Com a mínim. Aquesta ocupació, expliquen els experts del servei de Patrimoni, enllaça amb la vila Laurèdia que apareix en la documentació de principi del segle X: la primera referència documental data del març de l’any 904, sobre la venda d’una vinya “in villa Lauredia”.
Una de les proves fonamentals per determinar aquesta conclusió ha estat l’anàlisi del pol·len (un dels estudis paleoecològics): les anàlisis han detectat una rotació de cereals d’estiu (mill) i        hivern (civada, blat i sègol), combinat amb lleguminoses i corresponent a diferents períodes. A més, a partir del segle VIII també es demostra l’existència d’arbres fruiters. Això fa palès, explica Abel Fortó, des de la unitat de Recerca Històrica de Patrimoni, que els ocupants de la zona s’havien assentat d’una manera estable sobre el terreny, “no una ocupació estacional”.

Proper a camp del perot
El jaciment del Camp Vermell estava situat en un solar situat al nucli urbà de Sant Julià de Lòria, delimitat pels carrers de les Escoles, Doctor Palau i les cases d’Enric Marfany. I molt proper al del Camp del Perot, un conjunt de 47 tombes excavat el 1991 i que evidenciava un establiment habitat des del segle VIII fins al XII.
Les troballes del Camp Vermell es van revelar des de bon començament com a crucials. En primer lloc, apunta Fortó, perquè va ser la primera tomba d’època romana(cap al segle II) localitzada al Principat, tot i que similar a d’altres jaciments documentats arreu de la geografia catalana. A més, es dóna la circumstància que poques apareixen amb aixovar inclòs. Al costat, es van trobar restes d’un espai d’habitació molt desdibuixat i d’ús difícil d’identificar, entre altres raons perquè l’estructura havia estat reaprofitada posteriorment.
També hi va aparèixer el primer camp de sitges (magatzems, generalment per a gra, excavats al terra) i un taller metal·lúrgic; molt propers, raó per la qual els arqueòlegs pensen que eren el resultat d’una mateixa ocupació.  Aquestes estructures estan datades entre els segles V i VII.
Els experts consideren d’especial interès el taller de metalls –que es va trobar molt malmès–, tot i no tenir clar quina era exactament l’activitat desenvolupada: si es tracta d’un forn de reducció o de ferrer. També hi ha una fossa per a escòria i una enclusa.

Proves contundents
La seva existència és una de les “proves contundents” que argumenten els arqueòlegs per defensar l’existència d’un poblat des del segle V, ja que demostraria l’existència d’activitats especialitzades, amb àrees específiques i permanents de treball.
Totes les informacions que es deriven de l’estudi de cada element i estructura són interessants, indica Fortó, “perquè acaben dibuixant una continuïtat amb canvis” en l’ocupació de la zona en una època, l’alta edat mitjana, considerada molt fosca perquè hi ha poques dades.

UN ESBÓS DEL CONTEXT HISTÒRIC ENTRE L'EDAT DEL FERRO I EL SEGLE XIII

Fortó apunta que “el jaciment del Camp Vermell suposa una fita important tant en l’àmbit històric com arqueològic, no tan sols en l’àmbit andorrà, sinó en un context pirinenc”, entre altres raons, perquè demostra que aquestes zones participen en els processos històrics que es documenten a la plana. Així, “la marginalitat que una part de la historiografia ha atorgat a les zones de muntanya esdevé més pretesa que real, si bé és cert que el medi condiciona la intensitat i el ritme dels processos”.
Segons les conclusions de la unitat de Recerca Històrica que ha treballat al jaciment –i que presenta el resultat del treball en diferents congressos, a Antibes, Vitòria i Lleida–, fins ara l’únic testimoni que permetia “esbossar un context històric entre l’edat del ferro i el segle XIII a Andorra i en gran manera als Pirineus Occidentals era el roc d’Enclar”. Però oferia poques dades per al període entre els segles I i IV.
Amb l’estudi del Camp Vermell,  alguns dubtes s’esvaeixen i els arqueòlegs proposen que en aquest lapse de temps l’ocupació del ter­ritori és continuada des de l’antiguitat tardana. Igual que els contactes amb l’exterior: el territori podia quedar marginat topogràficament, però no alienat de la costa i de la plana.

Un altre motiu és el desgast que ha patit la popularitat del mandatari al llarg dels primers deu mesos al càrrec. Les enquestes indiquen que en l’actualitat la seva acceptació es troba entorn del 55 per cent, una xifra més que acceptable però molt allunyada del 70 per cent que Obama va superar després de la investidura el gener passat. Tot just arribar a la Casa Blanca, el nou president va anunciar el tancament de la presó de Guantánamo, un ingent pla d’estímul econòmic i el compromís per arribar a la pau a l’Orient Mitjà.
Fins al moment, fer realitat aquestes promeses s’ha demostrat més complicat. Per exemple, el tancament de la base a Cuba per al gener del 2010, com havia ordenat, sembla pràcticament impossible, ja que el govern encara no ha determinat què fer amb la majoria dels presos.

Negociacions estancades
D’altra banda, malgrat la seva intervenció personal en una reunió trilateral a Nova York al setembre amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president palestí, Mahmud Abbàs, la reobertura de negociacions a Orient Mitjà sembla tan distant com abans. Dissabte, la secretària d’Estat, Hillary Clinton, que es troba a la zona per impulsar el procés de pau, va topar amb la negativa d’Abbàs de reprendre les negociacions amb Israel. Netanyahu, mentrestant, va demanar ahir als palestins que s’ho repensin i es reincorporin a les converses.
A l’Iraq, Obama va anunciar la sortida de les tropes de combat per a l’agost del 2010, i de la resta per a final del 2011, però el que semblava una estabilització gradual s’ha vist sobresaltada pels últims atemptats. El gran èxit internacional del mandatari fins al moment ha estat la negociació d’un tractat de reducció d’armes nuclears amb Rússia, que Washington espera poder concloure per al desembre.
Com en el terreny internacional, en el domèstic el president nord-americà també ha hagut de rebaixar les seves expectatives. La crisi econòmica perdura, malgrat les mesures adoptades per l’executiu, especialment el pla d’estímul aprovat al febrer i dotat amb 787.000 milions de dòlars. Amb tot, l’economia comença a donar senyals de recuperació i el producte interior brut (PIB) va créixer un 3,5 per cent en l’últim trimestre, el major augment en dos anys.
Triga a arrencar encara la gran aposta legislativa d’Obama, la reforma sanitària. Després de mesos de debats i de retrets mutus entre demòcrates i republicans, encara s’ha de decidir si el sistema que finalment s’aprova inclourà una opció pública que competeixi amb les asseguradores privades. La Casa Blanca s’ha marcat l’objectiu d’assolir que la mesura surti endavant aquest any. Pel camí, han hagut de quedar aparcats altres assumptes de l’agenda presidencial, com ara una llei sobre canvi climàtic o la reforma migratòria.

DISCREPÀNCIES SOBRE EL PACTE PER RESOLDRE LA CRISI POLÍTICA A HONDURES

Tot just dos dies després d’haver donat la conformitat a un acord per resoldre la crisi d’Hondures propiciada pel cop d’Estat, el president deposat, Manuel Zelaya, i el govern de facto dirigit per Roberto Micheletti van començar a discrepar ahir sobre els termes i els terminis del pacte.
El punt de la discòrdia torna a ser el referent a la restitució en el poder del mandatari enderrocat, que havia bloquejat durant gairebé una setmana les negociacions fins que la setmana passada una missió nord-americana i l’Organització d’Estats Americans (OEA) van assolir que les parts es posessin d’acord. El pacte estableix que és el Congrés qui ha de resoldre sobre si Zelaya torna al poder.
El mandatari deposat va assegurar dissabte que no accepta que es posi en dubte la seva presidència, mentre que el govern de facto, en un document sobre el tractat distribuït a la premsa, afirma que la restitució de Zelaya “no és automàtica”, ja que “es requereix un vot favorable” de la cambra.