“Aquí triomfaré”, va assegurar l’ucraïnès, que va afegir-hi que és qüestió de temps que s’acabi familiaritzant a una vida totalment diferent a la d’Ucraïna. En aquest sentit va declarar que “hi ha moltes coses a les quals m’he d’adaptar. No és només el concepte de joc, sinó la relació amb l’equip, l’idioma, moltes coses”, deia Txigrinski, que explicava que “quan vaig fitxar pel Barça no vaig pensar que jugaria immediatament i sense problemes, però tampoc podia saber que seria tan difícil. Hi ha moltes coses a les quals m’he d’acostumar, com ara l’entorn o la premsa”.
El jove central ha passat de jugar en un equip petit com és el Xakhtar Donetsk, “en el qual coneixia tothom”, a fer-ho en un dels millors equips de tots els temps. Per aquest fet, entén que a un jugador que acaba d’arribar com ell no se li pot exigir el mateix que “a jugadors com Piqué, Puyol, Márquez o Milito, que ocupen la mateixa posició i ja tenen molta experiència”, i puntualitzava que “no vull plantejar-me quina serà la meva resposta davant l’afició. Només he de pensar en els interessos de l’equip. Per això el cap ha d’estar fred”.
Txigrinski, que ha disputat dotze partits aquesta temporada, nou dels quals com a titular, també pensa que els 25 milions d’euros que el Barça va pagar per ell no l’ajuden, però afirma que no hi pensa: “El Barça va venir a buscar-me i això és el més important. Vaig venir aquí per jugar i gua-nyar. Encara queden quatre mesos perquè acabi la temporada i, en aquest sentit, espero arribar al meu millor nivell”.
El central podria tenir una oportunitat demà, al Camp Nou, contra el Getafe, equip contra el qual va debutar a la primera volta, ja que Carles Puyol no hi podrà jugar per estar sancionat.

Abidal i Dani Alves, al marge
Pep Guardiola segueix preparant el pròxim partit de lliga contra el Getafe amb els dubtes dels defenses Éric Abidal i Dani Alves, que ahir van realitzar la major part de l’entrenament al marge del grup.
El brasiler continua recuperant-se d’unes molèsties musculars al bessó de la cama dreta, que ja li van fer perdre’s el partit contra l’Sporting de Gijón. De la seva part, el francès va combinar l’activitat de recuperació amb el treball amb els seus companys en determinats moments de la sessió, celebrada a la ciutat esportiva Joan Gamper.
Les possibles baixes dels laterals unides a l’absència de Carles Puyol per sanció va fer que el jove Albert Dalmau s’entrenés ahir amb el primer equip per si fos necessària la seva participació contra els madrilenys.
Mentrestant, Guardiola segueix mimant Zlatan Ibrahimovic amb l’objectiu que recuperi el seu olfacte golejador.

RAÚL ALBIOL ASSEGURA QUE NO DEPENEN DE RONALDO

El defensa del Reial Madrid Raúl Albiol va mostrar ahir la seva confiança en l’equip tot i la possible baixa de Cristiano Ronaldo per sanció contra l’Es­panyol: “No es pot dependre d’un jugador. Cristiano és un dels millors jugadors del món, però som un equip”, va explicar, alhora que hi afegia que “tenim molts jugadors i, tot i les baixes, hem demostrat que jugui qui jugui mantindrem el nivell. L’equip està capacitat per guanyar amb o sense Cristiano”.
D’altra banda, Albiol va assegurar que no pensa en les primes que el club blanc donarà als jugadors si guanyen la lliga i la Champions. “No penso en això. És una cosa que van negociar els capitans.”
Per al partit de demà, és dubte Álvaro Arbeloa, absència ahir a l’entrenament per un cop al genoll.

Nomen va assegurar que avançar les eleccions “no seria cap solució” i que el que convé “és que es parli dels problemes d’Andorra i no de les preocupacions polítiques i dels polítics”. El conseller general es va mostrar relativament cautelós en espera del desenvolupament del proper contacte entre el cap de Govern, el grup socialdemòcrata i Coalició Reformista (CR). Però va mostrar els seus dubtes que reïxi vista l’experiència de les seves negociacions amb el PS.
“Andorra necessita solucions serioses i no pas pedaços electoralistes”, va dir Nomen en el marc d’un dinar amb periodistes que segueixen l’activitat política del Principat. El líder d’ApC va reclamar una actuació global a partir del desenvolupament de les problemàtiques que es van posar sobre la taula en la negociació del pacte d’Estat. “Volem concrecions, no generalitats”, va afirmar Eusebi Nomen després d’assegurar que “no farem rebaixes a les solucions”. I aquestes no passen ni per un nou marc fiscal –perquè gravar més el consum i els rendiments “no han estat mai eines per sortir d’una crisi”– ni per uns comicis anticipats. “Desitgem de tot cor que no sigui així”, va arribar a dir Nomen sobre un possible avançament, que només faria, al seu parer, que hi hagués “sis mesos d’inoperància legislativa i sis de dificultats d’operància executiva”. “Eleccions i aprovació dels pressupostos són dues qüestions que queden molt lluny del que necessiten els ciutadans”, va dir el parlamentari, que va afirmar que la seva insistència de voler afrontar aspectes com ara la revisió de la Llei del sòl o de la CASS, o afrontar una remodelació en profunditat de la funció pública, no és pas per una qüestió de “gelosia o protagonisme”.
En un to molt més distès, Nomen va explicar que caldrà veure els dies vinents si a ApC Jaume Bartumeu i el PS els van prendre el pèl. Que si les converses amb CR acaben en no-res serà simptomàtic, va venir a dir. Apuntat pel també conseller Josep Maria Bringué, la formació considera, o almenys insinua, que l’actual màxim mandatari governamental vol manar sigui com sigui, però sense comptar amb cap altre grup de forma efectiva. I van lamentar que Bartumeu es pugui fer “la víctima” amb un pressupost “de continuïtat” del qual, el president del grup d’ApC, en tem els plurianuals i dubta que hi hagi la liquiditat necessària.

BARTUMEU S'HAVIA MOSTRAT SEGUR D'ACONSEGUIR EL PACTE

Jaume Bartumeu es va mostrar dimarts a la nit convençut que l’acord amb Joan Gabriel tiraria endavant i que quedaria tancat en la trobada que tots dos líders polítics han de mantenir dilluns vinent. Així ho van explicar diversos assistents al sopar d’exconsellers generals de la Constituent del 1993. Bartumeu va manifestar, segons aquestes fonts, que donava per fet que l’acord tiraria endavant i que s’aprovarien els pressupostos amb l’abstenció de Coalició Reformista. Segons van explicar diferents consellers reformistes, aquesta afirmació del cap de Govern va desencadenar que dimecres els membres del grup parlamentari de CR i del partit demanessin explicacions a Joan Gabriel. El president del grup reformista va negar aquest extrem i va recordar que la trobada estava fixada per rebre una resposat oficial de Bartumeu a la proposta de pacte realitzada. Durant el mateix dimecres els consellers reformistes pactaven la negativa a permetre que el pressupost prosperi, sobre la base que consideren que Bartumeu ha tergiversat les condicions del pacte que havia ofert Joan Gabriel de bona fe. Tant els consellers, al matí, com els representants del partit, a la tarda, van acabar fixant el posicionament reformista respecte al fet que es votarà contra el pressupost del 2010.

Durant el quinquenni i entre els pacients masculins, el càncer de pulmó, vinculat estretament al consum de tabac, com van recordar des de Salut, va ser el responsable del 23,4% de les morts. El segueix el colorectal, amb un 13,3%. Aquest tipus de tumor també va provocar un elevat percentatge de defuncions entre les dones (6,5%), tot i que el més letal per al gènere femení va ser el de mama (13,1%). Aquesta circumstància s’agreuja pel fet que també és, i amb diferència, el que més afecta aquest col·lectiu, assolint fins a un 31,7% del total de les dones a les quals se’ls va detectar la malaltia durant el quinquenni que va entre el 2003 i el 2007. De la seva banda, entre els pacients de sexe masculí tractats aquests anys a l’hospital, els tumors més habituals van ser el de pròstata (17,5%), el de pulmó (13%) i el de la bufeta de l’orina (12,1%).
En el cas de les dones, però, la directora de Salut Pública, Margarida Coll, va posar en relleu “el canvi significatiu” que s’està detectant amb l’increment de casos de càncer de pulmó. “És un problema que està apareixent i que cal assumir”, va apuntar la responsable del ministeri, que no va dubtar a l’hora d’atribuir gran part de la culpa d’aquesta situació al consum de tabac. “Les dones van començar a fumar més tard i és força probable que durant els anys vinents aquesta tendència pugui incrementar-se”, va manifestar.

Un problema d’estil de vida
Davant aquestes estadístiques, la cap d’àrea de vigilància, prevenció i promoció de la Salut, Rosa Vidal, va considerar provat que “la gran majoria de casos estan altament vinculats a l’estil de vida”. Per això, des de l’executiu es va destacar la importància de seguir uns hàbits saludables. “Cal que tots, no tan sols el Govern, sinó també tota la ciutadania, en prenguem consciència i millorem els nostres estils de vida. Ningú no ho farà per nosaltres”, va apuntar Vidal. De la seva banda, Coll va remarcar la importància “de seguir una dieta equilibrada, no prendre gaire alcohol, no exposar-se al sol, deixar de fumar o fer exercici”, a part de realitzar visites periòdiques al metge de capçalera.
En aquest sentit, la directora de Salut Pública va felicitar-se per la iniciativa de recollir signatures per demanar una llei antitabac que s’ha engegat les darreres setmanes. “Estem contents i hem de deixar-los fer, després ens tocarà a nosaltres”, va comentar, a més d’avançar que “encara que ja no podem signar el conveni marc contra el tabac, sí que es buscarà alguna fórmula per adherir-nos i assumir-lo”.
Des del ministeri, a més, es va indicar que s’està treballant per poder impulsar al llarg d’aquest any programes de detecció precoç del càncer de coll de matriu i del colorectal. Tot i això, Coll no va voler donar una data concreta, ja que “es necessita fer una bona valoració i assegurar que la implementació es fa de manera cor­recta”.

POCA RESPOSTA AL PROGRAMA DE DETECCIÓ PRECOÇ

El ministeri de Salut va expressar ahir certa decepció per la poca resposta que ha tingut al llarg dels dos primers anys d’aplicació el programa de detecció precoç del càncer de mama, que ofereix la possibilitat de realitzar mamografies a les dones de més de 50 anys per prevenir l’aparició d’aquest tipus de tumor. Des del novembre del 2007, només 1.625 dones s’han acollit a aquesta opció, xifra que suposa el 19,59% de la població que té com a objectiu.
Tot i que 553 persones més van renunciar al programa perquè ja feien un seguiment extern –que faria augmentar el percentatge fins al 26,16%–, Rosa Vidal va admetre que no s’han assolit, de moment, els objectius (es volia arribar al 30%), però va remarcar que es treballarà, especialment en l’àmbit de la comunicació, per millorar els resultats, amb la fita final d’un 79% de les dones.
Les proves realitzades van permetre detectar i iniciar el tractament d’un total de dotze casos de càncer.

Durant la clausura es van mostrar fotografies de tots els actes que s’han celebrat al llarg d’aquests mesos, amb sopars que han servit per reviure aventures juvenils. Alguns no podien evitar fer un petit somriure en veure’s en les fotografies que es projectaven.
La nostàlgia és ben present en les persones de més de trenta anys perquè l’Associació d’antics alumnes, que s’ha creat amb motiu del 40è aniversari, ha aconseguit 350 membres que passen de la trentena. “Una xifra molt positiva”, va assegurar Ruiz del Árbol. La presidenta de l’entitat, Trini Casadevall, va dir que aquests actes han servit en certa manera per rejovenir-se, perquè “s’han recordat moltes anècdotes”. Ella va ser alumna quan l’institut espanyol encara era un projecte, a principi de la dècada del 1960, i assegura que l’escola ha canviat molt. Una de les coses que la sorprenen més del pas del temps és que ara alumnes i professors es tutegin.
En els diferents parlaments que van clausurar el 40è aniversari es va fer un repàs de tota la història de l’ensenyament espanyol al Principat. Entre les autoritats assistents hi havia el director general de Relacions Internacionals del ministeri d’Educació d’Espanya, José Manuel Martínez, que també va trobar al país un antic professor seu.

UNA REVISTA RECULLS TOTS ELS RECORDS

En l’acte de clausura del 40è aniversari de l’institut espanyol es va presentar una revista que recull articles d’antics alumnes, exprofessors i directors que durant una etapa de la seva vida s’han encarregat de dirigir el centre. La publicació es podia recollir un cop acabada la clausura de l’aniversari i ha estat finançada pel ministeri d’Educació de l’Estat espanyol i l’associació filantròpica Bomosa. Al llarg de 88 pàgines s’expliquen experiències, la història i hi ha un bon recull de fotografies de les persones que durant les quatre dècades han passat per l’institut.

De la mateixa manera, els estudiants espanyols podran accedir a la Universitat d’Andorra. És l’oficialització del compromís al qual ja s’havia arribat a Madrid fa pocs mesos i que la ministra Susanna Vela va anunciar en una compareixença a la comissió legislativa. L’acord s’aplicarà de manera provisional mentre no l’aprovin els respectius governs.
La prova de batxillerat (la selectivitat nacional) té la plena homologació de l’administració veïna malgrat que s’ha de tenir en compte que els alumnes que aspirin a una carrera o una facultat amb molta demanda de matriculacions és possible que s’hagin de presentar a una prova específica. El canvi impulsat per l’administració espanyola i que entra en vigor aquest curs afectarà igual tots els alumnes, independentment de la procedència.
Sobre el contingut i l’organització  de la selectivitat nacional,  que afrontaran per primer cop enguany els alumnes de segon de batxillerat, Roig no va donar detalls atès que va explicar que primer el consell de ministres ha d’aprovar la modificació del decret que regula l’examen. I és que el Govern que liderava Albert Pintat ja va aprovar el 2007 un decret en què s’explicitava l’estructura de la prova, però el secretari d’Estat va indicar ahir que aquest patirà modificacions (sense precisar-ne quines) i que properament el Govern ha d’avalar els canvis.
Roig va valorar amb satisfacció l’assoliment de l’acord que “posa el punt final a un trajecte llarg, complicat i difícil”.

OBJECTIU: UN SISTEMA EDUCATIU DE 'QUALITAT I EXCEL·LÈNCIA'

La comissió mixta també va parlar sobre la situació del sistema educatiu espanyol al Principat. José Manuel Martínez va indicar que s’havia pres l’acord de “dissenyar conjuntament la presència educativa en els àmbits no universitaris a Andorra”. El director general de relacions internacionals va indicar que l’objectiu passa per fer de l’escola espanyola un sistema educatiu “d’excel·lència i qualitat” i que, en aquest sentit, es compartien amb el Govern andorrà “les línies educatives”.
La comissió mixta va acordar reunir-se de nou abans de sis mesos per tractar la qüestió. Josep Roig va indicar que “una cosa molt important es rellançar el paper important que sempre ha tingut el sistema educatiu espanyol”. Cap de les dues parts no va concretar les accions pensades per impulsar un sistema educatiu que ha anat perdent progessivament alumnes. Però sí que van confirmar que hi ha un acord de voluntats i que “això és més important que els detalls”.

De fet, el que fa el text és actualitzar aquesta referència, que des de 1999 era calculada per la mateixa parapública i que se situava en uns 1.500 euros. Per al 2010, el Govern l’ha situat en 1.979,51 euros.
D’aquesta manera, la cotització que els autònoms hauran de destinar a la branca general serà enguany de 197,95 euros mensuals. En aquest cas, però, hi ha una excepció per a les persones que hagin cotitzat a la Seguretat Social com a no assalariades del sector agrícola durant, com a mínim, els dos anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, l’1 de novembre passat. Aquests treballadors tindran una reducció en el seu pagament, que queda establert, segons el decret, en 164,96 euros mensuals, una reducció ja acordada en el text.
El decret també fixa les tres possibilitats de cotització que podran escollir els autònoms per a la branca de vellesa. La classe A, la mínima, els obligarà a pagar 197,95 euros cada més. Si el treballador vol destinar més diners per a la seva jubilació, tindrà dues opcions: la classe B, on s’estipula que s’hauran d’abonar 247,44 euros cada mes, i la C, la més important, que fa pujar la cotització fins als 296,93 euros. Així doncs, en la majoria de casos, aquests treballadors hauran de destinar cada any a la parapública més de 4.750 euros.

HI HAURÀ RECURS A MADRID SI EXISTEIXEN CAMINS LEGALS

La Caixa Andorrana de Seguretat Social presentarà un recurs contra la decisió de l’Audiència Nacional espanyola d’exculpar l’empresari José Manuel Rodríguez dels delictes d’estafa i apropiació indeguda de diners del fons de pensions de la parapública. La CASS es troba en espera de l’informe de l’advocat designat a Espanya per portar aquest cas, Enrique Paraja, per saber quines són les vies legals que queden obertes per continuar reclamant contra Rodríguez. Cal recordar que aquest empresari hauria d’haver estat jutjat a Andorra quan es va fer el judici a l’exresponsable de la parapública Antoni Ubach, però Rodríguez no es va presentar a la causa al·legant una malaltia. En total es van perdre uns 25 milions d’euros corresponents als fons de pensions. Segons va explicar ahir el president de la parapública, Francesc Gran, la decisió de recórrer existeix, però cal veure quina és l’opció que hi ha actualment. Rodríguez, a través de l’empresa Collins, S. A., gestionava Bodegas Luis Megía, comprades amb diners dels fons de pensió. A l’empresari se l’acusa d’haver anat descapitalitzant l’empresa en benefici propi fins que es van fondre prop de vuit milions d’euros invertits.

Albà, que és el director del projecte i s’acompanya a l’escena dels actors Fermí Fernandes, Gerard Domènech i Xavier Macaya, explicava ahir que en l’origen de l’espectacle hi ha la idea de plantejar el fet de riure en situacions en què resulta políticament incor­recte. “A qui no li han vingut ganes de riure en un funeral?”, es preguntava l’actor ahir durant una conversa amb el Diari.
“Sovint per la por, pel tabú que encara representa la mort, ens hem trobat en aquesta situació alguna vegada i hem sentit ganes de riure però, al mateix temps, coaccionats per aquest mateix context”, va comentar Albà. És per això que els esquetxos de Brots se situen en el funeral d’un personatge ja absent, Enric Brots i Dalmau, del qual van a acomiadar-se els quatre músics que l’han acompanyat fins ara.

Quan tot comença a fallar
I precisament al funeral d’aquest personatge modèlic, “un home polifacètic, un humanista, un esperit creatiu total”, es desencadena el riure perquè “hi ha coses de la cerimònia que comencen a fallar, a sortir malament”, afirma Albà. Els personatges hauran de gestionar les ganes imperioses de riure en el marc d’una cerimònia: el funeral, on socialment no es permeten excessos d’aquestes característiques.
En conseqüència, Albà explica que la seva proposta és la de “convidar el públic assistent a la representació a alliberar-se i riure’s en el marc d’aquest funeral, que és un homenatge al mort”. La companyia de l’actor català, que repeteix per segon any consecutiu a la temporada de teatre còmic de Canillo, va estrenar Brots fa un any i mig. La creació, direcció i interpretació és compartida pels quatre actors que pugen a l’escenari. Encara que en els textos de promoció de l’obra es diu que a Brots els personatges hi diuen “tot allò que no els deixen dir a la tele perquè seria políticament incor­recte”, Albà matisava ahir que l’humor sobre el qual es basa aquest muntatge sí tindria cabuda a la televisió actual. “Penso que sí que es podria veure, encara que es tracta d’un espectacle que riu del políticament incor­recte, que explota l’humor d’un tema tabú com és la mort, avui en dia ja podria tenir cabuda a la televisió”. Ara bé, l’actor sí que reconeix que en els inicis la seva companyia era encara “més ir­reverent”, també potser perquè els temps eren uns altres i l’humor en funció del temps històric pot canviar d’intensitat. El que podia sonar molt greu fa deu anys ja no ho és tant en l’actualitat. La companyia de Toni Albà ha produït més d’una desena d’espectacles. Els pròxims mesos tornarà a Andorra, en aquest cas per representar el muntatge El Messies, al Centre de Congressos de la capital.

L'HUMOR TELEVISIU I EL VALOR RELATIU DE LES DADES D'AUDIÈNCIA

Fa poques setmanes que l’humor televisiu del programa de la televisió catalana Polònia ha estrenat la seva traducció espanyola a Antena 3, La escobilla nacional. Si en el primer es treu el màxim partit humorístic a la vida política catalana, en aquesta traducció en clau més espanyola del programa, es vol treure rendiment a la paròdia dels magazins del cor i la imitació caricaturesca de la fauna que els anima. Toni Albà, peça clau de Polònia, s’ha estrenat també a La escobilla nacional. Sembla que les dades d’audiència, tot hi haver assolit algunes marques importants, ha viscut les darreres setmanes alguns alts i baixos. “Ara estem pendents de quina serà l’evolució i ja ho veurem, esperem que vagi trobant el seu lloc a la graella”, explicava ahir Albà. Malgrat que a nivell d’audiència les coses es posin magres, l’actor diu que mai l’humor és més o menys gruixut en funció d’aquestes dades. “Si ho féssim així estaríem cometent un error, jo crec –i jo sóc simplement un actor, que no decideix res– que sempre hem d’actuar guiats per la intuïció.”