Els últims dies s’ha fet palesa l’existència d’un nou debat que haurà de regir la direcció política andorrana en els propers anys: entra en escena la possibilitat de què algun grup polític inclogui en el seu programari la incorporació plena d’ Andorra a la Unió Europea.
Aquesta situació crea molts interrogants, entre ells, quins serien els possibles beneficis i inconvenients que reportaria l’adscripció de ple dret del Principat dins de la Unió.
Per la banda dels avantatges, i sense ànim de ser exhaustius, la incorporació comportaria una reducció dels costos de transaccions financeres, major facilitat en els intercanvis comercials i de serveis, possibilitat de participar en els projectes comunitaris de desenvolupament, i una millora de la política social, que seria d’obligat compliment en un entorn on l’ Estat de Benestar n’és un dels principals pilars.
D’altra banda tenim els principals inconvenients: pèrdua de sobirania en haver d’incorporar dins l’ordenament jurídic les Directives i els Reglaments de la Unió, major càrrega administrativa en la “cosa pública”, lliure entrada d’inversions estrangeres i d’exercici de treballadors i professionals lliberals, menor autonomia en la fixació del sistema fiscal i, –molt probablement- contribució neta de recursos a Europa.
Seran els avantatges de la incorporació a la Unió, suficients per compensar els costos que comportaria l’entrada? Seria Andorra capaç de mantenir la seva singular economia, i la seva capacitat d’atracció turística dins d’un entorn més competitiu i amb directrius imposades des de fora? O bé cal que mantingui part de la seva autonomia per conservar alguns avantatges que compensin les seves pròpies carències?
Francesc Pubill
Economista
Consultors i Associats - CTA
|
Català 
Castellano
Français
English
0 
