El Comú de la capital posarà a disposició de l'equip de treball del jaciment de la Roureda de la Margineda la maquinària, els recursos tècnics i materials i el personal necessari per poder fer la zona visitable i obrir-la al públic a la primavera. La col·laboració es farà efectiva sempre i quan la feina del Comú no es vegi afectada i no contempla aportacions econòmiques.
Un exemple que ha posat la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, és l'acolliment a l'alberg de La Comella dels universitaris que puguin venir a l'estiu a treballar a les excavacions, reduint així els costos de les tasques de recuperació i conservació.
Aquest conveni, ha indicat Ferrer, 'formalitza' la col·laboració entre les tres parts amb l'objectiu que la Roureda "pugui ser un espai cultural que la gent pugui venir a visitar" gràcies a la museïtzació de les restes. El termini previst per obrir la zona al públic és a la primavera d'aquest 2012.
Tant la cònsol com els representants de l'oposició han valorat positivament l'acord que afavorirà la difusió del patrimoni cultural i nacional, segons ha afirmat el conseller del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella, que ha trobat a faltar en la documentació lliurada alguns aspectes concrets com la planificació del pla director. Per la seva part, des de Demòcrates per Andorra, Carles Torralba, ha destacat la "importància cabdal" de la zona 'que explica la nostra història' i ha celebrat la voluntat de preservar-la i que pugui esdevenir un reclam turístic.

El director general d'Ordino Studios, Jordi Albà, ha anunciat aquest dimarts a la tarda que produirà el primer videojoc de la sèrie nord-americana Stargate amb aplicació per a iOS i Android. Albà ha assegurat que "tenim els drets per produir fins a 24 episodis", i que d'aquí sis mesos s'han de lliurar els tres primers.
Stargate és una sèrie de ciència ficció de molt d'èxit als Estats Units, que va néixer el 1994 i que també va tenir la seva rèplica en dibuixos animats. La darrera pel·lícula de la sèrie es va estrenar l'any 2008. Els drets de producció i distribució pertanyen a la Metro Goldwyn Mayer (MGM).
Per fer possible la producció d'aquestes aplicacions mòbils del joc basat en la sèrie, Ordino Studios ha hagut de crear una divisió de videojoc, a part de l'audiovisual. Jordi Albà calcula que necessita unes 20 persones més per desenvolupar-les a part de les deu persones amb què ja compta.
Ha afegit que hi ha "molta gent disponible" i que "no és difícil trobar-les, ja que les persones que es mouen en aquest món són gent acostumada a viatjar". Diu que "estem ben situats, al sud d'Europa, cosa que ens fa competitius geogràficament i també fiscalment".
El director general s'ha mostrat optimista respecte al projecte i ha dit que "per primera vegada creem a Andorra un hub de talent per poder produir tots aquests projectes". A més, ha afegit que després d'aquest projecte "en vindran més" que diu tenir en cartera "més grans encara, com pel·lícules d'animació".
L'objectiu de Jordi Albà no és altre que "importar talent per formar talent a Andorra", i així "crear i produir productes fets íntegrament a Andorra i exportar-los a l'estranger".
Per aconseguir-los, Albà s'ha desplaçat fins als Estats Units. Ha afegit que el procés d'obertura econòmica que està fent el Principat l'ha ajudat a vendre Ordino Studios com a centre de producció.
El projecte ha rebut el suport econòmic del Govern a través d'un crèdit tou atorgat per l'ADI de 250.000 euros amb un tipus d'interès euríbor. Carles Aleix, director de l'ADI, ha explicat que el projecte global d'Ordino Studios haurà rebut un total de 500.000 euros, en dues fases diferents. La darrera, dedicada a aquest projecte de les aplicacions interactives del videojoc d'Stargate.
Jordi Albà va ser l'any 2008 finalista del premi Innovadors i va ser el primer empresari que es va acollir a la llei d'inversió estrangera creant l'Ordino Studios com a centre de producció audiovisual.

Els responsables de la Copa del Món femenina d'esquí alpí han fet un balanç més que positiu de l'esdeveniment celebrat aquest cap de setmana. Conrad Blanch ha indicat que s'ha complert àmpliament l'objectiu principal, que era donar a conèixer Andorra internacionalment, que s'ha aconseguit a través dels 98 mitjans de comunicació acreditats i les catorze cadenes de televisió que van retransmetre les curses en directe, a més dels resums que es van enviar a les cadenes europees. El ministre de Turisme, Francesc Camp, ha afegit que a França es va assolir més audiència de l'esperada pel fet que diumenge guanyés Tessa Worley.
Conrad Blanch ha destacat la implicació social que ha assolit el projecte, amb els 400 voluntaris, la col•laboració d'entitats i empreses privades, i les 14.000 persones que es van acostar a veure les proves, 3.000 divendres, 5.000 dissabte i 6.000 diumenge, a banda de les 1.400 que van assistir a la cerimònia del Palau de Gel. A més, el dissabte Grandvalira va batre el rècord d'esquiadors de la temporada, amb 16.000 usuaris. De la seva banda, el ministre de Turisme també ha volgut destacar la implicació dels patrocinadors, encapçalats per Crèdit Andorrà, ja que "no és fàcil en aquests moments apostar per proves esportives".
La competició també ha estat un èxit a nivell esportiu, ja que tal com ha assegurat Blanch, la pista "ha donat àmpliament la resposta esperada". De fet, el director de la cursa, Jordi Pujol, ha explicat que mai abans havia trobat gent tant professional i amb ganes de fer-ho el millor possible, i que malgrat la manca de nevades i l'aposta arriscada de preparar la pista amb neu artificial, el resultat ha estat òptim "i ni nosaltres ens l'esperàvem". El director de la cursa ha recordat que la guanyadora de la Copa del Món de l'any passat, Maria Riesch, va dir que era la millor pista del món, fins i tot millor que la d'Aspen.
Pujol ha elogiat els treballadors i els voluntaris, que amb la seva capacitat de reacció van aconseguir sorprendre als responsables de la FIS tant divendres, refent tot el que el vent s'havia endut, com diumenge, "quan amb 10 minuts vam canviar la sortida per tirar endavant la cursa". Francesc Camp també ha volgut agrair la tasca dels agents de circulació de totes les parròquies desplaçats a la zona que van treballar de valent patint el fred, així com els equips de banders i de protecció civil que van ajudar divendres.
El president de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE), Albert Coma, ha indicat que a partir d'ara cal consolidar la prova femenina, intentar acollir-ne de masculines, i en un futur l'objectiu seria poder acollir uns campionats del món. Tot i això, és conscient que el calendari està tancat fins al 2016 i que "no podem aspirar a tenir una copa del món d'esquí alpí cada any" i és per això que s'ha d'intentar que cada temporada es pugui tenir una prova d'alt nivell d'alguna especialitat, ja sigui quilòmetre llançat, snowboard, freestyle, etc. El ministre Camp ha compartit l'ambició de Coma i ha assegurat que poden comptar amb el suport total del Govern de cara a noves copes del món. En aquest sentit, Blanch també ha afirmat que ara el que cal és que "el món ens continuï mirant", i ha recordat que la setmana vinent se celebrarà una prova també de Copa del Món de la disciplina de quilòmetre llançat.

Els responsables de la Copa del Món femenina d'esquí alpí han fet un balanç més que positiu de l'esdeveniment celebrat aquest cap de setmana. Conrad Blanch ha indicat que s'ha complert àmpliament l'objectiu principal, que era donar a conèixer Andorra internacionalment, que s'ha aconseguit a través dels 98 mitjans de comunicació acreditats i les catorze cadenes de televisió que van retransmetre les curses en directe, a més dels resums que es van enviar a les cadenes europees. El ministre de Turisme, Francesc Camp, ha afegit que a França es va assolir més audiència de l'esperada pel fet que diumenge guanyés Tessa Worley.
Conrad Blanch ha destacat la implicació social que ha assolit el projecte, amb els 400 voluntaris, la col•laboració d'entitats i empreses privades, i les 14.000 persones que es van acostar a veure les proves, 3.000 divendres, 5.000 dissabte i 6.000 diumenge, a banda de les 1.400 que van assistir a la cerimònia del Palau de Gel. A més, el dissabte Grandvalira va batre el rècord d'esquiadors de la temporada, amb 16.000 usuaris. De la seva banda, el ministre de Turisme també ha volgut destacar la implicació dels patrocinadors, encapçalats per Crèdit Andorrà, ja que "no és fàcil en aquests moments apostar per proves esportives".
La competició també ha estat un èxit a nivell esportiu, ja que tal com ha assegurat Blanch, la pista "ha donat àmpliament la resposta esperada". De fet, el director de la cursa, Jordi Pujol, ha explicat que mai abans havia trobat gent tant professional i amb ganes de fer-ho el millor possible, i que malgrat la manca de nevades i l'aposta arriscada de preparar la pista amb neu artificial, el resultat ha estat òptim "i ni nosaltres ens l'esperàvem". El director de la cursa ha recordat que la guanyadora de la Copa del Món de l'any passat, Maria Riesch, va dir que era la millor pista del món, fins i tot millor que la d'Aspen.
Pujol ha elogiat els treballadors i els voluntaris, que amb la seva capacitat de reacció van aconseguir sorprendre als responsables de la FIS tant divendres, refent tot el que el vent s'havia endut, com diumenge, "quan amb 10 minuts vam canviar la sortida per tirar endavant la cursa". Francesc Camp també ha volgut agrair la tasca dels agents de circulació de totes les parròquies desplaçats a la zona que van treballar de valent patint el fred, així com els equips de banders i de protecció civil que van ajudar divendres.
El president de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE), Albert Coma, ha indicat que a partir d'ara cal consolidar la prova femenina, intentar acollir-ne de masculines, i en un futur l'objectiu seria poder acollir uns campionats del món. Tot i això, és conscient que el calendari està tancat fins al 2016 i que "no podem aspirar a tenir una copa del món d'esquí alpí cada any" i és per això que s'ha d'intentar que cada temporada es pugui tenir una prova d'alt nivell d'alguna especialitat, ja sigui quilòmetre llançat, snowboard, freestyle, etc. El ministre Camp ha compartit l'ambició de Coma i ha assegurat que poden comptar amb el suport total del Govern de cara a noves copes del món. En aquest sentit, Blanch també ha afirmat que ara el que cal és que "el món ens continuï mirant", i ha recordat que la setmana vinent se celebrarà una prova també de Copa del Món de la disciplina de quilòmetre llançat.

Com està?
Molt bé. A gust. Fa poc que estic treballant al Pas de la Casa, tot i que la meva vida social està a Andorra la Vella.

Li ha costat adaptar-s’hi?
Una mica a les baixes temperatures, hem arribat a estar a menys 35! Però per la resta no, gens. Tinc una feina relacionada amb el turisme. Parlo molt francès, que el tenia una mica rovellat, estic coneixent molta gent, i allà a dalt les muntanyes són encara més boniques.  

Així ha aparcat la música?
Mai no ho deixes del tot, però sí és cert que ara necessito calma, estar quieta. Quedo algun cop per tocar i cantar, però entre la feina i el meu fill, no tinc temps.

Vostè va ser mare molt jove.
Sí, vaig tenir el Julen als 20 anys.  

Com afecta la maternitat en aquesta edat, ara les dones ho acostumen a fer més tard.
Sempre dic que el Julen em va salvar, jo passava per una etapa perillosa de la meva vida i haver de ser responsable d’un nen em va centrar. És el que més estimo.

Vostè és molt apassionada, oi?
Massa, i em porta conflictes. Sóc molt enamoradissa i ho visc tot amb molta intensitat.  
I no només canta o interpreta, també escriu.
M’atrau molt escriure, i he de trobar la manera de dedicar-hi més temps.  

Sobre què escriu?
Depèn, lògicament, de l’estat d’ànim. L’altre dia mirava el que he escrit darrerament i era un autèntic pastelasso.

Per què?
Pel final d’una relació llarga. Diguem que per desamor.

Li fa la punyeta quan algú la mira i pensa ‘Aquesta és la que va anar a Eurovisió’.
Eurovisió va ser una anècdota de la meva vida, 6 mesos en 31 anys, només això.  

En té bon record?
Agredolç.

Expliqui-m’ho.
Dolç perquè gràcies a allò vaig gravar un disc i tot plegat va ser una experiència important per com es va bolcar la gent. I amarg perquè són només tres minuts que tens per cantar i pot passar que no estiguis encertada.

Admet que no va cantar bé aquell dia?
Estava molt nerviosa aquell dia, i tots els anteriors, i això la veu ho acusa. Estava molt pressionada i reconec que no vaig estar encertada.

Ho tornaria a fer?
M’encantaria poder-ho fer amb l’experiència que tinc ara, però tot i els mals records... sí, ho tornaria a fer. Sí m’empipa que la gent em pugui jutjar per tres minuts de la meva vida.

El tècnic blaugrana, Pep Guardiola, apel·lava a recuperar el joc que ha fet de l’equip el millor del món en els últims anys, amb tretze títols de setze possibles.
“Dominàvem el joc en tots els aspectes, i en aquesta ocasió l’atzar no entrava. Hem d’arribar de nou a aquest moment. A l’atzar se’l guanya jugant millor”, explicava Guardiola amb referència a jugades absurdes o el factor arbitral. El tècnic va destacar la fortalesa física del rival, que no podrà comptar amb força jugadors per lesió, entre els quals Ballack, un dels homes més experimentats. Pel conjunt català, tot apunta que Busquets podrà jugar i així es deixaria la infermeria gairebé buida –sense comptar els lesionats de llarga durada–. Preguntat sobre els problemes a la lliga, en què l’equip es troba a deu punts del Reial Madrid després de perdre dissabte a Pamplona, Guardiola deia que “el problema d’aquest club és que sembla que si no guanyem la Lliga de Campions serà també un fracàs. Com que ja hem perdut la lliga queda gua-nyar la Champions sí o sí”, deia en to irònic. “L’objectiu és competir bé, com ho vam fer bé en la segona meitat davant de l’Osasuna.”

Lió-Apoel, l’altre partit
Aquest vespre també es juga un altre partit de l’anada dels vuitens, el que enfronta l’Olympique de Lió francès contra l’Apoel de Nicòsia xipriota. Els gals, uns habituals de les eliminatòries de Champions, volen acabar amb el somni de l’Apoel, que ha aconseguit passar la fase de grups contra tot pronòstic.

EL DESIG DELS FINALISTES DE LA COPA, EN SUSPENS

Els equips que disputaran la final de la Copa del Rei, el Barça i Athletic, van reiterar ahir a la seu de la Federació Espanyola el desig que el Santiago Bernabéu sigui l’escenari del partit que decidirà el campió. El motiu principal que han esgrimit ambdós clubs és la capacitat de l’estadi, que permetrà que s’hi desplacin més seguidors. El Reial Madrid, però, ja ha informat la federació que poc abans de la data farà obres a l’estadi, que pràcticament està descartat. Els aficionats també han mostrat públicament la negativa que Barça i Athletic juguin al Bernabéu.

La ministra va realitzar ahir una visita a Barcelona, amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i va explicar que “hem de mirar els problemes i resoldre’ls en la mesura que puguem”. L’acte té lloc pocs dies després de l’accident d’un tren de Rodalies a l’estació de Mataró, que es va tancar amb 10 ferits. En tres setmanes hi ha hagut tres incidents a la xarxa ferroviària.
La ministra va indicar que dels 4.000 milions que hi havia compromesos des del 2009 per al servei de Rodalies, encara resten més de 3.648 milions. Respecte d’altres infraestructures ferroviàries, només s’han pagat 45 dels 702,5 milions de la Societat Barcelona Sagrera, i hi ha pendents uns 260 milions, respectivament, en la connexió AVE amb França i en el projecte de l’estació de Sants. A més, entre altres intervencions es va reconèixer que no s’ha invertit res dels 400 milions per al port de Barcelona. Ana Pastor va comentar que es compliran els compromisos amb Catalunya, i va destacar que els serveis de ferrocarril i Rodalies són una “prioritat”.
El conseller de Territori, Lluís Recoder, va declarar que “la visita de la ministra mostra un canvi d’actitud i reflecteix la seva voluntat de voler estat a prop”. Segons el conseller, només s’ha invertit el 12 per cent dels 510 milions destinats al pla de Rodalies, i en la trobada es va destacar que es crearà un pla de formació en el personal de Renfe per evitar errades humanes. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es va mostrar confiat que Foment complirà els compromisos, i va criticar l’actuació de l’anterior executiu espanyol. “Hi va haver situacions en què es prometien moltes coses i no se n’executava cap”, va dir l’alcalde, que va afirmar que “és inadmissible” que dia rere dia hi hagi accidents, i que la gestió de les obres de la Sagrera ha esta un “escàndol”.
De la seva banda, Marta Rovira, la secretària general d’ERC, va considerar positiu que la ministra Ana Pastor consideri prioritària la inversió a Catalunya, però li va demanar un “calendari” amb les futures inversions.

ARXIVADA LA CAUSA CONTRA GARZÓN PELS CURSOS ALS EUA

El jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena va arxivar la causa que hi havia contra Baltasar Garzón per uns cursos que va oferir a la Universitat de Nova York, amb el patrocini de cinc empreses espanyoles, en considerar que havia prescrit el suposat delicte de suborn impropi. En l’aute es considera que és clar que ha passat el termini de tres anys “amb el consegüent efecte extintiu en la responsabilitat criminal en què hauria pogut incórrer”. El darrer patrocini va tenir lloc el maig del 2006, i la querella de l’acusació popular va ser el juny del 2009. Al gener va estimar que havia rebut “ajuda econòmica” d’empreses que “tenien en comú haver estat objecte d’ investigació” per part del jutjat en què Garzón era titular.

Sobretot si et guanyes la vida gestionant un fons d’inversió. Francisco (mentre esperem per a l’entrevista un col·laborador li diu Paco) García Paramés ha sorgit del toll dels darrers anys sense pràcticament tacar el vestit del seu prestigi. El lligam que té amb Crèdit Andor­rà –a qui assessora– el va portar ahir al país per fer una conferència sobre les oportunitats que el mercat ofereix en l’actualitat.

Si Andorra fos un valor, recomanaria als seus clients que hi invertissin?
Absolutament sí. Fa 4 o 5 anys que vinc a esquiar al vostre país i en tinc una boníssima impressió. De fet, és aquí on he après a esquiar. El vostre país té actius indiscutibles i sempre que puc en faig molt bona publicitat. A més, acabeu de tenir la Copa del Món d’esquí!

La va poder veure?
Vaig estar allotjat a l’hotel que estava davant de la pista aquest cap de setmana, i vaig poder comprovar el gran ambient que hi havia. Vaig estar esquiant i escolti’m, fa poc he estat a Baqueira i puc comparar. Amb sinceritat, res a veure, aquí s’hi està molt millor. Es pot dir que sóc un client satisfet.

Veu bé l’obertura a capital estranger que hi haurà pròximament?
Sí, sens dubte, és el camí.  

Un camí que arriba amb el món en una situació compli- cada.
És que això no és cert, el món no està malament, almenys no per invertir.  

Doncs no és la sensació que tenim.
Miri, Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia són un 8 per cent de l’economia mundial. Les pèrdues d’aquests vuit països aquest any  seran una sisena part dels beneficis de la Xina. Perquè se’n faci una idea. El món creixerà un 3 per cent aquest any, la mitjana que portem els darrers 20 anys. El món no està malament.

Però Europa sí.
Europa aquest any no creixerà, els Estats Units, potser una mica, i els països emergents creixeran molt. Les coses no estan tan malament si es té una visió global. El mercat està ple de grans oportunitats per invertir.

Porti’s bé amb els lectors del Diari d’Andorra i digui en què s’ha d’invertir ara mateix.
No faré un pronòstic concret perquè els carrega el dimoni. Simplement els diria que plantegin una cartera d’inversions amb sentit comú, si pot ser que no la dispersin en molts bancs, que busquin valors europeus i americans i és molt probable que guanyin diners.

Li poso més fàcil, on no s’ha d’invertir?
Jo no invertiria en tots aquests productes de renda fixa a interès baix. Si el sistema financer fa fallida, et fan un corralito i perds tots els diners.

És a dir, que segons vostè arrisco més en una renda fixa que a la borsa?
Sí, clarament.

Sap que el ciutadà mitjà ho veu al revés.
M’acostuma a passar. Jo només dic que compte amb aquests productes de renda fixa.

Per tant, i per posar un exemple, el sistema de pensions de la Seguretat Social hauria de jugar a la borsa?
Als Estats Units, per exemple, qualsevol sistema de pensions té el 80 o el 90 per cent invertit en borsa perquè hi hagi rendiment, ja que amb les cotitzacions no n’hi ha prou per pagar les pensions. Si a mi la Seguretat Social, la vostra per exemple, em demanés consell, li diria que sí, que inverteixin en borsa, sens dubte.

És que aquí vam perdre 8.000 milions de pessetes amb això fa uns anys.
Perquè sempre s’inverteix quan els valors estan en màxims, aquest és el gran error.

Per cert, què se sent remenant tants diners cada dia?
Per fer aquesta feina no pots deixar que t’afecti això, ni per a bé ni per a mal. Jo dormo molt bé. Em vaig posar més nerviós amb la meva primera operació que ara.

Quina és l’operació més bèstia que ha fet?
Uns 400 milions d’euros en accions de BMW.

I diu que dorm bé.
Perfectament.

Li han proposat mai ser polític?
Mai, no crec que pogués, penso massa a llarg termini.