Jordi Pujol i Òscar Ribas centren la jornada del Summit

| 20/11/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 178 | 0 comentaris |

(48 vots) |

Aquest va ser el principal focus de debat al Summit, i de manera especial a la ponència on va participar l’excap de Govern i ambaixador extraordinari davant la UE, Òscar Ribas. També hi va participar l’ambaixadora a les Comunitats Europees, Imma Tor, i Eugeni Bregolat, ambaixador d’Espanya. Ribas va defensar que petits estats com Andorra, totalment sumits al territori comunitari, “haurien de participar, encara que fos de manera testimonial, en l’elaboració de la Carta Magna europea”. L’ambaixador extraordinari va apuntar la importància de formar front comú amb la resta de microestats d’Europa, tal com va assenyalar el cap de Govern, Jaume Bartumeu, fa uns mesos. A més, va reclamar una institucionalització de les relacions amb Brussel·les, sempre que això no suposi una cessió de sobirania i “es respectin els drets històrics”. Ribas també va assenyalar que el model més desitjable seria el d’entrar a l’Espai Econòmic Europeu, però “és tan complex que no ho podem assolir si no és a canvi d’un enorme cost”. També va citar l’exemple del Principat de Liechtenstein, integrat a l’esmentat espai que després de moltes negociacions no va aconseguir protegir determinats drets “sobre la lliure circulació de persones”. Ribas va assegurar que l’objectiu era millorar l’esmentat acord. “La Unió Europea va tenir una actitud força dura”, va destacar l’ambaixador, “i finalment Liechtenstein va salvaguardar els interessos amb diferents protocols annexos”.

PUJOL REIVINDICA LA IDENTITAT
A la primera ponència de la tarda va intervenir l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que va recomanar a Andorra que cerqués “alguna cosa per vendre” a la resta d’Europa. D’altra banda, també es va encarregar de reivindicar que els diferents territoris del continent “conservin la identitat”, especialment a través de la llengua. Les reflexions de l’expresident català van ser provocades per uns comentaris sobre l’anglès “mal parlat” que, segons Pujol, és el que van fer servir la majoria dels ponents. La innovació era el tema central, però no es va formular cap proposta concreta.

La Fiscalia inculpa un lletrat per incitar a aixecar els béns per no pagar

| 20/11/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 156 | 0 comentaris |

(48 vots) |

Els dos acusats en aquest cas van donar les seves possessions als fills. D’aquesta manera, es van declarar insolvents. Aquest acte suposa un delicte que comporta penes de presó d’entre tres mesos i tres anys. El matrimoni sosté que va actuar seguint les instruccions de l’advocat.
La vista oral per aquest cas s’havia de dur a terme ahir. A la banqueta dels acusats s’asseia el matrimoni i tres fills, els quals van rebre els béns. Veient que els consells del lletrat havien culminat en un judici penal, els inculpats van decidir canviar d’advocat i per aquest motiu el lletrat que els representava ahir –que demana l’absolució– era un altre. La Fiscalia demana presó per al matrimoni i que una part sigui ferma. L’advocat que presumptament havia recomanat la donació dels béns havia de comparèixer com a testimoni, però uns minuts abans de començar la vista oral va enviar un fax per informar que estava reposant a casa durant uns dies per indicació del metge. La Fiscalia va demanar que se suspengués la vista oral i el cas tornés al batlle que el va instruir perquè inculpés també el lletrat que es va absentar. Avui el Tribunal de Corts notificarà un aute per indicar si inculpa també aquest advocat.

L'ORIGEN DE LA POLÈMICA
L’inici de tota la polèmica es remunta al 2004, quan el matrimoni explotava l’hotel. En aquell moment els llogaters van fer-hi unes obres i van considerar que les havia de pagar la propietària del complex. Ella s’hi va negar. La reacció de les persones que portaven el negoci va ser deixar de pagar el lloguer. D’aquesta manera es va produir un encreuament de denúncies que es va resoldre amb la sentència civil que acusava el matrimoni d’ocupació indeguda. El Tribunal Superior va confirmar la instància.
Els acusats haurien anat al notari –que també estava citat ahir en la vista oral com a testimoni– per desprendre’s dels béns i d’aquesta manera evitar el pagament. A l’hora de fer aquest tipus d’actuacions, el notari ha d’avisar que les donacions no poden mai perjudicar els creditors. Segons les declaracions escrites, els acusats no sabien que estaven cometent un delicte que els pot portar a la presó. Un dels punts que s’havien d’aclarir ahir en el judici era si l’advocat que el fiscal inculpa també estava present quan van anar a veure el notari.

EL FISCAL DEMANA QUATRE ANYS DE PRESÓ PER ESTAFAR PROP DE 100.000 EUROS

El fiscal demana quatre anys de presó per un delicte d’estafa en grau de frustració i ús indegut de targeta de crèdit. L’acusat, que regentava un hotel d’Ordino, no va comparèixer a la vista oral, que va tenir lloc ahir. El cas es remunta quan l’inculpat va establir negocis amb una empresa catalana que es dedicava a fer pujar escolars de Catalunya a Andorra per dur a terme activitats a la muntanya i els allotjava en el complex ordinenc. L’empresari català va obrir un compte al país domiciliat a l’hotel de l’acusat i havia d’abonar-li un pagaré de 30.000 euros.
Quan l’empresari va tornar de vacances va veure que del compte s’havien tret diverses quantitats de diners (que sumaven 70.000 euros) i es va cobrar el pagaré, que no havia firmat. Suposadament el negoci hoteler tenia molts deutes. L’hotel va tancar les portes i els seus clients de la companyia catalana no van anar a Andorra i els va perdre. L’empresari va assegurar en la vista oral que va perdre molts beneficis o quota de mercat. La Fiscalia va argumentar que uns estudis cal·ligràfics demostraven que el pagaré no estava signat per l’empresari català.