I a partir de dilluns els canons funcionaran totes les hores que sigui viable. Dia i nit. Pel que fa Grandvalira, ja s’ha passat a la “fase de producció de neu”. Això vol dir que totes les instal·lacions estan automatitzades i programades a nivell informàtic perquè “quan es donin les variables d’humitat i de temperatura necessàries” les màquines comencin a innivar.
La davallada de temperatures i les nevades esporàdiques que hi ha hagut les darreres setmanes han contribuït a refredar el sòl, un fet prou necessari. En les zones més altes pot arribar a servir aquesta neu com a base. El vent que va bufar ahir no facilita la producció de neu. Però les condicions per venir semblen bones. Les prediccions a més llarg termini són una incògnita. “Ara és més el desig [que nevi] que no pas la informació que puguem tenir de forma científica”, va explicar ahir il·lustrativament el director general de Vallnord, Martí Rafel. Al domini que configuren Pal, Arinsal i Arcalís s’estan acabant algunes de les obres programades des de l’estiu. I “s’han fet totes les proves de la xarxa de fabricació de neu”. També s’han dut a terme les proves de càrrega dels remuntadors, sense que hi hagi hagut cap incidència destacable. Rafel explica que el fet que enguany no s’hagi fet cap instal·lació nova dificulta, per sort, l’aparició de sorpreses negatives.

Zones
La innivació començarà per tres o quatre zones concretes, a Vallnord. Les àrees de principiants, els punts d’accés i els indrets que serveixen d’enllaç són els primers  on es treballarà. Es vol anar preparant el terreny. És el mateix que s’està fent a les àrees de Grandvalira. Fonts del domini que engloba el Pas de la Casa i Grau Roig, i Soldeu i el Tarter van recordar que han caigut nevades, però que “han estat puntuals, fluixes i de no més de quinze centímetres”. Aquests primers ruixats de neu, segons les fonts consultades, han contribuït més a “refredar la terra” que una altra cosa. I ara el que cal és que “es donin les condicions” perquè la maquinària s’activi.
Per ara, tota la feina que es fa a les pistes, de caràcter eminentment tècnic, l’està assumint el personal que està fix en plantilla. Els temporers encara trigaran unes setmanes a arribar, segons va explicar ahir Martí Rafel. El director general de Vallnord va explicar que el gros del personal, justament el que arriba al Principat per fer la temporada d’hivern, es posarà en solfa abans de dos o tres dies abans del pont de la Puríssima.

LA COMERCIALITZACIÓ DE FORFETS ES DU A TERME AMB ALEGRIA

“La temporada passada, tot i les dificultats, es va generar un bon ambient de neu. I encara hi ha aquella ressaca.” En positiu, és clar. Ho explica el director general de Vallnord, Martí Rafel, que igual com van corroborar les fonts consultades de Grandvalira la venda de forfets o, almenys, les reserves, estan funcionant a bon ritme.
Rafel va recordar que fins la Fira d’Andorra la Vella, les vendes havien anat “força millor” que l’any abans. I hi va afegir:?“Hi ha confiança i això és molt positiu. Es veu un bon ambient a nivell comercial”, va assegurar el director general del domini esquiable de les valls del nord, que va recordar, però, que “en aquest negoci hi ha tantes variables” que és molt complex fer prediccions. “Hi ha signes força positius”, va reafirmar Rafel.
Des de Grandvalira, les fonts consultades van assegurar que “hi ha mercats que estan reaccionant molt bé, com el polonès. O?l’anglès, amb el qual fa temps que es treballa”. En les properes setmanes s’espera “una reacció dels mercats més propers, que alhora serà més massiva”. L’onada comercial més important arribarà uns quants dies abans del pont de la Puríssima. Després, per Nadal, “serà més assequible omplir”.

De moment, però, s’estan analitzant les maneres com es podria implantar la taxa i mirant “quin cost i quin nivell d’afectació tindria”, va comentar el mandatari local.
De fet, va argumentar, cada any es destinen “bastants” esforços a retirar de les voravies els excrements de les mascotes. Actualment ja hi ha un miler de cans censats a Encamp, segons consta al registre parroquial. Tot i que les especificitats d’aquesta nova figura impositiva encara s’han d’aclarir –ara es duran a terme un seguit de consultes tècniques i jurídiques per avaluar-ne la posada en marxa–, els mandataris encampadans tenen clar que “‘intentarem que s’apliqui el més ràpidament possible”.
De moment, el d’Encamp és el primer comú que ha llançat la proposta. I ja l’ha posada en coneixement de la resta de cònsols (durant la reunió mensual que aplega els dirigents de les set par­ròquies) “per si algú s’hi vol afegir”. La qüestió, però, encara no s’ha tractat a fons en la reunió dels mandataris i no es descarta que en la sessió de desembre, que tindrà lloc a Canillo, es posi  damunt la taula. Des dels comuns, segons alguns cònsols, sembla que la idea no es veuria del tot malament, encara que s’haurà d’estudiar amb profunditat.

Quasi 9.000 gossos a tot el país
Les darreres xifres del registre mostren que al Principat hi ha al voltant de 9.000 gossos censats i uns 700 gats més. Fet que obliga a les corporacions locals a invertir diners en sistemes de neteja dels excrements, a construir pipi-cans i a instal·lar centres expenedors de bosses per recollir la brutícia dels animals. En aquest sentit, hi ha parròquies que recorden que es tracta d’una despesa que es fa amb “diners de tots però només utilitza una minoria”. El conseller d’higiene i medi ambient d’Andor­ra la Vella, Antoni Riestra, per exemple, es mostra partidari amb l’activació d’una taxa per als propietaris de gossos, perquè recorda que anualment són molts els mitjans que es destinen a mantenir els espais púbics nets. “Crec que és de justícia que es recapti per a aquesta minoria”, va comentar ahir. En el cas de la capital, es recompten uns 2.500 cans al cens.

JA S'HAN IMPOSAT VUIT SANCIONS PER EMBRUTAR ELS CARRERS, TOTES A LA CAPITAL

Des que va entrar en vigor la campanya de conscienciació adreçada de manera específica als amos dels gossos (per animar-los que recullin les defecacions que deixen els animals a la via pública), ja s’han imposat vuit sancions per incompliment de la normativa. Totes –segons va explicar el conseller d’higiene i medi ambient del comú d’Andorra la Vella, Antoni Riestra– a la mateixa parròquia: la de la capital. “Ens ho prenem de manera seriosa”, va incidir Riestra, que ha avisat en diferents ocasions que s’aplicarà tolerància zero a la parròquia amb la gent incívica. Són els agents de circulació els encarregats d’avisar i sancionar els propietaris de les mascotes en cas que no s’atenguin a les normes.
Des del departament que encapçala estan avaluant, d’altra banda, la possibilitat (i la legalitat) de posar agents de paisà als car­rers perquè patrullin. I en cas que vegin algun ciutadà que no recull les caques, donar l’alerta a un altre urbà perquè imposi la multa.

A Brokers, l’espectacle que aquesta nit (22 hores) puja a l’escenari del Teatre Comunal, Yllana ofereix una visió sarcàstica, còmica i a la vegada realista i amarga, de la cor­rupció financera.
El muntatge, com els dos que el van precedir en aquesta 35a edició de la Temporada de teatre d’Andorra la Vella i Sant Julià, s’anuncia ja com un èxit de públic: a primera hora de la tarda d’ahir quedaven entrades per vendre, però no gaires.
“Volíem fer una sàtira del món dels rics, amb aquests quatre rossos que tenen un moment de feina breu i després se’n van a gaudir de la bona vida i dels seus vicis”, explica al Diari Fidel Fernández, un dels intèrprets del muntatge i fundador d’Yllana.  Són personatges, hi afegeix l’actor, “soberbis, prepotents i plens d’enveges”, i l’objectiu de la companyia és provocar una reflexió d’altra banda força amarga: “Després de tot, són ells els menys afectats pel seu comportament, que sí perjudica el petit comerciant, l’obrer.”

Com la itàlia de berlusconi
Amb tot, promet Fernández, no deixarà mal regust a la boca. Però pretenen, insisteix, fer un toc d’atenció per tants casos de corrupció com estan sorgint a la llum: “És com viure a Itàlia, on mana un senyor com Berlusconi a qui se segueix votant.”
Aquesta reflexió també es podria haver fet en clau de tragèdia, admet l’intèrpret, “però l’humor aporta energia, una mena de bogeria” com a valor afegit. Després ve el moment de la reflexió, igualment, com ho van fer, recorda, a 666, que tractava una qüestió tan seriosa com és la pena de mort.
Amb Brokers, la companyia madrilenya, fundada el 1991, és ja una vella coneguda del públic del país: PaGagNini va passar per la Temporada l’any 2007; Star Trip es va presentar el 2004; amb 666 van comparèixer el 2002 i amb Glup, glup, el 1999. En aquest nou muntatge seguiran en la seva línia: “El que ens caracteritza és un humor salvatge, ens agrada molt el negre, i sense paraules.”

Alternatiu versus comercial
Fernández no es mostra gaire partidari de termes com ara “alternatiu” per parlar de la seva proposta (o de la programació del teatre l’Alfil, que gestionen a Madrid). “Què vol dir aquesta dicotomia entre alternatiu i comercial? Mai no ho he entès. Tots fem teatre comercial, perquè el que t’interessa és que el públic vingui. Som alternatius perquè no ens presentem als teatres comercials, però comercials perquè també tenim el nostre públic fidel.”

UN COL·LECTIU AMB MOLTES BRANQUES QUE S'EMMIRALLA EN EL TRICICLE

Yllana és un col·lectiu que, al marge d’haver creat prop d’una vintena d’espectacles en divuit anys, s’ha embarcat en una diversitat de projectes, que van des de la producció a muntatges d’altres companyies i la gestió d’un teatre propi, l’Alfil, fins a la posada en marxa de l’International Gag Institute, un centre on imparteixen formació personatges de l’envergadura de Leo Bassi. “Tot va començar quan ens vam fer amb l’Alfil. Aleshores alguns companys van deixar d’actuar i vam anar aprenent a gestionar projectes diversos. La referència és sempre la del Tricicle, que va anar diversificant les seves activitats, dirigint i produint obres d’altres. Tot i que ells mai no han baixat de l’escenari”, recorda Fidel Fernández.
Pel que fa a l’escola que gestionen, Fernández considera que se suma a iniciatives que estan facilitant l’existència de generacions d’actors joves molt ben preparats, “molt més complets del que érem nosaltres”. Així, els intèrprets més joves incorporats a Yllana mateix “poden cantar, ballar i fer acrobàcies. És tot un luxe”.