Ja la tenim aquí!
Sempre m’ha emocionat la competició i en aquest cas molt més. Hem esperat molt per això. Recordo que als anys 70 l’Esquí Club d’Andorra ja va demanar de fer una Copa del Món.

I què els van dir?
Com ja saps, ens van dir que no. En aquella época la gran por de la FIS, psicosi fins i tot, era que als Pirineus no hi hagués prou neu. Encara no teníem prestigi com a organitzadors, ara l’hem guanyat fent molt bé les copes d’Europa.

Anirà tot bé?
No en tinc el més mínim dubte. L’organització serà impecable i la Copa del Món tornarà aviat. És una promoció extraordinària per a Andorra a tot el món.
Què li sembla la pista Avet?
A mi, molt bé. Saps que la primera cursa que s’hi va fer, un descens, la vaig guanyar jo?

Quan va ser?
Ufff, ni me’n recordo ja [riu].

Dels Jocs Olímpics sí que se’n deu recordar.
Evidentment, vaig competir per l’equip espanyol perquè Andorra encara no tenia Comitè Olímpic. L’esquí ha canviat molt, recordo que a Oslo 52 els mateixos corredors vam haver de trepitjar la pista per deixar-la en condicions de competir. Imagina’t!

El millor resultat?
Vaig ser el 33è en un descens.

Vostè que ha viscut totes les èpoques, qui és el millor esquiador andorrà de tots els temps?
És difícil comparar èpoques diferents. Jo et diria que per palmarès, sens dubte, el Quico Viladomat, però també la Viki Grau, que va ser setzena en uns Jocs Olímpics i va estar entre les quaranta millors del món.

Encara esquia vostè?
No. Fa tres anys que no. El seny m’ha fet deixar de fer-ho. Tot i que m’imagino esquiant sempre que veig una carrera.

Per què, històricament, no hem tingut mai un andorrà figura de l’esquí?
A mi em sembla que per arribar a ser una figura t’hi has de dedicar en cos i ànima, i arriba un punt que et demanes què passarà si no ho aconsegueixes, i això genera inseguretat. Costa molt. A part hi ha molt nivell.

Ha estat polític, dirigent esportiu, empresari, pare de família i també atleta. Què és l’esquí per a vostè?
L’esquí em va promocionar personalment a tots els àmbits. Per tenir un negoci, per entrar després en la política, ha estat molt important en la meva vida.

Entre vostè i jo. Allò de ser candidats als Jocs Olímpics d’Hivern...
Jo sempre vaig saber que no ens ho donarien, però va servir per donar-nos a conèixer com a país de neu.

Hi ha una cosa que sempre li he volgut preguntar. Per què li diuen “l’estupendo”?
M’ho van posar quan era conseller general perquè es veu que sempre ho estava dient. Per cert, l’entrevista ha estat estupenda.

I anuncia ja el retorn, amb data concreta: el dissabte 21 d’abril. Amb l’espectacle amb què va debutar al Principat, El llac dels cignes. De moment, com s’ha fet en les dues ocasions precedents, es posaran a la venda –encara no, però arribaran en uns dies– les entrades a preus reduïts, per a grups. En aquesta ocasió hi ha prevista una funció a les 18 hores, però si la demanda fos suficient, es podria ampliar a una segona, al vespre.
Oliver va explicar al Diari que torna amb el muntatge que ja va presentar l’agost amb l’expectativa que en aquelles dates –va aconseguir un ple al Centre de Contressos– hi havia molta gent de vacances que potser es va quedar sense veure l’espectacle, dues hores i mitja de dansa. Ara hi ha una segona oportunitat (mateixa coreografia i mateixos intèrprets). El productor s’ha mostrat des d’aquella primera visita molt satisfet amb la resposta del públic andorrà a les propostes de la veterana companyia: també en la segona ocasió, el mes de desembre passat, va aconseguir omplir la funció prevista i, desbordat per la demanda, va optar per fer-ne una segona, de tarda, que també va obtenir una bona entrada: mig aforament, que vénen a ser unes quatre-centes persones.

BLUE HEART, LA TERCERA PROPOSTA DEL JAZZ HIVERN, RECALA A ORDINO

Tercera proposta del cicle Jazz Hivern a l’Auditori Nacional, a Ordino. En aquesta ocasió, Blue Heart, trio liderat per Xavier Soranells, guitarrista i cantant, a qui acompanyen Eudald Boluda a la bateria i Fèlix Serra al baix. El grup barceloní, amb una llarga trajectòria sobre els escenaris, presentarà el que és el primer àlbum –Blue Heart com ells–, una proposta que inclou temes propis i algunes versions de clàssics del blues, de músics com Robert Johnson o Freddy King.
Per acompanyar, està prevista l’actuació dels ballarins de Líquid Dansa.

Garzón va anar personalment al Suprem per conèixer la sentència, que va ser aprovada per unanimitat pels set magistrats que el van jutjar per les escoltes, i que també el condemna a pagar una multa de 2.500 euros, a més de suposar la “pèrdua definitiva” de la condició de jutge del fins ara titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional.
El TS sosté que Garzón, en ordenar la gravació de les converses que el cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, i el seu número dos, Pablo Crespo, van mantenir amb els seus advocats a la presó de Soto del Real, va adoptar una resolució injusta i va restringir el dret de defensa dels imputats a la presó “sense cap raó que pugui ser mínimament acceptable”.
“La justícia obtinguda a qualsevol preu acaba no sent justícia”, afirma la sentència, que també assenyala que Garzón va admetre “pràctiques que en els temps actuals només es troben als règims totalitaris, en els quals tot es considera vàlid per obtenir la informació que interessa, o se suposa que interessa, a l’Estat”.

Vulneració de drets
Aquest no és l’únic retret que el Suprem realitza al magistrat en els 68 folis que té la sentència, ja que insisteix a valorar la seva actuació com una vulneració dels drets fonamentals perquè “la investigació criminal no justifica per si mateixa qualsevol tipus d’actuació” i “la veritat no pot assolir-se a qualsevol preu”.
D’aquesta manera, continua la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, Garzón va prescindir de les mínimes garanties efectives pels ciutadans i va convertir les previsions constitucionals i legals “en meres proclamacions buides de contingut”.
Aquesta decisió de Garzón, segons el tribunal, “es revelava com un acte de voluntarisme” que s’allunyava de manera “arbitrària i absoluta” de l’aplicació raonada del dret, causant “un mal totalment injustificat i difícilment reparable en els drets de defensa” dels imputats i el secret professional dels advocats.
Després d’insistir que el jutge es va separar “absolutament” de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Suprem, la Sala va indicar que Garzón va vulnerar l’Estat de dret, ja que malgrat no existir indicis de delicte contra els lletrats, va ordenar que les comunicacions fossin intervingudes, i hi va incloure tots els advocats.

LA POLICIA DETÉ A BILBAO A L'ETARRA 'PATXI', QUE ESTAVA RECLAMAT DES DE L'ANY 2009

La policia nacional va detenir ahir a Bilbao un antic col·laborador del comando Biscaia d’ETA, Juan Francisco Gómez López, conegut com a Patxi. El detingut estava reclamat per l’Audiència Nacional des de l’any 2009, quan el Tribunal Suprem li va revocar la llibertat provisional i li va ampliar la condemna que tenia en deu anys més. A final del 2009, Patxi havia dit en una roda que premsa que no pensava “marxar, fugir ni amagar-me. No me n’aniré del meu país”. Anteriorment havia estat condemnat per pertinença a banda armada, possessió d’explosius i intent d’assassinat. L’any 1989 va ser detingut quan anava a furtar un cotxe i li van intervenir dues pistoles i una furgoneta amb explosius. També se’l va acusar de buscar informació sobre objectius per al comando Biscaia entre el 1986 i el 1987.
Una portaveu de l’esquerra abertzale, Maribi Ugarteburu, va considerar que la detenció de Patxi és una “evidència de la política de revenja” del govern espanyol contra els presos d’ETA i va demanar “el final de les detencions polítiques i de la política criminal penitenciària basada en criteris d’excepció”.

En aquest marc, Bartumeu va situar l’oposició del grup que presideix al projecte de llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. Per això, els socialdemòcrates van presentar ahir al matí una esmena a la totalitat del text presentat per l’executiu. “No compartim els fonaments que es vol assentar”, va afirmar Bartumeu, que, no obstant això, va considerar que el projecte de llei “és poc concret”. El grup del PS va descartar presentar esmenes parcials a l’articulat com a protesta, en certa manera, per no haver rebut la documentació que esperaven després que el conseller general David Ríos fer una sol·licitud d’informació complementària al Govern per la via parlamentària.
Bartumeu va deixar clar que la seva formació és partidària de “la reforma de l’administració”, però plantejada d’una altra manera. Per als socialdemòcrates, el projecte de llei que s’està tramitant per la via d’urgència “crea dubtes i confusió”. En aquest sentit, el president socialdemòcrata va esmentar la gestió de l’acompliment, “que sembla que d’alguna manera volen mantenir però no diuen com”. Bartumeu va recordar que en la taula sobre la Funció Pública, en què “els llavors consellers reformistes, ara demòcrates, van declinar participar”, ja es van exposar des del llavors Govern del PS les línies amb què es volia reorientar l’administració i que, conjuntament amb els agents implicats, es van concretar en més de trenta punts. “No farem una proposta alternativa” perquè es donen per bons aquells resultats. I d’esmenes parcials no n’hi haurà perquè el Govern “allà on es demanen naps acostuma a dir cols”.

DUES ESMENES DE FONS DEMÒCRATES

El grup demòcrata va presentar ahir –darrer dia del termini per fer-ho– dues esmenes “de fons” per tal de lligar l’efecte del projecte de llei que ara s’està tramitant a l’entrada en vigor de la futura nova llei de la Funció Pública. Les esmenes s’han redactat de tal manera que possibilitin que els efectes legislatius també es puguin deixar sense efecte per a aquells treballadors que no estan subjectes a la normativa de la Funció Pública. La resta d’esmenes tenen un caràcter tècnic per tal de “simplificar” alguns elements que contenia el projecte de llei inicial.

De l’anàlisi de les dades d’ocupació del 2010, any que 3.799.857 turistes van pernoctar al país en algun dels 33.788 llits oferts pels 258 hotels del Principat, Deloitte ha calculat que només s’haurien ocupat un 32% de la totalitat de places ofertes. Si tots haguessin començat a visitar el país l’1 de gener ocupant tots els llits dels hotels, els establiments haurien estat plens els 112 dies següents. Una ràtio d’ocupació (112,46) que surt de dividir el nombre de visitants, les nits de pernoctació i el nombre de llits de tots els hotels, i que és similar a la que tenen províncies espanyoles com ara Toledo, Segòvia o Càceres.
Un nivell d’ocupació de poc més del 30% és, per Schoenenberg, “la mort d’un hotel”, i és un greu problema per a un sector que ha patit des del 2003 una caiguda sostinguda en el nombre de turistes que arriben al país (11,7 milions el 2004 per 8,4 el 2011) i en el nombre de pernoctacions, però que ofereix des de fa 13 anys la mateixa oferta hotelera i de restauració. Aquesta ràtio està calculada tenint en compte tant els hotels que obren tot l’any com els que ho fan per temporada. D’haver-los separat, explica el soci de Deloitte, el percentatge d’ocupació hauria augmentat, “però seria autoenganyar-se”.  

Nous mercats i productes
Obrir-se a nous mercats i oferir productes que altres destinacions similars a l’andorrana no tinguin. Aquesta pot ser la solució per a un sector que, segons Schoenenberger, està patint un doble “drama”: la pèrdua d’un 25% de turistes i que només pernocten el 20% dels que vénen. Per canviar-ho s’han d’aprofitar les oportunitats que donen mercats nous com el rus, “però no portant més russos, sinó portant turistes d’aquell país amb un nivell adquisitiu molt alt, i oferir productes desvinculats de la neu i les compres que passarien per una major oferta nocturna com ara teatre, espectacles o joc, perquè “els que vinguin a pas­sar el dia no marxin”.
El consultor de Deloitte també insta el sector a tenir en compte el canvi d’hàbits d’uns consumidors que s’han convertit en “clients globals”, i que fan que calgui anar a buscar segments de població amb unes necessitats concretes i fer campanyes de comunicació directes i específiques per als clients que es volen captar. “S’han d’oferir experiències noves i diferents vinculades amb allò emocional.” Schoenenberger convida Andorra a dotar-se d’una marca de país i aprofitar oportunitats com la possible pujada de l’IVA a Espanya i França, l’augment del turisme a Europa de col·lectius concrets, l’organització de congressos, el creixement d’aeroports com el de Lleida i les noves formes de turisme.

REVISIÓ A LA BAIXA DE LES PREVISIONS DE VISITANTS EL 2012 PER LA MANCA DE NEU

El ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, va anunciar ahir que amb tota probabilitat s’hauran de revisar a la baixa les previsions d’arribada de visitants per al 2012. En la seva intervenció, Camp també es va referir a les crítiques rebudes per la campanya Just Married. Unes crítiques que va acceptar, però que va matisar. “El preu no és de 63 euros, és d’un mínim de 252.” El ministre es va mostrar d’acord a buscar un turisme d’alt nivell adquisitiu, però va advertir que a dia d’avui el país encara no pot oferir tota l’oferta que aquest client demana. També va anunciar que es treballa en una revisió de la classificació hotelera i en estudis de mercat, i que la campanya d’estiu se centrarà en la muntanya”.

La junta de govern del comú de Sant Julià de Lòria ha decidit aquest dijous al vespre deixar sense efecte l’augment salarial de la cònsol major fins que s’estableixi una “graella salarial única” per a tots els càrrecs polítics “sorgida del consens de les diferents institucions”. Mitjançant un comunicat, Gil manifesta que la voluntat del Comú no ha estat en cap moment ser insolidària amb la problemàtica que es viu al país i que només pretenia adaptar les retribucions dels càrrecs electes a les seves responsabilitats.

Montserrat Gil, vista la polèmica sorgida per l’afer dels salaris, ha indicat que la voluntat de la corporació que presideix “no ha estat en cap moment ser insolidària i insensible amb la problemàtica actual que es viu al país”. Amb l’acord adoptat “s’ha pretès únicament adaptar les retribucions dels càrrecs electes a les seves responsabilitats” i estava sota l’empara de la Carta Europea de les Autonomies Locals. La mandatària també recorda que “aquest text, juntament amb l’ordinació d’organització i funcionament dels comuns, són els únics instruments dels quals es disposa actualment per regular les retribucions dels càrrecs electes dels comuns, juntament amb la graella salarial dels comuns”.

Gil assegura que davant l’entrada a tràmit parlamentari del projecte de llei de mesures de contenció de la despesa pública, el comú de Sant Julià de Lòria, “amb el màxim respecte per totes les institucions i amb esperit constructiu”, proposa la creació d’una taula de  treball entre el Consell General, el Govern i els comuns, per “analitzar, estudiar i establir els sous dels càrrecs polítics en les administracions públiques, Consell General, Govern i comuns així com en les entitats parapúbliques”. L’objectiu d’aquesta taula de treball seria fixar una graella salarial única, en un màxim de tres mesos, adaptada a la nova realitat i sensibilitat social.

Per tot plegat, la junta de govern ha decidit deixar sense efecte l’acord pres el dia 30 de gener, fins que aquesta graella salarial per càrrecs polítics sorgida del consens de les diferents institucions “sigui una realitat tan necessària per al nostre país”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va advocar ahir per l’elaboració d’una llei que reguli les retribucions de tots els càrrecs electes. D’aquesta manera s’evitarien situacions com les que s’han donat aquests últims dies als comuns d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.

Tot està a punt perquè el bo i millor de l’esquí femení internacional provi territori andorrà. La Copa del Món de Grandvalira-Soldeu arrenca demà. Després d’anys preparant el projecte, ja és una realitat. I la pista Avet està en les condicions perfectes perquè les corredores llisquin per donar el millor de si mateixes. Dos gegants i un eslàlom convertiran el Principat en el centre d’atenció de l’esquí mundial durant tres dies.

La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) torna a tancar una jornada dels Campionats d’Europa amb la satisfacció d’haver complert objectius. Aquesta vegada era la cursa vertical, la penúltima cita a Pelvoux, i tenia la participació de prop de 150 esquiadors.