L’índex d’atur passa del 20 per cent a Espanya i s’estanca a Catalunya

En xifres absolutes, els desocupats eren 32.800 més que a la fi del trimestre anterior, tot i que s’havien creat 82.700 llocs de treball, i el nombre total d’afectats per l’atur se situava en més de 4,6 milions.
A França, la taxa va augmentar d’una dècima al juny respecte del maig, i va passar del 9,9 al 10 per cent, que és la mitjana al conjunt dels països de la zona euro, gairebé la meitat exactament de l’espanyola, que està compensada per la davallada de desocupats a Alemanya, en set dècimes, fins al  7 per cent.
Al conjunt de la Unió Europea també es va mantenir invariable, en el 9,6 per cent, segons les dades que ahir va fer públiques a Brussel·les l’oficina d’estadística Eurostat, que xifra el total d’aturats en 23,06 milions.
Juntament amb Alemanya, la desocupació va baixar també a Àustria, que marca el mínim de desocupats amb el 3,9 per cent, i a Malta, del 7,2 al 7 per cent.
Els índexs més baixos corresponen a l’esmentada Àustria, Holanda (4,4 per cent) i Luxemburg (5,3). A més d’Espanya, els índexs més elevats eren els de Letònia (també amb el 20 per cent) i Estònia (19).

Zapatero promet canvis
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va comparèixer ahir davant la premsa després del consell de ministres per fer balanç de l’evolució econòmica durant el primer semestre de l’any, i la va qualificar com a “inassumible”, tot i matisar que s’ha creat ocupació nova, i anunciar que, després de la reforma laboral, hi haurà aviat altres canvis polítics, amb atenció preferent a la reinserció al mercat laboral dels desocupats.
De la seva banda, el secretari d’Estat d’Economia, José Manuel Campa, va assegurar que l’executiu manté la previsió que la taxa d’atur torni a baixar del 20 per cent a final d’any, i se situï al 19,6.
Zapatero va anunciar que defensarà “on calgui” la reforma laboral aprovada inicialment en comissió al Congrés dels Diputats, i va assegurar que la nova normativa “evitarà acomiadaments.
També va afirmar que el conjunt de l’economia segueix el bon camí i “només cal complir, complir i complir amb les reformes”, tot i les crítiques frontals del conjunt de partits de l’oposició i dels sindicats.

EL DÈFICIT FRANCES SUPERIOR AL 3% EL 2013

El dèficit de França es mantindrà el 2013 per sobre del límit del 3% del PIB autoritzat per la Unió Europea, tot i que el govern gal va assegurar que mantindrà, costi el que costi, la promesa de conduir el dèficit públic des del 8% del PIB d’aquest any, un rècord, fins al 3% el 2013.
Així es desprèn de l’informe del Fons Monetari Internacional (FMI), publicat en el marc de les consultes anuals de l’organització, que conclou que el dèficit de França refluiria bé, fins al 6,1% del PIB, l’any que ve, gràcies a les mesures d’austeritat anunciades per l’Elisi. Per contra, però, es reduirà lentament més endavant, i s’establiria al 3,9% del PIB a final del 2013 i al 3,2% al 2014.
D’altra banda, l’FMI va alertar de “greus” desafiaments econòmics a Espanya, i va considerar “decisiu” actuar amb rapidesa en les reformes, al mateix temps que va qualificar de “potencialment optimistes” les projeccions macroeconòmiques de l’executiu de Zapatero. L’ens també opina que Espanya té un mercat d’ocupació disfuncional, un gran dèficit fiscal i un alt endeutament públic i privat.