La cònsol major, Rosa Ferrer, va justificar l’operació com a necessària per complir la llei, fer front als pagaments del 2010 i disposar de tresoreria. I va reiterar que, en cap cas, es tractava d’incrementar ni un cèntim el deute comunal. “La llei obliga que l’endeutament ha de ser una part a curt i l’altre a llarg termini, i el que fem aquí és passar una part del deute a llarg”, va incidir.
A la contra, el cap de l’oposició, Pere Cervós, va criticar “la nefasta”?política econòmica del comú i el fet que “pràcticament estem al límit d’endeutament marcat per la llei”. “Hem estirat tant la goma que és a punt de trencar-se”, va afirmar, alhora que va demanar mesures per millorar la situació de les finances públiques. “Els bancs han tocat la cresta al comú”, va sentenciar. Segons calcula la minoria, avui la corporació està 8 milions per sota del límit de deute permès per llei. “L’any es podria tancar amb un deute acumulat de 60”, van exposar. En canvi, Ferrer va donar xifres totalment diferents: del deute a llarg termini s’està a 15,7 milions per sota del límit permès, i a curt termini, a 5 milions. “No vulguin manipular i parin d’alarmar”, va etzibar.
El comú també va aprovar (l’oposició s’hi va abstenir) una ampliació de la pòlissa de crèdit per a Jovial (de 9,5 a 11 milions) i facultar la cònsol per negociar un nou préstec a llarg termini de 4 milions.
L'OPORTUNITAT PER ENERTAR UNA ETAPA
a Sandra, de 21, espera inquieta amb el seu xicot. Falten pocs minuts per començar el sorteig i creuen els dits per ser un dels afortunats. El mateix gest reprodueix la Cristina, de 24, i mare d’un fill. Són alguns dels aspirants a un dels 72 pisos de la promoció de Jovial, els habitatges públics per a joves i a preu reduït que promou el comú d’Andorra la Vella. “És una bona oportunitat, perquè tenen un lloguer molt bo i ara paguem 700 euros; feia falta al país un projecte així,?ho haurien de fer totes les parròquies”, comenta la Sandra. “Està molt bé, perquè la joventut no ens podem permetre pagar 600 euros de lloguer i aquests pisos són molt macos”, hi afegeix la Cristina.
El sorteig, fet davant notari, aplega a la sala d’actes del Centre de Congressos parelles, alguna família i molta gent sola. Tots atents als noms que es van cantant, per veure si el seu es troba entre els afortunats. Amb emoció continguda –escassos i pobres aplaudiments celebren els resultats– els afortunats s’alegren de la seva sort. En total, s’han adjudicat 11 dels 14 pisos de dues habitacions (a 9 persones amb ingressos anuals menors als 23.613 euros i a 2 més que superen aquest llindar), mentre que 3 habitatges de dues cambres queden, de moment, lliures. “No hi ha hagut prou demanda. Ara haurem de decidir si variem els requisits d’accés o què fem. La intenció és omplir-los”, va explicar la cònsol major després de l’acte públic. El sorteig també serveix per trobar llogaters de 3 estudis i 55 apartaments d’una habitació. En aquest cas, el notari anuncia que 18 persones es quedaran a la llista d’espera (15 amb ingressos menors als 23.613 a l’any i 3 amb un sou més elevat), i el neguit es fa més que evident als rostres dels aspirants. A poc a poc es van diluint els dubtes i, com és evident, hi ha celebracions i també gent decebuda. No és el cas del Fran (24 anys) ni de l’Ivan (26), que han aconseguit un dels pisos. Pagaran uns 300 euros i admeten que és la seva “oportunitat” per independitzar-se. La mateixa sort han tingut el Xavier (20 anys), l’Òscar (22) i el Johnatan (24). Els tres són amics i s’hi havien inscrit amb un quart que, malauradament, no ha tingut la mateixa sort. “Si no m’hagués tocat, no m’hauria pogut independitzar!”, exclama el Xavier, que pagarà una renda d’entre 150 i 200 euros.