
Els dos dirigents del PS van afirmar que l’actual consellera “ha donat un mal exemple” i que “el Govern actual està passant de puntetes per sobre de l’afer”. Salazar i Naudi van dir que Meritxell Mateu no pot “continuar al front d’una cadira al Consell”, on té una tasca legislativa i “ha de fer complir la legislació”. I, en canvi, “quan ja sabia que no era funcionària” va estar “dos anys” en un lloc “que semblava que no li corresponia perquè no respectava els principis de legalitat” com, van recordar el president i la primera secretària del PS, el TS ha avalat, fet pel qual van “felicitar els companys que van estar al Govern, que van ser coherents i van tenir la cortesia de mantenir-la” en la Funció Pública. “Se’ns dóna la raó i aquí no passa res?”, va preguntar-se Salazar. Que hi va afegir que s’ha de “ser més valent [el Govern actual] i anar més enllà”.

Repercussió
Tant Naudi com Salazar van recordar que quan el Govern del PS va decidir portar el cas a la Justícia “es va criticar que si es feia una cacera de bruixes. I d’aquesta qüestió se’n va parlar molt i es va fer vessar molta tinta”, va afirmar el president del partit. Mentre que la primera secretària va recordar que “se’ns va acusar del que no era” perquè “més enllà de les hipòtesi és un fet que la Justícia ha resolt i ha dit que no era funcionària”.
Els dos màxims responsables de la formació socialdemòcrata van arribar a insinuar que Meritxell Mateu hauria usat el seu càr­rec de ministra per mirar “d’afavorir” el manteniment de la seva condició de funcionària, sense que hagués complert “amb els principis del concurs de mèrit, de publicitat i de concurrència”. Salazar, a partir de preguntes retòriques, va ser prou clara i contundent. “Què passa amb els dos anys de funcionària que no li cor­responien? I què passa quan es fa un mal ús d’una situació que saps que no et correspon? I quan a partir de tot plegat se’n fa un ús polític?” Per tot plegat, la primera secretària del PS es va acabar interrogant si és adequat que l’exministra continuï “al front d’una cadira al Consell”.

UNA "DINÀMICA NORMAL" D'ALTES I DE BAIXES

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, va explicar que des de la celebració de les eleccions comunals hi ha hagut quatre noves baixes formals en el si de la formació, una de les quals la de l’exconsellera del comú d’Encamp Olga Areny. Però també hi ha hagut altes i, segons la primera secretària, Judith Salazar, diversos independents que “s’acosten al projecte. Gent que ens demana que se’ls convidi a assistir a les reunions dels comitès parroquials per veure com funciona la dinàmica del partit”. Per tot això, Naudi considera que s’ha entrat en una “dinàmica de normalitat en la vida” del col·lectiu que ha de reforçar l’acostament a la societat i la renovació. Naudi, demanat concretament per l’enfrontament públic i per separat d’Areny amb Miquel Alís, va afirmar que “no entrarem a alimentar un debat de persones o personalismes”. I va recordar que l’exconsellera mai no havia presentat cap queixa davant els òrgans del partit als quals, al seu parer, hauria pogut recórrer. Per tant, el seu posicionament seria “una excusa per justificar la baixa”.