La petjada ecològica d'Andorra, és a dir, la superfície necessària per produir tots els recursos que consumim i absorbir tots els residus que generem, és una de les més elevades d'Europa. Concretament, la petjada ecològica d’Andorra el 2008 va ser de 5,16 hectàrees per habitant, mentre que el 2004 era de 4,77 hectàrees per habitant. Per tant, segons l'Associació per la Defensa de la Natura, que és qui ha tirat endavant el projecte, l’augment des de 2004 indica que "s’ha avançat de forma insostenible".
ADN posa de relleu que amb un consum per càpita de 5,16 hectàrees globals per habitant, la població d’Andorra requereix d’una àrea d’unes 601.500 hectàrees. Com que la superfície d’Andorra és de 46.770 hectàrees, la població andorrana utilitza una àrea tretze vegades més gran que la de la seva superfície política. Si tota la població del planeta (6.476 milions de persones) visqués com al Principat, de mitjana caldrien 2,5 planetes Terra. En aquest sentit, els ecologistes ressalten que "el model andorrà està lluny de ser sostenible i equitatiu".
La petjada ecològica mitjana mundial és de 2,7 hectàrees globals per habitant (gha/h). La petjada ecològica d’Andorra, 5,16 gha/h., és de les més elevades a Europa, per damunt de la de França (4,9 gha/h.), Portugal (4,4 gha/h.) i Catalunya (3,9 gha/h.), i per sota de la d’Espanya (5,7 gha/h.). Els països amb les petjades ecològiques més elevades del món són els Estats Units d’Amèrica i Kuwait (amb 9,4 gha/h.) i els Emirats Àrabs Units (9,5 gha/h.).
ADN també ha fet un càlcul ajustat, amb tres importants modificacions que recullen les particularitats andorranes. En aquest cas, la petjada ecològica d’Andorra passa a ser de 4,59 hectàrees per habitant el 2008 i 4,15 hectàrees per habitant el 2004.
La presentació dels resultats es durà a terme el dimarts 22 de desembre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella a les 19h. Hi seran Joan Peruga, President de la Comissió Nacional d'Andorra per a la Unesco, la Carolina Motwani, presidenta d’ADN, el Albert Gomà, encarregat del càlcul i el Josep Maria Mallarach coordinador i director del projecte.