“Ens deixen sense el nostre lloc emblemàtic per projectar les nostres pel·lícules i després les sales que ens proposen com a alternativa no ens semblen adequades”, es queixava ahir Inés Sánchez, una de les responsables del Cineclub. Segons diu Sánchez, se’ls ha ofert traslladar-se a la sala d’actes del centre cultural La Llacuna o a una sala annexa del Centre de Congressos, les dues opcions invàlides per al Cineclub perquè els espais no fan pendent i no es llegeixen els subtítols. Ara estudien parlar amb sales comercials.
De la seva banda, la directora del Festival de Pallasses –que s’hi celebra cada dos anys–, Pepa Plana, va manifestar ahir la seva “sor­­presa” per la notícia i va dir que, si es confirma, “serà una gran pèrdua” perquè és una sala fonamental per a aquest festival. “Els millors espectacles, els de les pallasses veteranes els fèiem directament allà”. Plana troba una molt mala notícia que una capital com Andorra la Vella es quedi sense una sala de petit format.

“Les coses no van bé”
El conseller de l’oposició al comú de la capital Jordi Minguillón va assegurar que des del seu punt de vista el fet greu és que la consellera de Cultura digui que amb els diners del lloguer es pagaran els sous. Minguillón es pregunta que “com pot ser que la cònsol digui que aquí no passa res i després la seva pròpia consellera de Cultura digui que amb el lloguer del teatre es pagaran els sous”. Per al conseller “tot això dóna a entendre que o bé no s’entenen o bé que la cosa no va bé”. Pel que fa al tancament, Minguillón diu que si el servei no té demanda i no es pot pagar, veu bé que es tanqui.

Reportatge

AL BARRI NO L'ENYORARAN

les dotze del migdia d’un dia qualsevol l’antic carrer Major d’Andorra la Vella té tan poc ambient com el que es podria trobar en qualsevol carreró sense sortida. Fins fa alguns mesos davant del Teatre Comunal, l’existència del qual està ara en perill perquè el comú de la capital diu que no vol pagar els 65.000 euros de lloguer anual, els clients de l’hotel Viena podien prendre o menjar alguna cosa al bar que hi havia als baixos. Des de l’estiu l’hotel està tancat, la porta i finestrals del bar amb vistes a la façana del Teatre Comunal han quedat tapiats, oferint més que una imatge, un presagi: com si s’estigués davant mateix d’un mirall en què es  reflecteix el possible futur que ara es perfila per al Comunal.
Si al Cineclub de les Valls i al Festival de Pallasses la preocupació és més latent, els pocs comerciants i restauradors de la zona no semblen sentir-se especialment afectats per un possible tancament del teatre. Des de Filatèlia Andorra, Lucas Vicenç, el seu propietari, comenta que la presència de la sala no representa cap avantatge per animar el seu negoci. “Si tanquen el teatre, a la meva caixa no l’afectarà.” En la mateixa línia, Josep Maria Benet, que regenta un restaurant metres més enllà de la porta del Comunal, diu que li dóna igual si tanquen el teatre. “Si el comú no pot pagar, doncs no pot pagar”. Com en el cas de Vicenç tampoc el seu restaurant es veurà perjudicat perquè deixi de fer-se teatre una mica més avall.
Encara que allunyada del teatre, des de la llibreria la Puça sí es lamenta que es vulgui tancar el teatre. Pere Miquel Fonolleda comenta que, més enllà de l’afectació a l’establiment, la principal pèrdua serà en l’àmbit teatral, ja que l’escenari del Comunal acull representacions de muntatges més “alternatius” o també alguns del Festival de les Pallasses cada dos anys. “Baixarà molt l’oferta cultural de signe petit i això sí que és una llàstima”, lamenta Fonolleda.
Amb tot, però, la vida sembla que continuarà igual amb teatre o sense al barri antic, el que no sembla tan  clar és que el teatre de petit format en surti beneficiat. Les darreres programacions de la Temporada de Teatre, que el comú d’Andorra la Vella organitza amb el de Sant Julià de Lòria, mostra una tendència a promoure l’espectacle massiu i no les apostes de més risc, més creatives i menys conservadores.
Fins ara, la programació de la temporada es dividia, en general, en dos registres diferents condicionats pel volum de les sales. Sant Julià acollia els muntatges més comercials i mediàtics a l’auditori Claror, mentre que el Comunal era l’escenari de les propostes més minoritàries.

Una dona de 76 anys va morir al poble de Valderrubio (Granada), ofegada en inundar-se casa seva. A la tarda, un home va perdre la vida i un altre va resultar ferit molt greu en accident de trànsit, quan el cotxe on viatjaven va topar amb la part del darrere d’un camió, a l’autopista AP-7, a l’altura de Freginals (Montsià) en mig del temporal que va obligar a tallar la mateixa via, i també l’N-2, en sentit cap a França, a la Jonquera. Igualment va quedar in-terromput el trànsit a l’autopista AP-66, entre Astúries i la meseta.
Els aiguats al sud, que van afectar sobretot ahir el camp de Gibraltar, i les nevades i les baixes tenperatures a la meitat nord, mantenien tallats a la tarda 70 trams de la xarxa viària espanyola a Catalunya, el País Valencià, l’Aragó (sobretot a Terol) Galícia, Castella i Lleó i la meitat oriental d’Andalusia. Diversos ports de muntanya es van tancar al trànsit, especialment a Astúries, Àvila, Cantàbria, Burgos i Jaén, mentre que a molts d’altres es va restringir la circulació als vehicles amb equipaments.
La Generalitat va recomanar la suspensió del transport escolar avui a la majoria de les comarques de Girona i també a la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d’Ebre.
La pàgina web de l’Agència de Meteorologia de l’Estat veí va quedar col·lapsada a primera hora de la tarda i no es va poder tornar a consultar fins unes hores més tard.
La previsió per avui és que acabin les precipitacions de neu, i  prengui el relleu l’onada de fred polar, amb temperatures de 15 graus sota zero a l’interior, o encara més baixes, vents de moderats a forts, que situen en alerta  pel temporal de terra i marítim totes les comunitats autònomes, tret de les Canàries i Ceuta.

França
Les fortes nevades anunciades per Meteo France van obligar a suspendre el transport escolar i les classes a vint departaments francesos, en tres dels quals fins dissabte inclòs. Les empreses de les autopistes del sud recomanaven evitar circular-hi des de la tarda d’ahir i durant el dia d’avui  al sud de l’eix Biarritz-Tolosa-Lió.
El trànsit per carretera es va veure greument afectat a totes les vies de la regió de París, i el mateix succeïa durant la jornada a la majoria de departaments de l’oest del país. A Normandia van quedar bloquejats 600 camions. Entre anit i avui s’anunciava l’ar­ribada del temporal de neu a l’Alta Garona, inclosa la capital, Tolosa, segons La Dépêche.

Fins i tot el mandatari encampadà va xifrar-lo entre tres i quatre milions d’euros, tot i que  va deixar clar que encara s’haurà d’esperar el tancament per saber realment l’abast del dèficit. “La baixada d’ingressos d’aquests moments és la mateixa que estan patint la resta de comuns”, i per tant va apuntar que els números negatius són el resultat de la recessió econòmica. Alís va fer aquestes afirmacions en el marc del consell de comú que es va fer ahir.
El que se sap en aquests moments és que en el tercer trimestre del 2009 el dèficit se situava en 4,7 milions d’euros. El cònsol major va assegurar, però, que aquesta xifra no és indicativa perquè llavors hi havia partides importants que el comú encara no havia cobrat: el cànon de Saetde, l’aparcament del Pas de la Casa i l’impost de propietats dels anys 2008-2009 (ja que feia falta tenir el cadastre acabat per poder-lo facturar) i els arrendaments. “Si haguéssim cobrat tot això no tindríem dèficit”, va declarar Alís. En el consell de comú va informar que algunes d’aquestes partides ja s’havien ingressat. La memòria dels comptes del tercer trimestre s’havia de portar a la sessió de comú abans de finalitzar l’any –segons preveu la normativa– però el mateix cònsol va explicar que “el departament de finances no l’havia dut abans perquè ha estat molt enfeinat elaborant el pressupost del 2010”.

Poc èxit en el viver d’empreses
El consell de comú va aprovar ahir el reglament del viver d’empreses d’Encamp. Fins ara s’han presentat tres projectes empresarials per desenvolupar-los en aquest equipament. La corporació va allargar el termini perquè es presentessin més empreses. I  és que de moment no ha tingut l’èxit esperat, ja que el niu pot acollir un total de cinc empreses i es preveia que la corporació pogués triar les iniciatives més interessants. No se sap si s’ocuparan tots els espais que ofereix l’equipament, però les perspectives són començar l’activitat amb les empreses que han sol·licitat un espai al viver. Alís va declarar que “començar amb tres empreses no està malament”. El projecte està destinat a joves emprenedors que volen tirar endavant un projecte. La consellera de finances,?Yolanda Pastó, va informar amb anterioritat que “el temps era just”, ja que s’ha de presentar un pla de negoci, i “és complicat”.

ALÍS VOL UN TRACTE COM EL DE SANT JULIÀ PER A LES ESCOLES

“Demanem al Govern el mateix tracte que va rebre el comú de Sant Julià de Lòria quan es va construir la Universitat per a l’edificació de les escoles d’Encamp.” Tot i que el mandatari encampadà no va concretar a quins punts del conveni es referia, sí va revelar que es vol convertir la zona de Prada de Moles en un indret per a l’educació i l’esport, i és que Sant Julià de Lòria va cedir els terrenys per construir la Universitat, però l’executiu també va participar en projectes dels voltants. Alís va informar que l’executiu va enviar una carta a la corporació demanant cinc mil metres quadrats per fer l’escola maternal i de primera ensenyança. D’altra banda, en la mateixa carta es demanaven uns altres terrenys també a Prada de Moles per portar a terme l’ampliació de liceu Comte de Foix.?El Govern, a més, també demana uns ter­renys situats a Cal Guillem per fer reformes d’engrandiment del pati de l’escola maternal i de primera ensenyança, ja que s’ha quedat petit.

Segons les mateixes fonts, el líder de l’oposició va respondre que trametria la proposta al grup parlamentari reformista, però que en principi la resposta era negativa. Gabriel va comentar a Bartumeu que l’única opció que CR considera òptima per involucrar-se en un executiu és la creació d’un Govern d’unitat en què estiguin representades les tres forces polítiques amb representació al Consell. A nivell pràctic això significa que el gabinet s’hauria de crear a tres bandes i amb la inclusió d’Andorra pel Canvi.
Els parlamentaris reformistes estan convocats a una trobada que tindrà lloc dimecres vinent i en la qual Gabriel explicarà quina ha estat la proposta efectuada per Bartumeu durant el dinar. Fonts properes als consellers reformistes van avançar ahir que el posicionament de la formació es troba en la línia que Gabriel ja va comunicar a Bartumeu i per tant una coalició amb el PS es descarta i només s’acceptaria un gabinet d’unitat. D’altra banda, fonts properes als consellers socialdemòcrates van manifestar el malestar d’alguns membres del partit pel secretisme de la trobada i perquè s’hagi ofert l’entrada al Govern als que consideren “hereus” dels liberals que durant catorze anys han governat el país. Aquest sector s’oposa frontalment al fet que s’ofereixi a CR l’opció d’entrar en un executiu de coalició. Les mateixes fonts van remarcar que Bartumeu va sortir molt decebut de la trobada per la negativa inicial plantejada per Gabriel.
El moviment de peces polítiques està íntimament lligat a l’extrema dificultat que Bartumeu preveu per governar sense pressupost, sabent que hi ha una part de la formació que aposta perquè en cas de no disposar d’aquesta eina es vagi directament a eleccions generals enguany. Bartumeu és contrari, mentre que el síndic Dallerès és partidari.

LES OBRES DE LA SEU DE LA JUSTÍCIA, A L'ESTIU

El Govern, mitjançant el ministre d’Ordenament Territorial, Vicenç Alay, va defensar ahir que el canvi de projecte per a la nova seu de la justícia no ha de suposar un increment de la despesa, responent als comentaris del president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen. A més, Alay va avançar que queden només “petits ser­rells” per tancar el conveni amb el comú de la capital que els permetrà obtenir els terrenys del Prat del Rull on anirà l’edifici i va afirmar que preveuen començar les obres a l’estiu, fins i tot encara que no s’aprovés el pressupost, ja que es podrien desviar fons de les partides plurianuals previstes en els comptes de l’any passat. En tot cas, el cost del nou projecte seria de 42,3 milions, en front dels 44,5 de l’anterior, segons va apuntar el polític massanenc.

Segons les mateixes fonts, el líder de l’oposició va respondre que trametria la proposta al grup parlamentari reformista, però que en principi la resposta era negativa. Gabriel va comentar a Bartumeu que l’única opció que CR considera òptima per involucrar-se en un executiu és la creació d’un Govern d’unitat en què estiguin representades les tres forces polítiques amb representació al Consell. A nivell pràctic això significa que el gabinet s’hauria de crear a tres bandes i amb la inclusió d’Andorra pel Canvi.
Els parlamentaris reformistes estan convocats a una trobada que tindrà lloc dimecres vinent i en la qual Gabriel explicarà quina ha estat la proposta efectuada per Bartumeu durant el dinar. Fonts properes als consellers reformistes van avançar ahir que el posicionament de la formació es troba en la línia que Gabriel ja va comunicar a Bartumeu i per tant una coalició amb el PS es descarta i només s’acceptaria un gabinet d’unitat. D’altra banda, fonts properes als consellers socialdemòcrates van manifestar el malestar d’alguns membres del partit pel secretisme de la trobada i perquè s’hagi ofert l’entrada al Govern als que consideren “hereus” dels liberals que durant catorze anys han governat el país. Aquest sector s’oposa frontalment al fet que s’ofereixi a CR l’opció d’entrar en un executiu de coalició. Les mateixes fonts van remarcar que Bartumeu va sortir molt decebut de la trobada per la negativa inicial plantejada per Gabriel.
El moviment de peces polítiques està íntimament lligat a l’extrema dificultat que Bartumeu preveu per governar sense pressupost, sabent que hi ha una part de la formació que aposta perquè en cas de no disposar d’aquesta eina es vagi directament a eleccions generals enguany. Bartumeu és contrari, mentre que el síndic Dallerès és partidari.

LES OBRES DE LA SEU DE LA JUSTÍCIA, A L'ESTIU

El Govern, mitjançant el ministre d’Ordenament Territorial, Vicenç Alay, va defensar ahir que el canvi de projecte per a la nova seu de la justícia no ha de suposar un increment de la despesa, responent als comentaris del president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen. A més, Alay va avançar que queden només “petits ser­rells” per tancar el conveni amb el comú de la capital que els permetrà obtenir els terrenys del Prat del Rull on anirà l’edifici i va afirmar que preveuen començar les obres a l’estiu, fins i tot encara que no s’aprovés el pressupost, ja que es podrien desviar fons de les partides plurianuals previstes en els comptes de l’any passat. En tot cas, el cost del nou projecte seria de 42,3 milions, en front dels 44,5 de l’anterior, segons va apuntar el polític massanenc.

La cònsol major, Rosa Ferrer, va justificar l’operació com a necessària per complir la llei, fer front als pagaments del 2010 i disposar de tresoreria. I va reiterar que, en cap cas, es tractava d’incrementar ni un cèntim el deute comunal. “La llei obliga que l’endeutament ha de ser una part a curt i l’altre a llarg termini, i el que fem aquí és passar una part del deute a llarg”, va incidir.
A la contra, el cap de l’oposició, Pere Cervós, va criticar “la nefasta”?política econòmica del comú i el fet que “pràcticament estem al límit d’endeutament marcat per la llei”. “Hem estirat tant la goma que és a punt de trencar-se”, va afirmar, alhora que va demanar mesures per millorar la situació de les finances públiques. “Els bancs han tocat la cresta al comú”, va sentenciar. Segons calcula la minoria, avui la corporació està 8 milions per sota del límit de deute permès per llei. “L’any es podria tancar amb un deute acumulat de 60”, van exposar. En canvi, Ferrer va donar xifres totalment diferents: del deute a llarg termini s’està a 15,7 milions per sota del límit permès, i a curt termini, a 5 milions. “No vulguin manipular i parin d’alarmar”, va etzibar.
El comú també va aprovar (l’oposició s’hi va abstenir) una ampliació de la pòlissa de crèdit per a Jovial (de 9,5 a 11 milions) i facultar la cònsol per negociar un nou préstec a llarg termini de 4 milions.

L'OPORTUNITAT PER ENERTAR UNA ETAPA

a Sandra, de 21, espera inquieta amb el seu xicot. Falten pocs minuts per començar el sorteig i creuen els dits per ser un dels afortunats. El mateix gest reprodueix la Cristina, de 24, i mare d’un fill. Són alguns dels aspirants a un dels 72 pisos de la promoció de Jovial, els habitatges pú­blics per a joves i a preu reduït que promou el comú d’Andorra la Vella. “És una bona oportunitat, perquè tenen un lloguer molt bo i ara paguem 700 euros; feia falta al país un projecte així,?ho haurien de fer totes les par­ròquies”, comenta la Sandra. “Està molt bé, perquè la joventut no ens podem permetre pagar 600 euros de lloguer i aquests pisos són molt macos”, hi afegeix la Cristina.
El sorteig, fet davant notari, aplega a la sala d’actes del Centre de Congressos parelles, alguna família i molta gent sola. Tots atents als noms que es van cantant, per veure si el seu es troba entre els afortunats. Amb emoció continguda –escassos i pobres aplaudiments celebren els resultats– els afortunats s’alegren de la seva sort. En total, s’han adjudicat 11 dels 14 pisos de dues habitacions (a 9 persones amb ingressos anuals menors als 23.613 euros i a 2 més que superen aquest llindar), mentre que 3 habitatges de dues cambres queden, de moment, lliures. “No hi ha hagut prou demanda. Ara haurem de decidir si variem els requisits d’accés o què fem. La intenció és omplir-los”, va explicar la cònsol major després de l’acte públic. El sorteig també serveix per trobar llogaters de 3 estudis i 55 apartaments d’una habitació. En aquest cas, el notari anuncia que 18 persones es quedaran a la llista d’espera (15 amb ingressos menors als 23.613 a l’any i 3 amb un sou més elevat), i el neguit es fa més que evident als rostres dels aspirants. A poc a poc es van diluint els dubtes i, com és evident, hi ha celebracions i també gent decebuda. No és el cas del Fran (24 anys) ni de l’Ivan (26), que han aconseguit un dels pisos. Pagaran uns 300 euros i admeten que és la seva “oportunitat” per independitzar-se. La mateixa sort han tingut el Xavier (20 anys), l’Òscar (22) i el Johnatan (24). Els tres són amics i s’hi havien inscrit amb un quart que, malauradament, no ha tingut la mateixa sort. “Si no m’hagués tocat, no m’hauria pogut independitzar!”, exclama el Xavier, que pagarà una renda d’entre 150 i 200 euros.

La cònsol major, Rosa Ferrer, va justificar l’operació com a necessària per complir la llei, fer front als pagaments del 2010 i disposar de tresoreria. I va reiterar que, en cap cas, es tractava d’incrementar ni un cèntim el deute comunal. “La llei obliga que l’endeutament ha de ser una part a curt i l’altre a llarg termini, i el que fem aquí és passar una part del deute a llarg”, va incidir.
A la contra, el cap de l’oposició, Pere Cervós, va criticar “la nefasta”?política econòmica del comú i el fet que “pràcticament estem al límit d’endeutament marcat per la llei”. “Hem estirat tant la goma que és a punt de trencar-se”, va afirmar, alhora que va demanar mesures per millorar la situació de les finances públiques. “Els bancs han tocat la cresta al comú”, va sentenciar. Segons calcula la minoria, avui la corporació està 8 milions per sota del límit de deute permès per llei. “L’any es podria tancar amb un deute acumulat de 60”, van exposar. En canvi, Ferrer va donar xifres totalment diferents: del deute a llarg termini s’està a 15,7 milions per sota del límit permès, i a curt termini, a 5 milions. “No vulguin manipular i parin d’alarmar”, va etzibar.
El comú també va aprovar (l’oposició s’hi va abstenir) una ampliació de la pòlissa de crèdit per a Jovial (de 9,5 a 11 milions) i facultar la cònsol per negociar un nou préstec a llarg termini de 4 milions.

L'OPORTUNITAT PER ENERTAR UNA ETAPA

a Sandra, de 21, espera inquieta amb el seu xicot. Falten pocs minuts per començar el sorteig i creuen els dits per ser un dels afortunats. El mateix gest reprodueix la Cristina, de 24, i mare d’un fill. Són alguns dels aspirants a un dels 72 pisos de la promoció de Jovial, els habitatges pú­blics per a joves i a preu reduït que promou el comú d’Andorra la Vella. “És una bona oportunitat, perquè tenen un lloguer molt bo i ara paguem 700 euros; feia falta al país un projecte així,?ho haurien de fer totes les par­ròquies”, comenta la Sandra. “Està molt bé, perquè la joventut no ens podem permetre pagar 600 euros de lloguer i aquests pisos són molt macos”, hi afegeix la Cristina.
El sorteig, fet davant notari, aplega a la sala d’actes del Centre de Congressos parelles, alguna família i molta gent sola. Tots atents als noms que es van cantant, per veure si el seu es troba entre els afortunats. Amb emoció continguda –escassos i pobres aplaudiments celebren els resultats– els afortunats s’alegren de la seva sort. En total, s’han adjudicat 11 dels 14 pisos de dues habitacions (a 9 persones amb ingressos anuals menors als 23.613 euros i a 2 més que superen aquest llindar), mentre que 3 habitatges de dues cambres queden, de moment, lliures. “No hi ha hagut prou demanda. Ara haurem de decidir si variem els requisits d’accés o què fem. La intenció és omplir-los”, va explicar la cònsol major després de l’acte públic. El sorteig també serveix per trobar llogaters de 3 estudis i 55 apartaments d’una habitació. En aquest cas, el notari anuncia que 18 persones es quedaran a la llista d’espera (15 amb ingressos menors als 23.613 a l’any i 3 amb un sou més elevat), i el neguit es fa més que evident als rostres dels aspirants. A poc a poc es van diluint els dubtes i, com és evident, hi ha celebracions i també gent decebuda. No és el cas del Fran (24 anys) ni de l’Ivan (26), que han aconseguit un dels pisos. Pagaran uns 300 euros i admeten que és la seva “oportunitat” per independitzar-se. La mateixa sort han tingut el Xavier (20 anys), l’Òscar (22) i el Johnatan (24). Els tres són amics i s’hi havien inscrit amb un quart que, malauradament, no ha tingut la mateixa sort. “Si no m’hagués tocat, no m’hauria pogut independitzar!”, exclama el Xavier, que pagarà una renda d’entre 150 i 200 euros.

El consum d’electricitat al llarg de tot el 2009 va ser un 0,2% inferior respecte de l’any 2008, cosa que en xifres globals representa un consum a Andorra de 598,7 GWh, segons les dades fetes públiques ahir per Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA).

La comissió de Finances i Pressupost es reunirà dimarts a les quatre de la tarda per debatre les 48 esmenes que el grup parlamentari reformista ha presentat a l’articulat del projecte de llei del pressupost per al 2010.