O similar, almenys. R. M. C., de 45 anys, regentava fins que va ser detingut una empresa de desballestament de vehicles i altres components a Sant Julià de Lòria. I?una part de la ferralla la venia a qui acabaria morint en el que primer havia de ser un intent de robatori. La víctima del crim, un expolicia, era un important fer­-rovaller a Saint-Jean-de-Védas. Els fets, justament, van passar a la nau d’emmagatzematge, on els quatre integrants de la banda que pretenia robar-hi sabien que hi havia una caixa forta amb una quantitat de diners que voltava els 200.000 euros.
Les fonts de la investigació que van confirmar els tractes que tenien el resident lauredià i la víctima del crim no van poder garantir si va ser justament R. M. C. qui va alertar els seus companys de trifulques sobre les possibilitats econòmiques de la víctima. Però no seria del tot descartable. Malgrat que la policia judicial de Montpeller després d’un any d’investigació –els fets van ocór­rer la nit del 4 d’agost del 2008– dóna per tancat el capítol de detencions amb els quatre empresonaments (dos duts a terme el novembre del 2008 i dos més, entre els quals el del resident francès, més d’un any després), el treball per acabar de tancar-ne tots els serrells no ha finalitzat. I?això que tots els arrestats han acabat confessant, almenys, la seva implicació en els fets. Hi ha d’haver acaraments i altres procediments. També al Principat.

Escorcolls
Les fonts consultades van assegurar ahir que les autoritats judicials franceses ja han tramitat les pertinents comissions rogatòries per tal que, si la justícia andorrana hi dóna curs, es puguin practicar diversos escorcolls en espais pels quals es movia el detingut a Sant Julià. Com ara la nau on exercia la seva activitat professional o l’habitatge on residia amb la parella i dos fills. Tots dos adults, que es van establir al Principat el 2004, figuren com a accionistes de la societat que és titular del comerç que regenta la parella a Sant Julià. El negoci de desballestament de cotxes, vaja. El tercer accionista de la societat seria el prestanoms, segons es desprén de la informació continguda en el registre de societats i comerç a la qual ha pogut tenir accés el Diari.
En aquesta mateixa informació, el comerç apareix com a embargat. Fonts de la investigació consultades ahir van afirmar que desconeixien aquesta circumstància, però van assegurar que podria ser que R. M. C. (que va ser detingut a l’aeroport de Tolosa en tornar d’unes vacances i després que la policia andorrana alertés que el sospitós de la participació en l’assassinat es dirigia cap a territori francès) tingués problemes econòmics derivats de la seva relació amb el crim i amb els altres participants en l’assalt.  Segons aquestes fonts, els dos primers detinguts, residents en autocaravanes en un bar­ri perifèric de Montpeller i habituals de moviments conflictius, van reconèixer els fets però es van negar a delatar els coautors. Aquesta negativa, però, tenia un preu. Els empresonats haurien fet xantatge, almenys, a R. M. C., a qui haurien exigit que es fes càrrec de les necessitats dineràries que li poguessin comunicar els familiars que tenien fora de la presó si no volia ser descobert. Per aquest motiu se sospita que la situació econòmica hagués pogut derivar en problemàtica.

EL MÒBIL DE LA DONA VA CONDUIR A LA PISTA ANDORRANA

Què va conduir la policia judicial de Montpeller fins a Andorra??El telèfon mòbil francès de la dona de l’ara empresonat. Així ho van explicar ahir fonts de la investigació, que van afirmar que per acabar topant amb la identitat del sospitós va ser clau l’aportació del grup de cooperació internacional de la policia andorrana. En el curs de la investigació, els policies francesos van acabar trobant un telèfon mòbil. Estava a nom d’A. V. R. i tenien el convenciment que tenia lligams amb un dels participants en l’assassinat de l’expolicia a prop de Montpeller. La policia també disposava d’ADN que suposadament
cor­responia a la mateixa persona i que s’havia trobat a les ungles de la víctima. De l’estudi del telèfon es van concloure dos elements:?la itinerància de l’aparell marcava una presència reiterada al Principat i, alhora, la titular del número tenia dos fills menors amb l’home que es buscava com a sospitós. Les fonts de la investigació consultades ahir van explicar que hi va haver un contacte amb la policia andorrana per saber si es coneixia al Principat la dona. Sí, n’era resident. La següent pregunta era si es podia localitzar el pare dels fills de la dona. I tampoc no va costar: era el marit.

Per sectors, el que engloba els treballadors de l’administració pública, la salut i l’educació va ser el que va registrar un millor sou mitjà, situat en els 2.245,18 euros mensuals.
Els 6.494 treballadors d’aquestes branques laborals van gaudir entre l’octubre del 2008 i el del 2009 d’un lleuger increment salarial (del 0,5%), un augment inferior (d’uns 10 euros mensuals)?al que es va registrar en altres sectors. Així, en el sector de serveis els sous van pujar un 2,9%, l’alça percentual més elevada, i la mitjana es va quedar en 2.074,07 euros mensuals. D’aquesta forma, desbanca en la segona posició la construcció, que confirma el mal que li està fent la complicada situació econòmica dels darrers mesos.

Descens a la construcció
I és que a les negatives dades de destrucció de llocs de treball que es registren des de fa més d’un any, s’hi va sumar una important disminució de les assignacions que reben els empleats. Aquest sector va ser l’únic en què es va registrar un decrement del salari mitjà, que va baixar un 2,3% i es va situar en 2.044,23 euros. La davallada suposa una pèrdua de gairebé 45 euros mensuals per a cada treballador.
Quant a la resta de branques laborals, els sous sí que van registrar pujades entre l’octubre del 2008 i el passat. En l’agricultura i la indústria, l’increment va ser d’un 2,8%, fet que va situar el salari mitjà del sector en 2.029,08 euros, poc més de 56 euros superior a un any enrere. A l’hoteleria, els treballadors van cobrar uns 42 euros més en cada paga, cosa que significa un augment del 2,8% i deixa la mitjana del sector en 1.561,93 euros al mes. Per últim, més moderat va ser l’increment en el comerç:?un 0,6%, que es tradueix en uns 10,5 euros extra per cada mes de sou.

ELS CONSTRUCTORS AUGUREN MÉS RETALLADES EN LES PLANTILLES

La reducció de llocs de treball a la construcció continuarà. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra, Carles Pascuet, va augurar que el primer trimestre de l’any també serà de retallada de plantilles. I?va insistir que cal inversió, pública i privada, perquè el sector pugui mantenir els llocs de feina. “No hem tocat fons encara.”
Ara mateix, però, la inversió és escassa. I Pascuet recorda que, més enllà que s’aprovi o no el projecte de llei de pressupost  del Govern per aquest 2010, “hi ha poquíssima inversió en obra nova”.  El gerent de l’entitat va precisar que el col·lectiu en cap cas no demana subvencions de l’administració central sinó que s’entengui que la inversió pública és inversió de futur. “Demà la crisi passarà, i Andorra ha d’estar preparada en educació, en sanitat, en transport.”
Carles Pascuet va admetre que “han de canviar molt les coses” perquè el sector aixequi el cap i perquè no continuï aquest progressiu descens de llocs de treball en una activitat fins ara capdavantera. I és que a la poca obra pública –els comuns també han aprovat pressupostos po­bres en inversió– s’hi afegeix la minsa iniciativa privada. El directiu troba que no hi ajuda la Llei del sòl i per això els contractistes subscriuen les propostes dels promotors immobiliaris perquè es modifiqui la normativa. “La llei s’ha de suavitzar”, va ­dir Pascuet, especialment en l’elevat percentatge d’acord entre els propietaris que s’exigeix. Un altre problema que frena projectes “és haver de pagar tota la càr­rega impositiva a l’avança”.
El gerent dels contractistes apunta un altre factor que tampoc no contribueix a la millora de la situació, i és que les entitats financeres posen molt difícil l’obtenció de crèdit. “Això provoca preocupació i desconfiança i que no es tirin projectes endavant”, lamenta.
Carles Pascuet conclou que el futur del sector ha de passar per molts canvis perquè es pu­guin generar nous llocs de tre­ball. “Primer hi ha d’haver conscienciació que s’ha de construir un país de futur amb noves inversions públiques.” I, després, va afegir-hi, s’han de preveure i facilitar els mecanismes perquè l’inversor privat torni a agafar confiança i es decideixi a destinar diners a nous projectes. I, per a això, “cal liquiditat i que se suavitzi la Llei del sòl”. Pascuet va recordar que també és necessari que es reactivi el mercat de compra de pisos, ja que “els preus no baixaran més”.

Segons va explicar ahir el cònsol major de la parròquia, Josep Pintat, ja hi ha dos candidats ferms. Per arribar fins aquí, no obstant això, s’ha hagut de fer un cribatge important. Segons va publicar ahir l’Agència Andorrana de Notícies (ANA), la corporació ha rebut, a través d’una empresa de selecció de personal de Barcelona, un total de dos-cents currículums de persones interessades a dirigir el projecte i prendre el relleu que va deixar l’estiu passat Eugeni de Santiago.
Davant el resultat, el mandatari va qualificar la xifra “d’èxit” i hi va afegir que actualment hi ha dos possibles candidats. Segons van explicar al Diari fonts properes al comú, aquestes dues persones són dos homes, ambdós de nacionalitat espanyola, “amb un perfil molt marcat i experiència contrastada en l’àmbit dels parcs temàtics”. El perfil dels finalistes també respons al de professionals “amb una bona visió empresarial”, segons va assegurar el cònsol major.
La intenció dels responsables locals és que la persona triada es pugui incorporar aquest febrer. De fet, s’espera que –tal com van assenyalar les mateixes fonts– el nomenament es faci efectiu els propers dies o “la setmana vinent com a molt tard”. La decisió final, però, està supeditada a acabar de concretar les condicions econòmiques i a la disposició de cadascun d’ells a una incorporació ràpida.

L’ampliació de capital
Sobre l’arxianunciada ampliació de capital de Naturlàndia, el cònsol va exposar que hi ha inversors interessats a participar-hi. També que han dut a terme gestions amb el sector bancari i que hi ha “entitats interessades i d’altres de més reticents”. La corporació laurediana, a més, tampoc no descarta una inversió de fora d’Andorra, tot i que la Llei d’inversió estrangera –segons destaca a la informació de l’ANA– pot ser una trava perquè limita la participació, “i un grup de fora potser voldria tenir el control, fet que seria legítim”.
En aquest sentit, el màxim responsable de la parròquia es va comprometre a posar les accions a la venda als particulars i a crear un tram preferent per a la gent de la parròquia. Tanmateix, també va posar en relleu que, en cas que aparegués un accionista gran que volgués tenir un pes més especifíc en el projecte del bosc de la Rabassa, s’hauria de revisar el plantejament inicial per canviar la participació del comú (de moment, i mentre no hi hagi canvis, s’ha establert en el 51%).
Amb tot, Josep Pintat va avançar que per poder tirar endavant la iniciativa –que necessita una inversió de 12 milions d’euros segons el pla inicial– també s’està avaluant la possibilitat d’utilitzar altres instruments financers, com ara les accions preferents o els préstecs participatius. Tot i això, el mandatari va lamentar que aquestes operacions puguin topar amb la Llei de finances comunals, perquè computarien en l’endeutament de la corporació local. És per això que el liberal lauredià va tornar a posar sobre la taula la necessitat, segons ell,  de reformar “una legislació que limita els comuns”, en un moment de crisi econòmica en què els comuns “haurien de generar inversió i de dinamitzar l’eco­nomia”.
El cònsol major va reclamar, de fet, més modificacions legislatives. Considera que cal aplicar canvis tant en la Llei de finances comunals com en la Llei de transferències, la Llei qualificada de competències i també en la Llei del sòl. Perquè Pintat manifesta que aquests textos, tal com estan i s’apliquen actualment, “fan feixuga” la gestió de les corporacions locals.

DE SANTIAGO VA DIMITIR A L'ESTIU

El fins ara director de Naturlàndia era Eugeni de Santiago, que l’estiu passat va anunciar per sorpresa la dimissió. Segons van assegurar tant ell com el mateix comú, la decisió havia estat consensuada i responia a les noves necessitats que ara tindrà el projecte. En aquest sentit, des de la corporació van admetre que el perfil de De Santiago “no s’acabava d’adequar” a la iniciativa i a l’objectiu de redimensionar el parc temàtic.

Per exemple, el significat dels estranys símbols gravats sobre pedra, molt similars als des­coberts en la façana de l’església de les Bons, a Encamp, en peces bizantines que exhibeix el Museu Arqueològic de Barcelona i en documents medievals conservats a Vic.
Incògnites per resoldre que queden recollides en el documental Els secrets de Sonplosa, estrenat anit al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, realitzat a instàncies de Molines Patrimonis i signat pels periodistes Jorge Cebrián, Roger Tor­ruella i David Ramos. Un treball audiovisual que vol divulgar la importància de les troballes i que, al marge de l’estrena, es difondrà per Andorra Televisió (pels volts de final de mes o al febrer) i probablement arribi als centres d’ensenyament del país, si així ho decideixen els responsables del ministeri d’Educació i Cultura.

La incògnita del nom
Els secrets que amagava la roureda i als quals fa al·lusió el títol del documental comencen pel nom mateix de la zona, va recordar Cebrián durant la presentació del treball. “El títol mateix recorda que fins a la dècada del 1950 no es va descobrir que Sonplosa era el nom de la Margineda.” Ho va descobrir mossèn Pujol, arxiver de la Seu.
Potser per aquesta raó no es parlava enlloc del jaciment, segons el director del treball, i fins que l’excavació no va estar en marxa –dos anys s’hi han invertit– no va quedar clara l’autèntica rellevància de les restes que es van anar desenterrant, una enorme fortalesa bastida entre final del segle XII i la primera meitat del XIII, una de les construccions militars de l’edat mitjana més importants trobades en el vessant sud dels Pirineus. També hi van aparèixer centenars de fragments de ceràmica de l’edat del bronze.
L’audiovisual estrenat ahir al vespre recull el testimoni d’una vintena d’experts en camps diversos, des d’historiadors fins a arqueozoòlegs i especialistes en ceràmica. Tots ells ajuden en l’intent d’aportar dades sobre com era la vida en les èpoques en què la zona va estar habitada, amb detalls com què menjaven i quines eren les funcions de la fortificació.
Per investigar en aquestes qüestions i ajudar a interpretar l’estructura de les construccions, l’equip es va desplaçar a indrets com el castell de Mataplana, al Ripollès, inferior en dimensions però contemporani a l’andorrà. Una tasca, la d’explicar com eren els edificis, per a la qual han comptat sobretot amb les recreacions realitzades per l’equip d’arqueòlegs que van excavar.

LES PECES, EN MANS DELS ESPECIALISTES DE L'ÀREA DE PATRIMONI DEL GOVERN

Tots els objectes trobats durant les quatre campanyes d’excavació, inclosos els més de 500 fragments de ceràmica, es troben en mans dels especialistes de l’àrea de Patrimoni del Govern, tal com marca la llei. És a ells a qui correspon fer-ne la restauració i catalogació. I el Govern ha de prendre la decisió de veure quin serà l’ús que s’hi doni, és a dir, de quina manera arribaran al públic, segons va explicar Montserrat Cardelús, consellera delegada de Molines Patrimonis.
També estan a l’expectativa del que decideixi l’administració sobre com l’àrea serà museïtzada. “Falta enllestir un conveni amb el ministeri de Cultura, que és amb qui hem d’anar de la mà, però encara no hem avançat, a veure si ara s’anima una mica el tema”, va admetre Cardelús. No és clar de quina manera s’exhibirà al públic, però probablement, va apuntar la portaveu dels propietaris, optaran per quelcom de “més original” que un simple centre d’interpretació. Però s’ha de lligar.