Efectius de l’àrea de Seguretat Pública i Proximitat Ciutadana van decomissar dimarts, poc abans de la mitjanit, 473 paquets de tabac de diverses marques, segons van informar ahir fonts del servei de Policia.

El consell de ministres va aprovar ahir onze projectes de llei de crèdits i suplements de crèdit extraordinaris per fer front a un seguit de despeses, entre les quals les derivades de l’aplicació de la nova Llei de la seguretat social.

El Consell General dels Joves va aprovar ahir que els immigrants puguin votar a les eleccions comunals a partir del cinquè any de residència al país, en una de les proposicions de llei que va crear més controvèrsia entre els estudiants de segona ensenyança que van ocupar l’hemicicle durant més d’una hora i mitja.

Bartumeu assegura que els reformistes es contradiuen "bastant" amb el seu programa electoral, perquè "ara ens diuen d'endarrerir el calendari d'aplicació i posar un nivell de taxa impositiva molt baix". Segons el polític socialdemòcrata, "si baixem molt el topall del 10% de l'impost sobre els beneficis no podrem signar convenis per evitar la doble imposició i per tant no podrem incentivar l'economia".

Bartumeu també ha afirmat que "CR està passant per un mal moment" perquè "la retirada de la seva decisió de donar suport al pressupost es contradiu amb la situació política i amb les expectatives de la ciutadania". Ha recordat que estan en disposició d'acceptar esmenes, modificacions i reorientacions dels projectes de llei perquè estaven al programa electoral del PS però també al de CR. De tota manera, ha dit que amb això no vol dir que conegui quina és la posició dels reformistes.

El Govern ha aprovat tres projectes de llei de crèdit extraordinari, set projectes de llei de suplement de crèdit i un projecte de llei de crèdit extraordinari a petició de la Sindicatura per un valor total de 27,5 milions d'euros. Els projectes de llei amb una dotació més important són els que fan referència a transferències a la CASS per donar compliment a la nova llei, així com una partida de 10 milions d'euros per continuar les obres de la nova seu del Consell General, que s'ha elaborat a petició de la Sindicatura. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, s'ha mostrat convençut que els grups parlamentaris donaran el suport suficient per aprovar aquests projectes de llei, tal com es va evidenciar durant la sessió de debat del pressupost del Consell General.

Pel que fa als tres crèdits extraordinaris, 733.000 euros corresponen a la partida destinada a la conservació i millora d'edificis escolars, 15.000 són per abonar la quota al Global Forum, organisme creat per l'OCDE i el G-20 per fer el seguiment de la transparència financera, i 2,7 milions d'euros van destinats a complementar els crèdits d'atenció social a la gent gran.

En referència als suplements de crèdit, en primer lloc cal destacar les dues transferències a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, una de 6 milions d'euros destinada a cobrir el dèficit, i una altra de 4 milions per cobrir l'abonament de les pensions adreçades a famílies i les prestacions familiars que preveu la nova llei. D'altra banda, també s'han aprovat 284.000 euros destinats a les subvencions derivades de la campanya electoral, 579.000 euros corresponents al lloguer dels helicòpters, 1 milió d'euros per a les prestacions socials per desocupació involuntària, un altre milió per al cost social suplementari que s'ha de transferir per cobrir les atencions sociosanitàries del Cedre, i 136.000 euros per a cobrir les cotitzacions dels interns del Centre Penitenciari.

El cap de Govern ha volgut insistir en el fet que alguns d'aquests crèdits s'han hagut d'aprovar perquè l'anterior Govern no ho va preveure, com és el cas de les despeses derivades de l'entrada en vigor de la nova llei de la CASS, les despeses del centre sociosanitari El Cedre, o les cotitzacions a la CASS dels interns del Centre Penitenciari. Bartumeu espera que aquests projectes de llei tinguin el suport suficent, ja que li semblaria impensable que no s'aprovés el crèdit que ha demanat la mateixa Sindicatura, o que no es donés suport a les partides corresponents a la CASS, sent una llei que va ser votada pel conjunt de l'arc parlamentari.

Les dades facilitades per la companyia assenyalen que els britànics continuen apostant pels Alps francesos i austríacs, tot i que en aquesta ocasió s'han incorporat a la llista les estacions andorranes. Concretament, Pas de la Casa se situa en cinquena posició i Arinsal en desena. El que valoren més els turistes britànics, tal com s'assenyala al portal, és l'oferta après-ski i l'oci nocturn.

Des d'Easyjet expliquen que els esquiadors britànics valoren la comoditat de tenir un aeroport a prop de la destinació d'esquí, una regla que es trenca en el cas d'Andorra, ja que Easyjet opera des de Barcelona, a tres hores de camí del Principat. Per això, assenyalen l'après-ski com un dels motius que porten als britànics a escollir Andorra, malgrat la distància. A més, també apunten que la inversió feta en remuntadors en els darrers anys ha contribuït ha augmentar la qualitat de les estacions andorranes.

Les dades facilitades per la companyia assenyalen que els britànics continuen apostant pels Alps francesos i austríacs, tot i que en aquesta ocasió s'han incorporat a la llista les estacions andorranes. Concretament, Pas de la Casa se situa en cinquena posició i Arinsal en desena. El que valoren més els turistes britànics, tal com s'assenyala al portal, és l'oferta après-ski i l'oci nocturn.

Des d'Easyjet expliquen que els esquiadors britànics valoren la comoditat de tenir un aeroport a prop de la destinació d'esquí, una regla que es trenca en el cas d'Andorra, ja que Easyjet opera des de Barcelona, a tres hores de camí del Principat. Per això, assenyalen l'après-ski com un dels motius que porten als britànics a escollir Andorra, malgrat la distància. A més, també apunten que la inversió feta en remuntadors en els darrers anys ha contribuït ha augmentar la qualitat de les estacions andorranes.

El president del grup parlamentari d'ApC, Eusebi Nomen, vol saber del Govern "quina lectura fa dels articles 22 i 23 de al llei de finances públiques per poder alarmar a la ciutadania afirmant que Bombers no podrà disposar del material bàsic necessari (cascos, cordes, jaquetes...) per actuar en seguretat" com a conseqüència que no s'aprovés "la primera versió del pressupost del 2010".

Nomen creu que fer aquestes afirmacions és "crear alarmisme", entre d'altres coses perquè la renovació del material bàsic dels Bombers, segons ha explicat el conseller general d'ApC, "no pot ser considerat com a inversió, sinó com a manteniment". Per aquest motiu Nomen vol saber la lectura que fa el Govern de la llei de finances públiques sobre la pròrroga pressupostària i la modificació i ampliació de crèdits extraordinaris. Al mateix temps, en l'exposició de motius de la pregunta urgent recorda que ha ofert "al Govern la possibilitat de treballar conjuntament en les línies mestres d’una nova versió del pressupost 2010"; i que també la seguretat que "mentre es funcioni amb la pròrroga del pressupost 2009, votarem favorablement a tots els crèdits extraordinaris de caire social que quedin pendents dins del capítol VI".

A dos quarts de quatre ha començat la sessió a Casa de la Vall de 28 alumnes representants dels tres sistemes educatius imitant els consellers generals i debatent sis proposicions de llei, la meitat de les quals amb la discriminació com a eix central. Les altres propostes debatudes han estat aprovades per majories més o menys àmplies. La que menys recolzament ha obtingut ha estat la que perseguia fomentar la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació a les escoles, que ha rebut només vuit vots a favor i on l'abstenció ha estat la postura predominant amb catorze joves que han optat per aquesta opció.

La proposició de llei que més temps de debat ha ocupat proposa que els immigrants amb cinc anys de residència tinguin dret de sufragi actiu i passiu a nivell parroquial, és la que més intervencions ha generat. La proposició també demana que s'incentivin les empreses que facilitin l'aprenentatge de l'idioma i el coneixement de les institucions andorranes i que els centres d'autoaprenentatge ampliïn el seu horari. D'intervencions n'hi ha hagut per a tots els gustos: mentre alguns estudiants han defensat que "si es donen facilitats per aprendre la llengua, els andorrans ens sentirem més orgullosos de la immigració", o que "les persones que han decidit venir i tenen interès per aprendre es mereixen poder participar en la vida política parroquial", i fins i tot han defensat que la mutliculturalitat és un dels trets que fa "especial" Andorra, d'altres han argumentat que els nouvinguts "treuen la feina" als andorrans, o que s'hauria de prioritzar la contractació de nacionals.

El síndic general, Josep Dallerès, ha hagut de limitar les intervencions perquè eren molts els estudiants que volien intervenir-hi, i ell mateix ha reconegut que en tenia ganes. Dallerès, al final de la sessió ha felicitat els joves i ha assegurat que aquest debat "podria haver durat tota la tarda" i que tot i així "no s'hauria arribat a una solució", però ha servit per "atansar-s'hi". Així, ha animat els joves consellers a "continuar fent política".

Les altres proposicions relacionades amb la discriminació han estat aprovades amb majories més àmplies. La relativa a la denúncia de tot tipus de discriminació, i que proposa la creació d'una comissió tècnica per a que vetlli per la integració dels immigrants, ha estat aprovada amb 27 vots favorables i una abstenció. La darrera de les proposicions relatives a la lluita contra la discriminació, que se centra en la lluita contra l'assetjament als centres escolars ha rebut disset vots a favor, un en contra, i deu joves no s'han posicionat. En aquest debat s'ha parlat de la necessitat o no de controlar i limitar els continguts de videojocs i pel·lícules dirigides als menors, així com d'introduir la figura d'un especialista als centres escolars perquè ajudi els alumnes assetjats.

La proposició que menys clara tenien els joves era la del text per al foment de les tecnologies de la informació i comunicació als centres educatius. Les principals motivacions utilitzades han estat raons de salut. A favor: el carregar el gran volum de llibres causa lesions a l'esquena dels menors. En contra: seguir la lliçó a través d'una pantalla pot causar problemes de vista. A més, els joves també han argumentat que la utilització d'un ordinador portàtil, on s'hi pot dur tot en format electrònic, pot ser una important font d'informació que pot "motivar" els joves a aprofundir en els seus coneixements, però alhora pot causar distracció. Aquesta proposició ha obtingut el recolzament de vuit joves, sis han votat en contra i la meitat de l'arc s'ha abstingut. El resultat de la votació ha propiciat que Dallerès comentés que aquesta proposició s'hauria de "revisar de més a prop".

Un altre dels debats interessants ha estat el generat entorn a la creació del testament vital, per tal que cada persona pugui decidir viure o morir. Els joves, amb les seves intervencions, han reflexionat al voltant de la necessitat de garantir que les persones que el signen ho fan per pròpia voluntat i no pressionats per familiars o d'altres. El text, aprovat amb 24 vots favorables, un contrari i tres abstencions, crea la figura del testament vital a Andorra perquè la gent pugui decidir en quines condicions no vol sobreviure, si es permet l'allargament de la pròpia vida a través de màquines i determinats tractaments. Finalment, la proposició per fomentar les competicions esportives interescolars ha rebut també el suport de 24 dels joves consellers, tres han votat en contra i un s'ha abstingut. Abans de l'inici de la sessió del 8è Consell General dels Joves, els participants s'han fet la tradicional fotografia a les escales de Casa de la Vall.