El text va rebre el suport de parlamentaris de vuit grups diferents, entre els quals una part dels representants de la coalició catalana CiU que en aquesta ocasió havia donat llibertat de vot als seus membres.
L’anomenada Llei orgànica de salut sexual i reproductiva, a més de fixar els terminis en què es permet l’avortament segons les circumstàncies, permet que les noies d’entre 16 i 18 anys se sotmetin a la intervenció, però previ anunci als pares, tret que hi hagi risc de violència familiar. Així ho van acordar el Partit Socialista i el PNB, en una solució de compromís sobre l’aspecte més controvertit del text.
La llei estableix també diverses mesures de prevenció d’embarassos no desitjats, com ara la introducció de l’educació sexual a les escoles, i també obliga l’ensenyament de la pràctica d’avortaments als estudiants de medicina i infermeria, mentre que regula el dret a l’objecció de consciència dels professionals de la sanitat.

OPOSICIÓ
Dintre de la cambra parlamentària, l’oposició més aferrissada va ser la del Partit Popular (PP). El portaveu durant el debat, Santiago Cervera, va acusar el govern de fer servir aquest afer per “recuperar el control de l’agenda política” i “pal·liar les seves grans incompetències en altres àmbits”. També hi van votar negativament UPyD, la Unió del Poble navarrès i Coalició Canària.
A l’exterior de l’edifici, sis organitzacions antiavortistes diferents es manifestaven en contra de l’aprovació de la nova llei, amb pancartes en favor de la vida, i van repartir bebès Aído, reproduccions en plàstic de fetus de dotze setmanes, el termini d’embaràs que la llei estableix com a màxim, en general, per interrompre’l.
Gádor Joya, portaveu d’una de les entitats, la plataforma Derecho a Vivir, va anunciar que faran campanya al carrer per demanar un referèndum sobre la nova llei.
El text encara no ha acabat la tramitació. Ara haurà de ser debatut al senat, i en cas que no superi la votació a la cambra alta, tornarà a ser debatut i votat al Congrés dels diputats. També s’anuncia un possible recurs d’inconstitucionalitat per part del PP.

HAIDAR TORNA A AL-AAIUN SENSE CONDICIONS DE LES AUTORITATS MARROQUINES

Un avió militar tenia previst, a l’hora del tancament d’aquesta edició, traslladar durant la nit l’activista sahrauí Aminatou Haidar a al-Aaiun. Federico Monsalve, membre de la plataforma de suport a Haidar, havia confirmat poc abans que l’activista seria retornada al seu país després d’arribar a un acord amb Espanya. D’aquesta manera, l’entorn de Haidar confirmava el que diversos senyals ja apuntaven durant la jornada: que el cas de l’activista estava a punt de resoldre’s després que la dona estigués més d’un mes en vaga de fam. Les darreres hores, la seva situació s’havia deteriorat i havia ingressat a l’hospital.
La mediació de Washington hauria estat determinant per resoldre el cas. Els termes de l’entesa, però, no es coneixen, i hi ha confusions sobre les possibles contrapartides que hauria obtingut Rabat. Membres de la plataforma van assegurar que l’acord no comporta condicions per a Haidar, que no haurà de de­manar perdó al rei del Marroc ni reconèixer la nacionalitat marroquina.

Segons es va relatar ahir durant la vista oral, els agents van arribar fins a l’acusada gràcies a les escoltes telefòniques que va autoritzar la justícia per investigar el presumpte tràfic. En l’escorcoll que van practicar a casa seva, els efectius del cos d’ordre van trobar una balança de precisió i restes de cocaïna. Ella va assegurar que tot pertanyia a la parella, porter d’una discoteca d’Andorra la Vella, perquè aquest compatibilitzava la feina de vigilant amb la de traficant. Va indicar que feia viatges mensuals fora del país per comprar cocaïna i que després la tallava i la posava en bosses de 0,8 grams per a la venda. Ell va negar totes les acusacions però tots dos van ser ingressats al centre penitenciari. Però uns dies després l’acusada va voler tornar a la Batllia per modificar la seva declaració. Llavors va assegurar que havia actuat així perquè estava enfadada amb ell i l’havia volgut perjudicar, i va explicar que la balança i les restes de cocaïna eren seves perquè era consumidora habitual. Ahir, davant el Tribunal de Corts, va insistir novament en aquesta versió.
Però la Fiscalia considera que la primera versió és la bona i que la segona és només fruit de la manipulació del processat. La fiscal va indicar que ell va aprofitar que els dos estaven tancats a la presó per instar-la que modifiqués la declaració. El va acusar d’utilitzar-la i de “tenir molt poc tacte amb ella”, tot recordant que la qualificava de “rotllet de nit”. La representant del ministeri públic va argumentar que ningú no té tanta sang freda per dir tantes mentides de manera espontània davant la policia i va considerar provat que el tràfic existia tot demanant vuit anys de reclusió per a ell i sis per a ella.
Les defenses s’hi van oposar frontalment. L’advocat de l’home va qualificar de desproporcionada la petició de pena del fiscal perquè, entre d’altres qüestions, la pena màxima que s’havia imposat a imputats en l’operació Tres Reis era de tres anys ferms. Però en el que va incidir especialment és que l’acusació no es basava en un sol element objectiu i es fonamentava en una declaració inicial que s’havia modificat.
L’advocat de la dona es va demanar si a partir d’una confessió es podia crear l’existència d’una xarxa de tràfic quan només s’havien trobat restes de droga i una balança de precisió, i va demanar al tribunal que tingués en compte que la processada seguia un procés per desintoxicar-se.

EXCLUSIÓ DEL PAÍS PER EVITAR COMPLIR PRESÓ

La defensa d’un condemnat a cinc anys de reclusió (tres dels quals ferms) per introduir petites dosis de cocaïna va demanar al Tribunal Superior la substitució d’internament a la Comella per l’expulsió del país per un màxim de 15 anys. Entre altres motius, va exposar que l’home –fa un any que està reclús– “no suposa cap perill”. El processat, resident espanyol, va ser detingut a final del 2008 amb 107 grams d’estupefaents. El ministeri públic es va oposar a la petició del lletrat i va sol·licitar la confirmació de la sentència del TC per “l’exemplaritat de la pena”.

DOS DELS CONDEMNATS EN L'"OPERACIÓ TRES REIS" DEMANEN REBAIXA DE PENA

El Tribunal Superior va examinar els recursos de dos dels implicats (i ja condemnats) en l’operació Tres Reis. Ambdós van demanar una reducció de la pena imposada en considerar que no s’ha provat que siguin culpables del delicte de tràfic de drogues a què els van condemnar. El lletrat d’un dels joves –Corts afirma que va estar rebent diners i traficant amb estupefaents i li va imposar un any condicional, però ara l’advocat demana l’absolució– va recalcar que no va quedar acreditat que trafiqués i que, de fet, la policia no li va trobar ni balances de precisió, ni cap embolcall amb droga, ni cap llistat de clients. “Si hagués estat traficant, algun dels 50 implicats en l’operació l’hauria identificat”, va recalcar. En la mateixa línia, la defensa d’un altre condemnat a dos anys ferms i un de condicional i que va aportar diners per comprar la droga va insistir que només se’l pot considerar còmplice. Per això reclama que no compleixi més de l’any i tres mesos que ha passat a la Comella.

Actualment la banca nacional té crèdits a les administracions per un valor d’uns 700 milions d’euros, xifra que suposa que gairebé la meitat dels 1.500 milions dels fons propis dels bancs estan ancorats en el deute nacional. Aquesta concentració d’actius en un sol producte és tan antinatural financerament parlant “que el mateix INAF ens ho hauria de prohibir”, va explicar ahir un banquer.
I als 700 milions se’ls ha d’anar afegint el cost de les inversions que es facin enguany i el deute del Govern (com a mínim 70 milions més) i el dels comuns. Ahir, Jaume Bartumeu va reconèixer que la banca els ha comunicat que fins aquí han arribat. El cap de Govern va indicar que s’estan tenint converses avançades amb alguna entitat o institució financera exteriors per aconseguir capital. Un dels problemes principals d’aquesta opció és que el preu que s’haurà de pagar en forma d’interessos serà substancialment més alt que el que estan cobrant les entitats nacionals.
Fonts del sector financer van recordar que les advertències sobre el fet que s’estava arribant al sostre màxim de crèdit ja fa anys que s’estaven fent. Altres fonts  bancàries van incidir que al final no quedarà cap altre remei que aplicar el mateix que fan servir a la resta de països: emissions de deute públic per finançar-se. En aquest cas, el problema és que la prima de risc (percentatge d’interessos) que Andorra haurà de pagar als compradors serà força alta.

RECUPERACIÓ DE TRIBUTS
El cap del gabinet socialdemòcrata va avançar ahir que l’executiu ja ha començat el procés per al cobrament de tributs que van quedar impagats en la legislatura anterior. El ministre de Finances, Pere López, havia posat de manifest que en pagaments d’impostos com ara l’ISI el gabinet anterior no havia actuat per forçar el cobrament dels impagats.
Bartumeu va deixar clar ahir que “no hi ha ni un duro a la caixa” i que per tant la situació és molt complicada a l’hora d’emprendre iniciatives polítiques. El cap de Govern va culpar els anteriors executius de la situació de les arques de l’Estat.

L'ACORD D'INTERCANVI AMB ESPANYA, A L'INICI D'ANY

Jaume Bartumeu va comunicar ahir que l’acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Espanya se signarà a principi d’any. “Per nosaltres si pot ser la primera setmana de gener, millor que la segona”, va indicar el cap de Govern, que hi va afegir que el document passarà el 23 de desembre pel consell de ministres espanyol. Actualment l’acord ja està rubricat i només falta la confirmació per part de l’executiu espanyol. Un cop aprovat pel gabinet de Zapatero es podrà posar una data per a la signatura. Respecte al contingut del text, Bartumeu va incidir que no hi haurà “cap” interpretació possible respecte a la retroactivitat, ja que no es preveu. En aquet sentit, va assenyalar que hi ha hagut gent interessada a “carregar-se” els acords d’intercanvi fiscal, però “no se n’ha sortit”. D’altra banda, el titular d’Exteriors, Xavier Espot, va explicar que el 24 de febrer se signarà amb quatre estats nòrdics (Dinamarca, Noruega, Islàndia i Finlàndia) i que es negocia amb el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya.