Quants exemplars va vendre de ‘Blau de Prússia’?
Uns 5.500.
Hi ha pressió per veure com va la segona aventura d’Andreu Boix?
Jo treballo bé sota certa pressió. De tota manera, no m’obsessionen les vendes, tot i que és lògic que estiguis una mica pendent i que t’afecti si el llibre va bé.
Ara potser li diran oportunista per haver concebut una història on participen Sarkozy i Bruni.
No tenen un paper gaire central, si hagués volgut ser oportunista hauria escrit sobre l’Urdangarin. La presència del Copríncep i la seva esposa està totalment justificada en la història i no els involucro en cap escàndol.
‘L’escala del dolor’. Aquesta vegada el títol sí que és d’un thriller.
Quan entres a urgències hi ha un gràfic amb una gradació del dolor, des del lleu fins al màxim. És un element fonamental en el llibre, no es podia titular d’una altra manera.
Aquesta és la segona, interpreto que la idea és fer-ne més.
Sí, el que m’agradaria és alternar novel·les del Boix amb d’altres amb un ritme diferent, com La primera pràctica.
Andreu Boix podria ser un Carvalho a l’andorrana, li faria il·lusió?
És clar que sí. És un personatge molt transversal, que abraça molts punts de vista. M’agradaria que el lector trobés un artefacte literari versemblant.
Què li han dit des de la policia, és versemblant o no?
Tinc amics policies i de Blau de Prússia m’han dit que semblava que m’hagués colat als seus despatxos.
Llegeix novel·les de detectius habitualment?
He de confessar que no. Així de suspens vaig llegir les de l’Stieg Larsson. El Boix no s’assembla, per exemple, al Carvalho. Sóc un escriptor de novel·la negra atípic perquè no n’he llegit gaire.
Digui’m un llibre recent que li hagi agradat.
Te’n diré dos. Jo confesso, de Jaume Cabré, i HHhH, de Laurent Binet.
Quan escriu vostè, a quines hores?
De les set a les nou del matí.
I ja té el cap clar?
Claríssim, molt més que a la tarda.
A veure ara amb la paternitat.
El març està prevista l’arribada de la Clara, sí. Ens hi adaptarem, segur que no hi haurà problemes.
Expliqui’m aquesta fascinació per Irlanda.
Sovint vaig allà a escriure. És una terra fantàstica plena de persones molt càlides i que de seguida es fan estimar.
Per cert, a veure quan estrenen l’òpera ‘El somni de Carlemany’, vostè en va escriure el llibret.
En el mal moment econòmic que estem més val no plantejar-s’ho gaire. Hi ha òperes que han trigat dos segles a estrenar-se.
|
Català 
Castellano
Français
English
|
0 
