El balanç és de 1.800 hectàrees cremades –1.500 de matolls i 300 de bosc– i treballen en el ter­reny onze mitjans aeris, 300 bombers i un centenar d’agents forestals, i “no hi ha risc que el foc arribi a cap nucli de població”, va afirmar Puig.
El titular de l’Interior va indicar que el foc segueix “l’evolució prevista”, en funció d’un canvi de direcció del vent, que va bufar amb força durant tot el dia, fet que, unit a la complicada orografia, dificultava les tasques d’extinció. Segons Puig, amb el canvi de la direcció del vent, l’incendi estava “relativament controlat i amb tots els fronts defensats”.
“El problema són els llocs escarpats de les serres de Cardó i Boix, on els barrancs fan de ximeneia i el fum puja cap a dalt de les muntanyes i impedeix que actuïn els avions”, va apuntar Puig, que va insistir que “el foc no estava sota control la nit passada”, encara que sí “acotat pel nord i el sud”. Tot i això, “el front dret requerirà un atac frontal de mitjans aeris i terrestres”, així que durant la nit es va treballar “a consciència”.
“L’incendi no s’apagarà les pròximes hores. Demà [per avui] haurem de seguir treballant”, va recalcar Puig, que va insistir en l’absència de víctimes i va indicar que alguns dels 60 evacuats de dimarts havien de dormir fora de casa, al poliesportiu del Perelló, també ahir. L’incendi va provocar el desallotjament de 24 masies i l’anul·lació d’una ruta de transport escolar entre Rasquera i el Perelló, que va afectar 25 alumnes. Per això, la carretera entre aquestes dues poblacions seguia tallada en els dos sentits.
Així mateix, Puig va descartar que l’incendi el causés una línia elèctrica i va recalcar que no hi ha cap hipòtesi sobre l’origen del foc, al mateix temps que va aclarir que no hi ha cap detingut, tot i que sí que es va prendre declaració a dues persones. “Un cop estigui controlat, es farà una investigació més profunda, però primer s’ha d’apagar el foc”, va afegir.

Encara queda lluny
La superfície cremada supera la de juliol del 2009 a Horta de Sant Joan, en un incendi en el qual la combustió de 1.150 hectàrees va provocar la mort de cinc bombers i ferides molt greus a un sisè. No obstant, aquesta xifra encara queda lluny de les 5.000 hectàrees cremades a Rasquera el 1995 en un altre incendi.

ARTUR MAS AGRAEIX "L'ESFORÇ" EN UNES "CONDICIONS COMPLICADES"

La importància de l’incendi va provocar que nombrosos polítics, tant d’àmbit local com nacional, s’acostessin fins al lloc dels fets per comprovar, sobre el terreny, que no faltés de res als cossos de salvament i als veïns de la zona. De la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va agrair “l’esforç” de tots els participants en les tasques d’extinció en unes “condicions complicades”, i es va felicitar perquè “no hi ha hagut danys personals ni cap masia afectada greument”.
Per l’alcaldessa de Tivenys, Maria Josep Beltran, el foc avançava cap a aquesta localitat, tot i que “encara no veiem les flames, només el fum”. Per últim, l’alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, va explicar ahir al vespre el que calia fer la nit passada: “Alguns veïns –va dir– s’encarregaran de la intendència, preparant entrepans per als bombers i els agents forestals, mentre altres hauran d’anar a comprar menjar i portar-lo a les granges per alimentar els animals, que no han menjat res en tot el dia.”

Es tracta del segon sistema d’aquestes característiques que es col·locarà, ja que la setmana que ve entrarà en funcionament el radar de tram que ja s’ha instal·lat a l’interior del túnel del Pont Pla. Els anomenats radars de tram permeten llegir les matrícules dels vehicles en un punt d’inici del recorregut i en un punt final i controlar que no superin la velocitat màxima permesa en tota la zona.
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar que si s’instal·la aquest sistema entre els túnels del Pont Pla i Sant Antoni és perquè “és una zona que calia cobrir perquè hi ha hagut amb certa recurrència accidents”. La velocitat màxima permesa en tot el recor­regut és de 60 quilòmetres l’hora. Tanmateix, la combinació amb el radar de tram de l’interior del túnel del Pont Pla permetrà vigilar la velocitat dels vehicles que provinguin d’allà però també de l’avinguda Fiter i Rossell.  
L’entrada en funcionament dels dos radars de tram permet alliberar els tres dispositius que ara mateix funcionen en aquella zona. Un d’ells ja s’ha col·locat a la zona de Valira Nova, mentre que el Govern estudia col·locar els altres dos a la zona d’Incles i a l’avinguda Francesc Cairat de Sant Julià de Lòria.

REFORMA AL PUNT RODÓ DE LA UNIÓ

El Govern va adjudicar ahir a l’empresa Pidasa els treballs de  remodelació de la rotonda del carrer de la Unió per un import de 42.010 euros. El termini d’execució de l’obra és de sis setmanes i l’actuació principal consisteix a reduir l’altura del punt rodó que dificulta la visibilitat. Tanmateix, el consell de ministres va aprovar dues licitacions d’obres: la tercera fase dels treballs d’estabilització del vessant del Roc dels Corbs a la Solana d’Andorra la Vella que consisteix en la col·locació d’una malla d’acer per evitar despreniments i l’arranjament dels murs de canalització del riu Montaup, malmesos per una torrentada l’estiu del 2010. La primera obra costa 214. 516 euros i la segona 42.010.

Però també va assegurar, davant la reclamació del Sindicat de Policia (SIPA) per tal que es restitueixi el fons amb els 2,86 milions d’euros que els policies actualment en actiu haurien aportat, que “encara que s’hagués constituït el fons la caixa també estaria buida perquè es paga més del que es recapta”. Cinca va explicar que els compromisos meritats a 31 de desembre de l’any passat pel conjunt dels policies que avui estan en actiu, més els compromisos adquirits amb els funcionaris del cos que s’han acollit a una jubilació voluntària o a una d’obligatòria suposen un desemborsament de més de 80 milions d’euros.
El titular de Funció Pública va garantir que els diners ni han desaparegut ni se n’ha fet un mal ús. Simplement, va explicar, tan sols que comptablement no es va fer el que s’hauria d’haver fet. Segons Cinca, des que es practica la retenció (i és tan antiga com la Caixa Andorrana de Seguretat Social, creada el 1968), els diferents organismes que l’han hagut de gestionar han optat per assumir-la com “una despesa menys”. Però va recordar que “el que s’ha fet és anar pagant les despeses de jubilació i de prejubilació”, i que “el problema és que avui dia s’està pagant molt més del que es recapta”. Jordi Cinca va afirmar que ja ha donat instruccions perquè a partir d’ara es comptabilitzi la retenció de la manera que es creu més adient. Això permetrà visualitzar “de forma més transparent la traçabilitat dels diners”.
El Sindicat de Policia (SIPA) va mostrar dilluns la seva “perplexitat” pel fet que el Govern hagués confirmat que mai no s’havien gestionat degudament els diners procedent de les retencions practicades als funcionaris del cos que hi van accedir abans del 2004, quan una nova llei va deixar sense efecte aquella retenció. Els responsables del col·lectiu sindical van assegurar que demanaran totes les dades i que no descarten encarregar un estudi actuarial propi per tal de contrastar el que ha demanat l’executiu a una empresa externa.

ES DESIGNA XAVIER SOPENA AVALUADOR DEL GRECO PER AL QUART CICLE

El consell de ministres va acordar ahir nomenar l’advocat Xavier Sopena avaluador d’Andorra a l’equip del Grup d’Estats Contra la Cor­rupció (GRECO), que ha de dur a terme el quart cicle d’anàlisis que comencen aquest maig. L’executiu ha destacat de Sopena tant la seva formació com a jurista com el coneixement que té de l’administració, producte dels seus més de deu anys com a comissari i cinc anys de director a la policia.

El document que va signar una inspectora d’ensenyament del ministeri espanyol, i que està avalat per la direcció de l’escola d’aquí, exposa que la docent té “trets d’immaduresa”, també ressalta fets com que va perdre un USB, l’acusa de mala relació amb els seus companys, de no haver cursat una formació específica sobre noves tecnologies i que duia una indumentària poc apropiada. Es tracta, segons ha denunciat la junta de personal del professorat espanyol a Andor­ra en una carta tramesa al mateix ministre d’Educació espa-nyol, José Ignacio Wert, de mostres que l’informe “manca de tot fonament” perquè no conté “cap imputació objectiva de pes, només judicis de valor”, per la qual cosa insisteixen que és injust i fa avaluacions “arbitràries” i “contradictòries”.
L’escrit dels sindicats, al qual ha tingut accés aquest rotatiu i que també s’ha fet arribar a la sotsdirecció general de cooperació internacional del govern veí, assegura que l’avaluació negativa “reconeix que la mestra compleix sobradament els objectius” i que, per tant “converteix de forma kafkiana en acusació el fet que els objectius [d’ensenyament als alumnes] s’hagi sobrepassat”.
Per tot plegat, demanen a Wert que intervingui en el procés i “llegeixi l’informe en la seva totalitat” perquè finalment l’avaluació de la mestra sigui favorable. Els sindicats també temen que arran del cas es “continuï fent mal a la imatge” del sistema educatiu espanyol al Principat.

FA DOS ANYS LA VA AVALUAR LA MATEIXA INSPECTORA

Es dóna la circumstància que Nati Sánchez, la mestra protagonista de tota la polèmica, va ser avaluada fa dos anys –el ministeri espanyol d’Educació sotmet els seus professionals a l’exterior a aquests exàmens cada dos anys– per la mateixa inspectora que ha signat ara l’informe negatiu. En aquell moment la professora estava donant classe al centre de la Massana i les conclusions de l’avaluadora van ser positives. En l’estudi de fa dos anys la inspectora, a més, no feia constar cap recomanació a la docent ni envers els seus mètodes de treball.
D’altra banda, i segons assegura el sindicat espanyol de mestres, l’informe negatiu no ha estat precedit per cap advertència prèvia ni amonestació, ni oral ni escrita, ni per part de la direcció de l’escola d’Escaldes ni per part del servei d’inspecció de Madrid. “No és aquest, per suposat, el procediment adequat [...], i abans de qualsevol mesura punitiva ha de prevaldre el diàleg”, conclouen des de la junta de personal i l’assemblea del professorat espa-nyol a Andorra.

La seu d’Andorra Turisme va acollir ahir l’entrega de xecs de 6.000 euros als tres turistes guanyadors de la campanya Alguna cosa es mou a Andorra.

El  ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va explicar ahir que el fons amb les contribucions dels membres del cos de Policia per a les jubilacions mai s’ha constituït, tal com va informar durant la reunió que va mantenir amb els representants dels diferents sindicats de l’Administració per informar-los sobre l’estudi actuarial elaborat.

El Govern incorporarà en el propers mesos dos analistes financers a la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF). Així ho va dir ahir el portaveu del Govern, Jordi Cinca, després de l’alerta donada pel Moneyval sobre la necessitat de millorar els mecanismes de control del blanqueig de diners.

La construcció de l’Estadi Nacional comença a ser una realitat amb l’aprovació del projecte que es tirarà endavant. La comissió que es va formar per estudiar els 22 projectes que es van presentar en el concurs d’idees s’ha decidit pel que va exposar l’arquitecte Julià Call, amb una instal·lació que comptarà amb tres graderies i que acollirà compromisos de futbol i rugbi, a més d’altres tipus d’esdeveniments que es puguin programar.

El proper quatre de juny la selecció començarà a preparar el Campionat d’Europa dels Petits Països, que es disputarà a San Marino del 2 al 9 de juliol. El tècnic, Jaume Tomàs, ha donat una preconvocatòria formada per 21 jugadors, on no es produeixen baixes significatives. La majoria de jugadors són del BC River Andorra i l’AE Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell.

Les retallades que afectaran la plantilla del Consell General i els organismes que en depenen (Tribunal de Comptes, Raonador del Ciutadà i Agència Andorrana de Protecció de Dades) es faran efectives a la nòmina del juny, un mes després del que s’havia anunciat en un principi.