Discurs del Síndic General, Josep Dallerès

DISCURS DEL SÍNDIC GENERAL AMB MOTIU DE LA VISITA DE S. E. EL COPRÍNCEP FRANCÈS, SR. NICOLAS SARKOZY EL 29.07.10

Excel·lentíssim senyor Copríncep

Senyores, Senyors Consellers Generals

És un honor per a mi, avui, donar-vos la benvinguda en aquesta casa de tots, la vostra també: Casa de la Vall, seu del Parlament des del 1709. Després de Charles de Gaulle, Valéry Giscard d'Estaing, François Mitterrand i Jacques Chirac, sou el cinquè Copríncep francès que el Consell General acull en aquest recinte emblemàtic per a tots els andorrans.

Com bé sabeu, la reforma de les nostres institucions, ara fa disset anys, plasmada en la Constitució referendada al tomb d'un 75% de vot popular, va acabar donant al parlament la potestat legislativa que venia reclamant gairebé des del seu reconeixement efectiu, l'any 1419, i que al llarg dels segles havia vingut compartint amb més o menys tensió amb els Coprínceps, en funció d'un joc de presències i absències, de buits de poder o no, ben particular del sistema institucional andorrà anterior al 1993.

Ara les coses són clares. El règim polític d'Andorra és el Copríncipat parlamentari i cada institució té ben definides quines són les seves funcions. Les regles de les que ens hem dotat corresponen a les d'un Estat de dret, “democràtic i social”, com glosa la Carta Magna.

Ara bé, com no podeu no saber també, les mentalitats no canvien només amb la signatura d'un decret, ni amb la promulgació d'una llei. Tampoc amb l'adopció d'una Constitució. I, si no es vigila de prou a prop, de vegades, les antigues maneres de fer, els hàbits -podem dir: ancestrals- poden tendir a aflorar.

La instauració de la Constitució, ho he dit en més d'una ocasió, va representar per Andorra, quelcom així com la Revolució francesa al país veí del nord que presidiu, i sort que no es disposava de guillotina car la veritat és que no gaires caps pensants de l'època van sobreviure a la tempesta política que l'esdeveniment va representar.

Després, tot i la nova normativa, en més d'un moment va poder semblar que es pretenia continuar amb la dinàmica de temps anteriors: no va ser quelcom així, la Restauració francesa? 

En quantes ocasions he recordat al llarg d'aquests anys les paraules que el Copríncep Mitterrand ens adreçà, a les autoritats andorranes, al palau de l'Elisi en el moment del seu comiat. Deien més o menys així: “Ara sou vosaltres els únics responsables de les vostres decisions”.

Som, efectivament, nosaltres, els andorrans, els responsables, del que fem. També del que no fem.

És la raó per la qual, ho he de reconèixer públicament, la vostra reacció en un determinat moment, mostrant el vostre descontentament per la manca d'actuació del Govern amb referència a la sortida de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE, va irritar-me, perquè, com a defensor que he estat durant anys del nou equilibri aconseguit, em  recordava d'altres temps i considerava que no tocava fer-ho al Copríncep. Alhora, en el més profund de mi mateix la vaig aplaudir: va ser la manera de fer-nos reaccionar -ho reconec sense embuts i alhora lamento profundament que s'hagués hagut d'arribar a tal extrem.

I que ningú no vulgui fer-ne lectures estranyes: es tracta de fets que senzillament, tal com he dit anteriorment, només vénen a demostrar que la societat andorrana no estava preparada del tot al canvi experimentat; i governar que vol dir sobretot: preveure, anticipar, no és un mannà que cau del cel cada nit sinó que és quelcom que cal aprendre actuant dia rere dia. No és precisament a vós a qui ho he de dir que molt ens en podeu ensenyar. Sigui com sigui, cal reconèixer avui que aquesta cambra, tot i la situació en la qual es troba, de falta de majoria ben definida, ha iniciat un procés que, amb més o menys suport a les polítiques endegades pel Govern després de l'acord de París de l'any passat, va en la bona direcció. És en aquest sentit que en la sessió del dia 7 de setembre del 2009 el Consell General va adoptar la Llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, i posteriorment ha anat donant el seu acord a les diferents propostes de ratificació a tot un seguit de convenis per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, entre els quals figuren els signats amb els nostres veïns més propers: Espanya i França.

Tot plegat ens ha portat a poder sortir ja de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE i, esperem a poder iniciar un punt d'encontre equilibrat i just entre Andorra i la Unió Europea, en el qual tots ens puguem trobar còmodes.

Tot i que el temps perdut difícilment es pot recuperar mai del tot, espero poder dir sense equivocar-me  que hi ha confluència suficient de les forces en presència i sobretot de voluntat política per a poder tirar endavant reformes que massa han esperat si volem, i estic segur que és el desig de tots, que Andorra pugui afrontar el futur amb esperança i optimisme malgrat els temps difícils que estem vivint. Confio, sé, excel·lentíssim senyor, que podrem comptar amb el vostre suport, el que sempre hem tingut dels nostres Coprínceps, el que sempre hem tingut del Copríncep francès.

Visca Andorra!