COM AFECTA A ANDORRA LA FISCALITAT D'ALTRES NACIONS -18 de Juny de 2009-

Els nacionals i residents d’Andorra, territori considerat suposadament paradís fiscal per autoritats foranes, estan subjectes a diferents impostos aliens per la seva pròpia naturalesa de resident fora de la Unió Europea.

Així, els ciutadans del Principat, estan obligats a anomenar representant, presentar una declaració anual –i pagar impostos- per les seves vivendes en territori espanyol. Cal recordar que el període de declaració  en general, acaba el 30 de juny.

Les empreses andorranes que pretenen prestar els seus serveis en la UE són sotmeses a una retenció en destí en el cas d’Espanya, del 24% de la seva facturació al país veí (a compte dels impostos que suposadament no es paguen a Andorra) i declarar i ingressar l’IVA.

Amb aquest últim tribut, l’IVA, que de tant sentir-lo per pretesament instaurar-lo a Andorra, ja se’ns ha fet familiar, cal tenir en compte dos fets: a) És un impost indirecte propi de la Unió Europea, amb normativa harmonitzada en aquest territori. b) Té un règim de devolució entre països que en cap cas es donarà en el cas andorrà, si no es vol que el comerç de les valls sofreixi encara més la davallada del seu marge comercial.

El primer error que pot esdevenir amb aquest impost indirecte és anomenar-lo igual que en altres estats, doncs la confusió dels turistes serà molt gran, pretendran que se’ls torni, i en segona instància traslladaran pel mètode del boca-orella que “a Andorra ja tenen IVA, i per tant no val la pena anar-hi.

Detalls tan simples com donar-li un nom diferent, proposem IAI (Impost Indirecte Andorrà) no sol evita confondre’l amb un altre tribut si no que a més el converteix en menys perceptible, amb l’objectiu últim de no malmetre la imatge de marca del país. 

Francesc Pubill

Economista

Consultors i Tècnics Associats CTA