Ho va afirmar ahir el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, que es va mostrar partidari “de no obrir massa melons” abans de finalitzar-ne d’altres. I aquests altres melons tenen noms i cognoms: obertura econòmica (i tot el que en penja) i reformulació de la Seguretat Social (i tot allò que hi vagi associat). En total, els demòcrates dissenyen un model (de comú acord executiu i legislatiu) a partir de treballar amb una vintena de propostes (projectes i proposicions) de llei damunt la taula. Les normatives que han de permetre l’obertura econòmica, i amb això, suposadament, el creixement de l’economia, estan molt avançades. Al març seran a tràmit parlamentari. I els canvis a la llei de la CASS, subjectes a un pacte d’Estat (encara que “la disposició política per encarar-lo no està al 100%”, segons Baró, per culpa de les files socialdemòcrates) haurien de ser realitat durant aquest any. Amb tanta feina, no hi ha temps per debatre sobre nacionalitat.

Important però...
Ladislau Baró, acompanyat pel president suplent del grup, Daniel Armengol, i les conselleres generals Sílvia Calvó i Meritxell Mateu, va afirmar que el grup analitzarà la proposició de llei presentada pel PS?sobre la nacionalitat. Però va deixar entreveure, o més i tot, que ni tan sols es prendrà en consideració. De fet, el president del grup demòcrata ja va deixar clar que el pròxim període de sessions aquest debat no hi tindrà cabuda. “Sense arribar a un pronunciament definitiu, hem de deixar clar que la llei és important, però no pensem que sigui un tema estrictament prioritari”, va dir Baró, que va explicar que el PS “pot proposar, però no fixar el tempo” parlamentari. Els demòcrates, que en cap moment van referir-se a si els sembla bé rebaixar el temps que cal haver residit al país per tenir accés a la nacionalitat, sí que van considerar que “caldria integrar la reflexió en el marc de les relacions amb Europa”. I que el que és prioritari de veritat és aconseguir que la nacionalitat no sigui una dificultat, una limitació,  a l’hora de poder anar a treballar o a estudiar a l’estranger, per posar dos exemples. I, també, que cal “desin- centivar que hi hagi dobles nacionals”.
Fins a cert punt, la revisió de la Llei de la nacionalitat podria arribar a connectar amb l’obertura econòmica. De fet, aquest va ser l’eix del discurs de la compareixença dels consellers. Exposar quina és la feina que fan i que tot segueix un camí únic que se sustenta en moltes potes que cal crear o modificar. La Llei d’inversió estrangera, la de societats, la de comerç, la d’immigració (amb quotes específiques per cada empresa), la del codi de relacions laborals, la llei del joc o la de la propietat intel·lectual. “Una vintena de lleis que ens interessen als dos.” Al Govern i al grup de DA.

REGULAR RETRIBUCIONS I INCOMPATIBILITATS

Malgrat que és una qüestió sobrevinguda, el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, va reconèixer que totes les administracions hauran de reflexionar i regular sobre les retribucions dels càrrecs electes i les incompatibilitats que tenen aquests càrrecs. “Ha suscitat un debat públic intens”, va admetre Baró, que va assegurar que “entenc que el moment obliga a tornar a reflexionar” sobre una qüestió com la de les disconformitats que es va apuntar d’una manera molt suau en el marc del procés constituent. “Hi ha voluntat, com a mínim, de parlar-ne”, va explicar el president demòcrata, que també va afirmar que “cal fer un esforç en regulació de matèries com ara els partits polítics o el finançament”, temes dels quals ja n’haurien parlat
amb el PS.

LA CONTENCIÓ SEGUIRÀ A LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

“La Llei de la Funció Pública també és una de les lleis que ens agradaria tractar durant aquest any.” El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va explicar que la reforma de l’administració ha d’anar molt més enllà de les mesures de contenció de la despesa que s’han posat damunt la taula a partir d’un altre text legislatiu que té data de caducitat: quan entri en vigor el nou text que ha de regular les funcions, les graelles salarials i tots els altres aspectes relatius als funcionaris. “Les mesures de contenció tindran una continuïtat en una Llei de la Funció Pública més àmplia i no estaran molt més harmonitzades”, va dir Baró.

A MIG CAMÍ ENTRE FUMAR ARREU I PROHIBIR FUMAR

La consellera general demòcrata Sílvia Calvó va deixar entreveure, ahir, que la llei que regularà diversos aspectes relacionats amb el consum del tabac i el reglament que la complementarà establiran en quins llocs es podrà fumar i en quins no. I de quina manera s’hauran d’adequar aquests espais. Per posar un exemple, vindrà a ser una regulació molt semblant a la que hi va haver fins fa un parell d’anys a l’Estat espanyol. Calvó va explicar que el grup està acabant de treballar en les esmenes que es presentaran a la proposició legislativa sorgida de la iniciativa popular. I en què en ser la primera proposta d’aquestes característiques es respectarà “l’essència” de la iniciativa legislativa. I que es preveu que la normativa sigui una realitat abans de l’estiu.

Tema difícil aquest.
Difícil ho és tot. Avui m’han demanat que xerri sobre la situació de persones amb discapacitats psíquiques respecte les últimes voluntats dels seus pares.

A mi em segueix semblant un tema difícil.
Cada cop tenim una preocupació més gran pel que pugui passar després de la mort. I més si es tracta del futur de persones discapacitades. Jo sempre dic que els deixin rendes, si en tenen.

El més normal seria que se’n fes càrrec la família.
La família és l’únic àmbit en el qual se’t valora no pel que tens, no pel que ets, sinó per ser tu mateix. Però no sempre és possible que la família se’n faci càrrec.

I aquí entren les fundacions.
Les fundacions són clau. Li posaré un exemple. Les presons espanyoles estan plenes de presos discapacitats. Sort que hi ha fundacions, si no ningú no s’encar­regaria d’aquestes persones.

Parlem d’Andorra?
És clar que sí. Tinc una certa idea...

Com veu el futur del país?
Andorra ha de ser una espècie de ciutat-estat dins la Unió Europea. Pels habitants, pels quilòmetres quadrats del territori, aquesta és la fórmula ideal i, això sí, mantenint totalment l’autonomia pròpia. Qualsevol altra idea de futur és un absurd polític.  

Se’l veu molt segur.
Ho estic. Caldrà fer-ho amb habilitat, però la força d’Andorra en el futur passa inevitablement per aquí, per integrar-se a la UE com a ciutat-estat. Tot el que no sigui una Europa forta amb institucions sotmeses a control democràtic i una sola veu al món, és decadència i potser gana i tot.

Un excompany meu va fer popular la frase ‘Aquí tothom opina’. Vostè està en una pila de tertúlies mediàtiques, cansa haver d’opinar sempre de tot?
És que no opino de tot, tinc insuficiències intel·lectuals en molts àmbits eh? Però el tema no és aquest.

Quin és?
El problema és que hi ha massa opinió i cada cop menys crònica als mitjans de comunicació. Potser hi ha massa tertúlies però és que ens passem la major part del temps opinant sobre com pensem que haurien de ser les coses i s’explica cada cop menys com són. A part, a les tertúlies que vaig jo, tot sovint parlem del mateix.

Es xerra massa de política?
Hem convertit els polítics en l’ase dels cops, sobretot ho heu fet els periodistes, i això evita que es parli d’altres actors com el sector financer i la mateixa premsa, que tenen una gran concentració de poder. L’escàndol major ara no són els polítics, i tot i que estigui en l’àmbit privat tot té un límit.

Una pregunta recurrent, és cert que tots els notaris són milionaris?
No és cert. Durant un temps ens hem guanyat molt bé la vida per la construcció però ara, precisament per haver tingut massa creixement, ens hem de redimensionar obligatòriament.

Un mes després, el jove esquiador andor­rà, de només 16 anys, va mostrar a les autoritats i el patrocinador principal, la medalla de bronze assolida al supergegant d’Innsbruck. I de pas, Andbanc li va entregar un xec de 6.000 euros com a sorpresa. “Vull continuar treballant i aconseguir més triomfs com aquest o millors. El meu pròxim objectiu serà participar en els Jocs Olímpics d’hivern de Sochi 2014”, va assegurar Joan Verdú, medalla al coll, xec a la mà i somriure d’orella a orella. L’esquiador va estar acompanyat pels seus altres companys de la delegació: Maeva Estévez, Ian Serra i Sara Raméntol. “En un futur tindrem més resultats com aquest perquè aquest és un país d’esquí, de neu i de muntanya”, va indicar el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda. El seu amic, el president del COA, molt emocionat va deixar aquestes paraules per al record. “El resultat de Joan és de tot l’esforç del país i una fita de la qual hem d’estar orgullosos. Ho vull deixar clar, aquesta és la primera medalla olímpica del nostre país. És històric”, va sentenciar Jaume Martí.

MARÍN MILLORA DE L'ESPATLLA I COMPETIRÀ A STONEHAM

El surfista de neu de la FAE Lluís Marín millora dels seus problemes a l’espatlla i competirà, a partir de diumenge vinent, a Stoneham, en una nova prova de la Copa del Món. “No tinc cap dubte que hi participaré. Tinc millor l’espatlla i tot i que encara tinc dolor la noto més estable”, va comentar des de l’estació canadenca. Marín, que destil·la confiança després de l’excel·lent cinquè lloc a Blue Mountain, no ha deixat de preparar-se, “he estat entrenant suau perquè és el millor per a l’espatlla. Al matí faig surf i a la tarda físic per reforçar la zona”. Marín assegura trobar-se “a gust a la taula i això em dóna confiança, cosa que és important quan un no pot estar al cent per cent”.

Al març es desplaçaran a Burdeus, on formaran part d’un cartell de rock dur duríssim. L’abril els portarà des de la madrilenya sala Caracol a clubs de Castelló i València i al maig, en l’últim dels bolos concertats, recalaran en un club de Xixona.
No pinta malament per a una banda que es va reformular fa un lustre (primer, com a Aftermars) i que estan aconseguint una excel·lent rendibilitat amb el primer treball discogràfic, Fragile Alignments, un àlbum molt ben pensat, cuidat fins al detall més minso i que van plantejar com un disc conceptual. Rendibilitzar, diem, perquè han obtingut fort ressò a les xarxes socials que apleguen els seguidors d’un estil potser minoritari però amb un públic fidel. Van aconseguir distribuïdors internacionals i algunes de les còpies –digitals, però també físiques– s’han dispersat entre aficionats de punts tan distants com països de l’Amèrica Llatina, Estats Units o Austràlia. També han aconseguit col·locar productes de merchandising –samarretes, aquest tipus de coses–. Hi ha hagut boca-orella i bastant difusió en webs especialitzades.

Satisfets, òbviament
Contents? És clar, admet Verdeguer, to i que matisa que no és que s’hagin convertit en supervendes precisament: “Ens ho hem currat molt, perquè si no t’espaviles, ningú et regala res. Però que tampoc es pensi ningú que és que ens posarem a viure d’això, no ens donaria ni per l’autogestió de la banda.” Els números són magres, i per engegar el projecte, explicava en aquell moment Verdeguer al Diari, ja van fer una inversió d’uns deu mil euros, procedents dels estalvis personals.
En aquest moment dolç de la seva trajectòria, Nami s’enfronta a una conjuntura incerta, després d’aquelles sonades denúncies contra músics que actuaven en festes de Cap d’Any. “Però els nostres guanys, a l’hora de la veritat, són testimonials. Ja ens agradaria, ja, a nosaltres, tenir uns ingressos com per haver de cotitzar per ells.”
La ressonància de Nami a l’exterior –en aquests cercles tan concrets, això sí– no és una novetat entre les bandes de metal. del Principat. Segueixen l’estela de Persefone, referent i vaixell insígnia, que va culminar aquella gira pertot Europa de la mà d’Obituary, una de les bandes emblemàtiques en aquest segment del rock.
Per a ells, explica Miguel Espinosa, no hi ha directes en perspectiva, perquè tots els seus esforços els centren ara per ara a preparar el següent treball d’estudi, que serà el quart i seguirà Shin-ken una picada d’ullet a la iconografia nipona. “Esperem acabar-lo en un parell de mesos i de seguida ens posarem a buscar discogràfica”, apunta Espinosa, abans d’advertir que prefereixen no avançar molts detalls sobre l’evolució sonora, continguts temàtics, etcètera: “Qüestió de màrqueting, també a les discogràfiques els agrada que hi hagi una mica d’intriga.” Sí es deixa treure que serà un altre pas en la seva evolució sonora: “Estem molt més atents a la composició i serà un disc en general més complicat, més dur, més tècnic.”
De moment, per tant, no hi ha directes a la vista. Tenien una actuació a Barcelona, justament al costat de Nami, al desembre; però ha quedat cancel·lada. La Ciutat Comtal segueix sent, doncs, l’assignatura pendent de Persefone. “De cara                   a l’estiu, quan tinguem alguna cosa nova, ens ho haurem de plantejar, perquè si no acabarem un pèl ro- vellats.”

I INNUENDO S'OBRE PAS DES DE VALÈNCIA

En un panorama ja ben nodrit mira d’obrir-se pas un nouvingut: Hèctor Pérez, punta de llança d’Innuendo, banda valenciana de hard rock que segueix aquell estil Toto, o Europe, que va pegar tan fort als vuitanta i principi del noranta. Un grapat de músics valencians amb teclista alacantí i baixista italià que aposta per una versió menys dura que la que es practica al Principat –“no és que ens hi guanyem la vida, però el nostre estil és una mica més comercial” dins de la minoria–. En el seu cas, intenten plantar un peu al país, amb el primer disc sota el braç, Bipolars.

En una entrevista a la cadena privada TF1, el cap de l’Estat francès va posar fi a les especulacions i va justificar la seva candidatura a la reelecció amb l’argument que no sol·licitar la confiança dels ciutadans davant l’actual situació de crisi seria com si un capità “abandonés” el vaixell.
Sarkozy va indicar que es presenta perquè encara té coses a dir als francesos i propostes, i va assegurar que tenia presa aquesta decisió des de fa diverses setmanes. “Fa falta que els francesos comprenguin que amb una França forta estaran protegits”, va dir a l’entrevista, on va indicar que tot i que en aquest quinquenni en què ha ocupat el càr­rec s’han aconseguit “moltes coses, no es pot assolir tot en cinc anys”.
Sarkozy es va comprometre que si obté un altre cop la confiança a les urnes, “la idea central” del seu pròxim mandat serà “tornar la paraula al poble [...]. Hi ha molts francesos que tenen la sensació d’haver estat desposseïts del poder per les elits, els sindicats, els partits polítics. Necessito els francesos, no tan sols els de dretes, també els d’esquer­res”, va subratllar en l’entrevista, en la qual va aprofitar per destacar que “s’obre un nou període”.

Més de 4 milions d’euros
D’altra banda, la remuneració dels màxims executius de les empreses de l’índex CAC-40 de la borsa de París va augmentar un 34% l’any passat i es va situar de mitjana en 4,11 milions d’euros, segons el gabinet d’estudis Proxinvest. En una altra direcció, el partit de Sarkozy va anunciar ahir que expulsarà un dels seus diputats, Christian Vanneste, per unes declaracions en què qüestionava que els homosexuals haguessin estat perseguits pels nazis.

APROVADA L'EXTRADICIÓ A ESPANYA DE L'ETARRA SEGUROLA

La justícia francesa va aprovar l’extradició de l’etarra Joseba Segurola Mayoz a Espanya, i l’advocada va anunciar que recorreria al Tribunal Suprem. Segurola té dos procediments oberts; l’Audiència Nacional l’acusa d’haver disparat contra un quarter militar el 1991, i també per diferents activitats al comando Donosti entre els anys 80 i 90. Segurola va ser detingut el 1999 a prop de Pau amb un altre etarra, Jon Bienzobas, quan portaven 2.500 quilos d’explosius. El Tribunal d’Apel·lació de París, el mateix que va donar llum verd  ahir; va refusar una petició d’extradició el 2000, i després, el 2010, ho va fer el Tribunal d’Apel·lació de Versalles. L’any passat, el Tribunal Suprem va reobrir el procés.

CINQUANTA BOMBERS OCUPEN L'ASSEMBLEA NACIONAL

Una cinquantena de bombers professionals, entre els quals militants dels sindicats CGT, CFDT i SUD, van accedir ahir al pati central de l’Assemblea Nacional francesa per manifestar la seva oposició a una reforma dels seus estatuts, segons va indicar una font parlamentària. Totes les portes d’accés exterior del Palau Bourbon van ser tancades, així com el perímetre immediat al voltant de l’hemicicle. Els bombers concentrats als voltants de l’edifici, i consultats per l’agència AFP, van explicar que, amb aquesta ocupació, desitjaven “mediatitzar les seves accions” programades per ahir.
Concretament, les centrals sindicals CGT, CFDT i SUD es mostren contràries a un protocol d’acord sobre la seva professió, signat pel ministeri de l’Interior, Claude Guéant, i d’altres organitzacions de treballadors. L’acció d’ahir es va completar amb una multitudinària manifestació a la una del migdia pel centre de la capital francesa, entre la plaça de la Nació i Denfert-Rochereau.

“Es tracta d’una estimació d’estalvi que es fa amb tota la prudència”, va detallar la responsable del departament de Salut i Ben­estar, Cristina Rodríguez.
L’executiu va concretar que un 41% de l’estalvi afectarà el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària mentre que el 59% restant, la resta de prestadors de serveis. I també va fer pública una relació   amb les àrees que afectarà aquesta nova tarificació. Així doncs, es redueixen un 5% les consultes al generalista, a l’especialista i al neuropsiquiatre, les anàlisis i els parts. Les cirurgies, en canvi, es redueixen un 10%, de la mateixa manera que les proves radiològiques, les extraccions i la cirurgia dental, les obturacions i les cures dentals, les ortodòncies, la fisioteràpia, el logopeda i l’ortòptic. Els diagnòstics seran un 15% més barats, mentre que a les ressonàncies, els TAC, les endoscòpies i les polisomnografies s’aplicarà una reducció del 20%.
Des del Govern van recordar, a més, que el mateix decret que s’aprovava ahir modificava, en l’aplicació de la reforma de la CASS?recentment aprovada, “els percentatges de copagament dels actes de reeducació i readaptació funcional”. És a dir, que en la fisioteràpia, la logopèdia i l’ortòptia la CASS?retornarà el 65% en lloc del 75%, una disminució “compensada per la rebaixa de tarifes”, tal com van argumentar.

Conscienciació del col·lectiu
Davant de la nova situació, la ministra va ressaltar que “tots els col·lectius estan conscienciats que cal més transparència sobre l’activitat i les indicacions dels actes, que és el que tots volem”. I, de fet, va remarcar novament que aquestes rebaixes tarifàries hauran de venir acompanyades de mecanismes de control i d’inspecció de l’activitat dels professionals. Això sí, amb la col·laboració dels mateixos professionals implicats, a qui es convidarà a participar en la negociació. “Aquest control és una cosa bàsica, que no es multipliquin proves, que s’analitzi la feina sobre la base d’estàndards”, va exemplificar.
Amb tot, la responsable ministerial va tornar a insistir que aquesta reducció de les tarifes “és només un punt i no és el més important” de la reforma que s’està tirant endavant amb l’objectiu de contenir la despesa i assolir la qualitat. També caldrà, així, reorganitzar els serveis.

EL PS VOL SABER EL COST DEL SERVEI DE PERMANÈNCIES MÈDIQUES

La consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet ha sol·licitat al Govern, a través dels conductes parlamentaris previstos, que se li faciliti tota aquella documentació necessària per poder accedir al cost que va suposar, l’any passat, el servei de permanències mèdiques. A banda d’aquesta informació, l’exministra de Salut també ha demanat que se li especifiquin el nombre de visites mèdiques totals, el nombre de visites mèdiques domiciliàries i, també, les que es van dur a terme en els consultoris, les que van atendre durant els caps de setmana els centres d’atenció primària (CAP) o el nombre de visites noctunes.

La raó d’aquesta preocupant situació té l’origen en el concurs obert a principi de mes pel comú d’Andorra la Vella per tal d’adjudicar l’arrendament de la vela i de la pista exterior de tennis del centre esportiu, que no exigeix el manteniment de l’ús actual de la instal·lació, sinó que únicament demana que es mantingui la seva finalitat esportiva.
La federació està estudiant si es presenta al concurs, tot i que, com va assegurar ahir el president, François Garcia, “hem calculat més o menys i surt massa car. No és només el lloguer, uns 1.800 euros pel globus i la pista exterior, sinó que a més s’ha de fer front al manteniment, l’electricitat, l’assegurança... És molt car i més ara que les subvencions van a la baixa”.
Garcia té constància que hi ha un parell d’empreses que estan interessades per destinar aquest espai al pàdel, un esport a l’alça al Principat. És més, segons avança el president de la FAT,  una d’elles s’hauria posat en contacte amb la federació “perquè hi prenguem part també. Ara bé, si es fa una pista al globus perdríem una de les dues que hi ha per al tennis i no sé si quedaria prou espai per poder jugar, perquè ha d’haver-hi una distància de seguretat”.
Un altre postulant que sonava era la Federació Andorrana de Futbol, que fa un temps va mostrar el seu interès per poder tenir una instal·lació per al futbol platja al globus del Serradells, però fonts federatives van negar ahir al Diari qualsevol interès per presentar-se al concurs. Sigui com sigui, la federació veu perillar les pistes que a hores d’ara utilitza. Jordi Vila, director tècnic de l’ens, va reiterar ahir que “necessitem pistes, això està clar. Les del globus del Serradells són les que fem servir. Sempre havia sonat que podria produir-se una situació així i el comú ara ha fet un pas endavant”.
François Garcia no amagava que “estem molt preocupats perquè ens quedem sense pistes. A Escaldes la instal·lació la utilitza tothom i en hora punta, a partir de dos quarts de sis, no hi ha un buit, i a Santa Coloma hi ha una escola de tennis i tenim una pista. D’Encamp no sé sap gran cosa i les pistes de l’Aldosa, que eren les nostres, han desaparegut. Fa pena veure aquella instal·lació”.
La Federació no confia tampoc que les pistes previstes al centre de tecnificació d’Ordino s’acabin construint perquè estaven programades en la tercera fase, que a hores d’ara es troba en stand by per les estretors pressupostàries.
Davant d’aquest panorama François Garcia vol reunir-se amb el secretari d’Estat d’Esport, Jordi Cerqueda, per tal d’informar-li de la situació i no descarta fins i tot una trobada amb el cap de Govern, Toni Martí, i és que la preocupació és màxima.

El mes vinent, clau
El concurs obert pel comú tancarà el termini de presentació d’ofertes –presentades en sobre tancat i lacrat– el 8 de març i un dia després tindrà lloc l’obertura de plecs. En principi està previst que a meitat de mes es doni a conèixer l’adjudicaciò i serà aleshores quan la Federació de Tennis sabrà a què atenir-se.

DESERT EL CONCURS PER FER EL CAMP DE FUTBOL AL SANT ERMENGOL

El comú d’Andorra la Vella ha fet públic mitjançant edicte que declarava desert el concurs nacional per adjudicar els treballs de reforma i adequació del camp de futbol del Col·legi Sant Ermengol, així com el concurs internacional per adjudicar el subministrament i la col·locació del material esportiu. La instal·lació té un pressupost aproximat de 400.000 euros i hauria d’estar acabada enguany.