En un complicat moment econòmic, l'augment d'expositors de la Fira arriba en part gràcies a les ofertes que ha realitzat el comú i les fórmules (estands més petits) que ha trobat per fer front a la crisi. De fet, s'ha aconseguit reunir a les instal·lacions preparades a la zona de l'aparcament del Parc Central una xifra que no s'assolia des de feia deu anys, amb una pujada important dels expositors de serveis. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, s'ha mostrat satisfeta per l'increment d'empreses i entitats participants i va voler agraïr principalment l'esforç que ha fet el sector comercial i "els pettis negocis" per ser-hi presents. Ferrer ha destacat que enguany des del comú s'aposta per una fórmula participativa a la Fira i que per l'estand de la corporació aniran passant els diferents consellers comunals per escoltar els ciutadans, que tindran l'oportunitat de transmetre'ls d'una forma molt directa els suggeriments o les queixes. Él cap de Govern, Jaume Bartumeu, també tìndrà presència, demà a les onze, en aquest espai de participació. Entre les novetats del certamen hi ha el que s'ha batejat com la fira de les cultures, on hi tenen cabuda les associacions de residents de nacionalitat estrangera, que es donen a conèixer i també participaran de l'esdeveniment amb activitats. Les exhibicions esportives, de ball, les actuacions folklòriques i les demostracions gastronòmiques farciran d'actes les tres jornades de la fira, on com ja és habitual també hi ha un espai per a nens, els inflables al Parc Central. L'espai més important de la fira l'ocupen, com és habitual, els concessionaris automobilístics, que enguany no esperen un èxit especial de vendes a causa de la presència a la cita multisectorial. En tot cas, indiquen, els resultats del treball d'aquests dies sempre acaben fructificant més tard en forma de vendes. 

Superventura, la sèrie d'Internet que ha realitzat el Diari d'Andorra i a la qual es pot accedir a través de la nova web, té protagonisme en l'estand, pel qual aquest matí ha passat l'heroi andorrà protagonista de la sèrie i que interpreta l'actor Xavier Fernández.

En un complicat moment econòmic, l'augment d'expositors de la Fira arriba en part gràcies a les ofertes que ha realitzat el comú i les fórmules (estands més petits) que ha trobat per fer front a la crisi. De fet, s'ha aconseguit reunir a les instal·lacions preparades a la zona de l'aparcament del Parc Central una xifra que no s'assolia des de feia deu anys, amb una pujada important dels expositors de serveis. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, s'ha mostrat satisfeta per l'increment d'empreses i entitats participants i va voler agraïr principalment l'esforç que ha fet el sector comercial i "els pettis negocis" per ser-hi presents. Ferrer ha destacat que enguany des del comú s'aposta per una fórmula participativa a la Fira i que per l'estand de la corporació aniran passant els diferents consellers comunals per escoltar els ciutadans, que tindran l'oportunitat de transmetre'ls d'una forma molt directa els suggeriments o les queixes. Él cap de Govern, Jaume Bartumeu, també tìndrà presència, demà a les onze, en aquest espai de participació. Entre les novetats del certamen hi ha el que s'ha batejat com la fira de les cultures, on hi tenen cabuda les associacions de residents de nacionalitat estrangera, que es donen a conèixer i també participaran de l'esdeveniment amb activitats. Les exhibicions esportives, de ball, les actuacions folklòriques i les demostracions gastronòmiques farciran d'actes les tres jornades de la fira, on com ja és habitual també hi ha un espai per a nens, els inflables al Parc Central. L'espai més important de la fira l'ocupen, com és habitual, els concessionaris automobilístics, que enguany no esperen un èxit especial de vendes a causa de la presència a la cita multisectorial. En tot cas, indiquen, els resultats del treball d'aquests dies sempre acaben fructificant més tard en forma de vendes. 

Superventura, la sèrie d'Internet que ha realitzat el Diari d'Andorra i a la qual es pot accedir a través de la nova web, té protagonisme en l'estand, pel qual aquest matí ha passat l'heroi andorrà protagonista de la sèrie i que interpreta l'actor Xavier Fernández.

El ministeri de Salut, Benestar i Treball serà l'encarregat d'organitzar la logística de la vacunació i a mesura que arribin vacunes s'ampliaran els grups als quals se'ls aplicarà depenent de l'evidència científica i de les recomanacions de les agències del medicament. Les dones embarassades, els menors de dos anys i les persones immunodeprimides resten a l'espera de rebre una vacuna no adjuvada, amb característiques més apropiades per a aquests perfils i diferent de la vacuna Pandermix (antigripal pandèmica (H1N1), de virus fraccionats, inactivats, adjuvada)

Totes aquestes dades les ha facilitat la directora de Salut Pública, Margarida Coll, que també ha indicat que a partir de la setmana vinent es farà una motorització més exhaustiva a les escoles per controlar els possibles casos que es produeixin. El ministeri assegura que per ara l'absència escolar per motius de grip és l'habitual d'aquestes dates en què hi ha un canvi de temps. Es manté el canvi del protocol decidit fa tres setmanes i només es fa la prova específica de la grip A als afectats que acabin ingressats a l'hospital. Respecte de les informacions aparegudes sobre de casos de grip A en alumnes del país, Coll va indicar que no hi ha constància i que aquests no han estat contrastats pel ministeri. 

Aquesta és la teoria, però la pràctica no sempre és així. Justament per això el Govern i els comuns, amb el suport de Crèdit Andorra, engeguen ara la campanya Si l’acompanyes, guanyes!, que té com a objectiu fomentar l’ús de les deixalleries incentivant la població amb premis. Amb cada viatge a l’equipament comunal s’acumularan punts que després es podran canviar per guardons.
Acumulant 36 punts s’aconseguiran els de més valor. Els usuaris tindran dret a forfets de dos dies a Grandvalira o Vallnord, excursions guiades al parc natural de Comapedrosa o targetes d’aparcament gratuït per a la zona blava d’Escaldes. Després, s’han creat dues categories de premis més (accessibles amb 28 i 20 punts). Els usuaris també han de saber que no tots els desplaçaments a la deixalleria es puntuaran igual. Portar un tòxic (bombetes, piles, pintures o aerosols) es premia d’entrada amb 4 punts. Un voluminós, una televisió o un moble, només val per dos punts. Tota la informació de la campanya està disponible a www.silacompanyesguanyes.ad. També es distribuirà un fullet i hi haurà anuncis a la premsa, als autobusos i enganxines als contenidors de recollida selectiva.

Poc utilitzades
El director del departament de Medi Ambient, Xavier Cuenca, va posar de manifest que mentre que les tones de residus que es recullen a través de les recollides selectives (paper i cartró, envasos i vidre) van a l’alça, “s’ha pogut detectar que les deixalleries estan poc utilitzades i l’objectiu per al final del 2009 i tot el 2010 és promoure l’ús d’aquestes instal·lacions”. La campanya, que ha costat prop de 24.000 euros, s’allargarà fins a final de l’any que ve.
Ara mateix funcionen quatre deixalleries comunals. La d’Encamp, que també utilitza Canillo; la de la Massana, compartida amb Ordino; la d’Escaldes i la de Sant Julià de Lòria. A més, Encamp i Escaldes han promogut el concepte de minideixalleria per facilitar la vida als ciutadans, que poden deixar-hi els residus de menys volum i després operaris s’encarreguen de transportar-los al local de la deixalleria.
I quins resultats tenen les ins­tal·lacions? La de la Massana acumulava prop de 2.700 usuaris entre el gener i el setembre. Sant Julià de Lòria 400 en els vuit primers mesos de l’any. Escaldes i Encamp ho computen per residus recollits. A Encamp entre el gener i el juny s’han acumulat uns 26.000 quilos traslladats després pel seu tractament. A Escaldes, durant tot el 2008, destaquen els prop de 64.000 de fer­ralla i els 56.000 de fusta.

FUSTA, PLÀSTIC, FERRALLA, ROBA I ELECTRODOMÈSTICS

En el rànquing de residus recollits per les deixalleries destaquen (per volum i quantitat) el ferro, la fusta i els voluminosos (mobles, per exemple), però també roba, fluorescents, piles i electrodomèstics. A més, des de la Massana, per exemple, apuntaven que també es fa una funció important de reutilització amb fins solidaris. I és que molt sovint hi ha usuaris que porten roba o objectes que encara estan en bon estat i que poden reaprofitar famílies amb menys recursos econòmics. Totes les deixalleries han constatat un increment d’usuaris des que es van posar en funcionament i les de la Massana, Encamp i Escaldes obren fins i tot els dissabtes per fomentar-ne l’ús.
Les administracions afectades van insistir ahir que no fer-ne ús té una repercussió mediambiental però també econòmica. I és que apuntaven que un comú gasta uns 60.000 euros cada l’any per recollir trastos i andròmines quan té una deixalleria oberta des del 2002.

La recuperació econòmica serà lenta. Lentíssima, fins i tot. Però hi ha símptomes que pot començar a arribar. “S’ha de ser prudent però moderadament optimista”, va venir a dir ahir el ministre d’Economia i Finances, Pere López, que juntament amb el tècnic del departament d’Estadístiques del ministeri Joan Soler van presentar un seguit de dades macroeconòmiques que van portar Soler a afirmar que “la desacceleració sembla haver-se aturat. Sembla que ha tocat fons”. Un element que condueix a aquestes manifestacions –més enllà dels informes conjunturals de la Unió Europea o de l’OCDE– és que hi ha índexs com ara els preus o les importacions que s’estan estabilitzant. O sigui, continuen per sota d’anys anteriors. Però la caiguda ha deixat d’incrementar-se.
Soler va explicar que en aquest moment hi ha “dades més optimistes de les inicialment previstes”. I va remarcar que “les previsions per al 2010 indiquen que hi ha signes de millora amb la renda disponible de les llars”, fet que permetria un increment del consum intern, “malgrat que el mercat laboral es deteriori”. El tècnic de Finances va afirmar que els preus del 85% dels productes que formen part del cistell amb el qual es calcula l’IPC tendeixen a l’estabilització, fet que fa preveure “una lleugera millora amb vistad als últims tres mesos de l’any”. I això que no hi ha pràcticament cap element positiu en els primers tres trimestres del 2009. L’únic, que la caiguda tan virulenta experimentada, especialment, durant els primers tres mesos s’ha anat esmorteint amb posterioritat. I que el consum sembla accelerar-se encara que tímidament. “La recuperació serà lenta”, va advertir el ministre. “Però sembla que hi serà.”

L’IPC pressupostat és del 0,9 per cent

El setembre, el cost de la vida es va encarir un 0,2% respecte de l’agost. Tot plegat va fer que l’acumulat des de principi d’any s’hagi situat en l’1% negatiu. Els preus s’han anat recuperant. I es preveu que en els darrers tres mesos de l’any ho continuïn fent. Una hipòtesi plausible és que ho facin a un ritme mitjà del 0,3% mensual. Segons la UE i l’OCDE, la forquilla en què es podria situar l’IPC final del 2009 aniria del -0,7% a l’1,4%. Les directrius del Govern, que està fent servir per elaborar el pressupost per al 2010 i amb el qual ha indicat a la resta d’administracions que és l’índex amb què haurien de fer les previsions comptables, situen l’IPC en el 0,9%. Des d’ara fins a final d’any es preveu que capítols com els referits a l’alimentació, a l’habitatge, al transport o a la restauració vagin a l’alça, especialment per l’encariment dels preus dels carburants.

Caiguda rècord de les importacions

La caiguda de les importacions també s’estabilitza. I comença a remuntar. Però això no traurà que aquest 2009 hagi estat molt negatiu. De les dades presentades ahir pel ministeri de Finances es desprèn que les importacions acumulades els primers nou mesos de l’any són un 14,2% inferiors al mateix període de l’any passat. Joan Soler va pronosticar una recuperació que podria fer que la caiguda fos només del 10%. Però és un només fictici, perquè “les taxes són prou dolentes”, va recordar el tècnic de Finances, que va explicar que aquest percentatge “no s’havia assolit mai, ni el 1993”, quan hi va haver l’anterior cicle negatiu. Alimentació, begudes i tabac són els capítols que presenten un millor comportament.

La repercusió de la baixada de visitants

Una de les dades que es van exposar ahir va ser la referida a la davallada de visitants. La caiguda global és del 10,8%. Soler va exposar la clara relació que hi ha entre el fet que vinguin menys turistes al Principat amb la davallada de les importacions i la reducció de la massa salarial en determinats sectors de l’economia.

Primer retrocés de la massa salarial

La massa salarial va patir una davallada del -0,2% el juliol passat (última dada disponible per l’executiu). Malgrat que l’increment del salari mitjà es manté però cada cop és menys important, la reducció del nombre d’assalariats (-3,5%) és notòria malgrat que sembli que frena. El ministre de Finances, Pere López, va explicar que més que la dada macroeconòmica relativa a la massa salarial –que va qualificar de “notícia dolenta”–, “el que preocupa al Govern és la destrucció de llocs de treball”. Construcció, comerç i hoteleria, els més perjudicats.

LA DESPESA GLOBAL QUE ELS VISITANTS GENEREN CAU MÉS D'UN 22%

Que el nombre de visitants es redueixi té un efecte directe en l’economia: la despesa que generen se’n ressenteix. I de quina manera. De l’ordre de més del 22% en els darrers dotze mesos, segons va comunicar ahir el Govern. La tradicional divisió establerta entre turistes (aquells visitants que pernocten) i excursionistes (que són els que no ho fan) té repercussió també en la despesa. Els segons han deixat de gastar molt més que els primers. El que passa, però, és que el nombre de pernoctacions, d’ençà del març del 2008, s’ha anat reduint, tot passant d’una mitjana de 2,87 dies d’estada a 2,51. El nombre d’excursionistes ha baixat en un 10,7%, mentre que la despesa que generen ho ha fet de l’ordre del 13%. Els turistes, en canvi, que han caigut un 11%, han reduït la despesa en un 2%. Uns gasten aproximadament 120 euros de mitjana mentre que els altres se’n van fins als 180.