L’hotel Sport Village de Soldeu va acollir ahir un dels esdeveniments culturals més rellevants del calendari, la 32a Nit literària, organitzada pel Cicle de les Arts i les Lletres. En el certamen es va fer públic el nom del guanyador del premi Fiter i Rossell de novel·la, que en aquesta edició s’ha endut Damià del Clot i Trias per l’obra Absolut taronja: cròniques de la ciutat desacomplexada.

La visita de la delegació de la UEFA al Principat va servir per fer una primera inspecció de les reformes que s’han de dur a terme a l’estadi Comunal. Les decisions exactes i definitives es prendran les setmanes entrants.

El triomf aconseguit en el partit ajornat d’Artesa de Segre ha servit a l’FC Andorra per començar una dinàmica positiva de resultats que li permet escalar posicions en la classificació. Demà, davant el Borges Blanques a Aixovall, tocarà confirmar-ho.

L’FC Andorra i el Valverde han sumat 6 punts en els sis partits que han disputat. Es troben a la part baixa de la taula classificatòria i confien a sumar en aquest enfrontament.

La jornada intersetmanal ha permès tant al BC River Andorra com al Caja Rioja situar-se a la part alta de la classificació. Diumenge els dos conjunts es trobaran amb el premi d’agafar distàncies respecte al rival.

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), mitjançant un comunicat, es va posicionar ahir sobre la proposta presentada per la Cambra de Comerç pel que fa als horaris comercials, i en referència concreta als dies 14 de març i 1 de Maig considera que “cada empresa ha de tenir llibertat d’obertura”, d’acord amb la seva política d’empresa i sempre tenint en compte “el temps de descans i els drets laborals dels treballadors”.

Sanahuja, directora de l'àrea legal i laboral de la consultoria Mercer, ha comentat que aquesta circumstància obligarà a potenciar els convenis sectorials, ja que molts negocis no tenen capacitat de negociació col·lectiva; “serà l’àmbit per excel·lència”. Sanahuja troba que també és un dels aspectes que caldria millorar de la legislació, aprovada al de­sembre i en vigor des de l’abril. “Considerant l’històric, és un pas important, però, com qualsevol text, és millorable. Té aspectes que s’hauran de modificar o aclarir”. I va apuntar que “el tema de la representació dels treballadors és escàs tenint en comp­te les característiques del teixit empresarial”.

Tot i fer mig any que està en vigor, no es pot dir que la llei hagi do­nat gaires fruits. Des de la mateixa CEA, la directora, Mònica Codina, admet que encara no hi ha cap empresa privada en què s’hagin promogut eleccions a delegats de personal ni tampoc s’ha iniciat cap procés per negociar un conveni col·lectiu, ni particular ni sectorial.

Posicionament sobre horàris

D'altra banda, la patronal, mitjançant un comunicat, ha dit que davant la proposta presentada per la Cambra de Comerç pel que fa als horaris comercials, i en referència concreta als dies 14 de març i 1 de maig, considera que "cada empresa ha d'exercir llibertat d'obertura", d'acord amb les seves polítiques d'empresa, sempre tenint en compte els temps de descans i els drets laborals dels treballadors. La CEA també ha volgut remarcar que les negociacions entre empresaris i treballadors "s'han de fer en el marc de la representatitvitat que les lleis atorguen", i per tant, demana "que els representants sindicals siguin representatius dels diferents sectors". Finalment, la CEA sol·licita que en les taules de treball que ha organitzat Govern per tractar el tema dels horaris comercials "hi estiguin presents els representants dels treballadors del sector del comerç", igual com ho estan els empresaris del sector turístic i comercial.

Així ho va explicar ahir Do­lors Sanahuja, directora de l’àrea legal i laboral de la con­sultora Mercer durant la conferència que va oferir a la seu de la Confederació Empresarial (CEA) i que va centrar en els aspectes que cal tenir en compte per negociar el con­veni col·lectiu amb els treballadors. Segons l’experta, aquesta circumstància obligarà a potenciar els convenis sectorials, ja que molts negocis no tenen capacitat de negociació col·lectiva; “serà l’àmbit per excel·lència”. Sanahuja troba que també és un dels aspectes que caldria millorar de la legislació, aprovada al de­sembre i en vigor des de l’abril. “Considerant l’històric, és un pas important, però, com qualsevol text, és millorable. Té aspectes que s’hauran de modificar o aclarir”. L’experta va apuntar que “el tema de la representació dels treballadors és escàs tenint en comp­te les característiques del teixit empresarial”.
Tot i fer mig any que està en vigor, no es pot dir que la llei hagi do­nat gaires fruits. Des de la mateixa CEA, la directora, Mònica Codina, va admetre que encara no hi ha cap empresa privada en què s’hagin promogut eleccions a delegats de personal ni tampoc s’ha iniciat cap procés per negociar un conveni col·lectiu, ni particular ni sectorial.

L’entrada en vigor aquest 1 de novembre de la Llei de la Seguretat Social comportarà una sèrie de canvis que Banca Privada d’Andorra, BPA, ha volgut reflectir en el seu quart Quadern d’actualitat econòmica.

Coalició Reformista va decidir durant la reunió celebrada dimecres a la nit nomenar una comissió per tancar la proposta d’organització política reformista, una proposta que, segons va explicar el número dos de la plataforma, Ladislau Baró, va ser la que va tenir més acceptació.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha explicat dijous que el projecte de construcció d’un nou edifici multifuncional de la Universitat d’Andorra (UdA) adjacent a la plaça Major s’ha de reconduir i revisar, ja que es va signar un conveni “a corre-cuita” el 27 de maig passat per “forçar l’actual administració a assumir-lo”.

Els aficionats a l’esquí i al surf de neu i les persones que s’hi vulguin iniciar tindran a l’abast aquesta temporada la primera agència de reserves en línia especialitzada en cursos d’esquí. La iniciativa, nascuda al Principat, permetrà als clients reservar cursos d’esquí assessorats per professionals, i tot el procés es durà a terme per Internet.

Les dades del nombre d’abonats als serveis d’Andorra Telecom mostren un increment, al setembre, de tota l’oferta de telefonia respecte al mateix mes de l’any anterior, concretament de l’1,2% en telefonia fixa i del 0,6% en telefonia mòbil, segons les dades fetes públiques ahir des del departament d’Estadística.

El maltès Joseph Mifsud, vicepresident de l'organisme futbolístic, ha indicat que "la UEFA opina que el millor és la gespa natural" i que països de les característiques d'Andorra almenys haurien de tenir un camp de gespa natural per disputar les competicions internacionals. Misfud ha afegit que l'alternativa de gespa artificial representa també un cost per a les federacions que hi aposten, ja que en estadis on juguin les seleccions es requereix fer un test anual que verifiqui el correcte estat del terreny de joc, i que aquest costa 20.000 euros. Des de la UEFA, això sí, s'han compromès a treballar i aportar recursos per a la millora del Comunal, amb les prioritats de la gespa (natural) i els vestidors. Per això enviaran un tècnic especialista en aquestes qüestions per trobar les millors solucions. "Començarem centrant-nos en els vestidors i la gespa i al juny, quan es disputin les competicions internacionals de clubs, ja hi hauria d'haver hagut alguna actuació respecte del terreny de joc", ha indicat Thierry Favre, el director d'Estadis i Seguretat.

El cònsol menor i conseller d'Esports de la capital Josep Vila, que juntament amb el secretari general de la federació de futbol Tomàs Gea ha acompanyat els membres de la UEFA en la visita (es van desplaçar a Andorra aprofitant un viatge a Barcelona per altres motius) ha agraït la visita i ha afegit que en la zona on ara mateix hi ha el Comunal el pla urbanístic preveu un estadi. Ha matisat, però, que es tracta d'una "actuació molt gran i pot trigar anys a materialitzar-se". Per aquest motiu, per exemple, resulta ara molt complicat reformar les graderies. Respecte la recomanació de tenir gespa natural al terreny de joc, Vila només ha objectat que "el comú ha de cobrir moltes necessitats iactivitats de clubs i entitats" i s'haurà de buscar fórmules perquè l'estat del camp sigui el millor. Tant la federació com el comú comptaven que fos el propi organisme europeu el que pagués en bona part la instal·lació de gespa artificial, una possibilitat que amb el que s'ha pogut escoltar sembla esvaïr-se-

En aquest sentit, es va acordar que en les setmanes vinents un ex­pert de l’organisme supervisaria el Comunal per definir on cal actuar de manera prioritària –es pensa en la gespa i els vestidors–, i com fer-ho, ja l’any vinent.
Qüestionat sobre la idea del comú de substituir la gespa natural per artificial, amb bona part d’aportació econòmica de la UEFA, Joseph Mifsud es va mostrar escèptic: “Nosaltres preferim la gespa natural perquè l’altra és més complicada. Per exemple, per poder jugar-hi competicions internacionals ha de superar cada any un test d’homologació, que costa 20.000 euros, i no és segur que se superi. És preferible mirar de tenir gespa natural d’alta qualitat, almenys en un camp del país.”

Millores per a l’estiu
Thierry Favre, de la seva banda, va incidir en la importància de tenir bona gespa per als compromisos internacionals –“tothom veu que aquesta no és la millor”–, i per això considera que “en una primera fase seria una de les accions per emprendre. Juntament amb la millora de la zona de vestidors. Econòmicament és pos­sible, i per a fases posteriors ja quedaria la graderia”. El director d’estadis i seguretat de la UEFA va avançar que “abans de Nadal haurien d’estar fets els informes del que s’ha de millorar perquè a l’estiu, quan comencin les competicions europees de clubs, puguin estar en millors condicions la zona tècnica i la gespa”.
El conseller d’Esports, Josep Vila, va agrair la visita dels membres de la UEFA i va recordar que “en el pla d’urbanisme tenim un terreny per a un camp de futbol. 27.000 metres quadrats, que és una unitat d’actuació molt gran, la qual cosa comporta temps per tirar-la endavant i ja veurem què fem. Que sigui estadi nacional? Això depèn del Govern. Nosaltres hem previst desplaçar l’estadi cap a la zona del càmping i a l’esquer­ra de la ubicació actual. Qualsevol obra és provisional. Això implica, per exemple, que no es pot fer graderies noves perquè a mitjà o llarg termini s’haurien de tirar a terra”.
Quant a la preferència de la UEFA d’apostar per la gespa natural, Vila va comentar que “els tècnics en futbol són ells, però nosaltres tenim el camp per cobrir les necessitats de la parròquia. S’ha de veure i parlar-ne. De tota manera la sobreutilització del Co­munal també ve pels clubs de la federació”. Una vegada informat per Vila de l’ús que fa la par­ròquia de l’estadi, Mifsud va concloure que “amb 24 hores d’utilització és impossible tenir la gespa en bon estat. Hi ha d’haver prioritats”.