La descoberta de les punxades, que afectaria també altres comandaments del departament ministerial i, especialment, determinats agents que mai no haurien tingut coneixement de l’existència dels controls, va ser fortuïta i arran d’una revisió tècnica rutinària de la centraleta del ministeri. Avaluada la troballa per part de la cúpula del Govern socialdemòcrata, es va acordar aturar l’operatiu (que més tard es va desmuntar) i posar la situació en coneixement del ministeri fiscal, que posteriorment, en observar indicis de delicte, va trametre la causa a la Batllia.

Naudi i lluís no ho sabien
Durant una revisió rutinària, els tècnics que la duien a terme van detectar una instal·lació anòmala, que no responia al que hauria de ser. Estirant del fil haurien anat a parar a una sala d’accés molt restringit (encara que en el moment de la descoberta no s’hauria pogut establir quines persones hi entraven) on hi havia l’instrumental de gravació i les cintes que es van aportar a la fiscalia. Amb aquella maquinària hi estaven interconnectades diferents línies internes. Les fonts consultades ahir no van poder concretar exactament ni quines ni quantes. El sistema permetria gravar a partir del moment que es volgués i durant un temps indeterminat. La línia del despatx del ministre i la del director del cos de policia estaven connectades a l’aparell de gravació. I, segons les fonts, els respectius ocupants de sengles despatxos a l’època, Víctor Naudi i Jordi Lluís, no estarien al corrent de la situació. Les fonts consultades no van poder concretar quants dels seus antecessors s’havien trobat en la mateixa situació.
Fonts properes al Govern socialdemòcrata van assegurar ahir que la Batllia disposa del certificat d’instal·lació de l’equip que hauria fet l’empresa que al seu dia va muntar l’operatiu. Les fonts consultades no en van poder confirmar ahir la data, encara que la van situar al mateix temps que la posada en marxa de l’edifici de l’Obac. A partir del 1999 es van passar a gravar la immensa majoria de les trucades. Però no pas les internes. De fet, les fonts consultades van explicar que l’equip que va ser desmantellat en veure’n que responia a una instal·lació no adequada segurament s’hauria col·locat “per a fins legals que després es van desvirtuar”.

LA CLASSE POLÍTICA GUARDA SILENCI

Cap responsable polític, ni exercent en l’actualitat, ni que ho hagués fet anteriorment, no s’ha volgut manifestar públicament respecte de l’afer destapat pel Diari. El fet que sigui un cas sota instrucció judicial i del qual encara no se’n sap l’abast fa mantenir la classe política (igual que els sindicats policials) a l’expectativa. No es descarta, però, que en les properes setmanes hi hagi algun pronunciament oficial i alguna demanda d’informació en l’àmbit parlamentari per saber en quina situació es troba el cas.

El repartiment de dividends entre els accionistes de BancSabadell d'Andorra ha estat 0,25 euros superior al de l'any passat. Així, es repartiran 2,126 MEUR en dividends a 4,25 euros per acció, cosa que representa un rendiment per a l'accionista del 7,1% sobre el nominal. La resta dels guanys es destinaran 3,5 MEUR a reserva voluntària i 0,62 MEUR a reserva legal. Els fons propis assoleixen la xifra de 59 MEUR, és a dir, 29 MEUR per sobre de les aportacions inicials dels socis, i el valor comptable del banc s'ha pràcticament doblat des del 2000. Robert Cassany ha posat especial èmfasi en què el resultat obtingut l'any 2011, així com el dels dos exercicis anteriors, "posen en relleu la capacitat del banc per adaptar-se al nou entorn econòmic", un entorn que a parer de Cassany és poc favorable per als negocis i "molt diferent al viscut a l'inici" de l'activitat del BSA (2000-2008).Per la seva banda, el conseller-director general, Miquel Alabern, ha destacat que els resultats positius demostren "la validesa del model de negoci i el seu enfocament a mitjà i llarg termini". Per aquest motiu, Alabern ha assegurat que malgrat que el context econòmic continuarà sent complicat durant aquest 2012, "la nostra aposta de prestar serveis amb valor afegit i potenciar la banca país ens permetrà assolir una quota del mercat domèstic més gran i uns millors resultats per l'increment de clients".Des de l'entitat s'ha destacat també el baix índex de morositat, situat en el 0,62%. Tot i el petit augment respecte l'exercici anterior (0,07) "és molt baixa en relació amb el sector", que la situen per sobre del 4%. Tot i això, avisen que la ràtio de morositat seguirà una tendència alcista mentre duri l'actual context econòmic. Pel que fa al terreny internacional, Cassany ha destacat la necessitat que a la "zona euro es trobin mesures per apropar les diferents velocitats dels països membres" i que la "unió monetària no pot sobreviure sense una molt més gran coordinació fiscal".

A la seva edat compagina futbol sala i futbol. I això?
Al futbol sóc un recurs d’última hora. Quan veuen que van cardats em truquen. Suposo que per pujar la mitjana d’edat de l’equip (riu).

Però a vostè què li agrada més?
El futbol, des de sempre. El que passa és que em vaig dedicar al futbol sala. Al final has d’anar a jugar on et trobis bé. El que no vull és anar a patir.

Per què segueix en actiu?
Per estar-hi tants anys t’han d’agradar molt els entrenaments si no és impossible.

Vaja, si tothom diu que el millor són els partits?
Depèn de com t’ho plantegis. A mi m’encanta jugar, però si s’ha d’anar a entrenar quan el Barça juga la semifinal de la Champions hi vaig i no tothom ho fa.

Té algun secret per estar com està? Es cuida en el menjar?
Menjar, menjo de tot, però no gaire. Amb poca cosa faig. I com a mínim un parell o tres de dies he de fer alguna cosa de físic. El cos m’ho demana.

Juga a l’FC Encamp de futbol sala, al de futbol, amb els Veterans d’Andorra i ara també entrena canalla.
Sí. El prebenjamí de la UE Santa Coloma, i vaig amb llibreta i tot i els dono instruccions. El més important és que es col·loquin bé.

Que no té res més per fer?
La feina, a la Renault. Aquí qui més emprenyada està és la meva dona, però ella ja m’ha conegut així. Amb l’Andorra entrenava de dilluns a divendres i dissabte, partit. L’únic dia lliure era el diumenge. Ara segueixo una mica aquesta rutina. El dia que la perdi crec que em faltarà alguna cosa.

I fins quan es veu jugant?
M’ho plantejo any a any. Quan no tingui ganes, ho deixaré. La temporada vinent ja no m’hi veig a l’FC Encamp de futbol.   

Si pogués tornar enrere, en quin vestidor li agradaria estar?
En el que vam pujar a divisió d’honor, amb l’Eugenio. La temporada 2000-2001. Hi havia gent de fora que es va adaptar molt bé a la de casa.

I el pitjor vestidor?
El de l’any següent. Era un vestidor de mercenaris. Es perdien els partits i la gent estava contenta i parlava amb el representant.

Quina relació té amb el Carles Riba, que l’ha entrenat durant molt temps?
El conec des que tenia cinc anys al Cap del Carrer. El Carlos el que té molt bo és que és un paio molt intel·ligent al vestidor. Sap tractar  millor que altres entrenadors que he tingut els que no juguen. La gent que no té minuts és la que pot fer malbé un vestidor.

Però a vostè el Carlos li clavava bones esbroncades.
Sí, però si em servien per a alguna no em sabien greu. A més, cridava a la gent amb qui tenia confiança.

Com veu el futur del futbol sala?
Negre. Els joves es dirigeixen cap al futbol. La lliga nacional paga, poc o molt, i el futbol sala no.

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va arribar a la reunió optimista perquè hi anava amb els deures fets i convençut que el pla de reequilibri passaria l’examen. En els comptes, la Generalitat inclou un ajust per al 2012 d’uns 4.300 milions d’euros: 2.680 procediran d’un estalvi de despesa –incloent-hi la tercera onada de retallades anunciada dimarts pel president Mas– i 1.600 més d’ingressos.

Els deutes de l’estatut
En aquesta última partida s’inclouen els 211 milions d’euros pendents de l’exercici del 2009 de la disposició addicional tercera de l’Estatut, diners que el govern espanyol no ha inclòs als pressupostos. Amb tot, fonts del PPC van assegurar que el govern central reconeix aquesta partida com a quantitat a pagar a la Generalitat, però van advertir que el pagament està subjecte “a la disponibilitat financera i pressupostària”. Com que la Generalitat no té garanties que aquests diners es cobrin, el pla inclou una via alternativa de recaptació a través de la venda de patrimoni i que representarà uns 280 milions d’euros.
A la reunió, que va durar més de dues hores, es van aprovar els plans de la resta de comunitats, excepte el d’Astúries, que tindrà 15 dies per fer les rectificacions pertinents i presentar un nou projecte al pròxim CPFF.
La jornada econòmica a Espanya va estar marcada per un nou cataclisme a la borsa. Bankia, situada en l’epicentre del sisme financer, va viure moments de caiguda lliure en els quals va arribar a perdre gairebé un 30%, encara que finalment es va deixar un 14%. A això van contribuir la crida a la calma per part del nou president, José Ignacio Goirigolzarri, que va apel·lar a la fortalesa i solvència de l’entitat per demanar la confiança dels clients, que en els últims dies han retirat uns 1.000 milions d’euros en dipòsits.
Pel que fa a la prima de risc, es va apropar perillosament de nou als 500 punts bàsics, però no els va arribar a depassar. Va tancar la jornada en els 490 punts.

ESTRENA DEL GOVERN FRANCÈS AMB UNA REBAIXA DEL 30% DEL SOU

El nou executiu francès de François Hollande, que es va reunir ahir per primer cop, va prendre la mesura de rebaixar-se un 30 per cent el salari. D’aquesta forma el president, Hollande, i el primer ministre, Jean-Marc Ayrault, passaran a cobrar un total de 14.910 euros al mes, i la resta dels 34 integrants del consell de ministres paritari, que ahir van prendre possessió, percebran 9.940 euros. El ministre d’Economia, Pierre Moscovici, va comentar que “la reorientació de la construcció europea” serà una prioritat. Abans de la trobada, Moscovici va assegurar que és “conscient que França no pot fer res a soles” i que el tractat fiscal “no es ratificarà tal com està. S’ha de completar amb una estratègia de creixement”.

I és que el president de l’entitat, Toni Giribet, va mostrar el seu malestar amb el Govern per la manera de procedir, al seu parer errònia, de l’executiu. El dirigent va assegurar que havia conegut el projecte de l’arquitecte Julià Call ahir pel que havia vist als mitjans de comunicació –l’explicació que va rebre d’Esports és que l’e-mail que li van enviar no va arribar– i va explicar que la federació no havia tingut vot en la comissió que va elegir dilluns passat la proposta guanyadora: “el nostre representant [Pepe Garcia] va avisar que no podria assistir a la reunió perquè estava de viatge i els va indicar que en qualsevol cas abans de fer la tria s’hauria d’enviar el projecte a la UEFA. I així es va quedar. Dilluns vam enviar un altre representant [David Rodrigo] i m’explica que quan va arribar la comissió ja havia pres la decisió i tampoc li van mostrar el projecte”.
Giribet, que va parlar a la tarda amb el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, per fer-li palès el descontentament, considera que “les coses no s’han portat bé. No em sembla correcte que no s’hagi presentat res a la UEFA perquè hi doni el vistiplau. Si era necessari que ho fessin? Evidentment, perquè la UEFA és la que paga [dos milions d’euros], només faltaria”. El president de la federació va afegir-hi que “jo mateix podria haver donat l’OK en representació de la FAF, però qui marca la pauta és la UEFA i què més lògic que Thierry Favre per donar per bo el projecte? Em sembla que no s’ha actuat com s’havia d’actuar. No s’ha portat bé”.      
Jordi Cerqueda, de la seva banda, va voler calmar els ànims, tot afirmant que “no li podem presentar res a la UEFA perquè el que tenim encara és un dibuix virtual. Ja vam quedar amb el senyor Favre que quan haguéssim elegit l’arquitecte el convidaríem a venir a Andorra per supervisar el projecte, quan aquest estigués del tot concretat. Ell ens va oferir la seva ajuda i estic segur que col·laborarem en el desenvolupament de l’estadi”. El secretari d’Estat va reiterar que “quan tinguem alguna cosa per enviar a la UEFA, ho farem”.
L’organisme internacional va evitar fer ahir cap consideració sobre l’Estadi Nacional i va traslladar qualsevol qüestió en aquest sentit a la Federació Andorrana.

EL REPRESENTANT DE LA FEDERACIÓ DE RUGBI CONFIRMA QUE EL DISSENY S'ADEQUA ALS CRITERIS

Els maldecaps que es van viure ahir a la Federació de Futbol no van tenir correspondència en l’altra entitat implicada, la de rugbi. El representant de la FAR a la comissió, Sébastien Vano, va enviar un informe via e-mail als membres de la junta en el qual els explicava com va anar l’elecció de la proposta de Julià Call com a guanyadora del concurs. Vano va informar que el projecte complia amb els criteris específics per al rugbi i que s’havia apostat pel disseny de Call. Thomas Ginesta, president del VPC i vocal de la junta de la FAR, va valorar el futur estadi: “és un projecte visual que sembla maco i també adequat a les dimensions del rugbi. Nosaltres fem confiança al Govern perquè les obres no interfereixin en els entrenaments i els partits del VPC”.

Condemnada inicialment a 20 anys de presó pel Tribunal de Corts per un delicte major d’assassinat, en el recurs de la defensa es sol·licita la rebaixa de la pena a cinc anys, al·legant que no hi va haver premeditació. La defensa considera que es tracta d’un homicidi i no d’un assassinat, ja que assegura que va ser fruit de la tensió acumulada per la dona, que va patir anys d’agressions i vexacions del seu marit. També ha recorregut contra la sentència el ministeri Fiscal, que a la vista d’ahir va sol·licitar, com ja va a fer al Tribunal de Corts, 25 anys de presó adduint que no només hi va haver traïdoria, sinó que la dona hauria actuat amb acarnissament atès que l’autòpsia va revelar desenes de cops i agressions amb el ganivet que va usar i va causar la mort de José Antonio Giménez.     Els fets van ocórrer la matinada del 8 d’agost del 2010 quan després d’una discussió la dona va colpejar nou vegades al cap del seu marit amb una pesa. Després d’estabornir l’home, Gimeno va anar a la cuina, va agafar un ganivet i li va fer trenta-tres talls.

El ministre Francesc Camp va remarcar que amb el text es dóna resposta a un grup d’empresaris que tenien interès per obrir establiments d’aquest tipus. Així, va explicar que segons les enquestes realitzades principalment entre l’Associació de Pagesos i Ramaders, en pocs anys podrien obrir-se al país fins a 40 cases –dins de nuclis urbans– o bordes que podrien disposar de fins a 600 llits.
En cas de confirmar-se aquesta previsió, el titular de Turisme va remarcar que aquest fet podria ajudar sensiblement a millorar les estadístiques de visitants, ja que una mitjana d’ocupació d’un 30% anual, suposaria entre 60.000 i 10.000 pernoctacions per cada exercici. Camp va apuntar que amb el canvi legal “Andorra completa l’oferta en matèria d’allotjaments” i, sobretot, “es crea una oportunitat per atreure un nou tipus de turisme”. En aquest sentit, va recordar que a la resta del Pirineu ja estan molt estesos aquests negocis i, per tant, “hem de començar a posicionar-nos”.
En una línia similar es va expressar la consellera de DA, Olga Adellach, que va posar en relleu que “ens cal respondre a aquesta demanda” i que “és un sector que trenca l’estacionalitat”. El PS es va abstenir, ja que hi ha aspectes de la llei que no comparteixen, especialment el fet que sigui un reglament “que cada Govern podrà canviar”, segons va apuntar el parlamentari David Rios, i no la llei el que defineixi les característiques dels establiments.

Nova classificació hotelera
Camp va aprofitar la seva intervenció en la sessió per avançar els pròxims objectius “més ambiciosos” del seu ministeri pel que fa a l’hoteleria. Una de les fites per abordar, conjuntament amb els empresaris afectats, serà l’elaboració d’una nova classificació dels establiments. El ministre va advertir que es tracta “d’un treball de gran envergadura” per al qual s’hauran de fer “molts contactes amb el sector i els agents implicats”. I és que, va apuntar, com a mínim caldrà la modificació de fins a catorze reglaments, un per cada tipus d’allotjament. La intenció és adaptar els negocis als “estàndards de qualitat” i es tindran en compte “models propers”. Va informar, també, que el treball s’allargarà fins l’any vinent.

LA LLEI ANTITABAC S'APROVA AMB LES SALES PER A FUMADORS

La llei antitabac ja és una realitat. El Consell General la va aprovar ahir amb els vots favorables dels consellers de DA i l’abstenció del PS, que va reiterar la seva oposició a la possibilitat d’habilitar sales per a fumadors. Un cop es publiqui el text al BOPA, els establiments tindran sis mesos per fer les obres necessàries per a aquests espais, i quan hagi finalitzat aquest termini no es podrà fumar en cap zona.
Tant els dos grups com el Govern van destacar el fet que el text és el resultat de la primera iniciativa legislativa popular impulsada al país i que suposa un canvi important en la protecció de la salut. Malgrat això, des del grup socialdemòcrata, Sílvia Bonet va remarcar que les sales “no aporten cap benefici”, posició no compartida pel grup majoritari. La consellera Sílvia Calvó va defensar que la mesura “és una alternativa protectora de la salut però també respecta la llibertat dels empresaris”.

NOVA ENGANXADA ENTRE GOVERN I OPOSICIÓ PER CTRASA

Les diferències de criteri sobre Ctrasa entre Govern i oposició van tornar a evidenciar-se durant la sessió d’ahir arran de l’aprovació –únicament amb els vots demòcrates– del crèdit extraordinari mitjançant el qual es tornarà a la societat l’import dels impostos indirectes que va pagar durant la construcció del forn. En total, 328.000 euros, que s’han de sumar al que ja es va pagar durant el Govern d’Albert Pintat, 310.000.  El PS va mostrar-se contrari a aquesta operació, qualificada pel seu president de grup, Jaume Bartumeu, com “un escàndol jurídic i una espoliació a la caixa de l’Estat”. De la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar aquest pagament dient que és una “pràctica habitual”, i va voler contraposar la posició dels socialdemòcrates en aquest tema amb el fet que, en canvi, els comptes de Ctrsa del 2009, aprovats únicament amb el vot favorable dels representants al consell d’administració de l’executiu del PS sí incloguessin la reclamació de 222.000 euros en concepte del retorn de l’ISI d’explotació de la instal·lació. Justament, Cinca va avançar que l’actual gabinet ha decidit donar una resposta negativa a aquesta demanda.

Un d’aquests, l’andorrà Josep Maria Samarra –vicepresident de l’ARCA, l’associació de comiqueros del país–, va engegar inopinadament els engranatges que van desembocar en la publicació d’un capítol de la nissaga situat en una realista i alhora fantàstica Andorra del 1940. El resultat, The Witches of Andorra, trenta-dues pàgines que de moment es poden descarregar gratuïtament a Anime News Network, un dels portals convertits en bíblia per als amants del manga.
Com va anar, aleshores? Doncs Samarra, seguidor de la nissaga –entre d’altres–, va escriure a Takeshi Nogami, un dels autors de la sèrie i responsable de la documentació històrica que porta al darrere –l’armament, per exemple, és calcat al mil·límetre de la realitat–. Li va expressar el fervor per l’obra. I Nogami, probablement, es va sentir atret per l’exotisme del país del remitent. Li devia semblar un destí prou atractiu per a una de les aventures de les bruixes adolescents que donen títol a la sèrie: una guerra ambientada a l’època de la Segona Guerra Mundial on els dolents són uns alienígenes els Neuroi, que les noies combaten amb una bar­reja de màgia i tecnologia (per cert, un dels quids sembla ser que mai no porten pantalons ni faldilla). I s’hi va posar mans a l’obra, amb un resultat sorprenent i ex­cel·lentment documentat.
L’argument: Iris de Montfort torna de l’escola de bruixeria de Barcelona i es retroba amb Maria, que viu al país guardant el ramat de la família. També hi ha riuades de refugiats que travessen el país des de la Gàl·lia cap a Hispània fugint dels malvats neuroi, una filera d’enemics que ha de fer cua per entrar al país. Abans de ser der­rotats, és clar.

UN RECORREGUT PELS SÍMBOLS I INDRETS MÉS EMBLEMÀTICS DEL PAÍS

Una ullada a la portada: l’escut que serveix de defensa a Iris de Montfort ha estat lleugerament modificat, però resulta fàcilment identificable. I a les vinyetes, l’autor ha reflectit indrets tan emblemàtics del país com el pont de la Margineda, l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i vistes molt típiques de les Valls. Al marge de les reproduïdes, també hi ha algun carrer d’Ordino i referències a la grandalla i plats típics.

La policia fa controls i gravacions des del 1999, a partir del moment que va passar a ocupar el nou edifici a la carretera de l’Obac. Enregistra les trucades que rep la centraleta i les gravacions s’esborren pràcticament de manera automàtica al cap d’uns dies. Però també es duien controls interns sense que els usuaris de les línies en fossin conscients, segons van confirmar ahir diverses fonts. La situació es va agreujar quan amb el canvi de Govern el 2009, els llavors nous responsables del ministeri d’Interior van descobrir desenes de cintes amb gravacions i un sistema il·legal que permetia interceptar diverses línies. Tant les cintes com l’instrumental descobert el van aportar els responsables d’Interior de l’etapa socialdemòcrata a la fiscalia. I ara estarien en poder de la batlle instructora de la causa, que fa molts mesos que hi treballa.

Qui n’estava al corrent?
Les fonts consultades ahir van assegurar que en el moment de descobrir-se l’operatiu era impossible saber des de quan s’estarien fent enregistraments il·legals i quines persones n’estarien al corrent. Tampoc s’hauria pogut determinar en aquell moment qui hauria ordenat els controls. El que sí que s’hauria pogut determinar en aquell moment és quines línies estaven intervingudes i, d’aquesta manera, es podia establir quines persones eren subjectes de control sense que en sabessin res. En aquest sentit, les fonts consultades van assegurar que hi hauria diversos funcionaris de la policia als quals se’ls hauria estat escoltant. Però que no es pot descartar que també s’hagués aplicat les intercepcions a alguns responsables polítics. En qualsevol cas, i malgrat que s’han recuperat diverses gravacions, també semblaria clar que les escoltes no van ser indiscriminades, sinó que la voluntat era escoltar persones concretes, encara que podia donar-se el cas que la línia fos puntualment usada per una altra persona.
Tot i que la Batllia disposa de  desenes de cintes que al seu dia van aportar els responsables del ministeri d’Interior, aquests també haurien advertit que hi podria haver més gravacions que no s’haurien trobat. I el raonament que van fer ahir fonts properes a l’anterior Govern va ser que es van trobar gravacions d’unes dates (corresponents a l’any 2006) i, en canvi, l’etiqueta que les acompanyava responia a una altra data (referent a l’any 2008). Aquesta circumstància va fer pensar els denunciants que hi hauria més gravacions de les que es van trobar. I no se sap on poden anar a parar. Els suports en què s’haurien enregistrat les trucades telefòniques serien les denominades cintes backup. Abans de portar el cas al ministeri públic, els antics responsables d’Interior van fer analitzar el sistema de control descobert per diversos tècnics.
Les fonts consultades ahir –tant la direcció de la policia com el cap de Govern, Toni Martí, van declinar fer cap manifestació– van deixar clar que l’operatiu desmantellat no té res a veure amb l’actual equipament de tecnologia israeliana de la marca Verint ni, tampoc, amb altres sistemes autoritzats que molt puntualment es fan servir i que els cedeixen policies espanyoles per a ocasions realment especials i d’una gravetat que no se sol donar al Principat.

ELS SINDICATS POLICIALS ESTAN "A L'EXPECTATIVA"

Els sindicats de la policia es van mostrar ahir estupefactes en veure la informació del Diari. Tant els representants del Sindicat de Policia (SIPA) com del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) van assegurar desconèixer del tot l’afer i van mostrar la seva “sorpresa” per la informació. El vicepresident del SIPA, Joan Comella, va afirmar que els responsables sindicals i tots els funcionaris del cos en general “estem a l’expectativa” per veure l’evolució del cas. Hi va afegir que “hem de ser prudents i veure què diu la batlle instructora”. Més enllà d’això, Comella va garantir que “com a sindicat condemnen totes aquelles accions il·lícites” que es puguin dur a terme. El president del CFPA, Salvador Prieto, va assegurar que l’afer “ens ha agafat de sorpresa”, i va explicar que “no tenim cap opinió concreta respecte de l’afer”. Tots dos dirigents sindicals, però, no van amagar la necessitat que es dugui a terme la investigació pertinent i s’aclareixi l’afer.