El reglament per atorgar subvencions per a l'organització i promoció d'activitats i serveis socials, culturals, esportius i juvenils, ja és oficialment una realitat. El Comú d'Andorra la Vella treballa per aplicar-lo físicament el més aviat possible. Una de les novetats de la nova legislació, que substitueix la creada el 23 d'abril del 2003, és la creació d'un Registre Comunal d'Associacions.

Aquesta nova base de dades permetrà controlar totes les entitats i «mantenir més actualitzat el nostre registre actual, que és el del Govern», va explicar el cònsol menor de la parròquia, Josep Vila. El cònsol va afegir-hi que «sovint ens trobem amb entitats inscrites al registre  governamental que han canviat la junta o que fins i tot ja no existeixen». La nova eina comunal s'ha creat a partir d'una petició de la Conselleria de Participació Ciutadana que les conselleries implicades en el reglament van veure amb bons ulls. Podran obtenir la inscripció al registre totes les associacions que tinguin per objecte la defensa, el foment o la millora dels interessos dels veïns i veïnes de la parròquia de la capital. Les dades seran públiques i totes les associacions inscrites estaran obligades a actualitzar-se durant el primer quadrimestre de cada any.

MÉS TRANSPARÈNCIA

Vila va explicar que la normativa de subvencions permet unificar els criteris de les ajudes -que fins ara no estaven estipulats - i assegurar una gestió transparent dels recursos públics. «Guanyem en eficàcia a l'hora de valorar qui ha de rebre les subvencions, i en eficiència a l'hora d'atorgar-les», va assegurar. Les entitats interessades hauran d'acollir-se a un termini de sol.licituds, amb uns terminis fixats per cada conselleria, tot i que el Comú es reserva la possibilitat de concedir subvencions puntuals per a casos d'emergència o extraordinaris. Malgrat la nova normativa, Vila va assegurar que no s'augmentaran les subvencions en comparació a anys anteriors, tot i que ara quedaran més justament repartides. Un cop finalitzat el termini de sol.licituds per part de les entitats, es concediran les ajudes mitjançant un sistema de concurs.

El Comú haurà de donar resposta a la petició en un termini màxim de dos mesos. Com a regla general, i si les bases reguladores de cada conselleria no ho estableixen, la subvenció no podrà superar el 60% del cost de l'activitat subvencionada.

És un patrimoni que hem de defensar, hem de fer que es mantinguin oberts i no decaiguin.” Mentre es resol la situació, però, Bimba Bosé (nascuda Eleonora Salvatore, el 1975 a Roma) trepitja l’escenari de la capital al capdavant de The Cabriolets: Diego Postigo (baix), Pablo Serrano (bateria) i Manuel Cabezalí (guitarra), per presentar el segon disc, que sortirà a la primavera.

La gira arrenca en certa manera a Andorra.
Hem fet alguns bolos amb el mateix repertori, però és a partir d’avui que tindrem moltes actuacions concentrades, que serà intensiu.

I està immersa en la promoció, amb una entrevista rere l’altra. S’ha de prendre una til·la per suportar-les?
Ni molt menys. S’han d’afrontar com si parlessis amb els col·legues i els estiguessis explicant les teves coses. És un exercici sa, parlar d’un mateix. Hi ha gent que odia les promos, però nosaltres en gaudim.

Està fent les primeres passes de la seva carrera musical.
És com un nadó, en bolquers, i resulta d’allò més emocionant. He descobert una altra possibilitat d’expressar-me.  

Pot semblar que ha trigat a descobrir-lo.
No crec que sigui tard, mai no és mal moment per descobrir la música. Plantejar-se reptes constantment és un procés natural. Hem de tenir inquietuds, provar coses, i ara penso en la música i em poso mans a l’obra.

No és mal moment, per començar en aquest àmbit?
Jo crec que no. Primer, per un mateix, per tot el que suposa de deixar anar emocions. I perquè és tan meravellosa, la música, i tan immediat l’efecte que produeix en qui l’escolta.

Fem una mica d’història de la formació, que va posar en marxa amb el seu home, en Diego Postigo.
Va començar el 2006, una mica com un joc. Però després vam decidir treure alguna cosa clara i en va sortir Demo, el primer disc, que vam presentar a Nova York i que va tenir l’èxit propi d’un debut, associat a un nom conegut d’altres àmbits. El desembre passat es van incorporar Pablo i Manuel i va ser com introduir aire fresc. Teníem moltes idees i de seguida vam enllestir un repertori. Vam entrar immediatament al local de gravació i gairebé ho vam deixar tal com va rajar.

Per què compon en anglès?
És la forma natural d’escoltar música, tot i que jo segueixo molt la música en castellà, l’adoro. Però l’anglès és l’idioma universal de la música i tot resulta molt més senzill a l’hora de compondre. Sento que no he madurat prou el castellà per escriure-hi.

De què parla, al disc?
Sobretot d’emocions, de sentiments.

S’hi deixa traslluir la frivolitat del món de la moda?
La frivolitat és sana. No és l’única cosa en què es fonamenta la meva vida, però la trobo divertida. No és cert que frivolitat sigui sinònim d’insensibilitat per força, també és divertida.

Què l’atreu de les passarel·les?
És també un mitjà d’expressió amb un poder enorme. Mirem quina quantitat de nois i noies estan estudiant a hores d’ara alguna cosa relacionada. És impressionant com ha estat d’important, de rellevant, durant el segle XX.

I què l’atreu de David Delfín. La provocació?
En realitat, és la persona. Em va captivar quan el vaig conèixer. Formem part d’un grup amb qui havíem crescut junts, professionalment i artísticament. Ell també és la meva inspiració. Diu que sóc la seva musa, però també ell és la meva.

Llegim un titular que diu: ‘L’èxit persegueix Bimba Bosé’. Creu que va néixer per triomfar?
L’autèntic triomf és el personal. I sobre això considero que sí. Es tracta de tenir aspiracions, de posar-se metes a diari i aconseguir-les. Aquí és on resideix la clau del triomf.

I la part negativa de la fama, com la porta? La seva família sempre ha bandejat prou bé el pitjor vessant de la popularitat...
El perill és que se t’apugi al cap, que t’ho creguis massa i et tornis boig. En el nostre cas, crec que simplement ho portem tot amb naturalitat i que sabem que cada cosa, cada parcel·la, ha de quedar en el seu arxivador. Després, quan parles en públic, dónes pistes, però només les justes.

L’identificat és Arkaitz Agirregabiria del Barrio, de 27 anys, que segons els textos divulgats per les autoritats de l’Estat veí és un “alt responsable de l’aparell militar de l’organització terrorista”, que va aconseguir fugir del lloc dels fets.
Les forces de seguretat franceses han publicat les fotografies d’Agirregabiria i del fins ara únic detingut, Joseba Fernández Aspurz, el Guindi, i han divulgat una gravació de vídeo, presa dilluns –un dia abans–, en un supermercat de Villiers-en-Bière, molt a prop del lloc del tiroteig, on es veuen cinc dels suposats membres de l’escamot.
Segons les autoritats franceses, abans de l’atracament al concessionari de cotxes, els dos identificats circulaven en un Peugeot 307 negre i un Citroën C4 verd, acompanyats per una dona “amb el cabell llarg i d’entre trenta i quaranta anys”.
Les imatges van acompanyades d’un text on es demana la col·laboració ciutadana per identificar i localitzar els membres del grup terrorista i un número de telèfon disponible les 24 hores del dia.
De la seva banda, el gerent del negoci d’automòbils atracat va declarar a Le Parisien que dilluns havia observat moviments estranys a prop de l’establiment, i que fins i tot s’hi va aturar un cotxe. Dimarts al capvespre es va produir l’assalt: tres persones que coincideixen amb les descrites per la policia van amenaçar l’únic venedor que hi havia, el van portar a l’oficina, li van tapar el cap, el van lligar, van agafar claus de vehicles en venda i van fugir. Contra el que s’havia dit inicialment, es van emportar cotxes amb més de 100.000 quilòmetres i de gamma més aviat baixa, tret del BMW del mateix venedor.

LA FISCALIA OBRE UNA INVESTIGACIÓ PER LA MORT D'ANZA

La fiscal de Baiona, Anne Kayanakis, va anunciar  ahir l’obertura d’una “informació judicial” a Tolosa sobre la mort del suposat militant d’ETA Jon Anza. Fins ara, s’ha establert que Anza va arribar a Tolosa el 18 d’abril de l’any passat, el van trobar el 29 d’abril amb una aturada cardiorespiratòria, el van reanimar i el van portar a l’hospital de Pourpan, on va morir uns dies més tard, ja al maig. Des d’aleshores el cos havia estat al dipòsit del  centre hospitalari, sense identificar. La fiscal va afirmar que s’ha d’aclarir què va passar amb l’home entre el 18 i el 29 d’abril a Tolosa, i les “disfuncions administratives” que van retardar la identificació durant més de deu mesos. Els advocats de la família van explicar ahir a la ciutat del País Basc francès que mantenen la hipòtesi d’un segrest previ a la mort. Arantza  Zulueta, una de les lletrades, va dir que l’única tesi que es pot descartar és la del ministre espanyol Pérez Rubalcaba, del qual es va preguntar: “De què  es defensa quan afirma que Jon Anza se’n va anar amb els diners?”, abans d’afegir que li sembla impossible “que una persona amb el seu hisorial judicial no sigui identificada immediatament en un hospital”. Xantiana Cachenaut, l’altra advocada, es va mostrar confiada en els “mitjans de la investigació, ràpids i eficients”.

El nom previ de CR seria l’equivalent a Compromís Reformista. Casadevall va ser confirmat per diversos components de la nova formació amb força pes, ja que corrrespondria al perfil que es busca per liderar el partit. En primer lloc és força clar que la presidència serà per a algun membre de l’antic Partit Liberal com a força més gran de les que conformen la coalició reformista. Com a segon punt, el cònsol de Canillo estaria qualificat com a liberal moderat, estatus que seria acceptable per tots els vessants de la formació. Per últim, les eleccions comunals tindran lloc el desembre del 2011 i a partir d’aquesta data Casadevall, que ja no pot repetir com a cap de llista de les  parroquials canillenques, estaria lliure per ser l’hipotètic cap de cartell.
El cap de llista per a les generals és un tema que queda molt llunyà, quan ni tan sols s’ha constituït una junta, però la inestabilitat política derivada de la falta de pressupost fa que els reformistes s’hagin conscienciat de la necessitat d’estar preparats en cas que Bartumeu decidís la dissolució de manera avançada. L’experiència del mercat de Calaf de candidats que es va viure després de la  renúncia d’Albert Pintat ha deixat la sensació que cal tenir-ho tot lligat. No es descarta que Joan Gabriel continuï de líder, però és clar que el futur president tindrà opcions d’estar al capdavant.
Un dels noms que han sonat com a alternativa a Casadevall és l’exministre d’Interior Estanislau Sangrà, que després d’un període allunyat de la vida política en primera línia hauria tornat a participar-hi activament. El càrrec que més clar sembla en la propera junta és el de secretari general, que correspondria a Gilbert Saboya. Altres noms que circulen com a persones que es voldria que estiguessin a l’executiva són Maria Àngels Tarrés, Consol Naudi, Trini Marin, Daniel Armengol o Sofia Garrallà. L’últim nom estaria lligat a un acord amb el grup massanenc vinculat a Garrallà.
Gilbert Saboya no va ni confirmar ni desmentir cap nom perquè “és massa aviat”, i va indicar que s’han posat les sigles CR davant com “un senyal fent l’ullet a l’origen de la coalició”. Saboya va destacar que s’han nomenat tres persones (Montserrat Gil, Enric Tarrado i Pere Canturri) perquè preparin l’última fase del congrés constituent, que tindrà lloc la setmana del 20 d’abril, en què s’elegirà junta. Saboya confia que se superin els dos centenars de militants, ja que en algunes reunions s’ha superat aquesta quantitat d’assistents.

ApC VOL QUE LA TAXA DEL SUCRE ES PAGUI SEGONS L'ÚS QUE SE'N FACI

El grup parlamentari d’Andorra pel Canvi ha presentat una esmena a la totalitat del projecte de llei de les taxes al consum que ha de servir per posar fi al conflicte amb Espanya per les importacions de sucre. La formació ha presentat un text alternatiu amb una solució que, al seu entendre, permetrà evitar les pràctiques abusives en la importació d’aquest producte sense impedir que “a dins del país es pugui desenvolupar una indústria d’edulcorants elaborats a partir del sucre”, segons s’especifica en la redacció. El grup liderat per Eusebi Nomen proposa que les taxes del sucre no s’hagin de pagar en el moment d’entrada al país, sinó quan, un cop manufacturat, s’ex­porti. La llei estableix que, segons el nivell de transformació que s’hagi fet a l’edulcorant, se’n podrà eximir el pagament una vegada s’exporti cap als països veïns.    
Coalició Reformista, en canvi, ha optat per no presentar cap esmena al text, un cop el Govern va corregir els defectes de la primera versió, retirada al seu moment abans de ser votada a Casa de la Vall. El grup sí que ha fet, pe­rò, propostes de modificació al projecte de llei d’impostos especials. La formació proposa que el gasoli per a calefacció, més barat que el de locomoció, es pugui emprar per a vehicles que no circulin per la via pública, com ara tractors o màquines per a les pistes de neu. També es vol garantir la continuïtat de l’ús d’aquest tipus de gasoli per a les calderes de calefacció, ja que és menys contaminant.
Aquest text també ha rebut les crítiques d’ApC. El president cen­trista retreu que, tal com està, la llei “provocarà conseqüències negatives” per als agricultors que cultiven tabac. Per això, la formació ha entrat esmenes amb les quals es vol aconseguir que qui pagui el tribut sigui el consumidor de cigarretes, i no els pagesos, que, en molts casos, empren el producte “com a adob”, va dir Nomen.