L’Idescat va anunciar que Catalunya va acabar l’any passat amb 7.432.830 habitants, 1.802 menys que els que hi havia a data de 31 de desembre del 2010, 7.434.632. La tendència de pèrdua de població ja es va començar a veure a mitjan 2011, ja que la xifra de la població catalana a 1 de juliol era de 7.433.724, 908 menys que sis mesos abans.
Segons els registres de l’Idescat, la darrera situació de la baixada de la xifra d’habitants a Catalunya es va donar entre els anys 1936 i 1940, en què es va passar de 2.921.216 persones a les 2.890.974 que hi havia al final de la dècada, amb un descens de 30.242 habitants. L’únic moment en què es va donar una situació pròxima, segons l’arxiu de l’Institut, va ser en el període entre el 1981 i el 1986, en què es va produir una desacceleració i Catalunya només va créixer en 17.478.    

Les raons
L’explicació de la reducció es troba en la diferència entre el creixement natural i els moviments migratoris provisionals. L’any passat hi va haver més gent que va marxar de Catalunya que la que va arribar, i l’Institut d’Estadística de Catalunya va indicar que el saldo migratori negatiu va ser del 3,2 per mil. D’altra banda, el creixement natural es va quedar en el 2,9 per mil. Les xifres definitives no s’oferiran fins d’aquí a uns mesos, aproximadament a l’abril.
Per edats, el nombre de menors d’edat es va incrementar en 17.190 en un any a Catalunya. Segons les dades de l’Idescat, el 2011 hi havia 1.520.008 joves de menys de 20 anys, i el 2010 la xifra era d’1.502.818. En l’altre costat de la piràmide de població, la dels jubilats, també es va produir un creixement. Catalunya va acabar l’any 2010 amb 1.243.302 persones per sobre dels 64 anys, i el 2011 n’hi havia 1.262.328, que suposa 19.026 padrins més.
Una altra dada que s’extreu de l’estadística és la variació de gènere. En un any va baixar el nombre d’homes en 14.983, fins als 3.661.234, mentre que la xifra de dones es va situar en 3.771.596, amb un increment de 13.181. La província que va tenir la baixada més important va ser la més poblada, Barcelona, que va perdre 2.290 habitants i va acabar amb 5.471.120. També va caure el nombre de tarragonins en 452, i a 31 de desembre se’n comptaven 734.564. En l’altre costat es van trobar Lleida i Girona, que van créixer en 841 i 99 persones, fins a les 432.840 i 734.564, respectivament.

CiU ADMET CANVIS EN LA TAXA TURÍSTICA I LA SANITÀRIA I PREVEU PACTAR AVIAT AMB EL PP

El secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, va anunciar ahir que CiU està molt a prop de segellar un acord amb el PP sobre la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2012, un pacte que comportarà “correccions” en la taxa turística i en la d’euro per recepta. “Hi ha més acords que desacords tant amb el PP com amb el propi sector turístic”, va dir en roda de premsa, tot i que no va voler precisar les xifres concretes de quant es reduirà l’impacte d’ambdues taxes. Pujol va reconèixer que les correccions disminuiran les partides d’ingressos previstes en els comptes d’aquest any, per la qual cosa s’hauran de compensar, però no va confirmar si serà per la via dels ingressos o per la de les retallades. “D’algun lloc s’haurà de treure”, va indicar.
En reduir-se l’impacte de les dues taxes, Pujol va afirmar que caldran “compensacions” per reequilibrar els ingressos previstos en els comptes, una modificació que, va assegurar, difícilment suposarà noves retallades en la funció pública.
Poques hores abans, la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, havia donat per fet que la taxa per recepta serà progressiva i no afectarà tots els ciutadans per igual, i que es minimitzarà l’impacte de la taxa turística.

Així de contundent es mostrava l’exconseller de relacions exteriors de la UE Víctor Pou al Diari una estona abans de presentar el seu sisè llibre sobre les no sempre senzilles relacions entre Andorra i Europa.
“Abans del mes de juny, la Comissió farà públic un informe favorable sobre les reformes que ha fet Andorra els darrers temps, que han estat moltes”, anunciava Pou, i entre totes aquestes reformes destacava, sobretot, “els intercanvis d’informació amb d’altres estats, el marc fiscal que està gairebé enllestit i d’altres aspectes importants. S’ha de reconèixer que heu fet bé els deures i en molt poc temps”. L’expert, actualment director de relacions internacionals a Brussel·les de l’empresa TAC Europrojects, creu que “les reformes que s’han fet ens porten cap a una fase, la tercera, en què es culminarà un camí iniciat als anys vuitanta”.

“Avinguda de negociació”
Víctor Pou veu una autèntica “avinguda de negociació per al Principat, i s’ha d’aprofitar, s’ha de negociar bé”. Segons el consultor, “el Principat ha de lluitar per mantenir la seva especificitat davant d’Europa, per això el camí ens porta a ser membre de l’espai econòmic i poder gaudir dels avantatges del mercat intern, on conviuen 500 milions de persones, de consumidors”. Quan parla de no homogeneïtzar-se totalment, o almenys d’intentar-ho, es refereix fonamentalment al sector financer. “Andorra pot mantenir la confidencialitat bancària, segur, si negocia bé, la té Luxemburg o Bèlgica i són membres de la Unió, no de l’espai econòmic.” Tot i que l’afirmació pot generar perplexitat atesa la pressió que la comunitat internacional va exercir fa un parell d’anys sobre el Principat, el professor insisteix: “No veig greus obstacles pels quals no es pugui mantenir la confidencialitat, el que va passar amb el G-20 i amb Sarkozy va ser fruit d’una conjuntura molt particular i Andorra va rebre massa en aquells moments, no s’ho mereixia. A banda d’això, la gran aposta del país hauria de ser desplegar un marc fiscal baix, per mantenir la diferència.”

Regal enverinat
L’acord monetari ja és una altra cosa. Segons Víctor Pou, “això ha acabat d’una manera molt diferent a com va començar. Allò que en un primer moment semblava un tràmit per poder encunyar euros andorrans s’ha acabat convertint en un regal enverinat. No estic gens entusiasmat sobre com s’ha acabat negociant aquest acord. No és per a res el que estava previst incialment”. Haver d’assumir el cabal comunitari abans del 2018 pot acabar sent un greu problema, segons l’opinió del consultor, “tot i que se li pot donar la volta. En aquest cas fins i tot diversos eurodiputats m’ho deien: ‘Andorra s’ha passat acceptant tot això.’ A més, van intervenir governs diferents i es va arribar a un acord sense comptar amb els sectors afectats, pràcticament amb nocturnitat, això no pot tornar a passar ara.”
Víctor Pou es defineix com un “europeista convençut” i afirma rotundament que “Europa se’n sortirà, per això aquest trajecte andorrà ha de seguir prosperant”.
L’europeisme del professor no és només un posat i s’esforça a aportar dades al seu discurs: “Costarà però ens en sortirem, amb un nou tractat a 25 on s’exigirà a tot­hom un major rigor fiscal. Per altra part s’amplia el fons de rescat a 700.000 milions d’euros per si s’ha de rescatar Espanya i Itàlia i es decreta oficialment en fallida Grècia, amb la qual cosa mereix un tracte especial”.
Víctor Pou diu que alguns polítics no diuen tot el que saben sobre les mesures de correció que s’aplicaran a Europa per no perdre més eleccions: “La Merkel ho explicarà tot però ara no pot, ni el Monti tampoc.”

"ÉS D'INSENSATS APUJAR-SE EL SOU"

Els augments de sou dels cònsols de Sant Julià i Escaldes-Engordany i la tempesta d’indignació ciutadana al web del Diari dels darrers dies també van merèixer un comentari per part de Víctor Pou: “És d’insensats tal com està el panorama que un responsable polític s’apugi el sou d’aquesta manera.” Informat sobre el 22 per cent de l’augment de Montserrat Gil i el 16 per cent de Trini Marín i Marc Calvet, el professor hi va afegir que “només cal veure i fixar-se una mica en com està la taxa d’atur, el grau de necessitat en què es mou bona part de la població, és una autèntica insensatesa que un polític ara s’apugi el sou d’aquesta manera”. L’expert creu que els elegits del poble han d’oferir una imatge “d’austeritat per propiciar després el creixement, Europa s’ha de desapalancar i primer s’aconsegueix amb austeritat, després ja vindrà la recuperació”. El web del Diari va batre rècords de visites i comentaris amb aquestes dues informacions publicades el cap de setmana.

CONFERÈNCIA A CRÈDIT CENTRE PER PARLAR DEL MERCAT INTERIOR DE LA UNIÓ

Víctor Pou va presentar ahir en una conferència a Crèdit Andorrà el sisè llibre, sobre l’acostament d’Andorra a Europa, i va destacar que el país ha iniciat la tercera i definitiva fase. L’acte va aplegar nombrós públic i autoritats com els ministres Gilbert Saboya, Jordi Cinca o Roser Suñé, i la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer.

“Una solució podria ser que els comuns, el Govern i la policia poguessin executar les seves, que són la majoria de sancions de 15, 20, 30, 40 i 50 euros”, va comentar. Casadevall va recordar que “gran part” de resolucions pendents de solucionar fan referència a expedients administratius relacionats amb deutes, i “entrar això per la Batllia representa obrir un dossier, el cost d’estudiar això és molt alt i una possible solució seria aquesta”, va mani­festar.
Casadevall va assenyalar que es tracta d’una qüestió que s’està estudiant i, en funció de la decisió que es prengui, afectarà o no el projecte d’impulsar la figura dels executors privats de sentències, els uixers, una solució que s’havia posat sobre la taula per solucionar el col·lapse de la seu judicial. El president de l’òrgan de govern de la justícia va indicar, en relació amb aquest projecte,  que “hem vist tot el que s’havia estudiat i ara estem veient si és el bon camí o hi hauria d’altres alternatives”. La possibilitat que determinades execucions les facin les administracions implicaria que “possiblement es pogués retardar” la implantació dels uixers.
En tot cas, per facultar les administracions per fer aquesta tasca caldria una modificació legislativa. I Casadevall va indicar que “com que per la carrera judicial hauríem de tocar alguna llei ja aprofitaríem per tocar tot el que sigui necessari una sola vegada”. Segons la darrera memòria de l’any judicial 2010-2011, la Batllia tenia prop de 40.000 actes administratius pendents de resoldre i relacionats amb impagaments.

Carrera judicial
En relació amb la carrera judicial, Casadevall va indicar que “he parlat amb el ministre i m’ha dit que ja han començat [a treballar-hi]”. En aquest sentit, hi va afegir que el Consell Superior de la Justícia l’únic que pot fer és “insistir i opinar”, però que es tracta d’una qüestió que està en mans del Consell General. Sí que va voler remarcar la importància de la regulació, ja que “segurament com que no hi ha una carrera hi ha gent a la qual li costa entrar-hi”, mentre que si ja estigués formulat l’horitzó professional “els que vulguin entrar tindran la perspectiva i els que ja hi són veuran fins on poden arribar”.
Casadevall va indicar que en un moment en què els llocs de treball escassegen a la Justícia hi ha possibilitats. Ahir va prometre el càrrec de batlle Núria Garcia Val però hi va afegir que encara s’ha de cobrir una segona plaça i que hi podria haver una tercera si finalment la batlle andorrana aspirant a ocupar la plaça de magistrada del Tribunal de Corts és l’escollida. Tanmateix, va indicar que també hi ha una plaça de fiscal en joc i que n’hi podria haver de secretaris judicials, i d’oficials i administratius.

NÚRIA GARCIA VAL PROMET "HUMILITAT I RESPECTE"

Núria Garcia Val va prometre ahir, a l’antiga sala de vistes de Casa de la Vall, el càrrec de batlle. Garcia Val s’incorpora a la plaça després d’haver exercit d’advocada i, els últims dos anys, de secretària judicial. La nova batlle va dirigir unes paraules als assistents a l’acte i va afirmar que “abordo aquesta nova etapa amb molta il·lusió, moltes ganes de fer-ho bé, amb molta humilitat i molt respecte”.
El president del Consell Superior de la Justícia, al seu torn, li va desitjar “molts encerts” i li va recordar que assumeix una feina que “no és fàcil” i que “tot­hom mira”. Enric Casadevall va anunciar que un dels objectius del Consell Superior de la Justícia és fer més visible la feina del poder judicial i “acostar-la” a la ciutadania. En aquest sentit, va apuntar que “quasi mai acostumem a dir res i de vegades cal dir alguna cosa”. Es va referir a casos que puguin tenir cert impacte i va anunciar que l’objectiu és “allà on sigui possible poder dir alguna cosa perquè el ciutadà tingui informació”.
Núria Garcia Val ocuparà la plaça que va deixar vacant Xavier Espot en acceptar el càrrec de secretari d’Estat d’Interior.  Ara s’haurà de cobrir la que va deixar buida Pere Pastor, que ara ocupa cadira de magistrat del Tribunal Superior. I hi podria haver una nova vacant.

La primera a arribar era l’eslovena Tina Maze, segona classificada de la general i candidata al triomf en l’eslàlom, amb el permís de l’austríaca Marlies Schild. A mitja tarda estava prevista l’arribada de les suïsses, amb corredores com Fabienne Suter, Dominique Gisin o l’ambaixadora de la cita andorrana, Lara Gut, que no es desplaça amb el gros de l’expedició i arribarà a Soldeu demà. I a la nit estava previst que bona part de la delegació italiana –Federica Brignone o Manuela Moelgg són algunes de les corredores transalpines destacades– també ocupessin lloc a Soldeu.
El gros de les participants arribarà demà i les esquiadores podran conèixer la pista de l’Avet, sobre la qual s’està treballant, ara incansablement, perquè ofereixi el millor aspecte per a les curses. Les darreres precipitacions no han beneficiat la posada a punt del traçat i s’ha treballat de nit per retirar la capa sobrant de neu nova caiguda, i evitar així que la base compactada que s’ha anat elaborant de fa temps no perdi la qualitat. “S’ha treballat molt, hem estat traient neu amb la màquina durant la nit i derrapant durant el dia. La pista està impecable i esperem no haver d’injectar aigua”, deia el director tècnic de la federació, Carles Visa. “Tenim molta feina i part d’ella l’hem de fer de matinada”, comentava ahir Jordi Pujol, el director de la cursa. Tot i que les temperatures d’aquests dies continuaran sent baixes, les previsions meteorològiques no són especialment adverses per al cap de setmana i no es compta que el temps hagi de ser un impediment després de tot l’esforç invertit a condicionar el traçat.
El director general del comitè organitzador, Conrad Blanch, també segueix amb intensitat l’evolució del temps i la feina a l’Avet aquests dies, i indicava que fins que arrenquin les proves s’haurà d’anar supervisant la densitat de la neu a tota la pista.
El treball perquè l’estat de l’Avet sigui el millor l’acompanya la tasca d’aconseguir una graderia que faci goig i un ambient a l’altura de la Copa del Món. Divendres, el dia que hi pot haver menys afluència en ser laborable, es desplaçaran uns 600 escolars del país, i dissabte, quan s’espera la presència més nombrosa de públic, estan convidats els joves dels clubs de la Cerdanya. Respecte a l’audiència televisiva en l’àmbit internacional, es calcula quaranta milions d’espectadors per a divendres i de seixanta per a dissabte i també diumenge.

ESTEVE CORRERÀ A SOCHI PER PRENDRE CONTACTE AMB LES PISTES OLÍMIPIQUES

Mentre la Copa del Món femenina tindrà Andorra com a epicentre, el circuit masculí viatja el cap de setmana vinent a la localitat russa de Sochi, seu de la propera edició dels Jocs Olímpics d’hivern, que arribaran el 2014. I allà hi haurà l’andorrà Kevin Esteve, que prendrà part en el descens i la supercombinada programats amb la intenció de prendre contacte amb l’escenari olímpic. Esteve, que viatjava ahir amb la resta dels participants, començarà la feina demà amb els entrenaments oficials, que també s’allargaran dijous i divendres. Dissabte es corre el descens, diumenge el descens de la combinada i dilluns es tanca la supercombinada de la prova mundialista.
D’altra banda, ahir hi va haver participació andorrana en dos escenaris. Roger Vidosa va aconseguir la novena posició al gegant FIS de Risoul (França), amb un registre de 33,46 punts FIS, que no s’aproxima als vint punts que té en la disciplina. Vidosa partia amb el dorsal sis, va ser quart en la primera mànega i va perdre posicions en la segona. En la mateixa prova, el jove Marc Oliveras, que sortia amb el dorsal 61, va acabar 25è al final de les dues mànegues. En la primera va fer el 13è millor temps i en la segona va acabar més enllà dels trenta primers. La jove Sara Raméntol va ser vintena en un gegant FIS a Mont Dore (França), amb 55,10 punts FIS, el millor registre de la temporada.

Els mandataris locals, que s’havien incrementat el sou respecte dels seus predecessors fins als 5.000 euros, han pres la decisió després de la forta pressió social que la notícia va aixecar el cap de setmana passat (a la web del Diari es van publicar més de 500 missatges, la immensa majoria dels quals criticant la mesura) i també dels mateixos integrants de Demòcrates per Andorra (DA), entre els quals la sensació que havien de rectificar era unànime, segons van explicar ahir a aquest rotatiu fonts properes al partit.
Les dues cònsols van matenir  ahir una reunió amb el president de DA i cap de Govern, Toni Martí, i el president del grup parlamentari, Ladislau Baró, per avaluar la situació i on Martí els va manifestar la seva oposició frontal a l’increment salarial en un moment en què l’administració en bloc està demanant un esforç de contenció a la ciutadania. L’afer també el va tractar el grup parlamentari de DA en la que hauria estat una reunió “tensa”, segons van qualificar les fonts, i en què es va manifestar l’opinió generalitzada que calia rectificar.
La decisió la comunicaran aquest matí Gil i Marín durant la reunió mensual de cònsols que se celebrarà a Encamp. Però, a més, faran una proposta als seus homòlegs: demanaran que s’estableixi una graella salarial per a tots amb una retribució màxima de 4.500 euros. Amb tot, per tirar endavant la proposta, que en cap cas és vinculant perquè la reunió de cònsols no té potestat normativa, necessitaran el suport d’una majoria dels companys.

A la recerca de suports
Per això mateix, les dues cònsols i altres personalitats destacades de DA ja s’haurien posat en contacte amb els deu cònsols majors i menors restants per obtenir el màxim de vots afirmatius. De totes maneres, fonts properes als mandataris locals van exposar que, en principi, no tothom estaria a favor d’establir el límit salarial en 4.500 euros perquè hi ha qui entén que no es tindrien en compte les particularitats de cada parròquia. També cal tenir present que si algú es nega a acceptar el pacte d’avui a la reunió, no hi ha cap força legal per aplicar-ho atenent que la trobada mensual de cònsols no és cap òrgan decisori.
Actualment, l’ordinació de funcionament dels comuns estableix al seu article 30 2.a que la retribució dels càrrecs públics s’ha d’establir pel consell de comú durant el ple en què es vota el pressupost. I per tant, en cas d’acordar-se una rebaixa, la qüestió hauria de tornar a passar pel ple. Els mandataris que es veurien afectats per la proposta, a més dels d’Escaldes i Sant Julià, i en cas que tirés endavant, serien Jordi Mas i Jordi Torres (tenen un sou de 4.800 euros), David Baró i Raül Ferré (4.600), i Rosa Ferrer i Jordi Minguillón (5.657 euros).
Davant de la polèmica, Martí, com a president de DA, va mostrar ahir, en declaracions al Diari, “suport” cap a les dues cònsols i es va mostrar “preocupat per l’alarma que hi ha hagut”. “Estic convençut que les dues ho han passat malament i ja faran les seves reflexions”, va ressaltar a la tarda. I va insistir un cop i un altre a fer “una reflexió general” que s’estableixi una “forquilla” salarial dels cònsols, perquè “no pot ser que hi hagi aquesta disparitat enorme de salaris”, perquè “és tan difícil i té tanta responsabilitat ser cònsol de Canillo com d’Escaldes-Engordany”.

LES OPOSICIONS DEL PS ATAQUEN ELS INCREMENTS

Els consellers de l’oposició als comuns d’Escaldes i Sant Julià van criticar l’increment de sous dels cònsols en considerar que en la situació actual, en plena crisi i on es demanen esforços a la població, la mesura és inapropiada. “Ells han de donar exemple. [...] Amb la que està caient, és lleig que s’apugin el sou, ho trobo fora de lloc”, va declarar el conseller socialdemòcrata de Sant Julià Rossend Areny. Des d’Escaldes, Cèlia Vendrell, que ja va atacar la mesura divendres al consell de comú, va demanar-los que “prenguin nota” ja que “la població ja ho ha fet”.

L’equip nacional ha aconseguit resultats destacats en les dues jornades que s’han disputat dels Campionats d’Europa de Pelvoux. En la cursa d’esprint, la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) va poder col·locar tres dels seus corredors entre els trenta primers.

Anava camí de podi, però en la segona mànega no va poder confirmar el bon resultat de la primera, cosa que va fer que Roger Vidosa perdés posicions en l’eslàlom gegant de categoria FIS que es va disputar a Risoul. Va acabar novè.

El calendari del futbol nacional s’ha reprogramat després de la suspensió de partits diumenge a causa de les fortes nevades, en l’anada dels quarts de final de la Copa Constitució.