Un partit vital per retallar la distància –o per no augmentar-la– amb el Reial Madrid, el líder amb 10 punts de diferència respecte dels blaugranes. Els culers reben avui (20 hores) l’Sporting de Gijón entrenat per Javier Clemente. I?tot mentre el serial de la renovació de Pep Guardiola esgota capítols rere capítols. “Hem guanyat 13 dels últims 16 títols perquè hem jugat per guanyar cada partit. I que estem a deu punts no canviarà això. Sortirem a intentar gua-nyar l’Sporting i el pròxim partit igual, i el següent... Això no impedeix reconèixer que la distància és molt gran i molt difícil de retallar”, va reconèixer Pep Guardiola, que va tornar a parlar de la seva possible renovació –dijous al vespre es va reunir amb Sandro Rosell–. “Des que és president fem reunions i el contingut d’elles queda entre nosaltres. Ho he dit per activa i passiva: em porto de meravella amb l’anterior directiva i em porto de meravella amb l’actual.” L’entrenador de Santpedor va opinar sobre la frase que va deixar anar al Vicente Calderón, on deia que la lliga estava perduda. “Vaig dir això i ho continuo pensant. Hi ha molta diferència i el líder no falla, fa molt temps que no falla, per això crec que no guanyarem la lliga, però no estem a deu punts per culpa dels àrbitres.” De la seva banda, Javier Clemente va dir del seu rival a les banquetes: “És un gran jugador de golf.”

LA FEDERACIÓ DECIDIRÀ LA SEU DE LA FINAL DE COPA

No es posen d’acord, de fet, els dos equips, tant l’FC Barcelona com l’Athletic de Bilbao volien jugar la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabéu, però la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s’hi va negar. Ahir es va fer reunió i no hi va haver acord, ja que els blaugranes volen jugar la final al Vicente Calderón el 25 de maig i els bascos el 20 de maig a la Cartuja de Sevilla. Mentre, la Federació mira cap a València i prendrà la decisió el 6 de març.

Ahir mateix es van fer públiques les darreres xifres de l’atur a Espa­nya, que va arribar durant el febrer als 4.712.098 desocupats, amb un augment del 2,44 per cent respecte del mes anterior, unes 112.269 persones. En concret a Catalunya es va produir un increment de l’1,38 per cent, amb 8.738 persones més sense feina. En un altre sentit, en l’àmbit estatal, el nombre d’ocupats es va quedar en 16.897.112.  
Segons la perspectiva de l’executiu, a final d’any la taxa d’atur es podria situar en el 24,3 per cent pel previst augment de 630.000 desocupats. Actualment el percentatge és d’aproximadament el 21,8. El president, Mariano Rajoy, va afirmar que el 2012 “serà molt dolent per a l’ocupació”, i va recordar que esperen que les mesures adoptades “no tindran efectes a curt termini”.  

Sostre de dèficit
Rajoy va anunciar a Brussel·les que l’objectiu del dèficit públic espanyol per enguany és del 5,8 per cent del producte interior brut, 1,4 punts més de la xifra prevista, del 4,4. Pel president, no s’incompleix el pacte d’estabilitat, ja que espera “arribar al 3 per cent” el 2013. S’estima que per arribar al 5,8 per cent el govern haurà de fer una retallada als comptes d’uns 29.000 milions d’euros. Des de la Comissió Europea, el portaveu d’Assumptes Econòmics, Amadeu Altafaf, va considerar que els països amb problemes, com ara Espanya, han de “complir amb els objectius de consolidació” perquè es recuperi la confiança. I la cancellera alemanya, Angela Merkel, va opinar que encara no es pot parlar de flexibilitzar els dèficits. Ahir, els països de la Unió Europea, excepte el Regne Unit i Txèquia, van signar el pacte fiscal.

CONVOCATS 24 DIES DE VAGA A IBERIA DURANT TRES MESOS

El sindicat de pilots d’Iberia, Sepla, va convocar 24 noves jornades de vaga repartides entre tres mesos, per la “negativa de l’empresa a negociar”, segon va explicar. Els dies afectats per l’aturada seran el 16, 19, 23, 25, 26 i 30 de març; el 2, 4, 9, 13, 16, 20, 23, 27, i 30 d’abril, i el 2, 4, 7, 11, 14, 18, 21, 25 i 28 de maig. El sindicat ja ha completat una dotzena de dies de vaga des del desembre. Una de les principals queixes és la creació de l’aerolínia de baix cost Iberia Express. També hi ha pendent una altra convocatòria que anunciarà dilluns el sindicat de tripulants.
A l’aeroport de Berlín es va viure una jornada complicada per l’aturada que van organitzar els treballadors del servei d’embarcament de passatgers.

RESCATEN UNA PASTERA AMB 35 MENORS A GRANADA

Una pastera amb 48 persones d’origen magrebí, 35 de les quals menors, va ser interceptada per salvament marítim i la guàrdia civil durant la matinada de dijous a divendres, a prop de la costa de Granada. Les condicions meteorològiques complicaven la navegació del vaixell, que va ser detectat a unes deu milles de la localitat de Castell de Ferro just passada la mitjanit. L’embarcació que va rescatar els ocupants de la pastera va arribar al port de Motril unes tres hores més tard. A un dels ocupants el van traslladar a l’hospital per una ferida. La major part estava bé i només alguns tenien símptomes d’hipotèrmia.
En un principi s’havia calculat que els menors eren 42, però després de la realització de les proves osteomètriques es va rebaixar la xifra fins a 35. Els menors seran posats avui a disposició de la Junta d’Andalusia, mentre que als adults, entre ells una dona, els traslladaran a un centre d’internament d’immigrants d’Algesires abans d’extradir-los.

Bona part de responsabilitat del camí recor­regut fins ara i del que s’haurà de continuar en el futur recau en la companyia Natalie Tours, el majorista que més visitants d’aquest país porta anualment al Principat. El seu copropietari, Vladimir Vorobyev, va visitar fa uns dies Andorra, com ja fan cada any molts dels seus compatriotes.

Com va començar la seva companyia a apostar pel Principat com a destí?
No havia de ser un destí, no havíem planejat portar gent a esquiar, però a poc a poc ens hem convertit en líders a Espanya. Havíem començat amb Catalu-nya i després vam treballar a Andorra. Avui, és un dels millors destins per a esquiadors que s’ofereixen a Rússia. Un motiu de la seva popularitat és que hi ha turistes que pugen a l’estiu, en alguna excursió d’un dia, i se n’enamoren. Això fa que sigui fàcil vendre’l de cara a l’hivern. Al nostre país tenim muntanyes i estacions, però no tan bones infraestructures com les d’aquí, sobretot per ensenyar a esquiar els nens.

Quants turistes preveu que arribin enguany mitjançant els seus paquets?
Més de 12.000 per part nostra. I cada any la xifra té una tendència creixent...

I pot continuar creixent encara més?
El rus és un mercat ple de sorpreses. Creixem cada any entre un 10 i un 15%. La població a Rússia augmenta fortament i sóc optimista perquè això vol dir futurs clients. A més, el nostre primer ministre, Putin, és un expert en l’esquí i surt molt practicant-lo a la premsa, fet que ajuda a fer popular aquest esport.

Què és el que atreu el turista rus a Andorra?
D’una banda, el fet que la gent pot aprendre a esquiar. De l’altra, que el personal parli rus. També és important, si ho comparem amb Àustria o França. A més, l’aeroport del Prat, a Barcelona, ens permet fer aterrar avions grans, fet que fa que el preu del vol sigui més baix en comparació amb el d’altres destinacions.

Tot i aquests atractius, alguna cosa s’haurà de millorar en el futur, oi?
Fa deu anys, d’Andorra ens agradava molt veure moltes botigues diferents. Ara, el turista rus ha crescut molt però els comerços s’han quedat estancats. Crec que s’ha de pujar el nivell urgentment. A la meva dona li he preguntat què en pensava de les botigues i m’ha dit que falten establiments de marca. Pel que fa al tabac, a l’alcohol o a la perfumeria, tot és correcte; però no hi ha roba. Als nostres clients els agrada la barreja de relax i botigues, com per exemple quan van als Emirats Àrabs, on tenen un comerç d’alt nivell. A banda d’això, Andorra té gairebé de tot. Si això canvia, el nivell de les botigues serà un plus per als nostres turistes i pot ajudar a fer que creixi el mercat. A Àustria, arriben cada anys 70.000 russos. Aquí, entre els nostres i els d’altres empreses, uns 25.000. Si es treballa bé, tenim la possibilitat d’apropar-nos a aquestes xifres. També veig necessari mantenir o fins i tot, si és possible, incrementar el nivell dels hotels.

Els darrers accidents greus ocorreguts a les pistes, que van provocar víctimes mortals russes, han pogut incidir en una mala publicitat d’Andorra al seu país?
No té cap importància. A dia d’avui els russos viatgen tant que cada dia algú mor accidentalment. Durant el descans al costat del mar, a l’estiu, la gent mor més de forma accidental. No crec que tingui gaire importància per a nosaltres a l’hora de vendre o oferir el destí, en aquest cas, Andorra.

Us plantegeu la possibilitat de fer servir, en un futur proper, l’aeroport d’Alguaire com a porta d’entrada per portar més turistes cap al Principat?
Es tracta d’una possibilitat que, de fet, estem estudiant. De cara  a l’any vinent tenim la intenció de fer una prova pilot. En tot cas, però, cal tenir en compte que la diferència amb el de Barcelona quant a temps de trajecte cap a Andorra és tan sols d’una mitja hora. Per tant, encara que fem aquesta prova a l’aeroport de l’Alguaire, mai abandonarem el del Prat.

PERFIL

Vladimir Vorobyev, Copropietari de Natalie tours

De professor de matemàtiques, una matèria en la qual es va especialitzar durant la seva estada a l’Escola Superior d’Aviació a Rússia, a ser copropietari d’un dels principals majoristes de viatges  turístics del seu país, Natalie Tours. Vladimir Vorobyev, que va néixer el 1965 i complirà a l’abril 47 anys, va fundar l’empresa amb qui llavors era la seva dona, el 1992, i a poc a poc ha anat creixent i consolidant-se dins del sector turístic a escala mundial. Actualment, es tracta de la companyia que més visitants russos porta anualment a Andorra, un mercat que, assegura, té un enorme potencial de creixement i pel qual volen seguir apostant.

Poc després va ser becat pel programa ARA (Alt Rendiment Andorrà). Set anys després i amb 33 anys, Francesc Soulié afronta una nova vida, allunyada de l’alta competició, però sense oblidar l’esquí de fons, la seva passió, i amb un repte difícil entre cella i cella: competir als propers Jocs Olímpics d’hivern a Sochi. Mentre combina l’esquí de fons amb la feina, el fondista andorrà competeix en curses menors per la seva banda i sense cap suport extern. “Ara tinc una feina i faig esquí de fons per plaer. Competir en Copa del Món és impossible. Si se m’ha acabat competir a l’elit? Físicament, no, però és clar que només puc competir en proves properes per qüestions econòmiques”, va reconèixer Francesc Soulié des de Grenoble, on viu i treballa com a monitor d’esquí.
L’esquiador de fons durant el mes de febrer va fregar el podi a la 33a Marxa Beret –una de les marxes populars més importants d’Europa– en finalitzar en quarta posició i després va ser tercer a la Puigcerdà Fons, de 30 quilòmetres estil clàssic. Unes competicions de menys importància per no perdre la forma d’un corredor que té les mínimes per poder competir a alt nivell com una Copa del Món i també uns Jocs Olímpics d’hivern. I tot lluny del suport de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), del Govern i també d’un equip tècnic al seu costat. “Aquesta temporada des de la FAE no m’han volgut ajudar. És cert que fa poc em van trucar perquè es van assabentar que tornava a fer curses i volien saber quin era el meu estat. És clar que no els interessa l’esquí de fons i jo penso que és una mala política perquè han ajudat durant aquests últims tres anys i ara ja no. No es pot fer un equip d’elit en només tres anys. Sincerament, no sé si estan interessats en aquest esport, però intueixo que no”, va indicar Soulié.
Ell va ser un dels grans damnificats del sisè cicle del programa ARA i ha passat dels 14.000 euros anuals a no rebre res de res. “El secretari d’Estat d’Esports em va dir que no havia fet les mínimes i no és cert. Jo tinc les mínimes. Les he fet i he complert amb els meus objectius, potser només faltava tenir millors resultats, però això és un esport. Sóc un cor­redor d’alt nivell. Tot i així, he passat d’una beca olímpica a no tenir res de res. No entenc aquesta política, tot i que a mi m’agrada molt fer esquí de fons”, va assegurar el germà de Laura Soulié, que després de tot el que ha passat manifesta que “em vaig sentir una mica sol i ara em toca millorar psicològicament”.

El futur de l’esquí de fons
Francesc Soulié va parlar sobre el futur de l’esquí de fons al Principat. “És molt complicat i només el CE Sant Julià manté una aposta clara per aquest esport amb alguns joves que si aguanten podrien fer bons resultats. Als germans Cairat els he perdut la pista i alguns ja no tenen un mirall per poder mirar”, va dir Soulié, que està vivint de prop la irrupció destacada de la seva germana Laura Soulié a la biatló. “Ella té la sort de ser més jove que jo i l’ajuden molt bé. Com es mereix. Els seus resultats no estan sent gaire valorats ni per la pròpia federació ni tampoc per la premsa. Està entre les trenta millors del món”, va sentenciar Soulié.

‘Els altres’

Els joves del CE Sant Julià

El present i també el futur de l’esquí de fons del país no és gaire esperançador. Tot i així, més pel nombre de participants que no pas pels resultats. Per exemple, els cadets del Naturlàndia Fons-CE Sant Julià estan assolint bons resultats a la Copa Catalana. Els tres més grans són Ireneu Esteve, Oriol Gasset i Euan Prieto. El responsable de l’equip és Gaspar Pellicer i tenen com a objectiu més proper el Campionat d’Espanya.

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, i la consellera general de la formació Mariona Gonzàlez van comparèixer ahir conjuntament per demanar, tal com ja va fer dimecres el partit Verds d’Andorra, el cessament del president del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Josep Delgado. El motiu principal, altra vegada, és les declaracions fetes per Delgado en què advertia que les persones que actualment tenen uns 50 anys no cobraran cap pensió i recomanar la contractació de plans privats de jubilació.

Naudi va ser clar: «aquestes declaracions no són admissibles perquè un president de la CASS no pot crear alarma social»; «ha de treballar per què el sistema sigui viable i no amagar el cap sota l’ala»; «si no en sap més, que plegui». Per això, va demanar al cap de Govern, Toni Martí, que «responsablement» cessi de les seves funcions Delgado com a president del Consell d’Administració de la CASS, «per fer que el sistema tiri endavant».

El president dels socialdemòcrates va lamentar que Delgado «s’aventurés» a dir als joves que «a sobre» es busquin un pla privat de pensions, quan «prou malament ho passen» i se’ls està dient que «difícilment trobaran feina al país». Així doncs, «¿què ens espera?», es va preguntar Naudi, que entén que el jovent «és el futur del país» i que amb aquesta situació i aquestes declaracions es propicia que els joves no creguin en el país.

Igualment, i per l’altre cantó de la piràmide demogràfica, el president del PS va qualificar «d’estafa» que es digui que la gent que ha estat treballant, quan s’acosta «el retirament ben merescut», que no cobraran pensió.

Per la seva part, Gonzàlez va afirmar que les declaracions de Delgado vénen a ser «com si jo fos la directora general de Vallnord i digués a la gent que anés a esquiar a Grandvalira». La consellera, a més, va afegir que aquestes «són el sistema de la política de la por», que busca que quan es facin els canvis «la gent pensi que no hi ha més remei» que acceptar-los.

Així, els socialdemòcrates van criticar que el president de la CASS fes «valoracions polítiques», que entenen que un càrrec com aquest «no pot fer». A més, interpreten que les declaracions de Delgado «són la confirmació que volen [el Govern i el grup parlamentari demòcrata que li dóna suport] asfixiar el sistema de seguretat social», «es dedueix que es vol finiquitar la CASS», afegia ahir Naudi.

En aquest punt, tant el president de la formació com la consellera general van reiterar que el seu model dista molt del proposat pels Demòcrates d’Andorra i van valorar «decepcionant» que les reformes de la CASS no es puguin fer fruit d’un pacte d’Estat. Aquí, altra vegada, van criticar les formes i el fet que el Consell de Ministres aprovés els eixos sobre els quals havia de versar la negociació.

LA VIABILITAT DE LA CASS / Naudi i Gonzàlez van insistir en la creença que el model de seguretat social i salut pública basat en la «solidaritat», tot i que «entenem que hi ha mesures a prendre i que la situació és delicada». Tot i que calen canvis, els socialdemòcrates van voler «tranquil·litzar el ciutadà» recordant l’estudi actuarial realitzat el 1997 en què s’exposaven els elements per a la reforma del sistema de seguretat social andorrà. Gonzàlez va indicar que aquest ja vaticinava que pel 2008 les despeses de la branca de jubilació superarien els ingressos totals de la CASS si no es feien reformes, i malgrat que a aquesta data les modificacions de la llei de la CASS no eren vigents, encara hi va haver diners que van anar al fons de reserva.

La consellera general també va defensar que el text vigent actualment ja introdueix millores per assegurar la viabilitat del sistema, i es va mostrar optimista en el futur creixement de l’economia andorrana i per tant de la seva massa salarial, que repercutirà en majors cotitzacions a la CASS.

D’altra banda, Gonzàlez va opinar que Delgado podia haver anunciat que cal «acostumar-nos a cotitzar més dins l’ens públic», però no recomanar un sistema privat, doncs la CASS «és l’únic garantit». Així, la consellera general socialdemòcrata va recordar que la Constitució estableix que el Govern ha de garantir fins allà on no arribi la CASS. En aquest punt, Naudi va insistir que les declaracions de Delgado «també volen allunyar-se de la Constitució».

El president socialdemòcrata també va apuntar que quan s’acabi el desplegament fiscal, «que no es donen pressa», part de la recaptació hauria d’anar destinada a «eixugar aquest possible deute». Però en comptes d’això, segons va criticar Naudi, el Govern i els Demòcrates busquen «sanejar les arques a costa d’aprimar l’Estat».

Les declaracions del president del consell d'administració de la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS), Josep Delgado, en què recomanava a la població les pensions privades ha provocat una resposta contundent del president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, i la consellera general del grup, Mariona González, que van demanar ahir la seva dimissió immediata per "crear alarma social".

Naudi va assegurar que les afirmacions de Delgado no les podia fer el president del consell d'administració de la CASS, ja que ell "ha de gestionar l'ens perquè sigui viable i poder garantir les prestacions". Naudi va voler anar encara més lluny a rmant que Delgado vol "liquidar l'empresa" i que "els joves ja ho passen bastant malament per trobar feina per dir-los que han de fer-se una pensió privada. Amb això aconsegueix que no creguin en el país".

El president del PS i González es van mostrar a favor d'un model sostenible de la seguretat social. "Creiem en una seguretat social solidària que garanteixi les pensions i creiem que és viable", va remarcar Naudi, que està convençut que les declaracions de Delgado són el pas previ per "asfixiar la CASS i anar a un model privat". Naudi és conscient que hi ha mesures per prendre a la Seguretat Social i que s'han de buscar solucions, però "aquesta és la responsabilitat del president del consell d'administració, i si no en sap més que plegui". Per tant, van demanar al cap de Govern, Antoni Martí, la cessió de Delgado de les seves funcions.

González va assegurar que les declaracions de Delgado persegueixen crear l'alarma social perquè "quan es facin les retallades la gent vegi que no hi havia més remei i acceptin".

La consellera socialdemòcrata va recordar l'estudi fet per la CASS i MoraBanc l'any 1997 en què es deia que el 2008 "si no es feien reformes les despeses seriensuperiors als ingressos totals" i no va ser així, ja que aquell any es van tenir 31,36 milions d'euros d'excedent. Sobre la reforma de la llei de la CASS del 2008, González també es va referir a un estudi auditorial fet pel Gabinete de Asesoramiento Económico i Social dirigit per
Adolfo Jiménez, que va arribar a la conclusió que "la reforma millora de manera important la viabilitat del sistema a llarg termini".

Per aconseguir la sostenibilitat de la Seguretat Social, González va recomanar que es facin polítiques de creixement per tenir més llocs de treball i més ingressos a la CASS, i quan es tingui un dè cit assumible, que sigui eixugat pel Govern.

Les declaracions del president del consell d'administració de la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS), Josep Delgado, en què recomanava a la població les pensions privades ha provocat una resposta contundent del president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, i la consellera general del grup, Mariona González, que van demanar ahir la seva dimissió immediata per "crear alarma social".Naudi va assegurar que les afirmacions de Delgado no les podia fer el president del consell d'administració de la CASS, ja que ell "ha de gestionar l'ens perquè sigui viable i poder garantir les prestacions". Naudi va voler anar encara més lluny afirmant que Delgado vol "liquidar l'empresa" i que "els joves ja ho passen bastant malament per trobar feina per dir-los que han de fer-se una pensió privada. Amb això aconsegueix que no creguin en el país".

El president del PS i González es van mostrar a favor d'un model sostenible de la seguretat social. "Creiem en una seguretat social solidària que garanteixi les pensions i creiem que és viable", va remarcar Naudi, que està convençut que les declaracions de Delgado són el pas previ per "asfixiar la CASS i anar a un model privat".

Naudi és conscient que hi ha mesures per prendre a la Seguretat Social i que s'han de buscar solucions, però "aquesta és la responsabilitat del president del consell d'administració, i si no en sap més que plegui". Per tant, van demanar al cap de Govern, Antoni Martí, la cessió de Delgado de les seves funcions.

González va assegurar que les declaracions de Delgado persegueixen crear l'alarma social perquè "quan es facin les retallades la gent vegi que no hi havia més remei i acceptin".

La consellera socialdemòcrata va recordar l'estudi fet per la CASS i MoraBanc l'any 1997 en què es deia que el 2008 "si no es feien reformes les despeses serien superiors als ingressos totals" i no va ser així, ja que aquell any es van tenir 31,36 milions d'euros d'excedent.

Sobre la reforma de la llei de la CASS del 2008, González també es va referir a un estudi auditorial fet pel Gabinete de Asesoramiento Económico i Social dirigit per Adolfo Jiménez, que va arribar a la conclusió que "la reforma millora de manera important la viabilitat del sistema a llarg termini".

Per aconseguir la sostenibilitat de la Seguretat Social, González va recomanar que es facin polítiques de creixement per tenir més llocs de treball i més ingressos a la CASS, i quan es tingui un dèficit assumible, que sigui eixugat pel Govern.

Naudi va recordar que no s'ha arribat a un pacte d'Estat sobre la CASS perquè "defensem dos models diferents" i un exemple d'això és que des del Govern "volen eliminar la branca de prestacions familiars perquè ho paga la CASS, i això és mentida. Només ho gestiona, això ho paga el Govern".

El Partit Socialdemòcrata (PS) es va sumar ahir a la demanda dels Verds d'Andorra perquè plegui el president del consell d'administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), Josep Delgado. El president de la formació, Víctor Naudi, va demanar al cap de Govern en roda de premsa que "responsablement el cessi de les seves funcions perquè el sistema pugui tirar endavant". El partit considera que les declaracions que va fer Delgado la setmana passada a la ràdio nacional sobre l'estat de les arques de la CASS "no són admissibles, perquè ell com a president del consell d'administració no pot crear alarma".

En aquest sentit, tal com va ressaltar el president del PS, Delgado "no es pot permetre dir que els joves es facin una assegurança privada" ni a les persones de 60 "que no podran gaudir d'una jubilació que s'han guanyat… i que se'ls digui que potser no ho tindran, és una estafa". De la seva banda, la consellera general socialdemòcrata Mariona González va criticar que des de la CASS i des del Govern s'empri la "política de la por, perquè quan vulguin fer accions de retallades tots els ciutadans entenguin que no hi ha més remei". Per això va voler "tranquil·litzar" la ciutadania perquè el sistema de la CASS "és viable". González va exposar que Delgado, en qualitat de màxim responsable de la Seguretat Social "ha de defensar l'ens públic, però dir que perquè sigui viable potser haurem de cotitzar una mica més…"

Des del partit, a més, van instar el Govern a tirar endavant una política de creixement de llocs de treball perquè els ingressos de la Seguretat Social vagin a l'alça. "I quan torni a créixer la massa salarial, millorarà molt el sistema", van concloure.